ELS MARQUESOS DE TAMARIT I LA NOU SETCENTISTA.

 

ELS MARQUESOS DE TAMARIT I LA NOU SETCENTISTA.

 

                                                                          Lluís Virgili Virgili

 “Aquells que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la”

                                                                                  George Santayana                                                           

Marge de pedra seca.

Introducció. 

El segle XVIII es indistingible d'una recomposició de molts dels fonaments estructurals en que es  sustentava la societat fins aleshores. Molts dels esdeveniments socials, polítics, econòmics, o culturals, sorgits en aquest període, han difós el seu ressò fins avui dia. En aquest sentit, fets com la introducció de les màquines de vapor, la independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, o el naixement del moviment intel·lectual conegut com a Il·lustració, [1] entre altres, són factors determinants.

Altrament és el segle que Catalunya perd les seves institucions pròpies de govern i representació política ancestral. Es passa del model de monarquia austriacista de “la ley está sobre el rey”, al model absolutista borbònic “Que la autoridad real, como debe ser, quede sobre la ley”. Es perden institucions, però perdura la memòria històrica.

Una de les mesures de la vitalitat d'un poble és la seva capacitat de refer-se dels sotracs infligits, sabent capgirar aquests contingents aprofitant les conjuntures favorables. A Catalunya, si bé impera políticament la submissió a les directrius borbòniques, no és menys cert que és el segle on s'assenta la fonamentació de la nostra societat contemporània. Això és degut en gran part, a les noves dinàmiques econòmiques i demogràfiques que ja s'arrossegaven des de les últimes dècades del segle anterior, i que un cop superades les seqüeles del conflicte successori ressorgiren amb força.

Cap a finals de segle hi ha canvis en el statu quo. Tot aquest món entra en crisi. L'anomenat Antic Règim, [2] que representava la pervivència del sistema feudal assentat en una societat estamental, propi de l'Edat Mitjana, cada cop està més sotmesa a la puixant pressió d'una ascendent burgesia, producte del creixement econòmic, així com per les reformes introduïdes pels nous corrents polítics, socials i filosòfics europeus. La persistència de privilegis i reglamentacions era una trava al lliure desenvolupament de l'economia, alhora que suposava una discriminació jurídica entre ciutadans. És el segle que, si bé encara perdura el domini senyorial, també és cert que cada cop es més forta  la pressió social per posar fi a aquest sistema feudal. Tanmateix, és el segle on la integritat de la empresa agrària, queda assentada en la propietat de la terra, els patrons matrimonials, l'organització de la família o el règim de l'hereu.

Si a França la Revolució de 1789 ja va expressar l'esclat d'aquesta crisi, a Espanya les seves conseqüències van suposar l'immobilisme més absolut per part de la monarquia, degut a la temença del contagi d'aquella revolució. A Catalunya, i a Espanya, el pas de l'Antic Règim al liberalisme, va ser traumàtic, culminant amb les anomenades guerres carlines, ja al segle següent.

Atès que les conjuntures polítiques de les monarquies regnants a les Espanyes en aquest període ja ha estat objecte de tractament en anteriors articles, no m'hi estendré més, tan sols es farà referència als aspectes col·laterals inherents a elles quant el context ho requereixi [3].

-Estaments socials.

Durant aquest segle, la societat catalana va continuar estructurada segons els tres estaments tradicionals: nobles, eclesiàstics i tercer estat, però ja s'estava gestant la llavor dels canvis venidors.

Nobles i eclesiàstics conformaven els sectors privilegiats de la societat. La noblesa i les classes dirigents s'adaptaren ben aviat a la nova situació política. Acceptaren la monarquia borbònica, i van desenvolupar mecanismes d'integració al nou règim, aplegant càrrecs a l'administració pública . L'església continuava sent una gran propietària de béns immobles, i disposava de considerables rendes: delmes, donacions de fidels, etc. El tercer estat, el poble, integrat per la majoria de la població, es caracteritzava per no tenir privilegis, ni econòmics, ni jurídics, i el seu treball sustentava el conjunt de la societat estamental. Dintre d’aquest segment, s'ha de distingir: un sector més benestant, com pot ser certa burgesia urbana de comerciants i empresaris; una altra capa intermèdia, composta per menestrals, botiguers i pagesos benestants; i, la resta de la població.

Els pagesos eren el grup més nombrós. No tenien cap poder polític i la majoria estaven sotmesos a les tributacions del règim senyorial. Com que la majoria de terres estava en poder de la noblesa o de l'església, els camperols havien de treballar-la com a vassalls o arrendataris. Molts pocs podien disposar de la plena propietat de les terres o les cases, és a dir, en alou [4].

-Senyors i vassalls.

Per una altra banda, el règim semi-feudal, com era el de les senyories, s'aferra amb totes les forces al manteniment de la seva privilegiada posició jeràrquica, delimitadora dels vincles personals, territorials i d'explotació del treball dels seus vassalls, que poc a poc van guanyant drets, cosa que culminarà amb l'abolició d'aquesta autoritat a la primera meitat del segle següent.

El present article, que en part és complementari de l'anterior (“Una mirada històrica de la Nou a través d'un plet. s. XVI -XVIII .”  BN, 2024) on ja queden esbossats els grans paràmetres en què es mou la societat local i nacional al segle XVIII. És el segle on la Nou experimenta la gran evolució demogràfica, urbana, econòmica i agrícola, establint moltes de les bases configuratives del poble actual.

Senyors i vassalls de la Nou, són els dos estaments objecte del present article.

ELS SENYORS: ELS MARQUESOS DE TAMARIT.

El segle XVIII transcorre sencer a la Nou sota la jurisdicció senyorial exercida pels marquesos de Tamarit. A Altafulla i la Nou, els marquesos de Tamarit disposaven de la jurisdicció civil i criminal, el mer i mixt imperi, i cobraven delme. A la Nou, a més, nomenaven al batlle.

Els marquesos de Tamarit acostumaven a fer un arrendament conjunt dels drets senyorials de les poblacions del Baix Gaià (Altafulla, la Nou, Montoliu, la Riera, Virgili, Ferran, Molnàs i Cocons) ja des de temps de Francesc de Montserrat. Sabem pel estudis de l'historiador Salvador J. Rovira, dels titulars dels arrendaments des de 1713 fins a 1720: Ramon Franquès d'Altafulla i Pere Pinyol de Torredembarra. La quantitat pagada, va des de 1.775 lliures/any, a 2.950 lliures/any inclosa l'explotació del Molí del Pas. La durada dels contractes són de dos i tres anys. En els manuals notarials de l’AHT, apareix com a arrendatari en els anys 1735 i 1736, Joan Soler i Gallart d'Altafulla, i que a la Nou l'hi correspon 10 lliures i 1 diner de cadastre anual, sent el recaptador de l'any 1735, Pau Martí, i el de 1736, Rafael Virgili [5].

Una mostra de les atribucions de la senyoria, queda apuntada en el capbreu de Montoliu (la Riera) en temps de Francesc de Montserrat [6]

 Llinda de la porta d’entrada al castell d'Altafulla amb l'escut dels Montserrat.

Comença el segle sent titular del senyoriu, Gertrudis de Camporrells i Montserrat (segona marquesa de Tamarit) que havia heretat el títol del seu pare Francesc de Montserrat i Vives, (primer marquès de Tamarit). Segueix a Gertrudis, el seu cosí Josep de Montserrat i Moles (tercer marquès de Tamarit). El succeeix el seu fill, Josep de Montserrat i Peguera (quart marquès de Tamarit). A continuació obté la transmissió hereditària, la seva filla, Baltasara de Montserrat i Ustaritz (cinquena marquesa de Tamarit) i finalment, el  fill de Baltasara, Joan Nepomucè de Montserrat, (sisè marquès de Tamarit), titular des de les acaballes del segle, fins a la extinció de les senyories a mitjans del segle XIX.

L'origen del marquesat i la possessió de la baronia, els plets amb els Corbera pels drets de la senyoria, han estat abastament estudiats principalment pels historiadors Salvador J. Rovira o Manuel Güell, entre d’altres. Potser ha passat més desapercebuda, l'època en la qual els Montserrat foren desposseïts de la senyoria. Foren expropiats l'any 1706, per la seva filiació filipista. Època  en la qual la baronia passa a mans de Pere de Torrelles i Sentmenat, antic procurador dels Marquesos de Tamarit i rellevant personatge de l'entramat austriacista [7]. 

1708. Ban. Pere Torrellas . Llibre Consell del lloch de la Nou. 

Amb la victòria filipista els béns els hi foren retornats als marquesos de Tamarit. Anys més tard encara estaven reclamant judicialment drets que els hi foren confiscats [8].

L'any 1718, consta el següent patrimoni del marquesat de Tamarit: Una casa al Pla de la Seu de Tarragona, el castell i la vinya del Botarell, una casa i un hort clos a Reus, una casa i una heretat al terme de Tarragona, el castell i hort clos i una heretat al Morell, el castell i l'heretat al Monnars, el mas Jover, el castell d'Altafulla, el castell de Ferran, la part de fruits del Raurell, i els delmes del Monnars, Ferran, Altafulla, la Nou, la Riera, Virgili i Tamarit [9].

Part de les disposicions testamentàries de Gertrudis, estan annexades al testament de l’any 1773 de la que fou la cinquena Marquesa de Tamarit, Baltasara de Montserrat i Ustariz. No hi ha data del testament de Gertrudis, amb tot, lògicament és anterior a la data de la seva mort de l'any 1718.

Tot el testament traspua una certa consciència de classe privilegiada, que comporta una responsabilitat i obligacions per tal causa: vinculació de patrimoni, servei al monarca, ordre successori...[10]

És també interessant l'apartat referent a la cancel·lació de deutes amb el servei domèstic, en el qual queden evidenciades les dificultats econòmiques suportades per la família abans de 1714, cosa que comportà l'acumulació de deutes per una llarga temporada. Tot i això, queda posat de manifest, que per al manteniment d'un determinat estatus social, com era el cas de la noblesa, calia disposar d'una estructura desorbitada de servents i personatges protegits sota el seu aixopluc. A banda, crida l'atenció en aquest testament, la constatació d'una institució, que encara que estigués en decadència, pervivia en alguns particulars adinerats o poderosos, com era l’esclavitud. Normalment eren del servei domèstic, i pel  text del testament, sembla que són ben tractats, però diferenciats jurídicament dels criats. Recordem que l'esclavitud va ser abolida al territori peninsular espanyol  l'any 1837, i a territoris d'ultramar fins 1880, cas de Cuba.

A la mort de Gertrudis sense descendència, el succeí en el títol segons les seves disposicions testamentàries el seu cosí Josep de Montserrat i Moles [11], mentre que els béns anaren a parar al fill d'aquest, i nebot de Gertrudis, Josep de Montserrat i Peguera, encara menor d'edat. Sota la senyoria del tercer marquès de Tamarit, tenim anotat una crida-reclamació de capbreus, i una confessió de Joan i Pau Martí de la Nou, pare i fill [12].

De la presa de possessió de la senyoria a la Nou a l'any 1738 per part dels apoderats de Josep de Montserrat i Peguera (quart marquès de Tamarit), en donen compte les actes del notari Francesc Martí Miret, i que han estat objecte d'estudi per part de l'historiador Salvador J. Rovira i Joan Carles Blanc [13].

La cerimònia bàsicament consisteix en:

-     S'efectua davant de testimonis (normalment el clergat local).

-     El senyor es constitueix com a tal davant la corporació municipal i dels caps de casa, a la plaça o carrer principal, on ocupa un seient darrera una taula damunt la qual hi ha un crucifix.

-     L'escrivà pren la paraula per exigir als regidors (en nom del vilatans) que reconeguin al marquès com a senyor, a la qual cosa respon el regidor primer afirmativament, a condició que el marquès prometi i juri respectar els privilegis, costums, franqueses, llibertats i immunitats de la població.

-     El senyor posa la mà dreta sobre el missal situat damunt la taula davant del crucifix i oberta per la pàgina que comença amb la frase “te igitur clementissime pater” i jura que observarà i guardarà tots els privilegis, costums....

-     Acabat el jurament, el senyor, en senyal de la possessió dels drets, censos i altres drets senyorials, escampa per terra tota mena de grans, fruits, llegums, oli, vi i diners. Es treu i posa un guant, i en els llocs on exerceix la jurisdicció criminal -com a Altafulla i la Nou-, empunya i desembeina l'espasa i la mou tres cops a l'aire. Seguidament pren la vara d'autoritat de les mans del batlle, la reté uns instants i la hi retorna, indicant-li que té la seva confiança per seguir ocupant el càrrec.

Fets aquests protocols, ve l'acte d'homenatge al senyor per part dels vassalls presents a la cerimònia, i un cop enllestit, el senyor nomena al nunci i pregoner de la cúria local que, tot seguit s'estrena fent un pregó referit a les penes que hauran de patir tots aquells que no compleixin amb les obligacions pròpies de tot bon vassall. Un dels fets punibles en determinats moments, era el joc, que en una societat marcada pels cicles laborals i el calendari religiós, era dels pocs entreteniments que tenia la població. Jocs de taula (cartes, daus), o al carrer, com el joc de la pilota (antecedent de l'actual tennis) de l'auca, el joc de l'argolla (antecedent de l'actual golf), o les pedrades, amb evident perill físic.

Acabat el pregó, el senyor s'aixeca de la cadira i acompanyat pel batlle, regidors i caps de casa, es passeja per la localitat entrant i sortint dels edificis propis de la senyoria. 

S'atura a la casa del batlle, on hi ha “el cep per castigar als delinqüents”, per a reafirmar l'autoritat. 

Cep, costell o carcany de tortura, provinent del castell de Foixà. Fons d'art de la Diputació de Girona. 

A la mort de Josep de Montserrat i Peguera [14] el succeí la seva filla Baltasara de Montserrat i Ustariz (cinquena marquesa de Tamarit). Nascuda a Madrid l'any 1730. Casada amb Joaquín de Suelves. En el moment que Baltasara redacta el seu testament a l'any 1773, és vídua. [15].

De la presa de possessió de la senyoria a la Nou, tenim recopilada tota la cerimònia, que està incorporada dins el llarg plet que mantingueren les famílies Corbera i Tamarit, arran del traspàs de la senyoria, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, del qual hem parlat anteriorment [16].

 La cerimònia guarda moltes similituds amb la del seu pare de 1738, amb molt poques variacions.

Baltasara tingué bastants conflictes amb molts dels seus vassalls. Foren tenses les relacions especialment amb la Riera i Virgili per assumptes diversos: delme de les olives, manca d'acceptació de la fusió de la Riera i Virgili, o per els emoluments de la Riera. També a Tamarit tingué problemes pel pagament del quinzè.

I per últim, Joan Nepomucè de Montserrat, òlim de Suelves, fill de Baltasara, que a l’acceptar l'herència materna, per obligació del vincle, hagué d’anteposar el cognom mater al patern de Suelves. Heretà la senyoria des de la mort de la seva mare a l'any 1794, fins l'extinció de les senyories al segle XIX. Personatge molt conservador que s'alinearia amb el candidat carlista en les disputes successòries borbòniques. Mantingué unes tibants relacions amb els seus vassalls d'idees més liberals. [17].

LA NOU SETCENTISTA.

El període immediatament anterior i posterior a la Guerra de Successió a la Nou, ja ha estat abastament comentat en diverses publicacions pel present autor [18].

