Una mirada històrica de La Nou a través d'un plet (s. XVI - XVIII)
Una mirada històrica de La Nou a través
d'un plet (s. XVI - XVIII)
Sovint, l'estudi acurat de determinats documents històrics ens endinsa en verals incògnits. Imprevisibles i que poden superar amb escreix les moderades expectatives establertes d'antuvi. Aquest és el cas que ens concerneix ara. És encisador constatar com el desentrellat d'un litigi familiar de principis del segle XVIII ens desvetlla fets, anècdotes i detalls molt rellevants de la història local, que altrament passarien ignorats, i de ben segur, extrapolats dins d'àmbits més vasts i imprecisos.
Sintetitzant la qüestió: es tracta del relat d'un plet interposat per Jaume Giralt, fill de Jaume i Maria (Giralt) Virgili, residents als Masos de Vespella, contra el seu cosí Josep Fortuny de La Nou. Josep és fill d'unes segones núpcies de Nicolau Fortuny. Nicolau va estar casat en primeres núpcies amb Tecla (Fortuny) Virgili, de la qual enviudà. Tecla i Maria són germanes, filles de Pere Joan Virgili i Tecla Blanch. Tecla és la germana gran i Maria la petita. Una interpretació interessada del testament de la mare de les germanes, Tecla (Virgili) Blanch, vídua de Pere Joan Virgili, fa que el matrimoni de Nicolau i Tecla (Fortuny) Virgili s'atribueixi l'heretat familiar, prescindint dels fets conjunturals posteriors al moment que van contraure matrimoni. I no és això el que disposen les clàusules del testament, atès que quedava establert com a hereu universal el fill Pere Joan, i, si aquest no tingués successió, l'hereva seria la filla que en el moment de la mort de Tecla (Virgili) Blanch fos donzella.
Els esdeveniments consecutius a la redacció del testament modificaren substancialment l'ordre successori primigeni: el designat com a hereu, Pere Joan, va morir, i Maria era l'única filla soltera quan va traspassar la seva mare. Les altres germanes, Tecla, Margarida i Teresa, estaven maridades. Maria es va casar anys més tard amb Jaume Giralt. Mentrestant, Nicolau, i la seva dona Tecla, es van fer càrrec, a la mort prematura del designat com hereu, Pere Joan, de la gestió patrimonial familiar. Ells creien que els pertanyia en justícia aquest dret de salvaguarda de la casa pairal on residien, per ser Tecla la germana de més edat i perquè eren ells qui donaven continuïtat a l'administració de la hisenda. Les demandes legals de Jaume Giralt al seu cunyat Nicolau Fortuny foren aturades temporalment arran d'algun aïrat enfrontament i amenaces per part de Nicolau. No és fins la segona generació, la dels fills d'ambdós, quan es va materialitzar la reclamació definitiva.
És summament interessant el
seguiment de tot el plet perquè ens desvetlla un reguitzell de pedaços
desconeguts del nostre passat, i que ens ajuda a aportar aquell petit granet
que configura la gran història dels pobles. La singularitat d'aquest litigi queda
apuntat per moltes raons.
Vegem-ne algunes:
a) Es realitza en plena guerra de
Successió i es falla quasi al final de la mateixa.
b) Té lloc a la Reial Audiència (1) i no a
la justícia senyorial.
c) Ens mostra un arbre genealògic (Virgili) que ens remet
al s. XVI.
d) Mitjançant testaments, capítols
matrimonials, establiments, i altres documents, podem fer un repàs de part de
la vida local dels segles XVI al XVIII, sota el règim senyorial.
e) Són il·lustratives les
descripcions de fets i costums dels testimonis locals i de pobles veïns per
tenir una visió més exacte del medi humà i físic existent en aquells moments.
f) És important la recuperació de topònims perduts de llocs,
alguns d'ells identificables fàcilment, i d'altres a grans trets.
g) Surt mencionat diverses vegades
la denominació LA NOU DEL CAMP
(2), utilitzada en documents
antics, i avui totalment oblidada.
h) Queda reflectit el dret
matrimonial vigent a l'època i la importància del dot i l'heretament (3). És
significatiu el paper de la dona en la documentació.
i) Són expressives les descripcions al voltant del món de la pagesia: conreus, noms, rendiments, preus, servituds...
EL
PLET (4).
L'encapçalament : “ CAUSA DE JAUME GIRALT, AGRICULTOR DE VESPELLA, CONTRA JOSEP FORTUNY, AGRICULTOR DE LA NOU, SOBRE RECLAMACION DE LOS BIENES DE LA DIFUNTA TECLA VIRGILI BLANCH, VIUDA DE PEDRO JUAN VIRGILI”. Iniciat l'any 1707 i acabat l'any 1713.
Per fer més entenedor tot l'entramat familiar ens servim de l’arbre genealògic dels principals actors :
a) AHAT.- Vespella. Manual Notarial
1512-1517. Any 1513 “Capítols matrimonials entre Antoni Virgili de La Nou i
Tecla Fortuny dels Masos de Vespella.”
Antoni és fill d'Antoni i Tecla, ambdós difunts. Actuen de testimonis: Pere
Joan Virgili de La Riera i Esteve Virgili de La Nou.
b) ACA.- Reial Audiència. Plets
civils. Núm. 22725.
c) AHAT.- La Pobla de Montornès.
Manual Not. Any 1558. Cap. Matrimonials entre Pere Joan Virgili (hereu), fill
d'Antoni i Tecla, difunts, i Montserrat Tolrà de La Pobla de Montornès.
d) Ibídem.- Creixell. Any 1579. Cap.
