Els Morenes/Morenés..... la nissaga Morenes, el origens, ascens social i assentament als nuclis de poder polític i econòmic i la seva vinculació amb la Nou.

Els Morenes/Morenés..... la nissaga Morenes, el origens, ascens social i assentament als nuclis de poder polític i econòmic i la seva vinculació amb la Nou.

Morenes /Morenés

Són una família d’apotecaris vendrellencs establerta a Tarragona en el darrer quart del segle XVII.

El genearca del Morenes tarragonins és l’apotecari Carles Morenes i Papiol que contragué matrimoni, l’any 1678, amb Àngela Móra, filla d’apotecari.

Carles Morenes va fer testament el 19 de setembre de 1726 i fou enterrat al cap de set dies al convent dels dominics.

Declarà cohereus als fills Joaquim i Tomàs, però com que Joaquim morí sense descendència la línia fou seguida per Tomàs que havia nascut a Tarragona el desembre de 1686 i s’amullerà, vers 1733, amb Manuela de Caçador i Pasqual, filla del metge Miquel de Caçador, que morí el darrer dia del mes de febrer de 1748 i fou enterrada al convent de Sant Francesc.

Des de l’any 1728 exercí el càrrec de majordom de propis a l’Ajuntament de Tarragona amb un sou anual de 600 rals, que li fou doblat el 1735. Aquesta funció la deixà el 1757 quan ja tenia 70 anys i la renúncia l’aprofità per demanar al rei que el pogués substituir en el càrrec el seu fill Carles.

Atorga les darreres voluntats el 13 de març de 1756 i morí el 3 de febrer de 1776 a 89 anys. Fou enterrat, el dia 4, a la tomba familiar del convent de Sant Francesc.

Fou pare de 7 fills: Carles, Manuela, Joaquim, Àngela, Miquel, Maria i Isidre.

Carles de Morenes i de Caçador

L’hereu de Tomàs Morenes nasqué a Tarragona l’any 1729. Es casà dos cops: el primer, el 8 de setembre de 1750, amb Maria Bertran i Deulofeu, filla de l’apotecari Antoni Bertran, que morí el 30 de novembre de 1772 amb 44 anys, i el segon, el 21 de juny de 1773, amb Maria Rubies i Brufal, vídua de Fructuós Pastor, doctor en dret, i filla de Bonaventura Rubies amb la qual establí capítols matrimonials el 18 de juny de 1773.

Seguí la tradició familiar i fou apotecari, com el seu avi i el seu pare i, el 1756, era un dels priors del col·legi tarragoní de metges, cirurgians i apotecaris.

L’any 1763 aconseguí que el capità general i la junta de propis el nomenessin, conjuntament amb el seu pare, tresorer de propis i emoluments de Tarragona, i començà a exercir el càrrec el 21 d’octubre.

Els anys 1774 i 1777 sol·licità plaça de regidor i el 1776 feu el mateix amb el càrrec de majordom de propis. Respecte de la petició de 1774 hem de dir que la comissió encarregada d’informar sobre la seva idoneïtat manifestà, com a element negatiu que, com a majordom de propis en substitució del seu pare malalt, tenia pendents els comptes de diversos anys. La regidoria l’aconseguí finalment, l’1 de juny de 1778.