Així mateix ha estat objecte d'estudi en articles precedents, l'evolució demogràfica i agrícola de la Nou durant el segle XVIII.  Ara es tracta de posar noms i cognoms als protagonistes locals d'aquestes transformacions. Unes petjades amb prolongacions, algunes de les quals s'allarguen fins avui dia. Ho podem percebre en fets com és l'expansió urbana del poble a partir del nucli antic primigeni, amb l'obertura de nous carrers seguint el traçat d'antics camins de sortida del poble, com poden ser els ravals de les Cases Noves o dels Hostalets, o, la transformació del paisatge rural, amb la ruptura del bosc per ampliació del terreny conreat. Les recents cremes de vegetació en algunes muntanyes del terme de la Nou, han posat al descobert feixes de terrenys i marges de pedra seca, amagats i engolits sota l'espès sotabosc que ho invisibilitzava, desdibuixant el que en altres temps acollien conreus de vinyes, garrofers o oliveres. Són testimonis muts del que en un dia llunyà van ser uns terrenys arrabassats a la muntanya i habilitats pel conreu, molts d’ells assentats al segle XVIII, degut a l'impuls de la vinya, i els menys afavorits, per bancals de garrofers i oliveres [19]

Antigues feixes de conreu posades al descobert per recents incndis a la muntanya.

 Marge de pedra seca engolit pel bosc.

És el segle on la Nou fa la seva expansió humana, econòmica, i consolida els fonaments identitaris del poble.

Per fer-nos una composició de l'estructura humana de la Nou de començament del segle XVIII, podem basar-nos en els caps de casa presents a l’últim terç del segle XVII en el jurament de fidelitat i vassallatge de l'any 1672, quan Isabel de Corbera ven a carta de gràcia la senyoria a Francesc de Montserrat. Quan ho comparem amb la relació de contribuents en el cadastre del cens de 1714-15, tot just acabada la Guerra de Successió, veiem que són pràcticament les mateixes famílies, tenint en compte que la primera relació és de caps de casa i la segona de contribuents, i que els Plana, l'any 1672 estan representats pel seu gendre Josep Sirvent [20]. 

 1792, bateig de Francesc Martí Aguadé. 

Un dels aspectes constatables en les documentacions d'aquest segle, com també en la de temps anteriors, com queda palès en el Llibre del Consell del Lloch de la Nou, és que malgrat que les taxes d'analfabetisme eren considerables, hi havia una part de la població amb certa formació escolar. Al món rural l'ensenyança generalment anava a càrrec dels anomenats mestres de minyons, que solien ser sacerdots, o estudiants anomenats batxillers, que ensenyaven a escriure i llegir als nens petits d'una edat compresa entre els sis i deu anys. Els llibres eren les anomenades beceroles, que eren uns quaderns que servien per aprendre el abecedari i la composició de les síl·labes. En un nivell superior, els més grans,  entre deu i catorze anys, aprenien gramàtica llatina, atès que aquesta llengua obria la porta a totes les altres ciències. Això sempre que ja no s'haguessin incorporat al món laboral. Molt significatiu del pensament d'aleshores, era la consideració que es tenia del paper de la dona, reduït principalment als afers familiars, alguna vegada en el món religiós, o de servei en altres cases. Per aquest motiu, les nenes quedaven excloses d'aquests coneixements.

La Nou després de la Guerra de Successió va continuar pertanyent al Corregiment de Vilafranca, -que substituïa l'antiga Vegueria- , tot i que podem comprovar certa confusió en els funcionaris a l'hora d'ubicar-la, ja que en un primer moment està inclosa en el corregiment de Tarragona, i posteriorment retornada al tradicional de Vilafranca. Altafulla que havia format una unitat senyorial des dels inicis amb la Nou, i posteriorment la Riera i Virgili, passarien de Vilafranca a Tarragona.

L'any 1718, segons les anotacions de la Reial Audiència, la Nou “pertenece a la Marquesa de Tamarit, a quien toca la elección del Bayle (batlle) y ha hecho en favor de Josep Dalmau, que se considera hábil y capaz. El pueblo hace los jurados a suerte. Tiene 16 casas y ha de tener dos regidores”. La relació de batlles (nomenats pels marquesos de Tamarit) i regidors (nomenats per la Reial Audiència) està recopilada per J.C. Blanch [21].

Com és sabut, amb la Guerra del Francès i la guerra civil, els arxius parroquials de la Nou van patir unes destrosses molt importants i irreversibles. Aquesta circumstància fa que la informació actual d'aquests segles pretèrits quedi coixa. Hem de cercar arxius amb referències indirectes del poble, i sobretot consultar fonts notarials. La següent informació està nodrida majoritàriament pels fons servats a l’Arxiu Històric de Tarragona i també per les dades facilitades pels arxius parroquials d'altres localitats recollides a  l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. A banda de les referències bibliogràfiques de diversos autors.

Extret d'aquestes fonts, podem seguir el rastre de molts capítols matrimonials, els matrimonis pròpiament dits, testaments, llegítimes, drets successoris, debitoris, compra i venda de finques urbanes i rústiques, vendes a carta de gràcia, contractes  d'arrendaments i de rabasses mortes o de censals.

- Capítols matrimonials i matrimonis.

La importància dels capítols matrimonials, pas previ al matrimoni, -i que ja ha quedat exposada en l'article anterior-, ens donen un retrat bastant aproximat dels usos i costums socials de l'època. L'estratègia matrimonial era la preservació del patrimoni familiar. El matrimoni era un assumpte familiar, no amorós. Els casaments eren concertats i lligaven famílies amb interessos comuns. Tan és així, que en les clàusules matrimonials, les aportacions del marit i de la muller, esdevenen les bases de tots els casaments.

La institució de l'hereu condicionava tant les relacions productives com les humanes. Els germans de l'hereu,-els cabalers-, i les germanes, depenien de les llegítimes i els dots que els hi lliuraria  aquell quan es casessin. En cas de descendència sols femenina, la pubilla exercia les funcions de l'hereu. Hi havia germans que es quedaven solters, vivint a casa de l'hereu, i per tant, sense reclamar la llegítima, o germanes solteres en el mateix cas, que en alguns casos ingressaven en alguna institució religiosa. Això ens portava a què algunes d'aquestes actuacions, que a ulls d'avui dia ens podrien sorprendre, eren normalitzades en aquell temps, com pot ser els casaments dobles: lligar el matrimoni de dos vidus i, a la vegada i en el mateix acte, ja comprometre el matrimoni dels seus fills respectius entre si, si ja eren adults, o quan tinguessin la majoria d'edat [22].

El contracte matrimonial, com s'ha assenyalat, portava implícit l'assignació del dot, i en aquest cas, podem seguir vàries anotacions de manuals notarials, en les quals queden implantades les assignacions econòmiques, les àpoques (rebuts) del cobrament fraccionat del dot, les clàusules específiques, etc. És tot una anàlisi de la societat setcentista rural, amb les diferencies socials i econòmiques plasmades en les documentacions [23].

Pel que fa als matrimonis, s'ha confeccionat una petita estadística, que com queda apuntat abans és  incompleta, perquè ens falten els registres parroquials destruïts en les guerres, però pot ser indicatiu de les tendències predominants [24].

De les dades analitzades que es poden desprendre sumant capítols matrimonials i matrimonis (114 persones), podem extreure unes conclusions interessants:

a) La procedència de les parelles és bàsicament de pobles veïns, que seria per ordre numèric: la Pobla de Montornès (amb Rubials), Vespella, el Catllar, la Riera (amb Virgili) o Vilabella i en menor mesura d'altres. Com a curiositat, Creixell és el poble on hi ha només cònjuges masculins, (6) i cap de femení, i Vespella la població que aporta mes cònjuges femenins (9). S'entén que en la majoria dels casos, les nouenques residiran en les poblacions de la seva parella, i a l'inrevés en el cas de les parelles dels nouencs. També destaca la rellevant presència de Vilabella tant en homes com en dones.

 1769. Capítols matrimonials de Pau Dalmau Alujas amb Rita Plana. 

Un altre aspecte destacat de l'anàlisi és el nombre de vidus que tornen a contraure matrimoni, que en aquest cas més que tripliquen al de vídues. Pot ser per dos motius: per la mortalitat femenina deguda als parts, o perquè elles no tornen a contraure matrimoni per diverses causes: fills, dots, etc.

L'altre aspecte de l'estadística, és l'elevat nombre de pares morts en el moment de contraure matrimoni els cònjuges, i en aquest cas els percentatges són a la inversa de la anterior: 25 pares morts, per 9 mares mortes i 11 morts pare i mare. És significatiu que a l’edat de contraure matrimoni, al voltant dels 20 anys ja hi hagi aquests alts percentatges de mortalitat adulta. 

Segons dades aportades pel Llibre de Cognoms de la Nou, el segle XVIII, s'incorporen al cens nouenc, cognoms tan rellevants, i molts amb continuïtat fins avui en dia, com: Duch, Ferrando, Figueres, Gelambí, Guinovart, Mercader, Rafí, Ramon, Recasens, Vallvé, Cendra, Gibert, Giralt, Jansà, Ribera, Sans....

Quadre de capítols matrimonials de J.B. Greuze -el pare de la núvia lliura el dot al seu gendre.

- Testaments.

La preocupació per la redempció dels pecats comesos en vida i evitar el “foc etern”, fa que en molts textos de testaments, es dediquin quantitats considerables de diners per rituals i misses destinades a la salvació de l'ànima. A banda de la cerimònia del sepeli, al cap de nou dies se celebrava una altra  cerimònia, ja de reminiscències romanes, les Novenes, on normalment també es feia un àpat. També, alguna vegada es feia, qui podia, el Trentenari, es a dir trenta-tres misses pel difunt a partir de dia de la seva mort. Finalment, es feia el Cap d'Any, consistent en dir una missa cada any per l'aniversari de la mort. Tot això tenia un cost, i els testaments preveien els diners per pagar-ho en la mesura de les possibilitats de cada testador.

A  banda dels testaments aplegats en manuals notarials, a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, es conserven -i són consultables- els testaments de la Nou des de l'any 1772, que són els documents més antics salvats de les destruccions posteriors dels seus arxius parroquials.

Els testaments fets a les rectories estan encapçalats amb la frase: “En nom de Déu i de la humil Verge Maria, Mare i Senyora nostra y de tots els Sants del Paradís. Amén”. A continuació el testador va especificant totes les disposicions testamentàries, dins unes fórmules pautades: marmessors, tipus de funerals, sepultura, herències, misses, etc [25]. 

1778, Testament d’Anton Rovira.

- Llegítimes. Drets successoris. Debitoris.

En aquest apartat, una mica calaix de sastre, s'han recollit des de llegítimes testamentàries fins a altres drets vinculants. Les llegítimes (porció de l'herència assignada per llei als familiars de línia directa i de la qual el causant no pot disposar lliurement), en el cas del cabalers, els servia en molts casos, per emigrar a altres llocs, aprendre un ofici i instal·lar un negoci. Alguns pocs, optaven per la carrera eclesiàstica o militar.

En les seves diferents anotacions, podem veure des de vincles familiars amb altres poblacions, friccions familiars per herències, vendes, Causes Pies per maridar, o ens assabentem d'algun personatge integrat en cossos militars.

En els debitoris, com a fet assenyalat, fer palesa la importància que tenia pels tractants de bestiar, la fira de Santa Coloma de Queralt, que junt amb Prades, Calaf o Salàs de Pallars eren  nuclis referencials dels ramblers catalans i territoris confrontants a Catalunya, i on a banda de la anotació de Nicolau Fortuny a l'any 1782, en el cas de Santa Coloma de Queralt  trobem una altra referència en el matrimoni d'Isidre Dalmau Simarra a Tarragona, l'any 1772, on està anotat: “fill de Josep Dalmau, pastor de la Nou, mort a Santa Coloma” [26]. 

1782. Debitori de Nicolau Fortuny per partida de bestiar. 

- Compravenda de finques urbanes.

El fort creixement demogràfic que experimenta la Nou durant aquest segle, es tradueix en una expansió urbana des de l'antic nucli del poble assentat dalt del turó, als terrenys confrontants amb els camins que comunicaven amb les poblacions veïnes. És el cas dels carrers de les Cases Noves, i les Codinetes (els Hostalets), que passarien a anomenar-se ravals. La majoria d'aquestes compres incorporen en les escriptures l'afegit  “En alou i directe domini dels Marquesos de Tamarit, amb lluïsme, terç, firma fadiga de trenta dies, empara i tot altres drets alodials i domini directe, franca de prestació de cens”. Hi ha excepcions que tenen incorporat un cens anual, com a l'any1784, on Cosme Montserrat paga 6 diners de cens, o bé a l'any 1763, Joan Cendra una gallina.

Vista parcial actual del carrer de les Cases Noves.  

Inscripció al llindar de la casa del carrer de les Cases Noves. Any: 1785.

En la documentació estudiada, surt citada vàries vegades la denominació “del barri”, per referir-se al nucli que actualment coneixem com a carrer del Castell, en la seva part més propera a l'extrem del turó (cal Padró). Un altre carrer que el situaríem en un lloc indeterminat d'aquesta part alta del poble, és el carrer anomenat d'en Romeu. Surt referenciat dues vegades en les anotacions del segle XVIII: L'any 1734 (veure nota 12-b), i l'any 1796 (veure capítols matrimonials de Francesc Ferrer amb Maria Busquets). També cal anotar una citació del carrer Nou, però per les referencies donades, és poc probable que coincideixi amb el que actualment coneixem amb aquest nom: ni la cronologia, ni la descripció quadren. Més aviat podria ser als voltants de l'actual carrer de Nostra Senyora de Montserrat [27]

1796- Anton Virgili venda d’un pati a les Codinetes a Rafael Vidal.

Vista parcial actual del carrer dels Hostalets. 

 Llinda d’una casa al carrer dels Hostalets de 1729. 

Un segon apartat, són les compravendes de cases de nouencs fora de la Nou [28]. Ja ha quedat explicat en altres articles, la puixança de poblacions costaneres properes a la Nou, com Altafulla i Torredembarra, degut a l’important comerç marítim, i de com la Nou té un important creixement demogràfic aquest segle, però també és cert, que un considerable nombre de nouencs, sobretot cabalers, s'estableixen en aquestes poblacions atesa la gran demanda laboral i oportunitats de prosperitat que s'albiraven. Lògicament, en la majoria dels casos els nous incorporats a aquestes poblacions no disposaven dels capitals suficients per la compra d'una casa. En les anotacions estudiades, més aviat semblen unes compres relacionades amb el comerç de derivats del vi -Dalmau a Torredembarra-, o una venda especulativa -Pallarès a Altafulla-. En el cas de Rafael Guinovart a Torredembarra, consta com a mariner.

- Compravenda de finques rústiques [29].

Les anotacions recollides en aquest apartat, ens nodreixen d'un extens repertori de denominacions de finques, la seva ubicació i les afrontacions, sent moltes d'elles fàcilment identificables avui dia. És interessant també per fer-nos una idea de les valoracions de les finques, les classes de conreus, els camins antics o les xarxes familiars.

- Vendes a carta de gràcia [30].

En les vendes a carta de gràcia, el venedor es reservava el dret a recuperar la cosa venuda, pagant per el valor que s'havia venut, més despeses. És a dir, hi havia certa voluntat de recuperar el bé venut. En les anotacions registrades estan incloses des de béns mobles a béns immobles, com poden ser censals o finques.

- Arrendaments. Rabasses mortes [31].

Distingim entre el contracte d'arrendament, en el qual l'arrendador feia cessió del dret d’ús d'unes terres per un període determinat a canvi d'una contraprestació econòmica, i el contracte de rabassa morta, que és va estendre molt a Catalunya al segle XVIII en terres de vinyes, mitjançant el qual, s'establia la condició que restava dissolt quan es morissin els dos terços dels primers ceps plantats, o als cinquanta anys. Gran part de l'expansió vitícola del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, es deu als contractes de rabassa morta, que garantien la possessió de la terra conreada per un període llarg de temps. Aquest contracte originà moltes disputes posteriorment entre les parts pels diferents criteris d'interpretar les seves disposicions, sent un dels elements més polèmics que enfrontaren les forces polítiques abans de la guerra civil.  En les anotacions registrades, trobem arrendaments, per quatre i set anys a canvi d'un cens, i contractes de rabassa morta, en les quals destaca les fetes per Joan Dalmau, on podem examinar les seves clàusules, que són bàsicament les mateixes en tots els contractes: exclusió de pasturar els ramats en determinades èpoques; les parts seran a un quart de la verema, i a mitges les olives i garrofes; les redoltes són pel propietari i el rabassaire les ha de posar en feixines; duració del contracte “en tant viuran els ceps”;

Tot i això, encara hi havia un bon sector de la pagesia sense terra, que s'ocupaven de conrear en regim de parceria o com a jornalers.