Matrimonials. Sebastià Virgili, fill de Toni i Tecla de La Nou, amb Montserrat
Solera- vídua de Soler. Montserrat és filla de Bartomeu Cerdà i Joana, de Roda.
e) ACA.- Reial Audiència. Plets
civils. Núm.22725. Any 1569. Capítols matrimonials entre Gabriel Virgili, fill
de Toni i Tecla (difunts), amb Tecla Rocamora (La Nou) filla de Pere (difunt) i
Violant. Gabriel és cosí de Pere Joan de La Riera i Francesc Guasch d'Altafulla
és el seu oncle.
f) AHAT.- Vespella. Matrimonis
1588-1634. Any 1615. Matrimoni entre Pere Joan Virgili de La Nou, fill de
Gabriel (difunt) i Tecla, amb Tecla Blanch (Mas d'en Blanch-Vespella), filla de
Joan dit de la Serra i Magdalena.
g) AHAT.- El Catllar. Matrimonis
1608-1736. Any 1625. Joan Virgili, fill de Gabriel i Tecla de La Nou, es va
casar amb Margarida Teixidor de El Catllar.
h) AHAT.- Vespella. Matrimonis
1588-1634. Any 1634. Nicolau Fortuny de Vespella, fill de Joan i Magdalena, es
va casar amb Tecla Virgili de La Nou, filla de Pere Joan i Tecla.
i) AHAT.- Tamarit. Llibre de
baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits. 1577-1668. Any 1649. Francesc
Saltó de Ferran es va casar amb Teresa Virgili de La Nou, filla de Pere Joan i
Tecla.
j) ACA.- Reial Audiència. Plets
civils. Núm. 22725. Margarida Virgili de La Nou, casada amb Joan Virgili de
Vespella.
k) Ibídem.- Pere Joan, designat com
hereu en el testament de la seva mare, morí jove, sense descendència.
l) Maria era la germana més jove.
Soltera – donzella- en el moment de la mort de la seva mare, posteriorment es
va casar amb Jaume Giralt de Vespella.
m) Joan és fill de Nicolau i Tecla. És
l'hereu dels seus pares. Mort abans d'iniciar-se el plet. La seva filla
Caterina, casada amb Miquel Plana, i continuadora natural del drets successoris
del seu pare, mor de part.
n) Josep és fill d'unes segones núpcies de Nicolau. És germanastre de Joan i assumeix tot el llegat d'aquest.
CONTEXT
HISTÒRIC: REIS I SENYORS
a)
Monarquia hispànica.
Si bé el plet objecte del present article transcorre entre els anys 1707 i 1713, té ramificacions d'antic que van molt més lluny, concretament dels segles XVI i XVII. En aquest sentit, el document més reculat relacionat amb el litigi són els capítols matrimonials de Gabriel Virgili i Tecla Rocamora de l'any 1569, seguit per l'establiment que fa el senyor Pere de Castellet a Gabriel Virgili l'any 1573. Així doncs, ens trobem que entre els antecedents més llunyans exposats en el plet i la data del seu acabament, la dinastia dels Habsburg (Àustries) estaven regentant les Espanyes. Uns governs que tenien en comú una voluntat centralitzadora, la delegació de responsabilitats als virreis i la defensa de la Contrareforma catòlica.
Comencem per Felip II de Castella, (Felip I a la Corona d'Aragó), que va governar entre 1556 i 1598. Ja va marcar una política centralitzadora, al contrari que el seu pare Carles I. Aquest havia respectat les lleis i interessos dels diferents estats, els quals considerava subjectes auto governats, i que sols tenien en comú el sobirà. Felip s'estableix a Madrid i fixa El Escorial com a seu de la cort i residència reial.
El succeí el seu fill Felip III de Castella (Felip II a la Corona d'Aragó), entre 1598 i 1621. Anomenat “El Pietós”, va delegar la governança en el Duc de Lerma, que ho va aprofitar, entre altres accions, pel seu enriquiment personal. Època caracteritzada per l’expulsió dels moriscos i certa estabilitat mundial.
El segueix el seu fill Felip IV de Castella (Felip III a la Corona d'Aragó i Portugal). Va regnar entre 1621 i 1665. Durant aquest regnat, a causa de les reformes inconstitucionals que volia impulsar el valido comte-duc de Olivares en matèria, militar, política i fiscal, es confronten la tradició pactista del Principat de Catalunya i l'absolutisme dels Habsburg. El xoc acaba esclatant en l'anomenada guerra dels Segadors (1640-1652). Catalunya va arribar a destronar Felip i coronar rei a Lluís XIII de França, però els exèrcits dels Habsburg acabarien imposant-se. Una de les conseqüències fou l'amputació dels Comtats catalans de la Catalunya Nord que foren cedits a la monarquia francesa.
El seu successor, Carles II dit l'Embruixat, va regnar entre 1665 i 1700. Fou un governant més pragmàtic i cooperant. La seva mort als 38 anys sense successió significà l'estroncament del llinatge dels Habsburg.
El llegat va recaure en Felip V, de la família Borbó, que va jurar les constitucions dels estats de la Corona d'Aragó. Durant els primers anys va optar per un govern de caire absolutista, cosa que, entre altres raons, va fer que els estats de la Corona d'Aragó prenguessin partit per l'altre candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria, del llinatge dels Habsburg imperials. Fou coronat l'any 1705 com a Carles III. Els diferents estats de la Corona d'Aragó entraren de ple en la guerra de Successió (1701-1714) a favor dels Àustries. Carles III, però, va rebre la corona imperial l'any 1711 i llavors va abandonar les seves aspiracions a la monarquia hispànica. El resultat de la guerra de Successió va donar pas a l'absolutisme borbònic.
b)
Senyors baronials.