L’any 1773 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i, el 12 de novembre de 1789, li atorgaren el títol de baró de les Quatre Torres que se li feu efectiu el 7 de febrer de 1790, i, com a mèrit principal per donar-li s’indicà el fet d’haver assistit al jurament del príncep d’Astúries Ferren, i això sense tenir en compte que hi anà delegat pels seus companys de consistori. Junt amb el títol se li concedí un escut d’armes d’argent amb una morera de sinople. El títol de baró el presentà a l’Ajuntament en la sessió de l’1 d’abril de 1790 (de segur que el presentà amb tots els contactes fets) i es decidí que la mercè obtinguda el feia mereixedor d’ocupar el primer lloc de l’Ajuntament i esdevenir regidor degà, la qual cosa suposava desplaçar Alexandre de Cadenas i Salvador de Llorac del primer i segon lloc al segon i tercer, respectivament. L’acord de distribució de seient fou considerat una arbitrarietat pels afectats  i tant Cadenas com Llorac protestaren davant el capità general i demanaren “se declare si el título de baron presentado por Carlos de Morenes deve considerarse preferente al de noble y que en caso de no considerarse qualidad prelativa se les reponga en el lugar y asiento que como noble ha ocupado en ese Ayuntamiento”. L’excés de protagonisme de Morenes fou corregit adequadament pel capità general i la Reial Audiència el 27 de setembre de 1790 en què sentenciaren que s’havia de reposar Cadenas i Llorac en els seients que ocupaven abans del 12 d’abril, la qual cosa es feu en la sessió de l’11 d’octubre, en què Carles de Morenes hagué d’aixecar-se del seient preferent que ocupava i tornar al tercer lloc, que tenia abans que els seus amics fessin la jugada per fer-l´hi ocupar el de regidor degà.

El 5 de gener de 1800 concedí 5 solars a la Riera de Gaià als rierencs Francesc Roig, Francesc Nin, Pere Marquès, Rafael Llaurador i Josep Olivé.

Des que iniciaren les obres del port de Tarragona es mostrà favorable a elles, i per això, el 5 d’abril de 1801, no tingué cap inconvenient en cedir a favor de les Obres del Port un hort que es trobava a prop del moll i al costat del convent dels caputxins perquè fos destinat a pedrera, naturalment no ho feu graciosament, ja que fou compensat amb un terreny de 51.047 pams quadrats que pel migdia limitava amb la plaça Major de la població de la Marina.

L’any 1807 degué passar per una manca temporal de liquiditat, pel fet que vengué 7 censals ja creats d’un capital conjunt de 656 lliures i en creà dos de 660 i 287 lliures, respectivament. Aquesta necessitat momentània sembla que estigué motivada per les obres fetes a la casa del carrer de la Nau i per les despeses del casament de la filla Antònia, pel fet que per aquest motiu demanà 1.500 lliures al pagès Josep Gabriel les quals encara no havia pogut tornar el 13 d’abril de 1808 “per raó de les guerres i altres calamitats que han ocorregut en est temps”.

El 16 de setembre de 1806 redactà les darreres voluntats, però no morí fins al 15 de maig de 1809 víctima de l’epidèmia de tifus que aleshores assolà Tarragona. Les seves restes mortals foren dipositades en el vas dels Morenes, situat davant l’altar de Sant Antòni de Pàdua de l’església del convent dels franciscans.

Fou pare de 10   fills: Carles, Tomàs, Antoni. Francesca, Joan, Francesc, Manuel, Ventura, Josepa, i Antònia.

Carles de Morenes i Bertran

L’hereu del primer baró de les Quatre Torres vingué al món a Tarragona i fou batejat a la Catedral el 26 de setembre de 1754, amb Felip Morenes i Mora i Teresa Bertran i Deulofeu de padrins.

L’1 de setembre de 1778 establí capítols matrimonials amb Maria Pastor i Rubies -filla del primer matrimoni de la seva madrastra- amb qui es mullerà catorze dies més tard. Maria Pastor, que havia fet testament el 27 de juny de 1809, morí el 12 d’agost d’aquell any amb 43 anys i 9 mesos. Val a dir que el casament amb Maria Pastor, propietària del mas de Pastor, fou el fet que vinculà als Morenes amb la Nou de Gaià.

L’any 1800 atorgà un bon nombre d’establiments de terres a pagesos de la Nou de Gaià amb el pacte que els beneficiats havien de donar-li les dues setenes parts de la collita. Aquestes terres formaven part del mas de Pastor i les parts de fruits que li pertocaven les arrendà el 6 de juliol de 1800 a Josep Olivé, pagès del Catllar, durant quatre anys i pel preu total de 2.400 lliures. Aquests establiments es veieren arrodonits amb la concessió a diversos veïns de la Nou de Gaià de solars per edificar cases per l’entrada d’una gallina o un parell de pollastres i el pagament d’un cens que oscil·lava entre els 18 sous i 9 diners i 1 lliura i 2 sous.