 Josep Casas. 1757, Arrendament.

1772, Joan Dalmau, rabassa morta a August Sanromà 

- Censals [32].

I per últim, com a mostra de l'activitat econòmica, una relació parcial de censals,- el mecanisme dels quals ja hem vist en anteriors articles-, i ens dóna un exemple de les famílies o entitats, amb certa solvència i prestigi, que exercien el paper de “banc” setcentista.

També trobem una anotació significativa de la desempara en què es trobaven les famílies quan per algun factor extraordinari, com pot ser la mort d'un cònjuge, l'impediment físic, les malalties, etc. deixaven en la més absoluta indigència als seus components a l'empara de la caritat o els minsos ajuts de l'administració [33].

CLOENDA.

Tota aquesta relació de fets esdevinguts a la Nou al segle XVIII, encara que incompleta, per falta de molta documentació desapareguda o destruïda, sí que ens pot ser indicativa del dinamisme i la vitalitat del poble en les seves diferents vessants. Un trajecte que guarda paral·lelismes amb el del país. Una Catalunya, on desprès de sortir derrotada en la Guerra de Successió -la Catalunya vençuda-, redirigeix les seves forces cap al treball, que conformarà l'anomenada “Petita Anglaterra”, fruit de la seva forta activitat social, econòmica i cultural.

Com en totes les transformacions socials, les dinàmiques de generació i distribució de la riquesa són  determinants, i com s'apuntava al principi de l'article, tot aquest món d'estructures feudals, entre en col·lapse a finals de segle: el món econòmic, la societat estamental, el món agrari...., apunten els grans canvis del segle XIX.

ARXIUS I FONTS CONSULTADES:

               ACA  -   Arxiu de la Corona d'Aragó.

               AHAT -  Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

               AHT -     Arxiu Històric de Tarragona.

               AMLN -  Arxiu Municipal de la Nou de Gaià.

 

               BC -   Biblioteca de Catalunya.

               BN -   Blog Nuce – Blog divulgatiu la Nou de Gaià.   https://la9degaia.blogspot.com.

               LNG - El Nou Gaià, revista social i cultural de la Nou de Gaià.

 

              

               Fonts notarials consultades (AHT):

                                                                                     Tarragona

-     Francesc Martí Miret (1721 – 1744).

-     Marià Martí i Redolat (1740 – 1759).

-     Francesc Albinyana (1746 – 1788)

-     Pau Pastor i Guasch ( 1765 – 1811)

 

                                                                                   Torredembarra

-     Jeroni Cabañes (1756 – 1789).

-     Josep Anton Cabañes. (1790 – 1797)

-     Antoni Fontanilles i Busquets (1792 – 1799)

-     Jaume Barado i Sempau (1798 - 1800).

-     Josep Sunyer i Segàs (1752 – 1771).

 

                 El Vendrell

-     Jeroni Clariana (1734 -1775            

NOTES.

[1].-Il·lustració: Aquest moviment cultural ve caracteritzat per la reafirmació de la raó humana enfront la fe i la superstició. Les antigues estructures medievals, basades en el feudalisme i el vassallatge seran qüestionades i acabaran col·lapsant. Per aquest fet, part de la història occidental anomena el segle XVIII com el “segle de les llums”.

[2].-Antic Règim : Terme utilitzat per designar les institucions i la estructura política i social anterior al liberalisme, caracteritzada per una economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic, i la societat estamental. Són els elements que la Revolució francesa, i les revolucions liberals europees del segle XIX  es van proposar abolir.

[3].-Virgili Virgili, Lluís-

 - L'església de la Nou: Constitució de la vicaria pròpia (1766) i ampliació del temple (1862-1880) Part I. BN.  2024.

- Una mirada històrica de la Nou a través d'un plet (s. XVI-XVIII). BN. 2024.

- Tornar a caure, tornar a començar. La imposició de la Nova Planta. s. XVIII. LNG, núm. 16, 2011. pàg.26-30.

[4].-Alou: Béns en els quals  l'agricultor tenia plena propietat. Teòricament l'aloer era lliure de tota càrrega senyorial, bé sigui en forma de cens, o de prestació personal. D'entrada es considerava que totes les terres del terme d'un feu pertanyien per domini directe del senyor feudal, presumpció que només es podia revocar si es demostrava que els béns es posseïen en alou. Per mantenir la independència davant els nobles més poderosos, fou molt corrent que els senyors feudals s'anomenessin a si mateixos senyors aloers (senyors directes i alodials) com  a antagònic de senyor útil i propietari, l'anomenat alou feudal, la qual cosa queda assenyalada en moltes anotacions notarials exposades en el present article.

[5].- AHAT- Altafulla.

1735.- Pau Martí, col·lector Reial Cadastre, a l'any 1735. “ He rebut de Joan Soler i Gallart dels delmes y demés drets de la Baronia de Tamarit, 10 lliures i 1 diner, corresponent als tres terços del cadastre de lo any 1735, correspon a 3 lliures 6 sous i 8 diners, corresponent lo salari de la present àpoca”.

1737.- Rafael Virgili, col·lector Cadastre, “ha rebut de Joan Soler i Gallart d'Altafulla, arrendatari dels delmes y demés drets de la Baronia de Tamarit, el preu de dit arrendament de 10 lliures i 1 diner, i serveixen per les tres terces de cadastre corresponent pagar al Molt Ilte. Marqués de Tamarit, en lo any pròxim passat de 1636, per raó dels drets percebuts en lo dit lloch de la Nou”

[6].-ACA. Reial Audiència. Plets civils. Tamarit, marquesa. Riera. Universitat. 14683.

Terme de Montoliu.

Capbreu Marquès de Tamarit, Francesc Montserrat i Vives.

-Vassalls: Deuen fidelitat i jurament.

-Jurisdicció civil.

-Delme de blats i altres fruits (abans es pagava la dècima part, avui la onzena).

-Al rector de Tamarit, la primícia.

-Terços: Tercera part de transaccions de propietat.

-Delme de la verema: onzena part (excepte parres altes).

-Delme dels anyells, cabrits i porcells: onzena part.

-Delme de la llana.

-Herbatges: Propietat del Senyor.

-Obres Castell: obligació a col·laborar els vassalls.

[7].- Virgili i Virgili, Lluís.

 - La Nou i els primers marquesos de Tamarit. Valies i comunals. LNG, núm.13. 2010. pàg. 24.

 - Temps turbulents. La Nou entre guerres (s. XVII_XVIII). LNG núm 14. 2010. pàg. 21. 

[8].-ACA . Indice Procesos Modernos.1728 N2 gg.  Marquesos de Tamarit. Pere de Torrellas.

“El procurador de la casa y hacienda de la difunta Marquesa de Tamarit, reclama 5 censales (175ll,7s, 4d.) y por media pension (87ll. 13s. 8d.), que en su dia hizo donacion la Marquesa a Don Pedro Torrellas i Sentmenat, y despues estubo en retro-donacion de los censales sobre la ciudad de Barcelona” “se hizo con el pretexto de ir pagando las obras de la ermita de la cueva de Montserrat y el camino, que cobraba el antiguo magistrado de esta ciudad de Barcelona, Don Pedro Torrellas”.

-Alabrús Iglesias, Rosa Maria. Felip V i l'opinió dels catalans. Pagès Edicions. Lleida. 2001. pàg. 96-98. 

[9].-Rovira i Gómez, Salvador J. Antoni Martí i Franquès i l'Altafulla dels seu temps 1750-1832). Centre d'Estudis d'Altafulla. 1987. pàg. 36-37. 

[10].-ACA. Real Patrimonio. Bailia Moderna. 1772. N5 Be.

-Testament de Francesc de Montserrat i Vives ( 22/08/1683). Mor el 10/05/1688:   Francesc de Montserrat i Vives, marqués que fué de Tamarit, barón de Ribelles y del Consejo Supremo de Aragón, Procurador Real de la Ciudad y Veguería y Campo de Tarragona, y Alcalde de su  Real Castillo, de Consejo de V. En el Supremo de Aragón, nombra heredera a su hija Gertrudis de Camporrells i Montserrat.

              -Testament de Gertrudis de Montserrat (de Camporrells):  Marquesa de Tamarit, baronesa de Ribelles, Biosca y            Altafulla, señora de los lugares de la Riera, Virgili, Ferran, Molnàs, Morell, Botarell, la Nou, Mayals, Llardecans, la Alzina, Llanera, Palou, Castellnou, Taltavull, Masoteras, Cornudella, viuda de Don Antonio Camporrells, Marqués de Tamarit, caballero de la Orden de Santiago, de los Consejos de S.M. En el de Aragón...

“... Porque de vincular los bienes de las familias nobles, no solo resulta la consequencia de ellos y la perpetuidad y esplendor del nombre de la casa que los adquirió, sino que se asegura el servicio del Soberano, porque mejor le sirve el que tiene medios y facultad de mostrar y ejercer su  fidelidad y, demas de esto el poseedor de los bienes vinculados. Es como el padre de la familia, en quien los segundos y dependientes de ella, hallan en sus abrazos y necesidades de socorro y abrigo a que se inclinan los vinculos de sangre. Por tanto, es mi voluntad, y quiero fundar y establecer Mayorazgo perpetuo de mis villas, lugares, tierras, derechos y acciones, que tengo y poseo en estos reynos en el Principado de Cataluña, para que, desde ahora y en todo tiempo para siempre jamás, quede todo unido, vinculado y sujeto a la institucion, poseido por una sola persona...” “ recomiendo a la persona de Joseph Montserrat i Peguera, mi sobrino, hijo de Josep Montserrat i Moles, mi primo segundo por linea paterna, a que en todo lo possible le atiendan durante su minoria de edad, y le difundan y aconsejen todo lo que juzguen conveniente en su educacion” “ Si falleciera la heredera es Gertrudis, su hermana..”” especialmente formo mayorazgo de la villa de Tamarit, con el titulo de Marqués, la Baronia de Ribelles, Altafulla y señorio de los lugares de la Riera, Virgili, Ferran, Molnàs, la Nou, Maials, Llardecans, la Alzina, Llanera, Castellnou, y todas las demas villas y lugares”.

... punt 5. “ por los contratiempos que ha sobrevivido a mi casa de algunos años a esta parte, se están debiendo algunas cantidades al personal de la casa. Es mi voluntad, se ajusten y liquiden estas deudas”

Puntos 9, 10, 11 y otros.  “Dejo a:

Francisca de Leuger i Rosit, criada antigua y mujer de gobierno.

Margarida Fortet, criada.

Rosa Alegria, criada.

Antònia, de Biosca, i Maria, de Masoteras, ambas mis esclavas, se les da 200 ducados de vellón a cada una, y el dia de mi fallecimiento, les doy a ambas por libres de la esclavitud en que se hallan, para que puedan tratar y contratar y usar de su libertad, sin que para ello necesiten mas circumstancia que un testimonio con inserción de esta clausula, y les pido, me encomienden a Dios.

Ventura Antonio de Derendano, criado mayor.

Mathias Matheu, mi paje y vasallo, dotación para que continue los estudios de sacerdote.

Pedro y Domingo de Lago, mis lacayos, y Domingo, mi cochero.

Juan Elillozo, de la cocina y compras.

..........”

[11].- 1) ACA. Reial Audiència. Plets Civils. Tamarit, marquesa. 14683. la Riera. Universitat. 1763.-

El 23/12/1761, morí el noble Josep de Montserrat, marquès de Tamarit i baró i senyor d'Altafulla, fill de Josep de Montserrat i de Casilda de Montserrat, fou hereu de Gertrudis de Camporrells i Montserrat, marquesa de Tamarit, baronessa de Rivelles, Biosca i Altafulla. Senyora dels llocs de la Riera, Virgili, Ferran, Molnàs, Morell, Botarell, la Nou, Maials, Llardecans, la Alsina, Llanera, Palou, Castellnou, Taltaull, Masoteras, Cornudella, (Cos indivisible i inalienable, que no es pot dividir).

2) ACA. Reial Audiència. Plets Civils 14209.

Josep de Montserrat i Moles

EXPONE, que Francesc de Montserrat y Vives, señor jurisdiccional del lugar y territorio de Tamarit (Marqués del año 1681), señor del Mayorazgo regular y legal:

Dejo hija, Doña Gertrudis de Montserrat, casada con Antonio de Camporrells, sin hijos ni descendientes.

Titulo paso al mas cercano pariente, Josep de Montserrat y Moles “como asi lo declaro doña Gertrudis en una clausula del testamento, en donde llamo a esta parte primo segundo suyo por la linea paterna, y a su hijo Joseph de Montserrat y Peguera, por su sobrino”

 “ El territorio de Tamarit (Mayorazgo) contiene el lugar de Tamarit, y los lugares de Ferran, Molnàs, la Riera y Virgili, y el manso y castlania d'en Jover, molino del Pas, casa y prensas diezmos, reditos y emuletos....” “... ademas de dichos lugares, tenia y posseia los lugares de Altafulla, la Nou, Botarell i Morell, con sus jurisdicciones, reditos, emulentos, censos, diezmos y otras rentas de diferentes calidades....”

“Otrosi digo, que dicho don Francisco de Montserrat y Vives, obtuvo la Real Gracia de Marqués de Tamarit en todos los nombramientos de Ministros de Justicia que habia en los lugares expresados.

Otrosi digo, que tambien los jueces, bayles y de mas ministros de Justicia de dichos lugares expresados, hablan del Señor del lugar....”

“Otrosi digo, que en especial en los lugares de Altafulla y la Nou, concurre particular circumstancia inductiva de la dicha unión al marquesado de Tamarit, por lo que se diga y es verdad....”

“ Por quanto digo, que antes del año mil seiscientos ochenta y uno, dicho don Francisco de Montserrat y Vives, acostumbraba arrendar las rentas de dichos lugares de Altafulla y la Nou, con distintos arriendos, en los que hacia por las rentas del lugar de Tamarit y su territorio, como lo dirán los testigos administradores y es verdad....”

“ Otrosi, que despues del año mil seiscientos ochenta y uno en que obtuvo don Francisco de Montserrat y Vives la Real Gracia de Marqués de Tamarit, con los de Altafulla y la Nou, lo que siempre despues de entonces aca, se ha ejecutadode esta forma...”

“ Otrosi digo, que en el año 1681, antes y despues, la venta de los lugares de Altafulla y la Nou, se han acostumbrado y acostumbran a arrendar junto a los lugares de Tamarit y su territorio... en la cantidad de dos mil quinientas libras poco mas o menos”

[12].-ACA. Reial Audiència. Plets civils. 14798. Marquesa de Tamarit. 1782.

a)  Marquesa de Tamarit. Noviembre 1731.

“Publico pregon , mandado por el administrador de los herederos de doña Gertrudis, marquesa de Tamarit, a todas las personas y vasallos: Altafulla, Montoliu, Virgili, la Riera, Ferran, la Nou, Molnàs, Morell y Botarell, que en el termino de diez dias, compadezcan en la ciudad de Tarragona, con el procurador, con la capbrevacion de dichos lugares, y mediante juramento en mano, reconozcan la capbrevacion a los nuevos herederos, con todas y qualesquiera casas, mansos, heredades y propiedades. viñas, olivos, tierras, honores y posesiones, censos, censales, monobatinos, diezmos, tascas, laudemios, jovas y trilladas, transportes vulgo tragins, y otras qualesquiera servitudes, molinos, fabricas de aceite, hornos, partes de frutos, luismos, tentios, foniscapios y otros qualesquiera derechos y demas cosas que tengan, reciban, cobren o posean y hagan otros tener en alodio y directa senyoria de dicho administrador”

b)  A 8 abril de 1734.