Aprofundint amb les ramificacions inherents al litigi, apareixen citats en les diferents èpoques: Pere de Castellet (1573), Lluís de Corbera i Castellet (1602), Isabel de Corbera i Pons (1659). Alhora el plet transcorre durant la senyoria dels Montserrat, posteriors marquesos de Tamarit.
Anem a pams. El primer senyor de la nissaga Castellet en posseir la baronia d'Altafulla i La Nou, donada per la seva parenta Isabel de Requesens l'any 1506, fou Pere de Castellet i de Requesens (5). Pere estava casat amb Anna d'Icard i Vilaregut, de la família dels senyors feudals de Torredembarra i Vespella. Foren pares de Violant, Lluís i Pere. Lluís heretà la baronia d'Altafulla i La Nou, i Castellvell de la Marca. Casat amb Magdalena d'Oms, foren pares d'un fill: Pere.
A la mort de Lluís, a l'any 1561, Magdalena va assumir la administració de les propietats. Pere, el fill, va heretar la baronia i és l'últim Castellet que l'ostentà, atès que al morir, el receptor de l'herència fou Lluís de Corbera-Castellet Sant Climent i Oliver, nét de la seva tia Violant, casada amb Riambau de Corbera i Sant Climent. Aquest fet marca l'obertura d'una nova dinastia de senyors: Els Corbera.
Lluís es va casar amb Magdalena d'Anglesola i foren pares d'un fill, Josep. Lluís va enviudar i posteriorment es va casar amb Anna-Magdalena de Guardiola. Un dels fills d'aquesta darrera unió, Francesc, en el temps heretaria la senyoria. Lluís morí l'any 1637, i fins l'any 1641 l'herència passà al seu fill Josep Corbera-Anglesola. A la mort prematura d'aquest, el seu germanastre, Francesc de Corbera Sant Climent va assumir la baronia. Francesc estava casat amb Isabel de Pons, la qual al morir el seu marit l'any 1656, queda com a tenutària de l'herència, que va passar al seu fill Josep, mort l'any 1676. Abans, però, davant les dificultats econòmiques, l'any 1672, va vendre a carta de gràcia, és a dir, amb voluntat de recuperar-ho, la baronia als Montserrat.
Francesc de Montserrat i Vives obté l'any 1675, mitjançant hàbils maniobres financeres, la venda perpètua de la baronia. Aquest fet va ser l'origen d'uns interminables litigis que es va prolongar fins al segle XIX, on s'apleguen els patrimonis dels Corbera, Sant Climent i Castellet, tots vinculats. L'adquisició de la baronia d'Altafulla i La Nou comprèn tota la jurisdicció civil i criminal, així com el mer i mixt imperi, i, conseqüentment , el nomenament en exclusiva del batlle.
L'any 1681 Francesc obté el títol de Marqués de Tamarit. Va morir l'any 1688, passant la baronia a mans de la seva filla Gertrudis, casada l'any 1665 amb Antoni de Camporrells i Gallart. Gertrudis va morir a Madrid l'any 1718, sense descendència. Els Montserrat retindran la baronia fins l'extinció de les senyories al s. XIX.
DRETS
I DEURES DEL PAGÈS
En els diferents folis del plet afloren conceptes i llenguatge que avui ens resulten extemporanis: establiment, confessió, alou, espoli i escreix, firma fadiga, jovas, homes propis, solius i afogats, etc. És el testimoniatge d'una època de transició de la vida pagesa degut a una evolució del feudalisme. Trànsit provocat entre altres factors, per la caiguda demogràfica que comportà la pesta negra, la qüestió remença o la Sentència de Guadalupe de l'any 1486, adoptada per Ferran II, que significà la fi d'alguns privilegis senyorials (mals usos).
Durant el període consignat en el present article, el tipus de contracte de la terra que predomina és el contracte d'emfiteusi, on els drets de propietat es troben repartits. En aquest pacte es diferencia entre el domini directe i el domini útil. El domini directe era la propietat reservada a la persona que posseïa la terra (el senyor), i donava dret a percebre censos anuals en espècie, treball o diners. El domini útil era per la persona que rebia el dret a treballar la terra del senyor (el pagès). Era de durada indefinida i donava facultat a treballar la terra, transmetre-la en herència, vendre-la o crear un sots-establiment. El contracte d'emfiteusi (establiment) implicava que en l'acte de l'escriptura d'atorgament es fixés un cànon anual o cens, que podia ser en diners o especies (gallines, blat, vi...). El vassall tenia certes limitacions de propietat quan efectuava una compravenda, donació o testament, pagant el lluïsme, que era el dret del senyor a rebre una part proporcional del preu de venda a un tercer (al voltant del 10% en el cas d'Altafulla i La Nou). A més el senyor podia obligar periòdicament al vassall al reconeixement –confessió- de les propietats, recollit en un document anomenat capbreu. O drets de treballs (jovas*, batudes, podades, tragins...).
Tot i això, els serveis personals per part del pagès cap al senyor tendeixen a desaparèixer arran de la Sentència de Guadalupe, malgrat que es continués mantenint l'expressió “home propi, soliu i afocat”. Ras i curt, a poc a poc el vassall deixà d'estar sota la dependència exclusiva d'un sol senyor (home propi), el que normalment portava inherent la condició de soliu, que no permetia altre vassallatge que el del seu senyor sense redimir-se, i conseqüentment domiciliat (afocat) en el territori senyorial, al qual restava lligat pel dret de fogatge.