L’any 1805 feu nous establiments de terres del mas de Pastor. Aquest cop es feren per un termini de 25 anys i foren més exigents pel que feia al pagament de fruits, ja que es demanà la tercera part de la collita.

El novembre de 1809 la Junta Suprema Central Governativa el nomenà regidor supernumerari de l’Ajuntament de Tarragona. Com a regidor, el desembre de 1809, s’encarregà de conduir el sometent tarragoní a Vilanova i la Geltrú on el lliurà al comissionat de la Junta de Govern; participà activament en els preparatius per posar Tarragona en estat de defensa contra els francesos; s’encarregà de tirar endavant una loteria destinada a finançar les obres de fortificació, i també fou nomenat membre d’una comissió encarregada de supervisar el preu dels arrendaments que, a conseqüència de l’arribada dels refugiats que fugien de la guerra, s’havien disparat a la ciutat.

El 6 d’abril de 1810 ingressà a la milícia urbana de Tarragona i fou nomenat capità primer de la tercera companyia, i sembla que a causa de les nombroses comissions i encàrrecs que tenia com a regidor no realitzà cap servei militar.

Sobrevisqué a la Guerra del Francès i, per tal de refer-se dels estralls que la contesa li havia ocasionat, es desprengué de 3 solars al port que, el 5 de febrer de 1814, traspassà als comerciants Anastas i Ramon Boxó per 24.000 lliures que li foren pagades en part amb la creació d’un censal de 21.000 lliures.

Un cop deslliurada Tarragona dels francesos acceptà ocupar el càrrec d’alcalde constitucional del que fou destituït a l’arribada de Ferran VII.

El 13 de març de 1821 i a fi de continuar la reconstrucció de la casa del carrer de la Nau que havia estat cremada pels francesos, vengué a Pere Espoy una casa arruïnada que es trobava al carrer Major cantonada amb el carrer dels Ferrers per 2.900 lliures.

El 15 d’octubre de 1830, trobant-se en perfecta salut “si bé de una edat molt adelantada” es decidí a fer testament en el qual disposà que l’enterressin “en lo fosar comú de esta ciutat”, en un nínxol.

El seu traspàs s’esdevingué a les 9 del matí del 16 d’abril de 1856 als 89 anys d’edat.

Fou pare de 9 fills: Francesc, Salvador, Antònia, Francesca, Josepa, Misericòrdia, Rosa, Antoni-Carles, i Antoni-Joaquim, tots ells nats a Tarragona.

Del fill Salvador diré que durant la Guerra del Francès fou capità de la segona companyia del Regiment de les Milícies Urbanes de Tarragona; defensà la plaça durant el setge i traspassà poc després de l’assalt a causa de les gravíssimes ferides que rebé. Morí fadrí, tot i que, el 17 de juny de 1808, havia establert contracte matrimonial amb Josepa Seguí i Ribagorda.

Antoni de Morenes i Pastor

El tercer baró de les Quatre Torres nasqué a Tarragona l’11 de juliol de 1797.

El 16 de desembre de 1830 es casà a Barcelona, a l’església de Santa Maria del Mar, amb Antònia de Tord i de Crell, amb qui feu capítols matrimonials dos dies després d’haver celebrat les noces.

Tingué com a màxima preocupació la reconstrucció de la casa del carrer de la Nau amb la façana principal al carrer Major per a la qual cosa no dubtà pas a demanar diners a particulars com ara les 4.000 lliures sol·licitades a Baltasar Vidal o les 4.720 lliures aconseguides del vendrellenc Salvador Eures, o vendre finques a carta de gràcia, com les cinc botigues que cedí al notari Fàbregues per 3.000 lliures.

El 9 de juny de 1834 lliurà el seu testament al notari Albinyana. Aquest document fou publicat el 27 de desembre de 1836, ja que la mort d’Antoni de Morenes s’havia esdevingut set dies abans.