Administrador de Doña Gertrudis de Montserrat (Marquesa de Tamarit), Señora del termino de la Nou, Arzobispado de Tarragona : “ las confesiones hechas el 16 de febrero de 1733, en el lugar de la Riera, por Juan Martí, llamado de la calle dellà y Pablo Martí Soler, padre e hijo, labradores del lugar de la Nou, que poseian como en tiempos de la Marquesa, una casa con huerto delante, y junto a dicha casa situados en otro lugar de la Nou, y en calle pùblica y antiguamente llamada d'en Romeu*, item. Una pieza de tierra, parte campa, parte de olivos y algarrobos, y parte de viña plantada, y parte yerma, que antiguamente eran quatro piezas de tierra, que contiene en si veinte jornales de tierra poco mas o menos, situados en el termino de la Nou y en la partida llamada “lo Campot”, las quales casa y piezas de tierra estan largamente designadas y confrontadas en dicha confesión” “ que en los capitulos matrimoniales firmados y jurados entre partes de dicho Pablo Martí de una, y Margarida Blanch de otra, recibidos en poder de la Escrivania Comuna de la parroquia de la villa de el Catllar” “ al dicho Juan Martí le pertenecian dichas casas en forma de donacion a el hecha por Joseph Martí, labrador del mismo lugar de la Nou, su hermano con otro de los capitulos matrimoniales firmados y jurados entre partes de dicho Juan Martí de una, y Elisabeth Soler, de otra. Recibidas en poder de la Escrivania Comuna de la parroquia iglesia del lugar de Bonastre, arzobispado de Barcelona, el dia tres de noviembre de 1692, y que por razon de la dicha sucesión y donación habia dado y pagado treinta y ocho libras y diez sueldos, moneda de Barcelona, por el tercio debido y perteneciente a dicha Marquesa (Muy Iltre.) como se hizo constar con dos recibos, el uno de 22 libras, firmado delante el procurador de la Marquesa, Don Raymundo Pintor – canonigo-, a veintiseis de abril de 1699, y el otro de 16 libras y 10 sueldos, firmado por Juan Vives i Llorens, a veintisiete de septiembre de 1699.” “ que dicho Joseph Martí poseia por los titulos contenidos, la casa y tierras delante confesión al notario Thomas Riber, de la ciudad de Tarragona, a veintitres de junio de 1688, siendo testigos de dicho original capbreo, Francisco Espina, pescador de la villa de Altafulla, y Joseph Boronat, labrador de la Riera, y doy certificación a quince de marzo de 1734. Firmo: Francisco Martí Miret. Notario.

•               veure  Notes. 1796.Capítols matrimonials de Francesc Ferrer amb Maria Busquets).

[13].- AHT. Notari, Francesc Martí Miret. Manual Notarial, núm.376

-Rovira i Gómez, Salvador J. El marquesat de Tamarit -1681-1837. Centre d'Estudis d'Altafulla. 1992;

 -Blanc i Torrebadell, Joan Carles. La Nou de Gaià. Cossetània Edicions, Valls. 2011

[14].- ACA. Reial Audiència. Plets Civils. Tamarit, Marquesa, 14683. La Riera. Universitat.

“ Se transferirá a D. Josep de Montserrat i Paguera, mi sobrino, hijo mayor de Doña Casilda Montserrat i Paguera, mujer, vecinos de la ciudad de Barcelona, para que el susodicho los tenga y posea por titulo de Mayorazgo todos los dias de su vida, y después de ellos, pasen a su hijo mayor y a sus descendientes varones y hembras regularmente, prefiriendo el mayor al menor, el varon a la hembra, y el nieto del hijo mayor, al hijo segundo. 

          [15].-  ACA- Reial Patrimoni. Bailia Moderna 1773 N5 Be.

      Baltasara Montserrat y de Ustariz, Marquesa de Tamarit, viuda del noble señor Don Joaquin de Suelves, primer teniente que fue de una de las compañias del regimiento de Reales Guardias Españolas. Hija de Don Josep de Montserrat i Peguera, Marqués de Tamarit- Libro de Bautismo de Santa Maria la Real de la Almudena, de esa Corte (Madrid. A ocho de enero de 1730. Bautismo de Baltasara Melchora, Gaspara, Josefa, Catarina, hija de Josep de Montserrat i Peguera (Marqués de Tamarit), baron de Ribelles, natural de Barcelona, y doña Catalina Josefa Ustariz de Azuara, natural de Bruselas, en Flandes”

[16].-  ACA. Reial Audiència. Plets civils 1148. Marquesos de Tamarit.

Causa de la noble Isabel de Corbera o Santcliment y Sarmiento, mujer del noble don Didaco Sarmiento y Zuñiga, contra Anton de Camporrells y su mujer, Gertrudis de Camporrells y Montserrat, marqueses de Tamarit, barones de Ribelles.

 

1762.- Possessió Senyoria de la marquesa de Tamarit, Dña. Baltasara de Suelves i Montserrat, vídua de Suelves, filla de Josep de Montserrat.

“ Reunió dels caps de casa, convocats i congregats a la plaça publica de la Nou.

Joan Dalmau, batlle.

Nicolau Fortuny, regidor primer.

Jeroni Gelambí, regidor segon.

16/01/1762.- (text després de la possessió d'Altafulla).

.....Seguidamente y despues, en el lugar de la Nou, del arzobispado de Tarragona, en el mismo dieciseis de enero de dicho año del nacimiento de Dios Nuestro Señor Jesucristo, de mil setecientos sesenta y dos, Presente yo, Joseph Sunyer i Sagàs, Notario y Escribano, y siendo presentes por testigos, los expresados Pedro Valls i Gerónimo Marlé, por estas cosas llamados, el Ilmo. Sr. Felipe Muxó, abad del Real Monasterio de Santas Cruces, en nombre y como prior de la Ilma. Señora Doña Baltasara de Suelves y de Montserrat, marquesa de Tamarit, como su poder consta que paso ante mi dicho documento, a los trece de otro mes y año, que queda insertada en los autos que anteceden.

Constituido personalmente delante y en presencia de Juan Dalmau, bayle de dicho lugar de la Nou, de Nicolas Fortuny y Geronimo Gelambí, regidores en el presente año de la Universidad de dicho lugar de la Nou, y de muchas otras personas, vulgarmente llamadas caps de casa, del expresado lugar de la Nou, convocadas  y congregadas en la plaza publica del citado lugar, estando los dichos Bayle y Regidores en forma de Ayuntamiento y la dicha Universidad. Representado y sentado dicho Iltre. Señor Procurador en una silla, teniendo una mesa delante, y sobre ella, una imagen del cruzifijo, digo y expreso: A los dichos Bayle y Regidores y demás personas llamadas caps de casa, presentes, es por mi dicho... en presencia y oyendolo dichos testigos, exponer y decir hizo que queriendo dicho Iltre. Señor Procurador tomar la posesion de las villas y lugares, diezmos, censos, tercios, rentas y demás reditos y emulentos, que fueron propios del Ilmo. y difunto  Señor Don Joseph de Montserrat y Peguera, marqués de Tamarit, y que pertenecen a dicha Señora Doña Baltasara de Suelves y de Montserrat, marquesa de Tamarit, como hija y heredera universal de dicho difunto Marqués, su padre, y como tal sucesora en el mayorazgo que en tiempo y fondo la Ilma. Sra, Dª Gertrudis de Camporrells y de Montserrat, difunta Marquesa de Tamarit requeria como requisito a otros regidores, que en continente le diesen y entregaren en dicho nombre la posesion de dicho lugar y termino de la Nou, los diezmos, todos los granos y frutos, y los censos, tercios, reditos, rentas y demas derechos y emulentos  que los Señores antecesores Marquesés de Tamarit, como Señores de dicho lugar y termino de la Nou, han acostumbrado recibir y cobrar en el expresado lugar y termino, y que asimismo, a dicha Iltre. Señora Marquesa asistan y concienten en la posesión que dicho Iltre. Procurador en su propia autoridad quiere tomar la jurisdiccion civil y criminal, que la expresada  Ilma. Señora Barona predicha tiene en el citado lugar y termino de la Nou, y que sus antecesores Barones han acostumbrado a expresar por si y por medio de sus ministros y oficiales en el mismo lugar y termino de la Nou, y reconozcan, tengan y reputan a la referida Señora Marquesa  de Tamarit su principal por tal Señora y Barona, y presenten en mano a dicho Iltre. Señor Procurador, el Sacramento y homenaje de vasallaje y fidelidad de boca y manos comedado, que asi de derecho como por Constituciones Generales de Cataluña, y estilo en el presente lugar y conforme los predecesores naturales y habitantes del expresado lugar, han acostumbrado presentar a los antecesores Señores Barones, ofreciendo dicho Iltre. Señor Procurador, en nombre de la expresada Ilma. Señora Marquesa de Tamarit, su principal, hacer y cumplir todo lo que la misma Ilma. Señora Marquesa, su Principal, tocaria y espectaria hacer. Y los dichos regidores, por palabra de dicho Nicolas Fortuny, regidor primero en nombre de dicha Universidad “tenia por entendido todo lo dicho” debiendo homenaje, vasallaje y fidelidad a la Marquesa, Señora Baronesa  de dicho lugar, que se compromete a respetar todos los privilegios, costumbres, franquicias, libertades, inmunidades, ordinaciones y observancias de dicho lugar, concedidas por sus predecesores, y en señal de posesion de la jurisdicción civil, se ha calzado y descalzado un guante, y en señal de la jurisdiccion criminal ha empuñado y desemvainado la espada que por este fin tenia puesto encima de la mesa, y aquella la ha cruzado por tres veces en el aire, y ha vuelto a envainar, y luego revocó a dicho Juan Dalmau, bayle de dicho lugar de la Nou, quitandole la vara de Bayle de sus manos, y teniendola dicho Sr, Procurador en sus propias manos por algun espacio de tiempo la volvió a dicho Juan Dalmau para que en nombre de dicha Ilma. Sra. Marquesa, continue en el ejercicio de bayle. Los caps de casa han prestado juramento y homenaje de vasallaje y fidelidad, de boca y manos. 

Se publicará en dicha plaza el pregon siguiente:

A todos se notifica y hace saber de parte de la Ilma. Sra. Dª Baltasara de Suelves y Montserrat, Marquesa de Tamarit, Señora y Barona del presente lugar y termino de la Nou, y dice: manda que se tenga obediencia y respeto al Bayle, su  lugarteniente, y a los regidores de dicho lugar, y demas oficiales de su Señoria, bajo la pena, en caso de contrafaccion de treinta dias de carcel, y si los injuriaran con palabras o manos, incurriran en las penas de derecho establecidas. Otrosi: Que ninguna persona se atrevira a blasfemar, ni jurar en el Santisimo Nombre de Jesucristo, Nuestro Señor, y la Gloriosa Virgen Maria, ni de los Santos, ni Santas, de lugar en cualquier manera. Otrosi: El juego prohibido publicamente ni escondidamente al tiempo que se celebren los Divinos Oficios, bajo la pena de perder lo que jugaban, y quince dias de carcel, y otras penas arbitrarias a su Señoria. Otrosi: Que no puedan jugar en otro tiempo publicamente a cualquier juego prohibido, bajo las mismas penas. Otrosi: Que ninguna persona pueda estar amenazada, bajo la pena de 25 libras, moneda de Barcelona, y sino tienen bienes para poder pagarlas, debe estar cuarenta dias en la carcel, y conforme a Su Señoria perecera bien. Otrosi: Manda Su Señoria, que se observen y guarden todas las demas ordinaciones que hasta hoy los predecesores y Señores Barones de dicho lugar han acostumbrado a hacer, publicar, guardar y observar, para que las dichas cosas sean a todos notorio. MANDA Su Señoria sea publicado el presente pregon en la plaza del referido lugar donde concurren mucha gente. El qual pregon, el Ilte. Vicente Mollà, nuncio y pregonero arriba nombrado, ha pregonado y vociferado con alta y intelegible voz. Despues el Procurador, acompañado por el bayle y regidores, y con los testimonios , en señal de posesion corporal del lugar, se ha paseado por las calles de dicho lugar, y llegando delante de la puerta del Iltre. Juan Dalmau, bayle, en donde tiene dicho bayle el sepo para castigar los delincuentes, dijo y mando dicho Iltre. Sr. Procurador al referido bayle, que le entregase las llaves del referido sepo, y habiendole asi ejecutado, el dicho Iltre. Sr. Procurador, se las detuvo en sus manos , y al poco rato despues las devolvio al mismo bayle, encargandole que en nombre de la Iltre. Marquesa, su Principal, las guardase todo el tiempo que exerciese su empleo de bayle, y usare dicho sepo para castigar a los delincuentes.

Joseph Sunyer i Sagàs.

Pedro Valls

Geronimo Marlé.                     Felip Muxó, abad de Santes Creus.”

[17].-  Rovira i Gòmez, Salvador-J.. Joan de Montserrat òlim de Suelves, sisè marqués de Tamarit (1761 -1844)”. Estudis Altafullencs. núm. 26 . 2002. pàg.23-41.

[18].-Virgili i Virgili, Lluís.

- Tornar a caure, tornar a començar. La imposició de la nova Planta s. XVIII.  LNG, núm. 16. 2011 pàg. 26-30.

- Llibre del Consell del lloch de la Nou. Cossetània Edicions. Valls, 2011.

 [19] Ibídem.-.L'aprofitament de les aigües del torrent de la Nou en el transcurs del temps. Les Fontanilles i la Font dels Canons. Part. 1” .B.N. Gener, 2023.                                                                                                                                          

 [20].- a)  ACA. Reial Audiència. Plets civils.1148.

1672.- Elisabeth de Corbera. Venda baronia a carta de gràcia. Lloc de la Nou. Sagrament de fidelitat i homenatge. Jurisdicció civil i criminal.

Andreu Dalmau, major, batlle.

Andreu Dalmau -menor- i Pere Virgili, regidors.

Josep Sirvent.

Jaume Vidal.

Pere Dalmau.

Jacint Rovira.

Nicolau Fortuny.

Josep Martí.

Joan Virgili.

Antoni Virgili.

Agustí Casas.

Rafael Bas.

Cosme Dalmau.

Marc Martí.

Francesc Busquets

b) B.C. Fons Aparici. Cadastre. Caixa 5 núm. 275. Lugar de Altafulla y la Nou (1714 – 1715).

Haberes: 233 libras.

Cargas: 606 libras y 9 sueldos.

Contribuyen todos los meses. Cargan los vecinos siguientes:

Joseph Martí ................   3 ll.  15 s.

Viuda Dalmau...............  1 ll.    2 s.  6 d.

Joseph Rovira...............   1 ll.    9 s.  6 d.

Rafael Martí..................   1 ll.  12 s.  6 d.

Joseph Virgili................   2 ll.  12 s.  6 d.

Pere Dalmau.................    2 ll.    3 s.  8 d.

Pau Virgili.....................   1 ll.    6 s.

Miquel Soler..................   3 ll.  15 s.  9 d.

Pere Joan Plana.............    8 ll.  16 s.  6 d.

Joan Plana.....................    1 ll.

Joseph Plana..................   4 ll.    2 s.  2 d.

Rafael Virgili................    1 ll.  15 s.

Francesc Vidal .............    3 ll.  12 s.  3 d.

[21].-Blanch i Torrebadell, Joan Carles. La Nou de Gaià. Cossetània Edicions. Valls, 2011. pàg. 150-152).

[22].- Capítols matrimonials:

1706.- Rafael Virgili Mestre, fill de Joan i Caterina  -difunts-, amb Maria Oliver (Roda) vídua, filla de Joan i Maria Anna. AHAT. Creixell.