El
contracte emfitèutic, doncs, no és assimilable a un contracte d'arrendament, ni
de venda, i és tot un concepte antagònic al règim alodial*.
Moltes d'aquestes
normes estaven aplegades en els “drets i costums del
bon pagès” i,
principalment en els Usatges de Barcelona, que com a font del dret
consuetudinari català, incorporava tot un compendi d'influències de lleis
visigòtiques, dret romà, gòtic, cort comtal i canons religiosos.
*
Jovas: Obligació del
pagès de treballar amb un jou d'animals les terres del senyor durant uns dies
determinats a l'any.
* L'alou era el sistema de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure de les seves propietats.
ACTORS
I BÉNS OBJECTE DE LITIGI (Segons
plec de 18 de Març de 1712). VINDICACIÓ.
Actors: Tecla (Virgili) Blanch, vídua de Pere Joan Virgili de La Nou; Jaume Giralt, pagès de Vespella; Josep Fortuny, pagès de La Nou; Felip Casas, pagès de Rubials. Aquest últim per la disputa de les Terres Roges.
Béns patrimonials causals de la
discòrdia :
● Casa a La Nou que fa cantonada amb la
plaça de l'església, “afrontant per un
costat amb dita plaça, a mig dia amb el carrer public qui va a la església, a
ponent amb casa i terres de Macià Mestre, i a tramuntana amb la casa de Isidre
Rovira”. Identificada com la antiga casa Rocamora. Dot de Tecla Rocamora.
● Peça de terra al terme de La Nou,
anomenada “La Parellada”, d'un jornal i mig, amb oliveres. Dot de Tecla
Rocamora.
● Peça de terra al terme de La Nou,
anomenada “La Parada” d'un jornal i mig. “Terra
prop de la basseta d'en Mestra. Afronta a solixent * migdia i ponent
amb Macià Mestra, i a tramuntana amb Andreu Dalmau”. Produeix una quartera i mitja de
blat mestall.
● Peça de terra al terme de La Pobla de
Montornès -partida de Mas d'en Boada -, de cinc jornals, de “molt mala qualitat per ser molt rocosa, no
apta per a conrear. Vint oliveres, que produeixen de quatre a cinc cortons de
oli al any....tambe si troben deu o dotze garrofers que produeixen 5 robes de
garrofes”... “Afronta a solixent i
migdia amb Bernat Martí de Mas d'en Boada,(6)
i a ponent i tramuntana amb terres del terme de La Nou”. Dot de Tecla Rocamora.
● Peça de terra al terme de La Nou,
partida de La Font, que produeix “mitja
roba de cànem al any, per no tenir aigua per regar”.
● Peça de terra al terme de La Nou, a
la partida de les “Terres Rojas”. És “terra
campa part, i part boscosa. Afronta amb Pau Requesens de Mas Barral, a mig dia
amb Ivern part, i part amb el terme de La Pobla de Montornès, a ponent amb
Josep Dalmau de La Nou, i a tramuntana amb terres de la heretat de Joan
Canyelles del Mas Nou de Vespella”. La partida de “Terras Rojas o del Pou
del Saig”, d'uns cinc a sis jornals de bous. “Terra de mala qualitat que produeix quatre cortons de blat mestall, 14
o 15 garrofers. Si troben figueres i noguers. Produeix 4 o 5 robas de garrofas,
francas per lo amo. Produeix blat, vulgarment dit xexa, blat mestall o segol”.
Disputa possessió amb Felip Casas de Rubials.
● Peça de terra anomenada l'Era i Hortet, a la partida de les Eres. ”Afronta a solixent amb lo camí que va a Rubials y la carrerada*, amb la pubilla Agnès Plana, muller de Jaume Andreu dit Margudí, a ponent amb Macià Mestre, i a tramuntana amb Andreu Dalmau.”...”de sembradura pot collir uns anys amb altres, comptant los fertils amb los esterils , i conreant aquella amb costum del bon pagès, francas per lo amo, la quantitat sola de quatre cortons de blat mestall..” Dot de Tecla Rocamora.
* Solixent: Per on surt el Sol. Llevant. Est.
* Carrerada o camí corrible: Camí per on passa el bestiar.
DOCUMENTS
REFERENCIALS:
1569.- Capítols
matrimonials de Gabriel
Virgili i Tecla Rocamora. Rectoria d'Altafulla. Rector, Gabriel Guardiola.
(11/05/1569)
1573.- Pere de Castellet, senyor
d'Altafulla, La Nou i Castellví de la Marca, establiment
a Gabriel
Virgili, pagès de La Nou. Rector, Gabriel Guardiola, d'Altafulla.
1602.- Confessió
o reconeixement
per Lluís de Corbera i Castellet a Gabriel Virgili, Montserrat Ballester, Jaume
Martí i Pere Rocamora de La Nou.
1609.- Acte de
Confessió o reconeixement
de Tecla (Virgili) Rocamora vídua de Gabriel Virgili, a Lluís de Corbera i
Castellet, senyor de Llinars, Altafulla i La Nou.
1615.- Capítols matrimonials
de Pere Joan Virgili i Tecla Blanch. Signen: Joan Aluja, batlle de Vespella i
Pasqual Plana, batlle de La Nou. Vespella. (12/04/1615).
1615 a 1634.- Testament de
Tecla Rocamora, esposa de Gabriel Virgili.
1634.- Capítols matrimonials
entre Nicolau Fortuny i Tecla Virgili. Originals en la comuna de La Riera.
(10/09/1634).
