L'ESGLÉSIA DE LA NOU: CONSTITUCIÓ DE LA VICARIA PROPIA (1766), I AMPLIACIÓ DEL TEMPLE (1862-1880). Part 1.
L'ESGLÉSIA DE LA NOU: CONSTITUCIÓ DE LA VICARIA PROPIA (1766), I AMPLIACIÓ DEL TEMPLE (1862-1880) . Part 1. “ Qui vol fer una cosa troba sempre un mitjà, qui no vol fer res troba sempre una excusa” Proverbi àrab. Antoni Viladomat. Bateig de Sant Francesc. 1722-1724 A l'últim terç del segle XVIII, La Nou estava immersa dins la conjuntura general del camp català de pujança econòmica i demogràfica. Fruit d'aquest entorn, el poble sol·licita a les autoritats eclesiàstiques la concessió d'una vicaria amb un rector resident al poble. S'addueix la necessitat d'atendre millor les necessitats espirituals dels feligresos, atès que fins aleshores sempre havien estat assistits per rectors forans. El present article i el vinent pretenen contextualitzar uns episodis de la història de La Nou que transcorren en un període d'uns cent anys (1766-1868), on es barregen alhora diversos factors: directrius polítiques de la monarquia borbònica; Règim Senyorial feudal del