1711.- Joan Virgili Jansà, vidu de Maria, fill de Joan i Maria, amb Maria Àngela Moragas (el Catllar). AHAT. Vespella.

1712.- Miquel Requesens (mas Reverter-Vespella), amb Maria Fortuny Alujas, de la Nou, filla de Josep i Caterina. AHAT. Vespella.

1717.- Joan Virgili Roig, fill de Josep i Maria, amb Maria Àngela Reverter Recasens (mas Reverter-Vespella).AHAT. Vespella.

1721.- Pau Martí Soler, fill de Joan i Elisabeth, amb Margarida Blanch Dalmau (el Catllar). ACA. Reial Audiència. Plets civils. 14798.

1732.- Andreu Dalmau amb Maria Alujas del molí d'en Fortuny (Vespella). AHAT. Altafulla.

1732.- Joan Virgili Mestre, dit “del castell”, vidu de Maria (Virgili) Andreu, fill de Joan (difunt) i Gertrudis (Virgili) Mestre en primeres núpcies, i en segones, vídua de Jaume Andreu, amb Paula (Molné) Llorenç i Rius, vídua de Josep Molné, de Virgili. Es formalitza conjuntament el compromís de casar els respectius fills més endavant: Josep Molné Llorens amb Maria Virgili Mestre, i Antoni Virgili Mestre amb Maria Molné Llorenç. AHT. Not. Martí Miret. Tarragona.

1743.- Pere Pau Rovira Recasens (Creixell), amb Maria Antònia Rovira Mestre de la Nou, filla d'Isidre i Antònia. AHT. Not. J. Clariana. Vendrell.

1747.- Marià Virgili Roig, vidu de Paula Andreu, fill de Josep i Maria, amb Paula Recasens Fortuny (mas Reverter-Vespella). AHT. Not. Martí Redolat. Tarragona.

1755.- Joan Rovira Mestre, fill d'Isidre (difunt) i Antònia, amb Antònia Gavaldà Roig (Constantí). AHT. Ibídem.

1755.- Joan Virgili (molí de la Riera), amb Gertrudis (Bartrolí) Casas de la Nou, vídua de Joan Bartrolí, filla de Josep i Maria. AHT. Ibídem.

1755.- Joan Canyelles, vidu de Bràfim, amb Francesca Figarola, vídua de Josep Canyelles de la Nou. AHT. Ibídem.

1756.- Jaume Casals Clarà (Torredembarra), amb Isabel Dalmau Soler, de la Nou, filla de Joan i Isabel. AHT. Ibídem.

1758.- Pere Dalmau Soler, fill de Joan i Isabel, amb Teresa Elias Güell (Roda). AHT. Ibídem.

1758.- Francesc Duch  (Rocafort- Sarral), fill de Francesc i Maria Àngela, amb Maria Busquets Calaf, de la Nou, filla de Miquel (difunt) i Rosa. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1758.- Marià Canyelles Figuerola, fill de Josep (difunt) i Francesca, amb Maria Pallarès i Teixidor, filla de Joan (dels Cocons, terme de Tamarit, habitant a la Nou) i Margarida (difunta). AHT. Not. Martí Redolat. Tarragona.

1764.- Rafael Dalmau Alujas, fill d'Andreu i Maria, amb Maria Rosa Montserrat Elias (Puigpelat), filla de Pere i Anna Maria (difunta).AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1765.- Marià Vidal Martí, fill de Marià (difunt) i Maria, amb Magdalena Llenas Virgili, filla de Joan (difunt) i Maria. AHT. Ibídem.

1765.- Joan Llenas Virgili, fill de Joan (difunt), i Maria, amb Teresa Vidal Elias (Tamarit), filla de Lluís i Maria. AHT. Ibídem.

1767.- Josep Dalmau Soler, fill de Joan i Isabel, amb Rosa Elias Morgadas (Roda), filla de Josep i Margarida (difunts).AHT. Ibídem.

1769.-Pau Dalmau Alujas, vidu de Rosa Montserrat, amb Rita Plana i Plana, de Virgili. AHT. Not. Pau Pastor. Tarragona.

1771.- Josep Jansà Roig (Rubials), fill de Felip i Maria Àngela, amb Gertrudis Gibert Padró de la Nou, filla de Joan i Josepa. AHT. Not. J. Sunyer Sagàs. Torredembarra.

1771.- Jaume Domingo Sorder (la Riera), amb Rosalia Fortuny Gibert, de la Nou, filla de Josep i Teresa .AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1771.- Josep Sagalà Bertran (la Riera), amb Antònia Gelambí Riera, de la Nou, filla de Josep i Maria. AHT. Ibídem.

1773.- Pau Marqués (Altafulla), amb Rosa Figueras, de la Nou, filla de Manuel (difunt) i Francesca. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1775.- Marià Vidal Martí, fill de Marià (difunt) i Maria, amb Magdalena Llenas Vigili, filla de Joan (difunt) i Maria. AHT. Ibídem.

1775.- Rafael Virgili Moragas, fill de Joan (difunt) i Àngela, amb Teresa Pallarès, filla de Joan. AHT. Not. J. Sunyer Sagàs.

1776.- Joan Ramon Vidal, fill de Joan i Maria, amb Antònia Biscamps Huguet (la Pobla de Montornès), filla de Josep i Teresa. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1779.- Agustí Sans Guasch, fill de Rafael i Maria (difunta), amb Maria Martí Riera, filla de Francesc i Antònia. AHT. Ibídem.

1779.- Josep Fortuny Gibert, fill de Josep i Teresa, amb Rosalia Ramon Vidal, filla de Joan i Maria. AHT. Ibídem.

1781.- Antoni Virgili Sabater, fill de Rafael i Francesca amb Maria Anna Benaiges Ivern (Torredembarra). AHT. Ibídem.

1781.- Josep Martí Guardis, fill de Josep (difunt) i Caterina, amb Magdalena Virgili Figarola, filla de Pau (difunt) i Maria. AHT. Ibídem.

1782.- Josep Dalmau Recasens (Vilabella), vidu de Maria Pié, fill de Josep (difunt) i Caterina, amb  Maria (Vidal) Morató, vídua de  Pere Vidal, de la Nou, filla de Pau i Maria (difunts) de Tarragona. AHT. Ibídem.

1782.- Joan Dalmau Pié, (Vilabella), fill de Josep i Maria (difunta), amb Quitèria Vidal Morató, filla de Pere (difunt) i Maria, de la Nou. AHT. Ibídem.

1782.- Antoni Duch Busquets, fill de Francesc i Maria, amb Magdalena Domingo Recasens (Rubials), filla de Josep i Antònia. AHT. Ibídem.

1790.- Pau Fortuny Marqués, fill de Nicolau i Rita, amb Rosa Rovira Gavaldà, filla de Joan i Antònia (difunts).ACA. R.A. Pl. Civ. 23622.

1791.- Francesc Martí Riera, fill de Francesc i Antònia, amb Maria Aguader Armengol (Vilabella), filla de Rafael (difunt) i Francesca. AHT. Not. Josep Anton Cabañes. Torredembarra.

1791.- Marià Virgili Padró, fill de Marià i Magdalena (difunts), amb Maria Casas Mercader (Rubials), filla de Sebastià i Teresa. AHT. Ibídem.

1794.- Josep Virgili Pallarès, fill de Rafael i Teresa, amb Maria Casals Segú (Vilabella). AHT. Tarragona.

1795.- Pau Dalmau Alujas, vidu de Rita Plana, fill d'Andreu i Maria (difunts), amb Rosa Gatell Gallofré (mas Gatell), filla de Josep i Teresa (difunts) AHT. Not. A. Fontanilles. Torredembarra.

1795.- Rafael Dalmau Plana, fill de Pau i Rita (difunta), amb Maria Gatell Virgili (mas Gatell), filla  de Pere Gatell Gallofré i Paula. AHT. Ibídem.

1796.- Francesc Vidal Sagi (les Franqueses, parròquia del Codony), amb Tecla Dalmau Plana, filla de Pau i Rita (difunta). AHT. Ibídem.

1796.- Francesc Ferrer Rovira (Renau), fill de Pau (difunt) i Paula, amb Maria Busquets Rull, de la Nou, filla de Fèlix i Maria. “Casa situada en el lloch de la Nou i carrer nomenat d'en Romeu, que afronta amb Joan Martí, a l'altra costat amb Josep Virgili, per darrera amb honors de Pau Dalmau, i per davant amb lo dit carrer”.AHT. Ibídem.

1796.- Nicolau Fortuny Gibert, vidu de Francesca (Fortuny) Gelambí, fill de Josep i Teresa (difunta), amb Maria Llenes Figueras, filla de Joan i Rosalia. AHT. Ibídem.

1799.- Josep Fortuny Rovira, fill d'Andreu i Maria (difunta), amb Teresa Casas i Gassull (Rubials), filla de Josep i Maria. AHT. Ibídem.

1799.- Andreu Fortuny Gibert, vidu de Maria Rovira, fill de Josep i Teresa (difunta), amb Paula Casas Mercader (Rubials), filla de Sebastià i Teresa (difunta). AHT. Ibídem.

1799.- Joan Figueras Llenas, fill de Miquel i Rosalia, amb Rosa (Teixidó) Parés (la Pobla de Montornès.), filla de Joan i Josepa. AHT. Ibídem.

1799.- Josep Virgili Ramon (Rubials), fill de Pau i Maria, amb Maria Dalmau Fuster, de la Nou, filla de Joan (difunt) i Quitèria. AHT. Not. Jaume Barado. Torredembarra.

1799.- Pau Casas Mercader (Rubials), fill de Sebastià i Teresa, amb Maria Rosa Mercader Alegret, de la Nou, filla de Miquel i Caterina (difunts).AHT. Ibídem.

[23].-Dots.-

1732.- Dels capítols matrimonials entre Andreu Dalmau i Maria Alujas (05/01/1727), s'acorda valorar en 1.000 lliures  en el cas de restitució de dot  i repartiment de millores, pels béns aportats en les millores de patrimoni per Alujas. AHAT. Altafulla.

1743.- Miquel Gatell i Anna (Gatell) Rius, pares de Cecília Gatell (Altafulla), i Pau Dalmau i Maria (Dalmau) Bofarull, de la Nou, fill i mare, pacten dot de 240 lliures. AHT. Not. M. Martí Redolat

1752.- Pau Martí i Tecla (Martí) (Guardis) i Parés, vídua en primeres núpcies de Jacint Guardis, d’Ardenya, fan àpoca, a Gregori Soler, moliner de Bonastre, de 67 lliures 9 sous i 6 diners, del deute de Maria Àngela i Josep Parés -difunts- de Bonastre, mare i germà, pels capítols matrimonials de Tecla amb el difunt Jacint Guardis, de l'any 1732. AHT. Not. J. Sunyer Sagàs. Torredembarra.

1764.-Joan Dalmau Plana firma àpoca de 175 lliures, a Josep Dalmau Sedó, de Virgili, com a hereu de la seva mare Anna Maria (Dalmau) i Sedó, que Josep Dalmau, avi, prometé pagar a Magdalena (Sedó) Dalmau, filla seva, en capítols matrimonials de l'any 1698. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1765.-Josep Fortuny i Teresa (Fortuny) Gibert, cònjuges, fan àpoca a Joan Bover de la Pobla de Montornès, pagat per Cosme Gibert, de 100 lliures, per la venda del dit Cosme a Joan Bover, de la peça de terra de 5 jornals, a la partida de “la Socarrada” de la Pobla, a compte del dot de Teresa (Fortuny) Gibert, filla seva, segons contracte matrimonial de l'any 1748. AHT. Ibídem.

1765.- Maria (Requesens) Alujas, vídua de Josep Recasens, pagès del mas Nou de Vespella, firma àpoca a Marian Virgili, de la Nou, com a successor dels béns del difunt Joan Virgili, dit de la roca, germà seu, de 50 lliures, per restitució del dot de Maria Àngela (Virgili) Reverter, muller de Joan Virgili, per haver mort la dita Maria Àngela, sense fills, segons contracte matrimonial. AHT. Ibídem.

1765.- Joan Rovira i Antònia (Rovira) Gavaldà, cònjuges, fan àpoca a Teresa (Gavaldà) Roig, vídua de Vicens Gavaldà (Constantí), i Josep Gavaldà, mare i germà d'Antònia, de 500 lliures, en compliment del contracte matrimonial de l'any 1755. AHT. Ibídem.

1769.- Cristina (Martí) Pros, vídua de Pau Martí en segones núpcies, i en primeres de Pere Rovira, de Rodonyà, fa àpoca a Anton Perelló de Constantí, com a successor dels béns de Pau Martí, de 50 lliures, que dita Cristina constituí i aportà al nomenat Pau Martí, segons contracte matrimonial de l'any 1753, per no haver fills de dit matrimoni. AHT. Ibídem.

1769.- Josep Padró i Maria (Padró) Martí, de Constantí, firmen àpoca a Josep Martí, de la Nou, -cunyat i germà-, de 150 lliures per dot. AHT. Ibídem.

1773.- Francesc Duch i Maria (Duch) Busquets, cònjuges, fan àpoca a Fèlix Busquets -cunyat i germà- , de 70 lliures, que Rosa (Busquets) i Calaf, vídua i mare de Fèlix, prometé en dot, en capítols matrimonials a l'any 1758. AHT. Ibídem.

1777.- Francesc i Pau Martí -pare i fill-, i Rosa (Martí) Rovira, muller del dit Pau, fan àpoca a Maria (Rovira) Albert, de la Pobla de Montornès, mare de dita Rosa, i vídua d'Andreu Rovira, 40 lliures a compte de les 100 que la dita Maria prometé de dot en el temps de contraure matrimoni, l'any passat. AHT. Ibídem.

1779.- Joan Virgili -pare-, i Joan Virgili -fill-, paguen part del dot a Joan Rovira de Montbrió, casat amb Maria (Rovira) Virgili, filla i germana dels Joans, 220 lliures. AHT. Ibídem.

1783.- Josep Dalmau i Plana (la Nou/la Riera), rep del seu nebot Joan Dalmau Elias, de la Nou, com a hereu del seu besavi, i pare de Josep Dalmau Plana, 500 lliures, pendents del dot per matrimoni (1744) .AHT. Ibídem.

1783.- Maria (Miró) Virgili, muller d'Anton Miró, com a filla i hereva del seu pare difunt, Jaume, àpoca a Rafael Virgili, oncle seu, de 8 lliures, en complement que Maria Àngela (Virgili) Moragas, mare de Jaume, i àvia respectivament de Maria, prometé a Jaume, quan va contraure matrimoni. AHT. Ibídem.

1790.- Francesc Jansà (la Pobla de Montornès), àpoca a Josepa (Martí) Ramon, vídua de Pau Martí, sogra i mare de Francesc Jansà i Josepa (Jansà) Martí, 50 lliures, pendents contracte matrimonial. AHT. Not.  Josep Anton Cabañes. Torredembarra.

1790.- Anton Virgili, de la Nou, actual habitant a Torredembarra. Àpoca a Francesca (Virgili) Sabater, vídua i mare seva, de 20 lliures de llegítima, promeses en capítols matrimonials. AHT. Ibídem.

1792.- Josepa (Martí) Ramon, vídua de Pau Martí, àpoca a Joan Ramon, germà seu, de 50 lliures, promeses en dot a la dita Josepa, en els capítols matrimonials. AHT. Ibídem.

1795.- Anton Duch, reconeix deute pendent pels capítols matrimonials (1792), entre Andreu Ivern -teixidor de lli- i Antònia (Ivern) Duch -cunyat i germana-. 50 lliures. AHT. Ibídem.

1799.- Pau Fortuny i Rosa (Fortuny) Rovira, cònjuges, atorguen carta de pagament a Joan Ballvè i Antònia (Ballvè) Rovira, cònjuges , cunyat i germana, de 1.100 lliures, que prometeren donar a dita Rosa (Fortuny) Rovira, per aportació de dot. Not. Jaume Barado. Torredembarra.