1641.- Testament
de Tecla (Virgili) Blanch, vídua de Pere Joan Virgili. Castell de Vespella.
Joan Coti, rector de Vespella. (22/05/1641).
1659.- Nicolau i Joan Fortuny, pare i fill, confessió davant Domingo Mora, procurador de la Il.lma
Sra. Isabel de Corbera i Pons, senyora del lloc. Castell d'Altafulla.
(03/05/1659).
1702.- Testament i òbit
de Joan Fortuny. En poder de Gabriel Guardiola, rector d'Altafulla.
(22/12/1702).
1704.- Òbit de Caterina (Plana) Fortuny. Testimonis: Gabriel Guardiola, rector d'Altafulla i Llorenç Roig, prevere i mestre d'Altafulla. Josep Fortuny, vicari de La Riera. (30/10/1704).
TRANSCURS
DELS FETS:
Tal
com ha quedat anotat, la reivindicació de les disposicions testamentàries de
Tecla (Virgili) Blanch la reprèn el seu nét Jaume Giralt Virgili, fill de Jaume
i Maria. Per fer front a les despeses de tramitació i cost del plet, Jaume -fill-, va sol·licitar un préstec al
seu cunyat i al seu nebot, Salvat, de Tamarit , per 260 lliures i 224 lliures
respectivament (7).
El querellat és el seu cosí Josep Fortuny, fill nascut en les segones núpcies de Nicolau. Josep és germanastre de Joan, fill del primer matrimoni de Nicolau amb Tecla Virgili. Josep Fortuny va assumir l'herència paterna per la mort prematura dels dos successors naturals: Joan i la seva filla Caterina, aquesta casada amb Miquel Plana, i morta per causa de part.
Entre els cunyats Nicolau Fortuny i Jaume Giralt, las reclamacions legals no prosperaren per les amenaces de Nicolau a Jaume -pare-. Pressions no tan sols verbals, sinó també amb algun episodi intimidatori violent, la qual cosa va fer que hagués de intervenir el batlle de La Nou, per tractar d'apaivagar la situació: “Nicolau Fortuny fou compellit* per lo batlle de La Nou a firmar pau i treva amb Jaume Giralt”. De les diferents declaracions dels testimonis, Nicolau Fortuny queda descrit com una persona de fort caràcter, molt impetuós. Tot al contrari que el seu cunyat Jaume, més pacífic. Sembla ser que l'avinença no van arribar mai entre les dues famílies.
Nicolau arguïa que quan es va casar amb Tecla Virgili, aquesta era la filla gran del matrimoni de Pere Joan i Tecla, i ell era qui es va fer càrrec del govern de la casa i les terres de la família de la seva dona, atès que, el seu cunyat, Pere Joan, l'hereu, encara era un infant menor d'edat. Altrament, Nicolau al·lega com va complir amb el pagament del dot pertinent a les germanes de la seva dona, i tanmateix, i per aquest motiu, a l'any 1655 va lliurar 70 lliures al matrimoni Giralt -Virgili.
Els esdeveniments posteriors al del seu casament amb Tecla, posicionen com d'arbitràries les interpretacions que fa Nicolau de les disposicions testamentàries de la seva sogra Tecla (Virgili) Blanch.
*Compellit: Instat.
PROBES
DOCUMENTALS
Al judici es van presentar tots els documents abans citats per acreditar la propietat i els drets successoris de les parts. Ordenats per antiguitat:
Any
1569.
Capítols
matrimonials entre Gabriel Virgili i Tecla Rocamora (8).
“Matrimoni entre Gabriel Virgili, fill de Toni Virgili i Tecla -difunta-, amb la doncella Tecla, filla de Pere Rocamora -difunt- y de na Violant, sa muller, vivint al mateix lloc de La Nou .... que dit Gabriel Virgili, amb consentiment d'en Pere Joan Virgili, son germà, y de Francesc Guasch d'Altafulla, oncle seu, y de en Pere Joan Virgili de La Riera, cosí seu y de altres parents y amics seus, pren a dita Tecla per lleial esposa esdevenidora. Dota de 100 ducats a la dita Tecla amb consentiment de sa mare y de Andreu Rocamora, son germà .. i per dit matrimoni, la dita Violant Rocamora, mare de Tecla, li dona casa situada en lo lloch de La Nou y un pati junt a la casa. Afronta la casa: a solixent amb lo dit pati, a sol ponent amb dits donadors –mare i germà-, a mitgjorn amb carrer public y a tramontana amb dit pati. Afronta dit pati: a solixent amb la plasa de la esglesia, amb la dita casa part y part amb Rocamora, a sol ponent amb lo carrer public y a tramontana amb la esglesia, deixant lloc entre la esglesia y lo pati per a pasar lo dit Rocamora”.
A
més li doten a Tecla:
- D'una
peça de terra “de tinguda un jornal i
mig, que afronta a solixent amb Plana, a sol ponent amb dits donadors, y a
tramuntana amb en Reverter”.
- Un
tros de terra erm a La Pobla de Montornès, que afronta amb “Mas d'en Buada, a sol ponent amb Montserrat Vidal de La Nou part, y
amb Pere Joan Virgili, y a mig jorn amb dit Boada, y a tramontana amb Lluis
Reverter de La Nou. A més de pagar dit Virgili de aci enllà lo cens que fa dit
tros, que son sis sous, les quals pren en Boada del mas”.
- Un pati per una Era a La Nou. Afronta: “a solixent amb lo cami corrible, a mig jorn y ponent amb dit Rocamora, y a tramuntana amb Reverter”.
- A més li donen ”les joies acostumades”.