Després de la mort del marit, Antònia de Tord, que visqué fins al 18 de febrer de 1867, procurà tirar endavant la hisenda familiar, pel fet que els fills eren petits. Del 1837 al 1840 atorgà un bon nombre d’establiments de terres al terme de la Nou, no gens menys de 42 jornals, a canvi d’una quarta part, dues setenes parts i la meitat de la collita, segons els casos.

El 13 d’agost del 1837 arrendà a Paula Gaspar, durant quatre anys i per 2.795 lliures, un molí fariner a Albinyana.

L’any 1840, per pagar deutes deixats pel marit, es veié obligada a vendre a Pere Cònsol, cafeter de Tarragona, una casa a la plaça dels Carros per 10.000 lliures.

El maig de 1842, dins de la seva comesa de tutora dels fills, concedí a Francesc Guinovart, pagès del Castellar, la hisenda que els Morenes tenien en el dit terme a mitges i per un termini de quaranta anys, i, el febrer de 1843, cedí a carta de gràcia a Magí Estalella, farmacèutic del Vendrell, la casa que tenia a la plaça de l’Església de la dita vila coneguda com a Can Morenes.

L’abril de 1850 es veié obligada a lliurar a carta de gràcia al botiguer de teles Antoni Puig, un magatzem situat a la baixada de Misericòrdia per 400 lliures i val a dir que el recuperà al cap de tres mesos.

El 17 de maig de 1856, prosseguint amb la seva tasca d’administradora, arrendà a Isidre Duc, moliner de Rocafort de Queralt, el molí fariner d’Albinyana per un termini de dotze anys i pel preu total de 5.520 lliures.

Acabarem la consideració de l’administració d’Antònia de Tord dient que, el 12 d’aril de 1858, encarregà la confecció de l’inventari dels béns deixats pel marit gràcies al qual sabem que els Morenes, l’any 1835, tenien aquestes propietats:

Terme de Tarragona

Una vinya de 2 jornals

Una vinya de 5 jornals a la partida de les Terres Cavades

Casa al carrer de Santa Anna

Casa al carrer de la Nau

Casa enrunada al carrer dels Cavallers

Un solar a la plaça de Ferran VII

Terme del Catllar

Un mas de 20 jornals

Terme de la Nou

Finca de 8 jornals a la partida de Rocamora

Finca de 9 jornals a la partida de la Costa del Trull

Finca de 81 jornals a la partida del Comellar

Terme d’Altafulla

Finca de 5 jornals dels quals 4 eren d’horta a la partida del Camí Vell

Terme d’Alcover

Finca de 9 jornals a la parida del Degotall

Terme del Vendrell

Vinya d’1 jornal

Una casa a la plaça de l’Església

Terme d’Albinyana

Finca de 4 jornals d’horta i 28 de vinya

Un molí fariner

Terme de Santa Oliva

Vinya de 4 jornals

Terme de Banyeres del Penedès

Vinya d’1 jornal a la partida del Mas Roig

Finca de 9 jornals a la partida del Bosc d’en Mata

Finca de 6 jornals i mig a la partida Saifores

Finca d’1 jornal i 20 cèntims de jornal a la partida Vinya de l’hort

Finca de 4 jornals i mig d’horta

Vinya de 6 jornals a la partida de la Font

Finca de 43 jornals a la partida de les Bordigueres

Aquests béns s’han d’afegir dos censals de 21.000 lliures cadascun i altres 8 censals d’un capital conjunt de 3.492 lliures.

Carles de Morenés i de Tord

L’any 1852 es feu càrrec del patrimoni familiar i una de les primeres coses que feu fou atorgar poders per reclamar a les autoritats la liquidació dels diners que se li devien de la indemnització dels danys que els francesos havien ocasionat al patrimoni familiar.

El 1854 feu 7 establiments de terres del mas de Pastor per un total de 9’5 jornals que li asseguraren rendes anuals per un import de 145 lliures. Aquell mateix any també es desprengué d’un mas al Catllar pel qual cobrà 5.000 lliures.