[24].- Matrimonis.-

1701.- Francesc Boronat (Nulles), vidu, amb Tecla Virgili Vilanova, de la Nou, filla de Joan i Àngela. AHAT. Nulles.

1704.- Josep Canyelles (mas Barral - la Pobla de Montornès) amb Maria Busquets de la Nou, filla de Rafael i Esperança. AHAT. La Pobla Montornès.

1704.- Josep Dalmau Andreu, fill de Josep i Maria, amb Maria Plana (Bràfim).AHAT. Bràfim.

1705.- Rafael Dalmau Rovira, vidu de Maria Pier, fill d'Andreu i Isabel, amb Maria Bofarull Coll (els Pallaresos). AHAT. El Catllar.

1706.- Josep Casas Roig, fill de Marc i Caterina, amb Maria Giner Busquets (Nulles). AHAT. Nulles.

1715.- Joan Virgili Mestre, fill de Joan del racó i Gertrudis, amb Maria Andreu Plana, filla de Jaume i Cecília. ACA. Reial Audiència. Plets civils. 10603.

1715.- Pere Virgili Vilanova, fill de Joan -difunt- i Àngela, amb Maria Alemany (Rodonyà). AHAT. Puigtinyòs.

1716.- Rafael Virgili Oliver, fill de Rafael i Maria, amb Margarida Aguader (Vilabella). AHAT. Vilabella.

1717.- Rafael Padró Martí, vidu de Maria Paula Gibert, fill de Joan i Gertrudis, amb Isabel Blanch Dalmau (el Catllar). AHAT. El Catllar.

1717.- Rafael Vidal es casa amb Quitèria Jansà, (Rubials). AHAT. La Pobla de Montornès.

1720.- Andreu Dalmau Bofarull, fill de Rafael i Maria, amb Maria Alujas Rull (molí Fortuny-Vespella). AHAT. El Catllar.

1721.- Francesc Dalmau Andreu (la Nou-Valls), fill de Josep i Maria, amb Maria Anna Oller (Valls). AHAT. Valls.

1721.- Salvador Figarola (Creixell), amb Antònia Virgili Mestre, filla de Joan i Gertrudis. AHAT. Creixell.

1723.- Marc Rovira Sanabra (la Nou-Valls), vidu de Magdalena Borràs, fill d'Isidre i Caterina, amb Isabel Castells (Valls). AHAT. Valls.

1727.- Jaume Domingo Boada (Rubials), amb Josepa Martí Fortuny, de la Nou, filla de Rafael i Anna Maria. AHAT. La Pobla de Montornès.

1728.- Magí Virgili, fill de Josep i Maria, amb Jerònima Plana (Nulles). AHAT. Nulles.

1729.- Rafael Dalmau Virgili (la Nou-Rubials) fill de Sebastià i Marina, amb Maria Bertruli Domingo (Montagut). AHAT. La Pobla de Montornès.

1731.- Joan Pastor Domingo (la Nou-Tarragona), amb Maria Martí Guasch. AHAT. Tarragona.

1731.- Manuel Alujas Rull (Vespella), amb Maria Virgili Roig, de la Nou, filla de Josep i Maria. AHAT. Vespella.

1733.- Josep Canyelles Busquets, fill de Josep i Maria, amb Francesca Figarola Giner (Vilabella). AHAT. Vilabella.

1734.- Isidre Borràs (mas Borràs-Valls), amb Maria Fortuny Dalmau de la Nou, filla de Josep i Tecla. AHAT. Valls.

1736.- Macià Sagalà Giralt, fill de Macià i Francesca, amb Josepa Perelló Martí (Constantí). AHAT. El Catllar.

1738.- Josep Dalmau Virgili (la Nou- Molnàs), fill de Sebastià i Marina, amb Maria Simarra (Tarragona). AHAT. Tarragona.

1739.- Marià Virgili Roig, fill de Josep i Maria (difunts), amb Paula Andreu Plana, filla de Jaume i Cecília (difunts). ACA. Reial Audiència. Plets civils. 10603.

1742.- Josep Virgili Aguader (la Nou - Puigtinyòs), fill de Rafael i Maria, amb Rosa Recasens Dalmau (Puigtinyós). AHAT. Puigtinyós.

1742.- Joan Miracle (la Pobla de Montornès), amb Antònia Virgili Andreu, de la Nou, filla de Joan i Maria (difunta). AHAT. La Pobla de Montornès.

1742.- Lluís Virgili, fill de Josep i Maria, amb Tecla Queraltó Domingo (Nulles). AHAT. Nulles.

1743.- Josep Anton Cabessa (Valls) amb Josepa Dalmau Plana de la Nou, filla de Josep i Maria. AHAT. Valls.

1744.- Joan Sirvent Alexandre (Bràfim), amb Magdalena Dalmau Bofarull de la Nou, filla de Rafael i Maria. AHAT. Bràfim.

1746.- Josep Mercader Cañellas, fill de Joan i Maria, amb Maria Dalmau Sanromà (Vespella). AHAT. Vespella.

1747.- Josep Sagalà Mercader (la Nou-Virgili), fill de Miquel i Francesca, amb Gertrudis Bertran Guasch (la Riera). AHAT. La Riera.

1747.- Jaume Virgili Moragas, fill de Joan i Maria Àngela, amb Margarida Armengol Aguader (Renau). AHAT. Renau.

1747.- Pere Sagalà Giralt (la Nou-Torredembarra), fill de Macià i Francesca, amb Teresa Batlle (Torredembarra). AHAT. Torredembarra.

1748.- Anton Virgili Andreu, fill de Joan (del recó) i Maria, amb Caterina Baldrich Boronat (la Pobla de Montornès). AHAT. La Pobla de Montornès.

1750.- Rafael Bofarull (els Pallaresos), vidu, amb Rosalia Dalmau Plana de la Nou, filla de Josep i Maria. AHAT. Tarragona.

1751.- Pau Oller (Creixell), amb Elisabeth Fortuny Recasens, de la Nou, filla d'Andreu i Teresa. AHAT. Creixell.

1751.- Marià Martí (Altafulla), amb Maria Fortuny Recasens, de la Nou, filla d'Andreu i Teresa. AHAT. Creixell.

1757.- Sebastià Ivern Dalmau, fill de Sebastià i Tecla, amb Antònia Sanromà Roig (mas Nou-Vespella). AHAT. Vespella.

1758.- Francesc Canyelles Pujol (la Nou-Torredembarra), fill de Joan i Maria, amb Margarida Llorach (Torredembarra). AHAT. Torredembarra.

1759.- Josep Randé (el Catllar), amb Isabel Dalmau Alujas, de la Nou, filla de Andreu i Maria. AHAT. El Catllar.

1760.- Marià Vidal Martí, fill de Marià i Maria, es casa  amb Magdalena Llenas Virgili. AHAT. Torredembarra.

1761.- Josep Sagalà Giralt (la Nou-el Catllar), fill de Macià i Francesca, amb Maria Oliver (el Catllar). AHAT. El Catllar.

1762.- Pau Vives Ordeix (Valls), amb Josepa Dalmau Soler de la Nou, filla de Joan i Isabel. AHAT. Valls.

1762.- Josep Pasqual Giró (Creixell), amb Magdalena Virgili Llenas, de la Nou, filla de Joan (difunt) i Paula. AHAT. Creixell.

1767.- Antoni Rovira Mestre, fill d'Isidre i Antònia (difunts), amb Maria Gibert Padró, filla de Josep i Josepa. ACA. Reial Audiència. Plets civils. 4675.

1770.- Joan Dalmau Bertrulí, fill de Rafael i Maria, amb Quitèria Fuster (la Pobla de Montornès). AHAT. La Pobla de Montornès.

1770.- Fèlix Busquets Calaf, fill de Miquel i Rosa, amb Maria Rull (el Catllar). AHAT. El Catllar.

1771.- Lluís Mercader (la Pobla de Montornès), amb Teresa Dalmau Bertrulí, de la Nou, filla de Rafael i Maria. AHAT. La Pobla de Montornès.

1775.- Francesc Virgili Plana (la Nou – Valls), fill de Magí i Jerònima, amb Magdalena Espinach Queralt (Valls). AHAT. Valls.

1779.- Rafael Ivern Jansà (la Pobla de Montornès), amb Agnès Llenas Virgili, de la Nou, filla de Joan i Maria (difunts). AHAT. Torredembarra.

1779.- Agustí Virgili Giralt (Vespella), amb Maria Miró Virgili, de la Nou, filla de Antoni i Maria. AHAT. Vespella.

1780.- Joan Martí Guardis, fill de Josep (difunt) i Caterina, amb Josepa Vallverdú Queralt (Senan). AHAT. La Pobla de Montornès.

1782.- Joan Dalmau (Vilabella), amb Quitèria Vidal Morató, de la Nou, filla de Pere (difunt) i Maria. AHAT. Vilabella.

1785.- Joan Calaf (Rodonyà) es casa amb Teresa Cañellas Pallarès, de la Nou, filla de Marià i Maria. AHAT. Puigtinyós.

1785.- Marc Mateu (Tarragona), amb Antònia Ivern Sanromà, de la Nou, filla de Sebastià i Antònia. AHAT. Tarragona.

1785.- Gaspar Magriñà (la Pobla de Montornès), amb Rita Ferrando Rovira, de la Nou, filla de Ramon (difunt) i Maria. AHAT. La Pobla de Montornès.

1787.- Pau Roca (Creixell), amb Paula Fortuny Gibert, de la Nou, filla de Josep i Teresa. AHAT. Creixell.

1787.- Anton Vidal Dalmau (la Nou-Torredembarra), fill de Josep (difunt) i Josepa, amb Teresa Casassús Rafí (Torredembarra). AHAT. Torredembarra.

1788.- Jaume Cañellas Pallarès, fill de Marià i Maria, amb Magdalena Martí Riera, filla de Francesc i Antònia. AHAT.

1789.- Pau Guasch (Creixell), amb Maria Fortuny Gibert, de la Nou, filla de Josep i Teresa. AHAT. Creixell.

1789.- Joan Vidal Dalmau, fill de Josep i Josepa, amb Teresa Virgili Recasens (Vespella). AHAT. Vespella.

1791.- Anton Vidal Morató, fill de Pere (difunt) i Maria (vídua de J. Dalmau, de Vilabella), amb Maria Dalmau Soler (Vespella). AHAT. Vespella.

1793.- Andreu Ivern Alujas (la Pobla de Montornès), amb Antònia Duch Busquets, de la Nou, filla de Francesc i Maria. AHAT. La Pobla de Montornès.

1793.- Felip Duch Busquets (la Nou-Tarragona), fill de Francesc (difunt) i Maria, amb Francesca Olivé Elias (Tarragona). AHAT. Tarragona.

1796.- Francesc Lluís (Creixell), vidu, amb Maria Ivern Sanromà de la Nou, filla de Sebastià i Antònia. AHAT. Creixell.

1799.- Joan Pallarès Sagalà (la Nou-Altafulla), fill d'Anton (difunt) i Francesca, amb Maria Pijoan Sagalà (Altafulla). AHAT. Torredembarra.

1799.- Pau Artigas Aiguadé (Vilabella), amb Francesca Virgili Armengol, de la Nou, filla de Josep i Maria (difunta). AHAT. Vilabella.

         [25]- Testaments.-

 

1706.- Joan Pau Virgili Mestre, fill de Joan de la roca i Caterina Mestre. AHAT. El Catllar.

1745.- Francesc Virgili Vilanova (la Nou - Ardenya), fill dels difunts Joan i Maria, de la Nou. Marmessor: Rafael Virgili, de la Nou “germà meu”. AHT. Not. Martí Redolat. Tarragona.

1759.- Raimunda (Nin) Virgili (la Nou - la Pobla de Montornès), muller de Bartomeu Nin, filla dels difunts Joan Virgili i Maria (Virgili) Andreu, de la Nou. Marmessor: Antoni Virgili, de la Nou “germà meu”. AHAT. Pobla de Montornès.

1760.- Maria (Vidal) Martí. “deixo hereu a Marian Vidal, fill comú meu i del meu segon matrimoni amb Marian Vidal...”. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1772.- Rosa (Busquets) Calaf, casada amb Miquel Busquets. Filla de Salvador i Brígida de Rodonyà. AHAT. La Nou. Notarial. Testaments. (1772-1877)

1772.- Pau Virgili Canyelles. Fill de Josep i Maria. AHAT. Ibídem.

1773.- Josep Dalmau Soler. Casat amb Rosa Elias. Fill de Joan i Elisabeth. AHAT. Ibídem.

1773.- Maria (Virgili) Canyelles. Casada amb Josep Virgili. Filla de Josep i Maria. AHAT. Ibídem.

1775.- Rafael Dalmau Virgili, vidu de Maria Bartrulí. Fill de Sebastià i Marina. AHAT. Ibídem.

1775.- Marià Virgili Roig. Casat en segones núpcies amb Raimunda. Vidu en primeres núpcies de Paula Andreu. Fill de Josep i Maria. AHAT. Ibídem.

1776.- Cristina (Martí) Pros. Vídua de Pau Martí. Filla de Ramon i Margarida de la Bisbal. AHAT. Ibídem.

1776.- Tecla (Martí) Parés, vídua de Pau Martí. Filla de Joan i Àngela, de Bonastre AHAT. Ibídem.

1776.- Anton Pallarès Teixidor, casat amb Francesca. Fill de Joan i Margarida, de Tamarit. AHAT. Ibídem.

1776.- Maria (Mercader) Dalmau. Casada amb Josep Mercader. Filla de Josep i Caterina, de Vespella. AHAT. Ibídem.

1777.- Magdalena (Sagalà) Mercader Canyelles, vídua de M. Sagalà. Filla de Joan i Maria. AHAT. Ibídem.

1778.- Josep Gelambí Esteva. Casat amb Maria Riera. Fill de Pere i Maria, de Vilabella. AHAT. Ibídem.

1778.- Antoni Rovira Mestre. Fill d'Isidre i Antònia. Casat amb Maria Gibert Padró. AHAT. Ibídem.

1778.- Joan Rovira Mestre. Casat amb Antònia Gavaldà. Fill d'Isidre i Antònia. AHAT. Ibídem

1779.- Elisabeth (Dalmau) Soler. Casada amb Joan Dalmau. Filla de Miquel i Elisabeth, de Altafulla. AHAT. Ibídem.

1779.- Josep Martí Blanch, fill de Pau i Margarida. Casat amb Caterina Guardis. AHAT. Ibídem.

1780.- Antònia (Rovira) Gavaldà, vídua de Joan Rovira, filla de Vicenç i Teresa, de Constantí. AHAT. Ibídem.

1781.- Maria (Ramon) Vidal. Casada amb Joan Ramon. Filla de Josep i Magdalena. AHAT. Ibídem.

1782.- Ramon Ferlando Domingo, fill de Simó i Josepa, de Montagut. AHAT. Ibídem.

1782.- Josepa (Gibert) Padró. Casada amb Joan Gibert. Filla de Rafael i Isabel. AHAT. Ibídem.

1782.- Josep Mercader Canyelles, fill de Joan (Banyeres) i Marina (la Nou). Vidu de Maria Dalmau Sanromà (Vespella). AHAT. Ibídem.

1783.- Joan Dalmau Plana, vidu d'Elizabeth Soler. Fill de Josep i Maria. AHAT. Ibídem.

1783.- Joan Gibert Miracle, vidu de Josepa Padró. Fill de Cosme i Maria, de la Pobla de Montornès. AHAT. Ibídem.

1783.- Teresa (Virgili) Pallarès. Casada amb Rafael Virgili. Filla de Joan i Margarida, de Tamarit. AHAT. Ibídem.