“Dita Tecla acepta amb besament de mans, prometent no revocar per via de ingratitud”. “Lo dit Gabriel, espòs esdevenidor, fa de espoli i escreix de 15 lliures, moneda de Barcelona a la dita esposa esdevenidora per sa lloable virginitat”.
Resumint:
Tecla Rocamora aporta al matrimoni la casa i pati, una peça de terra de mig
jornal (després identificada com La Parellada), un tros de terra al terme de La
Pobla de Montornès partida de Mas d'en Boada, i un pati per Era a La Nou
(després identificada com a Era i
Hortet), a banda de les aportacions habituals de roba, joies, etc.
Any 1573. Don Pere de Castellet , senyor d’Altafulla, La Nou i Castellví de la Marca. Establiment a Gabriel Virgili, pagès de La Nou.(26/ 07/ 1573).
“Concessió de emfiteusi a títol d'establiment, amb entrada de 16 lliures moneda de Barcelona, amb prestació de sis quartans d'ordi cada any, pel dia de Sant Joan”... “terra garriga, partida Pou del Saig (9) de quinze jornals de bous* Afronta a solixent amb Joan Ivern de Rubials, a migdia amb el camí que va de La Pobla de Montornès a Salomó, a ponent amb Joan Canyelles del Masnou de Vespella i a tramuntana amb Pere Canyelles de Mas Barral de La Pobla”.
*Jornals de bous: Mesura agrària que equival a la superfície de terra que pot llaurar un parell d'animals de tir durant un dia. Aproximadament unes 45-50 àrees.
Any 1602.La mateixa peça de terra surt nomenada en la confessió -reconeixement- que fan Gabriel Virgili, Montserrat Ballester ,Jaume Martí i Pere Rocamora de La Nou, a Lluís de Corbera i Castellet, sota els testimonis d'Antoni Dalmau i Antoni Virgili de La Nou. Aquesta peça de terra, després anomenada de les Terres Roges, partida Pou del Saig, (actualment ho ubicaríem en la partida de Les Corretges), també és interessant pels personatges citats: Joan Canyelles del Masnou de Vespella (Manou) i Pere Canyelles de Mas Barral de La Pobla de Montornès, atès que branques d'aquestes famílies després arrelarien a La Nou. és el mateix cas d'Ivern de Rubials.
Any 1609.- Acte de Confessió o reconeixement de Tecla Virgili, vídua de Gabriel Virgili a Don Lluís de Corbera i Castellet (05/04/1609). A la mort de Gabriel Virgili, la seva vídua Tecla renova el reconeixement de les propietats al senyor jurisdiccional: “peça de terra Pou del Saig, part garriga, part campa, de 6 jornals. Té dita Tecla en lo mateix terme de La Nou, altra peça de terra campa de regadiu, per compra del seu marit Gabriel a Montserrat Ballester i Jaume Martí de La Nou, amb acte rebut a la Comuna de Vespella de 05/06/1572”.
Any
1615.- Capítols matrimonials entre Pere Joan
Virgili i Tecla Blanch. (12/04/1615). “Pere Joan, fill
de Gabriel Virgili -difunt- i Tecla -vivint-, tots de La Nou, amb Tecla Blanch,
filla de Joan, pagès dit de la Serra, i de Magdalena, de Vespella.”
Tecla
Blanch rep un dot de 150 lliures. Pere Joan rep de dot una casa i diners de la
seva mare Tecla.
Firmen l'acte: Joan Aluja, batlle de Vespella i Pasqual Plana, batlle de La Nou.
De 1615 a 1634. En una data indeterminada d'aquest lapse d'anys, Tecla (Virgili) Rocamora, vídua de Gabriel Virgili, i filla de Pere Rocamora, dicta testament davant el rector Joan Cotí a la parròquia de Sant Miquel de Vespella.
Queda
especificat el següent patrimoni:
- Casa
amb un pati adjunt. Afronta: “a solixent
amb lo dit pati, a ponent amb honors*de
dit Rocamora, a ponent i migjorn amb lo carrer public, i a tramuntana amb la
esglesia, deixant lloc entre la esglesia i lo pati per pasar lo dit Rocamora”.
- Peça de terra campa de un jornal i mig de oliveres a la partida Parellada (10) de La Nou. Afronta:“a solixent amb honors de en Plana, a ponent amb honors de Rocamora, a mitgorn amb honors dels
- Peça de terra erma a La Pobla de Montornès de 5 jornals. Afronta: ”a solixent amb mas de en Boada, a ponent amb Montserrat Vidal de La Nou part, i part amb Pere Joan Virgili, a migjorn amb Boada, i a tramuntana amb Lluís Reverter de La Nou”.
- Un
pati o lloc per una Era a La Nou. Afronta:“a
solixent amb camí public o corrible, a migjorn i ponent amb Rocamora, i a
tramuntana amb Reverter”.
Són cases i terres donades a Tecla Rocamora en capítols matrimonials per Andreu Rocamora, el seu germà, i Violant, la seva mare.
*Honors: Immobles o finques.