El 1856 efectuà nous establiments de terres del mas de Pastor, concretament 31 jornals i un quart de jornal que li permeteren gaudir d’una renda anual de 98 lliures. A més vengué una vinya de 3 jornals per la qual cobrà 250 lliures i un solar a la Nou per 30 lliures.

L’any 1858 es desprengué d’una casa i d’un solar al carrer d’Apodaca, tot plegat per 2.010 duros.

El 30 de març de 1858 es casà amb Fernanda García-Alessón y Pardo de Rivadeneira que era comtessa de l’Asalto, marquesa de Grigny, de Ceballos i del Borguetto, i baronesa d’Alesson, de Casa Davalillo i de la Real Jura. Aportà als Morenés un dot de 73.662 rals més una pensió anual de 20.000 rals.

En els anys posteriors contragué deutes i efectuà alienacions. Així, el 16 de juliol de 1858, reconegué deure 30.000 rals a Fèlix Carbonell i Ramon, del Vendrell; el maig de 1863 vengué una casa a la plaça de Ferran VII de Tarragona per 159.000 rals; el 1864, un solar a la Nou per un miler de rals, i, el 1867, la casa núm. 3 del carrer de Santa Anna de Tarragona que havia estat la casa pairal dels Morenes per 14.000 escuts.

Va ser gentilhome de cambra de la reina Isabel II, essent assignat al servei de l’infant Sebastià-Gabriel; acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història; fill predilecte de Tarragona; soci de mèrit de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense; diputat a Corts; senador del Regne; cavaller de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, i Gran Creu d’Isabel la Catòlica.

Escriví diverses monografies de caràcter històric i arqueològic entre les quals destaquen El blasón de Tarragona. Ensayo crítico-histórico acerca de cuál es su verdadero y legítimo escudo heráldico (1891), El casco de Jaime el Conquistador (1894), i La espada de Alfonso VI que se conserva en Toledo.

Formà part de la Comissió Provincial de Monuments de la Província de Tarragona i col·laborà en la restauració del monestir de Poblet per a la que aportà diners personals. És dins d’aquest amor per les antiguitats que s’ha de situar el fet que el 1887, a instància del seu gendre Jerónimo López de Ayala, comte de Cedillo, comprès el castell de Guadamur que restaurà adequadament i en el qual invertí, en dir de Gervasio Velo, “una incalculable suma de paciència, intelgència, arte y estudio”.

Els seus mèrits als ulls dels monarques el feren mereixedor de la Grandesa d’Espanya que li concedí Alfons XIII vinculada al títol de comte de l’Asalto.

Les seves activitats cortesanes i polítiques l’obligaren a residir a Madrid la qual cosa, però, no el desvinculà pas de Tarragona.

Traspassà a Tarragona a les sis del matí del 22 de febrer de 1906.

Fou pare de 9 fills: Carlos, Dolores, Cristina, Fernanda, Ramon, Antonio, José M., Felipe, i Luis.

Ramon de Morenés i García-Alesson

Nasqué a la Nou el 19 de setembre de 1866. Fou el VIII comte de l’Asalto, el III marquès de Grigny, el II comte de la Peña del Moro, i el Vè baró de les Quatre Torres.

Es casà a Madrid amb Inmaculada de Carvajal y Hurtado de Mendoza, filla dels marquesos d’Aguilafuerte, i fou pare de: Carlos, Ramon (1), Ramon (2), Fernando, Luis, que va ser el que cedí el castell al poble, Maruchi, Maria Teresa, Mercedes, Jaime, José i Blanca, aquesta darrera portà el títol de baronessa de la Real Jura i es maridà amb el tarragoní Lluís de Muller i de Ferrer amb qui tingué 8 fills: Jaime, Blanca, Mercedes, Luis, Cristina, Rocío, Borja i Íñigo.

Morí a Madrid el 16 de juliol de 1934.

Salvador Rovira

Professor jubilat d'Història Moderna a la URV i un dels fundadors del centre d'Estudis d'Altafulla.