1784.- Josep Vidal Busquets. Casat amb Josepa Dalmau. Fill de Josep i Magdalena. AHAT. Ibídem.

1785.- Maria (Cendra) Bivó, vídua de Joan Cendra. Filla de Josep i Caterina, de Montagut. AHAT. Ibídem.

1785.- Francesc Duch Queralt. Casat amb Maria Busquets. Fill de Francesc i Teresa, de Rocafort. AHAT. Ibídem.

1786.- Rafael Sanromà Llorens. Casat amb Magdalena Jansà. Fill de Tomàs i Gertrudis, de Vespella. AHAT. Ibídem.

1786.- Bartomeu Gener, vidu de Maria. Fill de Bartomeu i Paula, de les Peses. AHAT. Ibídem.

1787.- Maria (Gelambí) Riera. Casada amb Josep Gelambí. Filla de Manuel i Maria, de la Riera. AHAT. Ibídem.

1788.- Rafael Virgili Moragas. Vidu de Teresa Pallarès. Fill de Joan i Àngela. AHAT. Ibídem.

1788.- Josep Gelambí Riera. Casat amb Maria Alemany. Fill de Josep i Maria. AHAT. Ibídem.

1788.- Testament de Josep Virgili Ramon, fill de Rafael i Francesca. Casat amb Anna Fortuny. AHAT. Ibídem.

1788.- Josep Virgili Virgili, dit Raset. Vidu de Maria Canyelles. Fill de Joan i Maria. AHAT. Ibídem.

1789.- Andreu Dalmau Bofarull. Vidu de Maria Alujas. Fill de Rafael i Maria. AHAT. Ibídem.

1789.- Maria (Ferlando) Rovira. Vídua de Ramon Ferlando. Filla de Carles i Maria. AHAT. Ibídem.

1792.- Caterina (Martí) Guardias. Vídua de Josep Martí. Filla de Jacint i Tecla, d'Ardenya. AHAT. Ibídem.

1792.- Josep Sagalà Mercader. Vidu de Gertrudis Bertran. Fill de Miquel i Gertrudis. AHAT. Ibídem.

1792.- Joan Ramon Guasch. Vidu de Maria Vidal. Fill de Pere i Margarida, de la Riera. AHAT. Ibídem.

1793.- Francisca (Virgili) Sabater. Vídua de Rafael Virgili. Filla de Pau i Teresa, de la Riera. AHAT. Ibídem.

1794.- Rafael Virgili, fill de Joan i Maria Àngela. Vidu de Teresa. Fills: Josep (hereu) i Antònia. AHT. Not. Anton      Fontanilles. Torredembarra.

1795.- Joan Ramon Vidal. Fill de Joan i Maria. AHAT. La Nou. Notarial. Testaments (1772-1877).

1795.- Maria (Fortuny) Rovira. Casada amb Andreu Fortuny. Filla de Rafael i Teresa, de Bonastre. AHAT. Ibídem.

1795.- Francisca (Fortuny) Gelambí. Casada amb Nicolau Fortuny. Filla de Joan i Maria, de Vilabella. AHAT. Ibídem.

1796.- Antònia (Martí) Riera. Casada amb Francesc Martí. Filla de Manuel i Maria. AHAT. Ibídem.

1796.- Joan Dalmau Bertrulí. Casat amb Quitèria Fuster. Fill de Rafael i Maria. AHAT. Ibídem

1796.- Rafael Sans Dalmau. Casat amb Maria Coch. Fill d'Anton i Teresa, de la Bisbal. AHAT. Ibídem.

1797.- Nicolau Fortuny Dalmau. Vidu. Fill de Josep i Tecla. AHAT. Ibídem.

1798.- Maria (Dalmau) Gatell. Casada amb Rafael Dalmau. Filla de Pere i Paula (Mas Gatell -Vespella). AHAT. Ibídem.

1798.- Rosalia (Figueras) Llenas. Casada amb Miquel Figueras. Filla de Joan i Maria. AHAT. Ibídem.

[26].- Llegítimes. Drets successoris. Debitoris.

1731.- Andreu Dalmau (Altafulla), fill de Pare Joan, de la Nou, firma àpoca de 20 lliures, pels drets del seu pare, a Rafael Dalmau, cosí seu de la Nou, fill d'Andreu Dalmau i Elisabeth Rovira. AHAT. Altafulla. Man. Not. 1727-1754.

1733.- Debitori de Joan Virgili del castell, a Francesc Espina, d'Altafulla. 124 lliures, 6 sous, i 3 diners. Garantia: Peça de terra a la partida de “la Plana” de la Nou. AHAT. Ibídem.

1752.- Drets de llegítima, entre Anton Virgili i Rafael Virgili. Anton és nebot de Rafael. Rafael demana que Anton pagui 50 lliures pels drets de llegítima paterna i materna. Rafael ha firmat àpoca de rebuda, però no ha cobrat les 50 lliures. Anton al·lega que havia mantingut al seu oncle Rafael, durant set anys, i l'havia assistit en diferents malalties, en visites a metges i cirurgia, que pujaven molt més del que pretenia cobrar Rafael. AHT. Not. J. Sunyer Segàs. Torredembarra.

1757.- Josep Virgili, teixidor de lli (la Nou - Roda), com a pare i administrador de Rafael Virgili, menor de edat i fill seu, Francesc Virgili (Rodonyà) i Anton Virgili de la Nou, venen a Joan Dalmau de la Nou, les heretats que foren dels difunts Joan Virgili del recó i Maria Àngela (Virgili) Vilanova, de aquelles 40 lliures que pertanyeren a Maria Àngela en el temps del seu matrimoni. Dits drets pertanyen als venedors: a Rafael (impúber), com a hereu del difunt Rafael Virgili, padrí seu, i a dit Rafael -major-, com a hereu de Francesc Virgili (Ardenya), germà seu. Al dit Josep Virgili, com a fill únic i hereu de l'altre Josep, pare seu, difunt. A l’expressat Francesc Virgili, com a fill primogènit, i, per tant, hereu universal de Pere Virgili, pare seu, i al nomenat Anton Virgili, en virtut del llegat de 102 lliures, 1 sou i 3 diners, que el dit Francesc, en el seu últim testament tenia de debitori de Joan Virgili, pare del dit Anton, en firma a favor de dit Francesc, oncle seu.

Rafael Virgili, Josep Virgili, Pere Virgili i Francesc Virgili, germans i fills de Joan Virgili del racó, que feu l'ultim testament a l'escrivania comuna de la Riera (1685),... que el llegat de 50 lliures als seus fills, en el temps del contracte de matrimoni de l'altre Joan, fill seu i hereu, en els capítols matrimonials amb Gertrudis Mestre (Vespella 1697), i també en els capítols matrimonials de sa mare, Maria Àngela (Virgili) Vilanova, a Nulles a l'any 1666. 

Venen a Joan Dalmau, tots els drets, crèdits, accions, qüestions, peticions i demandes, que dits venedors tenen de les heretats que foren dels difunts Joan i Maria Àngela Virgili. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1758.- Josep Virgili (Puigtinyós), firma àpoca a Rafael Virgili, de la Nou, germà seu, de 6 lliures, junt amb un llençol i una camissa, pels drets de llegítima paterns i materns, i part del creix de dit Josep expectants en les heretats i béns de altre Rafael Virgili i de la difunta Margarida (Virgili) Aguadé, de la Nou, pares seus. AHT. Ibídem.

1761.- Pere Sagalà (la Pobla de Montornès), debitori a Macià Sagalà de la Nou. Macià és oncle de Pere, aquest deu 73 lliures i 7 sous, per la soldada de Macià, per lo temps que estigué de pastor a casa seva. AHT. Ibídem.

1764.- Salvador Cañellas i Maria (Cañellas) Llenas, cònjuges , fan procura a Joan Llenas, sogre i pare respectivament, perquè pugui cobrar la Causa Pia, instituïda i fundada per Joana Buada, com a genere i parent de la fundadora. AHT. Ibídem.

1773.- Anton Gelambí, soldat del segon batalló del Reial Cos de la Artilleria, actualment a la vila de Torredembarra, firma àpoca a Josep Gelambí, de la Nou, per 200 lliures, que el dit Josep devia a Anton Gelambí. AHT. Ibídem,

1782.-Nicolau Fortuny confessa deure a Lluís Vidal (Rubials), Pere Requesens (Mas Barral), i Josep Gatell (Altafulla), 485 lliures i 4 sous, import d'un ramat de bestiar, que lo dit Fortuny vengué a Josep Roca, de Vilagrassa, el dia de la fira de Pasqua del Esperit Sant de Santa Coloma de Queralt, l'any 1779. El dit Nicolau promet satisfer les 485 lliures i 6 sous de la següent forma: 175 lliures a l’últim dia del mes de setembre vinent; 103 lliures i 8 sous, a l’últim dia del mes de setembre de 1783, i les altres 103 lliures i 8 sous, a l’últim dia del mes de setembre de 1785. AHT. Ibídem..

1795.- Anton Virgili atorga poders a Francesc Plana de “la esquadra de Valls en la ciutat de Barcelona resident”, per cobrar judicialment o extrajudicialment al senyor Miquel Pou i companyia, comerciants de Barcelona, dels béns  i drets que li deuen. AHT. Not. A. Fontanilles. Torredembarra.

[27].- Compravendes de finques urbanes a la Nou.

a)  Carrer de les Cases Noves.

1752.- Sebastià Ivern, compra a Maria (Vidal) (Ribera) Martí, vídua en primeres núpcies de Josep Ribera, i en segones núpcies de Marià Vidal, i a Josep Ribera, fill seu i hereu, una casa a la partida de les Cases Noves, amb la meitat  del pati o corral contigu, prenent el comprador la meitat de la casa i corral de la part de ponent. Afronta: A occident amb honors de Pau Martí; a tramuntana amb honors del dr. Pastor; a orient, amb la resta de la casa, i a migdia amb el carrer. Preu: 60 lliures. AHT. Not. J. Sunyer Segàs. Torredembarra.

1764.- Anton Pallarès, compra a Rafael Perelló, de Constantí, procurador de Jerònima (Perelló) Martí, mare seva, una terra campa de “mig cortó i duas quartas”, a la partida de les Cases Noves. Afronta: A solixent amb la casa de Sebastià Ivern, a migdia amb terres de Joan Dalmau, mitjançant carrerada, a ponent amb terres dels venedors, i a tramuntana, amb terres de Fructuós Pastor. Preu: 15 lliures. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1764.- Francesca (Virgili) Sabater, vídua de Rafael Virgili, compra a Rafael Perelló, de Constantí, una terra campa amb pallissa  de “mig cortó  i duas quartas” a la partida de les Cases Noves. Afronta: A solixent amb una altra porció de terra d’Anton Pallarès, “que antes fou part i de pertinença de la sobradita porció de terra que amb lo present es ven”; a migdia amb terres de Joan Dalmau, mitjançant carrerada; a ponent amb terres de Joan Gibert, i a tramuntana, amb terres de Fructuós Pastor. Preu: 15 lliures. AHT. Ibídem.

1773.- Josep Vidal compra a Josep Virgili i Maria (Virgili) Canyelles, una casa amb corral a la partida de les Cases Noves. Afronta: A solixent amb terres de Joan Dalmau, mitjançant carrerada, a migdia amb casa de Marian Vidal, i a ponent amb terres dels hereus de Fructuós Pastor, i a tramuntana amb la casa de Francesca (Domingo) Canyelles, “que era part i pertinença de la casa que en lo present es ven”. Són de Maria (Virgili) Canyelles, per donació del seu difunt pare Josep Canyelles. AHT. Ibídem.

1773.- Josep Vidal compra a  Salvador Domingo i Francesca (Domingo) Canyellas, de Puigpelat, una casa amb corral a la partida de les Cases Noves. Afronta: A solixent amb terres de Joan Dalmau, mitjançant carrerada, a migdia amb la casa que ha comprat Josep Vidal a Josep i Maria (Virgili) Canyelles -cònjuges-, “que antes era part i de pertinença de la casa, que amb el present se li ven”, i a ponent amb terres dels hereus de Fructuós Pastor, i a tramuntana amb la casa i corral de Joan Llenas. La casa pertany per donació de Josep Canyelles, difunt, pare de Francesca (Domingo) Canyelles. AHT. Ibídem.

1779.- Josep Vidal compra a Joan Dalmau, terra a la partida de les Cases Noves. Preu: 84 lliures. Afronta: A solixent amb corral del venedor; a migdia i a ponent, amb terres del venedor; i a tramuntana, amb la carrerada que va del poble als horts. AHT. Ibídem.

1782.- Miquel Figueras compra a Josep Fortuny, una porció de terra per edificar, de 30 pams d’amplada i 60 pams de fondo. Afronta: A solixent amb la casa de Pere Ivern, a migdia amb el carrer, a ponent , part amb els successors d'Anton Pallarès, i part amb la casa de Joan Llenas, i a tramuntana amb els hereus de Fructuós Pastor. Preu: 23 lliures i 10 sous. AHT. Ibídem.

1784.- Cosme Montserrat i Maria, cònjuges , compren a Josep Fortuny -de la Nou, actualment habitant a Torredembarra-, un pati i una porció de roquissar, per construir casa, de 30 pams ampla i 60 pams llarg. Afronta: Amb Pere Ivern, a migdia amb el carrer, a ponent amb els successors d'Anton Pallarès, i part amb la casa de Joan Llenas, i a tramuntana amb casa dels hereus de Fructuós Pastor. Domini Marquesos de Tamarit, amb un cens anual de sis diners. AHT. Not. Josep Anton Cabañes. Torredembarra.

1789.- Francesc Martí, compra a Cosme Montserrat, un pati per edificar casa, de 15 pams amplada i 60 pams llargada. AHT. Ibídem.

1798: Pau Martí i Guardis, compra a Joan Pallarès -teixidor de lli de la Nou, habitant a Altafulla-, una casa. Afronta: Amb Joan Llenas i Francesc Martí als costats; pel darrere amb honors de Carlos Morenes, i pel devant amb el carrer. Preu: 200 lliures. Creació de censal. Notari: A. Fontanilles Torredembarra.

b) Les Codinetes  (els Hostalets)

1765.- Josep Vidal, rajoler, natural de Vespella, compra a Anton Virgili, pati o roquissar, de 32 pams d'amplada i 40 pams de fondo. Afronta: A solixent, migdia, ponent i tramuntana , amb terres del venedor. Preu: 12 lliures. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1793.- Marià Vidal, compra a Joan Virgili, pati per fabricar casa de 32 pams ampla i 60 pams llarg. Afronta: A solixent i tramuntana amb honors del venedor, a migdia amb el carrer, i a ponent amb Josep Recasens. Preu: 25 lliures. Creació de censal. AHT. Josep Anton. Cabañes. Torredembarra.

1794.- Joan Virgili, ven a Marià Virgili, solar a “Escodinetes”. AHT. Tarragona..

1796.- Josep Virgili, compra pati o pedaç de terra, per edificar de 35 pams amplària i 40 pams llargària, a Anton Virgili. Afronta amb propietats del venedor. Preu: 12 lliures AHT. Torredembarra..

1796.- Rafael Vidal, compra a Anton Virgili, pati per edificar casa de 32 pams amplada i 40 pams de llarg. Afronta amb honors del venedor. Preu: 12 lliures AHT. Not. A. Fontanilles. Torredembarra.

c) Carrer “del barri” - Abans també escrit com carrer “de dellà,” i també com a carrer “de dalt”. Actual carrer del Castell.

1763.- Joan Cendra compra a Marià Canyelles, casa al carrer dit del barri. Afronta: a solixent amb casa de Pau Martí i part amb casa de Rafael Padró; a ponent amb terres del mateix Martí, i part amb terres del dit Padró, i a tramuntana amb terres de Josep Mercader. Preu: 60 lliures. AHT. Not. J. Cabañes . Torredembarra.