Any
1634.- Capítols matrimonials de Nicolau Fortuny i
Tecla Virgili. “Original en la comuna de La Riera als 10 de
setembre de 1634. Josep Fortuny, presbiter, vicari de Sta. Margarida de La
Riera, notari public de La Riera, Pvro. Reverend, rector de Tamarit.......
capítols matrimonials del reverend Pere Vidal, vicari de La Riera i del lloc de
La Nou lo any 1634, sobre matrimoni de Nicolau Fortuny, fadrí, fill de Joan
Fortuny, pagès del Mas Fortuny, y de Magdalena, sa muller, de la parròquia de
Vespella, amb la honesta Tecla Virgili, donzella, filla de Pere Joan Virgili i
de Tecla del lloch de La Nou. La honesta Tecla Virgili Blanch, vídua, per lo
amor envers sa filla Tecla, dona 25 lliuras, i quan aura tret la almoina de
cobrar (11) la qual serà lo rector de Montagut,
que son altres 50 lliuras, les quals se dota dita Tecla, esposa esdevenidora
del dit Nicolau Fortuny, prometeunla Tecla Virgili, sa sogra, pagarli... Dita
Tecla acepta la donació amb besament de mans que fa a sa mare.. en ser menor de
25 anys.
Testimonis : Joan
Solsona i Cosme Dalmau de Tamarit.
Firmen: Tecla Virgili, Joan Solsona de Altafulla, Antoni Rioner, habitant en lo lloch de La Nou, Petri Vidal, vicari de La Riera, Josep Fortuny, vicari i presbiteri de La Riera i La Nou.”
Any
1641.-Testament de Tecla Virgili Blanch, vídua de
Pere Joan Virgili del lloc de La Nou. 22/05/1641. “Estic
detinguda de malaltia corporal dins lo castell de Vespella per raons de guerras
(12) de
la qual tinc temor de morir, estan empero
amb molt bon seny... son marmessors Joan Blanch, mon germà del Mas terme
de Vespella, Pere Virgili, habitant en Ferran, Nicolau Fortuny del terme de
Vespella, mon gendre....serè enterrada pel rector o vicari... 6 lliures e dos
misses en la Esglesia de La Nou, en lo altar de Santa Magdalena.
...deixo a
Margarida - donzella- per matrimoni 50 lliures, robes i joies.... deixo a
Teresa -donzella- per matrimoni 50 lliures, roba i joies, deixo a Maria
-donzella- per matrimoni 50 lliures, roba i joies... hereu universal mon fill Pere Joan. En cas de mort (de Pere
Joan), a la filla que fos donzella, i si tots estiguessin casades, a la major.
En poder de Joan
Coti, rector de Vespella.
Son testimonis: Andreu Dalmau, Joan Virgili, Cosme Dalmau, i Josep Dalmau, batlle de La Nou.”
En aquest text rau el desllorigador de tot l'entrellat del plet. En el moment de la redacció del testament tan sols estava casada la filla major Tecla, amb Nicolau Fortuny. Les altres filles encara eren solteres, tot i que Margarida i Teresa contrauen matrimoni abans de la mort de la seva mare. Sols restava soltera Maria, que posteriorment es va casar amb amb Jaume Giralt.
Any
1659.- Nicolau i Joan Fortuny, pare i fill.
Confessió davant Domingo Mora, procurador de la Il·lma. Sra. Isabel de Corbera
i Pons, senyora del lloc.
“al 3 de maig de 1659, en lo castell de Altafulla, Nicolau Fortuny i Joan Fortuny, pare i fill, pagesos de La Nou, parroquia de Altafulla, davant el reverent Domingo Mora, prevere de la vila de Piera de Barcelona, com a procurador de la Ilma. Isabel de Corbera y Pons, vidua del Ilmo. Francesc Santcliment y Corbera, barò de Llinars, y senyor del castell, vila y terme de Altafulla y del lloch de La Nou”.
Confessió:
- “Una casa en lo lloch de La Nou,
davant la plaça de la Esglesia, que afronta part amb lo carrer Major o de la
Esglesia, de part darrera amb terras de la pubilla Catarina Plana, a un costat
una casa de dita pubilla Plana, anomenada casa de en Rocamora, y de altra
costat amb la plasa de la Esglesia de dit lloch de La Nou, y amb la casa de
Jacinto Rovira (13). La qual casa se
te per la noble Senyora Donya Isabel de
Corbera y Pons, senyora predita.... y senyoria directa de aquella, sens
prestacio de cens algu, empero a terç y
firma fadiga de trenta dies y empar a tot altra plen dret y senyoria
directa de ella y dels seus successors en la dita Senyoria”.
-
“.... peça de terra dita la
Parellada. Afronta amb terras de la pubilla Catarina Plana y amb terras de
Andreu Dalmau.”
-
“.... peça de terra amb una Era y un
Hortet. Afronta amb la carrerada de bestiar, amb Rafael Plana y amb la pubilla
Plana y amb Andreu Dalmau.”
- “...un hortet de regadiu amb aigua a La Font, afronta amb el Torrent de La Nou y amb Joan Martí. “
Declaren que la Senyora té la dècima dels fruits i que segons el testament de Tecla (Fortuny) Virgili (24/03/1652), com a filla de Pere Joan Virgili i aquest com a hereu de Tecla (Virgili) Rocamora, la seva mare, hi ha establerts una sèrie de deures com a vassalls de la senyoria:
-
“dits confessants prometen a la dita
Senyora, dos jovas, aixo es, una de llaurar en las terras de dita Senyora y
altra de batrer tots anys conforme acostuma”.
-
“...delme de bestiar, aixo és de
anyells y cabrits de deu, un, y de deu, altre, conforme confessió feta per lo
sindic de La Nou”.
-
“... delme de llana de bestiar, de
deu robas, una, y de deu, un altra, exepte la llana de anyell que no se puga
delmar”.
-
“Confessen... seran vassalls y homes
propis solius y afogats de dita Senyora y dels seus successors, conforme els
Usatges de Barcelona y Constitucions Generals de Catalunya y altres drets de la
Patria”.
Anys
1661-1664.- Capbreu de La Pobla
de Montornès
(14).