1764.- Francesc Duch compra  Rafael Perelló Martí (Constantí), casa al carrer “del barri”. Afronta amb Joan Gibert, amb terres de Dalmau, amb la casa de Rafael Sans, i amb casa de Josep Mercader. AHT. Ibídem.

d) Carrer Nou.

1760.- Francesca Virgili, avui muller de Rafael Virgili, i en primeres núpcies de Josep Ramon, compra a Joan Dalmau, el pati de la casa que té Francesca al carrer Nou. Afronta: A solixent, migdia i tramuntana, amb el dit venedor, i a ponent amb la casa de Ramon Ferrando. “el dit venedor es reserva la facultat de poder conduir en sa casa, l’aigua que escapa de dita casa i pasa per dit carrer”. Preu: 6 lliures. AHT. Not. J. Cabañes (1756-1789).

1792.- Joan Virgili, ven a Josep Recasens (Salomó), patí al carrer Nou. AHT. Torredembarra.

[28].- Compravenda de finques urbanes fora del terme de la Nou:

1765.- Rafael Guinovart compra a Josep Figarola, casa al carrer Nou de Torredembarra. AHT. Torredembarra.

1796.- Joan Dalmau Elias compra a Antoni Martorell, casa al carrer Ample de Torredembarra. Casa de domini directe del comte de Santa Coloma. Prestació d'una gallina de cens pagadora anualment per Nadal. AHT. Torredembarra.

1799.- Joan Pallarès (teixidor de lli de la Nou, habitant a Altafulla), ven casa a Altafulla a Isidre Virgili Aguadé. Casa al costat del portal del Pou. “dita casa em pertany per venda que em va fer Francesc Esteva, sargento retirat del segon batalló que fou de voluntaris de Catalunya, natural de dita vila, avui en la ciutat de Tarragona habitant”. AHT. Not. A. Fontanilles. Torredembarra. 

[29].- Compravenda. Finques rústiques.

1734.- Joan Virgili del castell, ven a Andreu i Maria Dalmau, peça terra, partida “ la Plana”, per 100 lliures. AHAT. Altafulla.

1736.- Joan Virgili del castell, ven terra de mas d'en Margudí a Raimon Franquès d'Altafulla. Preu: 181 lliures i 10 sous. AHAT. Ibídem.

1742.- Gertrudis (Andreu) Mestre, vídua en segones núpcies de Jaume Andreu, i en primeres núpcies de Joan Virgili, junt amb el seu fill Joan Virgili, venen  a Esteve Llorenç, de la Riera, peça de terra a la partida de “la Plana”. Preu: 100 lliures. Afronta amb Andreu Dalmau, de la Nou, i Josep Soler, Jaume Sunyer, Pau Mercader i Pere Llagostera, de la Riera. AHT. Not. Martí Redolat. Tarragona

1746.- Rafael Vidal, ven a Joan Mercader i Josep Canyelles, nebot seu, terra a la partida “els Fornassos”. Afronta: Amb el camí de la Nou a Altafulla; a migdia amb terres de Francesc de Borràs,  i part amb terres de Pasqual Plana i part amb terres de Manuel Torrell, de Virgili; a occident amb terres de Jaume Sunyer, i part amb terres de Manuel Plana, dit del Pou, de la Riera, i a cerç, amb terres de Josep Soler, de la Riera. AHT. Ibídem.

1748.- Joan Virgili del racó ven a Josep Canyelles, finca a la partida  de “el Corral”. ACA.

1748.- Joan Virgili del racó, ven corral per posar bestiar a Joan Dalmau, a la partida dita del “camí que va a Altafulla i la Riera”. Afronta: a solixent, amb la carrerada que va de la Nou a Altafulla; a migdia amb terres del comprador; a occident amb terres del venedor, i a ponent amb la carrerada que va de la Nou als Horts. AHT. Not. Martí Redolat. Tarragona.

1748.- Maria (Pallarès) Virgili, muller de Rafael Pallarès i mare d'Isidre, habitants a Puigdelfí, venen a Joan Dalmau, peça terra a les partides “el Clot i els Costers”.  Preu: 345 lliures. Les terres pertanyen a Maria pels seus drets, signats als capítols matrimonials, pel seu germà Joan Virgili del racó. AHT. Ibídem.

1748.- Joan Virgili dit del castell, ven a Isidre Pastor i Rosa (Pastor) Macip, de Tarragona, peça de terra, a la partida “els Paradons” o “camí de la Font”. Preu: 400 lliures. Afronta: A orient, amb els dits cònjuges Pastor-Macip; a migdia, amb el torrent; a occident, amb terres de Pau Martí, dit del barri, i a cerç, amb el camí de la Font.  AHT. Ibídem.

1752.- Miquel Busquets, ven finca a Joan Rovira, a la partida de “camí de Rubials”. Afronta: a orient amb Joan Virgili; a migdia i occident, amb terres del comprador, i a cerç, amb Josep Dalmau. Preu: 315 lliures. AHT. Not. J. Sunyer Sagàs.

1759.- Josep Virgili ven a Joan Rovira peça de terra, part vinya, part campa, a la partida de “la Coma”. Afronta: a solixent, part amb el dit comprador, i part amb Marian Virgili; a migdia i ponent amb dit comprador; i a tramuntana, amb Joan Dalmau. AHT. Not. J. Cabañes.

1764.- Rafael Perelló, de Constantí, procurador de la seva mare Jerònima (Perelló) Martí, venen a Joan Canyelles, comerciant de la Riera, peça de terra bosquina, amb algunes oliveres i alzines, a la partida dita “ lo torrent d'en Plana”. Afronta: a solixent amb terres de Josep Bertran, a migdia, amb dit comprador, a ponent amb Mariano Espina i part amb Manuel Figueras, i a tramuntana  amb Mariano Sorder, i part amb Joan Gibert, de la Nou. Preu: 117 lliures i 10 sous. De dit preu es reté 22 lliures per lluïr censal. AHT. Not. J. Cabañes .Torredembarra.

1764.- Rafael Perelló de Constantí, procurador de la seva mare, Jerònima (Perelló) Martí, ven a Marià Virgili, terra campa, amb aigua de la cisterna. Partida “ la Cisterna”. Afronta: a solixent i ponent amb Joan Gibert; a migdia, amb Fructuós Pastor, mitjançant el camí de la Font, i a tramuntana amb dit Gibert, i part amb dit comprador. Preu: 25 lliures. AHT. Ibídem.

1775.- Francesc Duch, estableix censal per la compra a Nicolau Boronat de Vespella, de peça de terra a la partida de “la Cogulla”, terme de Vespella, de 2 jornals. Preu: 50 lliures. AHT. Ibídem.

1775.- Joan Gibert i Josepa (Gibert) Padró, cònjuges, creen censal a Miquel Mestre (mas Mestre-Vespella), per la compra a Isidre Virgili de la Pobla de Montornès, de peça terra d’oliveres i garrofers de la partida “del Pujol”, al terme de la Pobla. Preu: 340 lliures. AHT. Ibídem.

1793.- Antoni Giralt, ven a Joan Huguet i Ramon, comerciant de Torredembarra, terra plantada de vinya, de 1 jornal, al terme de la Pobla de Montornès, partida del mas de Cantacorbs. Afronta amb Pere Mercader i Josep Parera “ermitaño de Ntra. Sra. de Montornés” i “ en dominio directo del Ilte. Abad del Real Monasterio de Santas Cruces”. AHT. Not. Martí Redolat.

1797.- Josep i Andreu Fortuny -pare i fill-, venen a Josep Espina (mas Espina, la Riera), peça de terra campa amb oliveres i garrofers, al terme d'Altafulla, a la partida dita de “les Esplanes”, de un jornal més o menys. Preu: 115 lliures. Afronta amb dits venedors, amb Alemany, i part amb Joan Virgili de la Nou. AHT. Not. A. Fontanilles. Torredembarra.

1798.- Antoni Giralt ven finca a mas Cantacorbs (la Pobla de Montornès) a Joan Huguet, de Torredembarra. AHT. Ibídem.

[30].- Compravendes a carta de gràcia.

1757.- Josep i Joan Dalmau, pare i fill, venen a Joan Pau Montserrat (el Catllar), censal mort de 50 lliures, amb una pensió de 2 lliures i 10 sous (abans) i avui per la Reial Pragmàtica 1 lliura i 10 sous, que els hereus del difunt Joan Moragas del Catllar fan al dit Josep Dalmau, en acte a la escrivania de la Riera, a l'any 1699. Dit censal està subjecte a carta de gràcia. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1764.- Francesca (Virgili) Sabater, vídua de Rafael Virgili -menor-, com a mare i administradora de Josep Virgili, hereu de l'altre Rafael Virgili, el seu difunt avi, segons acte en la escrivania pública de la Pobla de Montornès, a l'any 1718: “Joan Virgili de Rubials, avi de Pau Virgili, va vendre a carta de gràcia de redimir, a Joan Sagalà, espardenyer de la Nou, peça de terra de oliveres i garrofers, al terme de la Nou, partida  dita “lo Ravellà”, per 30 lliures. L'any 1719 ho vengué a favor de Rafael Virgili -major-, per 30 lliures. Per tant, dit Josep Virgili, hereu de Joan Virgili, avi seu, revèn dita peça de terra. La qual revèn la ja dita Francesca (Virgili) Sabater, per 30 lliures”. AHT. Ibídem

1765.- Joan Rovira, fa revenda a Joan Virgili de Rubials: Joan Rovira, hereu universal d’Isidre Rovira -major de dies-, i Isidre Rovira -menor de dies-, pare i fill, i avi i pare respectivament de Joan, en acte davant notari Pau Cosidor de Valls, a l'any 1724, Joan Virgili (Rubials) i Tecla -cònjuges-, i Josep Virgili -fill-, vengueren a carta de gràcia de redimir mitjançant els dits pare i fill Rovira, peça de terra d'oliveres al terme de la Nou, i partida dita “terres d'en Pere Soler”, al camí de Rubials, per 300 lliures. Per tant, Joan Rovira, revèn, cedeix, restitueix i torna al dit Virgili aquella peça de terra. AHT. Ibídem.

1782.- Caterina (Martí) Guardis, vídua de Josep Martí, i Joan Martí, fill seu i hereu, venen drets del censal a carta de gràcia, que l'any 1768, Josep Martí i Caterina, vengueren a Joan Guardis (Ardenya), -cunyat i germà-, redimit per 50 lliures, terra al terme de Tamarit i partida “ la Torreta”. Censal al tres per cent. AHT. Ibídem.

1792.- Josep Mateu, de Rubials, ven a carta de gràcia a Marian Virgili de la Nou, tros de terra garriga, amb algunes oliveres i garrofers, de tinguda 2 jornals, al terme de Vespella, a la partida dita del “Mas Nou”, establerta en rabassa morta. Preu: 30 lliures. AHT. Not. Josep Anton Cabañes. Torredembarra.

[31].-Arrendaments de terres i rabasses mortes.

1757.- Josep Casas arrenda a Jacint Recasens de la Pobla de Montornès “peça de terra, part campa, part erma, de 14 jornals al terme de Bonastre a la partida prop lo mas Gatell”. L'arrendament és per quatre anys, i el preu és de 76 lliures pels quatre anys. AHT. Not. J. Cabañes .Torredembarra.

1766.- Rosa (Busquets) Calaf, vídua de Miquel Busquets, i Fèlix Busquets, fill, fan establiment de rabassa morta a Francesc  Duch, a la partida de “la Cogulla” al terme de Vespella. 2 jornals. Terres del domini del marqués de Llupià. AHT. Ibídem.

1769.- Josep Martí, de la Nou, arrenda per 7 anys, a Gabriel Boronat, pescador d'Altafulla, i a Pau Parés, moliner del terme de Tamarit, peça de terra amb oliveres i garrofers, de 3 jornals, al terme de Tamarit, partida del mas Vell. Preu:18 lliures,7 sous, i 9 diners, a l'any. AHT. Ibídem.

1772.- Joan Dalmau fa establiment de rabassa morta a Marian Vidal. A la partida “ la Cometa Fonda”. “ el ramat no pot entrar a les vinyes si hi hagués raïms o fer danys. Les redoltes se les queda el establient, sent obligació del adquiridor a feixinar-les i apilar-les “ . AHT. Ibídem.

1772.- Joan Dalmau fa establiment de rabassa morta a Joan Llenas “en tant viuran els ceps”, a la partida de “els Pinars” de la Nou. AHT. Ibídem.

1772.- Joan Dalmau fa establiment de rabassa morta a Josep Jansà, de Rubials. Partida “ lo Coster de la Font”. AHT. Ibídem.

1772.- Joan Dalmau fa establiment de rabassa morta a Agustí Sanromà, dels Masos de Vespella. Partida “ lo Cucó gran” al terme de la Nou,” tirant envers la Cogulla”. AHT. Ibídem.

1776.- Antoni Virgili fa establiment de rabassa morta “per plantar vinya” a Jaume Virgili de la Nou, a la partida de “la Coma” (Vespella). AHT. Ibídem.

1782.- Establiment de rabassa morta “en tant viuran els ceps”, entre Joan Dalmau i Pau Martí. “ Terra erma de 4 jornals a la partida de la Creueta de la Nou. A un quart de la verema, i a mitges en olives i garrofes”. AHT. Ibídem.

[32].- Censals.

1734.- Joan i Pau Martí, pare i fill, creen censal mort a Martí Franquès de Altafulla, de 80 lliures i una pensió anual del 3 per cent. Garantia: Peça de terra a la partida “lo Campot”. AHAT. Altafulla. Man. Not. 1727-1754.

1734.- Joan Virgili, del castell, crea censal a Andreu i Maria Dalmau de 100 lliures. Pensió de 5 lliures. AHAT. Ibídem.

1734.- Joan Virgili dit del castell, reben censal a Pau Pijoan, mariner de Altafulla, de 66 lliures, que Josep Batalla d'Alió, va fer a Joan Virgili. Pensió de 1'6 sous. AHAT. Ibídem.

1764.- Nicolau Fortuny i Rita (Fortuny), cònjuges, creen censal al convent de Sant Domingo de Tarragona, de 180 lliures. El fiador és Joan Marquès de Tamarit. AHT. Not. J. Cabañes. Torredembarra.

1764.- Rafael Perelló (Constantí), procurador de la seva mare, Jerònima (Perelló) Martí, i Anton Perelló, fill de dit Rafael i net de Jerònima, 22 lliures, part de un censal de 50 lliures, que tots els anys deuen per alguns particulars de la Nou, fan i presten a Fausto Mestre, pagès de la vila de Montblanc, la qual part del censal correspon a dita Jerònima pagar a dit Fausto, 2 lliures, 13 sous, degudes a 4 pensions de dit censal. AHT. Ibídem.

1768.- Francesc Duch, creació de censal que ven a Mn. Martí Torrens en nom de la vicaria, per la meitat de aquell censal de 24 lliures que Miquel Sagalà (la Nou/ el Pla), i Josep Gelambí (la Riera) fan a la vicaria, i lluït la meitat dit Miquel Sagalà per Joan Rovira de la Nou a carta de gràcia. AHT. Ibídem..

1798.- Joan Pallarès (la Nou/Altafulla), àpoca a Francesc Ferrer de la Nou, de 100 lliures, per la meitat de la lluïció i restitució i quitació de censal de 200 lliures. AHT. Not. A. Fontanilles. Torredembarra.

[33].-1752.-Andreu Dalmau (batlle), Joan Rovira i Antoni Virgili, regidors de la Nou, han testificat que Maria (Vidal) i Martí, vídua de Marian Vidal, és pobre de solemnitat, que l'han vist demanar caritat per no poder alimentar-se, junt amb el seu fill i la seva mare Maria. Sol·liciten la declaració de pobre de solemnitat, a petició de Maria (Vidal) Martí. AHT.  Not. Josep Sunyer Sagàs .Torredembarra.

                                                               La Nou de Gaià, juliol del 2025.