Confessió
de Joan Fortuny, pagès de La Nou: “Terra
del monestir i convent de Santes Creus que ha poseit en alou. Afronta amb la
heretat de Mas d'en Boada, amb Francisco Nin de la casa de la vila del
Vendrell, y a tramuntana amb lo terme de La Nou..... pertany a dit confessant
Joan Fortuny, com a fill y hereu de Tecla Fortuny Virgili, sa mare, segons
testament en presencia del rector de La Riera, Gabriel Roig Soler de 24 de mars de 1652.”
Aquest
establiment al terme de La Pobla de Montornès fou atorgat pel Monestir de
Santes Creus (Posseïdors de la Senyoria), el 18/03/1602 a Gabriel Virgili,
usufructuari, i Tecla, llur muller.
Any
1702.- Testament de Joan Fortuny.
“En nom de Nostre Senyor y de la sempre Verge Maria, y dels gloriosos Sant Joan y Santa Magdalena, patrons meus y de Tots els Sants del Paradis.... jo Joan Fortuny, fill de Nicolau i Tecla, trobantme algun poc desganat en casa de Josep Fortuny, germà meu, aon he anat, designo marmessors a Miquel Plana, mon gendre, a Josep Fortuny, mon germà, a Josep Dalmau, batlle, i Andreu Dalmau”.... “....pagar misses l'endemà de Sant Joan al juny (Aniversari), per l'anima de Nicolau Fortuny, mon pare, per l'anima de Tecla, ma mare....deixo per pagar aniversaris un censal mort de 35 sous, els qual me fa Miquel Sagalà.... deixo a Maria Fortuny, ma muller... casa, vestits, usdefruit,... deixo com a hereva universal a Caterina (Plana) Fortuny, filla meva”.
Òbit de Joan
Fortuny (22/12/1702).
“Enterrat en lo
fossar de Santa Maria Magdalena de La Nou (morí als 20 de dit mes). Se li ha
dit missa de òbit amb misses cantades de novena y cap de any.. laudes...,
testament en poder del reverent Gabriel Guardiola, rector de Altafulla. Tres
aniversaris en la església de La Nou, per sa mare, son pare y el altra per dit
fundador. També se ha fundat una missa resada per lo endema de Sant Joan de
juny. Els aniversaris a 10 sous y la missa a 5 sous. Per ditas fundacions
asigna un censal que li fa Miquel Sagalà de preu 35 lliuras y una pensió de 35
sous, com consta en acte y poder del reverend Josep Fortuny, prevere y vicari
de La Riera-
11 abril de 1702.
En dits funerals han asistit tretze sacerdots y se ha deixat a cada sacerdot 1 lliura i 4 sous.”
Any
1704. Òbit de Caterina
Plana Fortuny. 31/10/1704.
“Se ha enterrat
en lo fossar de la iglesia de Santa Maria Magdalena.
Caterina, muller
de Miquel Plana, filla de Joan Fortuny i Maria (Fortuny) Elias de La Nou, morí
de part el dia 30. Ha rebut la extremunció, la penitencia y absolució sub
conditione per demostracio de dolor i contrició. No ha fet testament. Se
li ha dotat per misas, funeraris y demes sufragis de la anima en 100 lliuras.
Testimonis: Misser Gabriel Guardiola, rector de Altafulla y lo reverend Llorens
Roig, prevere y mestre de la vila de Altafulla. Se li ha dit missa de òbit
cantada, han asistit cinc sacerdots, y han donat de caritat a cada sacerdot 14
sous. Josep Fortuny, vicari de La Riera.”
“El dia 29 de
octubre de 1704, se ha enterrat en lo fossar de Santa Magdalena de La Nou, un
albat, fill de Miquel Plana i Caterina (Plana) Fortuny. Morí als 28 de dit
mes... fou senyalada en la casa de dits Plana, sons pares, per un religios
sacerdot del Orde de Nostra Senyora del Carme descals, y me dona relació que se
li podia donar sepultura eclesiastica per haver fet alguns moviments despres de
la oblacio i en virtud de dita paraula he pasat ha donarli sepultura
eclesiastica. Per drets, 5 sous.
Josep Fortuny, presbiter y vicari de La Riera, parroquia de Tamarit.
DESENVOLUPAMENT
DEL JUDICI
Per dilucidar la legitimitat de les parts, a banda de la rellevància dels esmentats documents, l'Audiència va utilitzar altres elements contributius a la conformació del veredicte. La declaració presencial de diversos testimonis complementa els fonaments decisoris exposats en el sumari.
En la Vindicació queda explícit que les coses que es pretenen reclamar eren pròpies de Tecla (Virgili) Rocamora, muller de Gabriel Virgili, pares de Pere Joan, marit de Tecla (Virgili) Blanch.
1) Nicolau Fortuny i Jaume Giralt.
Queden anotades anteriorment les tímides reclamacions de Jaume Giralt -pare- a Nicolau Fortuny, i com foren desateses pel seu iracund cunyat. Algunes de les observacions dels testimonis cridats a declarar donen traces dels diferents tarannàs d'un i altre personatge:
- Josep Sagalà: “a
la devallada del torrent, darrera la esglesia de La Nou, en certa ocasio lo dit
Nicolau Fortuny esperà a dit Jaume Giralt, y per odi que le tenia amb ell per
la causa de dit plet, lo apedregà fentli
amenaces de matarlo en cas no desistis de dita presentacio del plet.... Jaume
Giralt -pare-, era un home encullit, de naturalesa molt quiet y pusilanim.
Nicolau Fortuny era un home de anims molt desbaratats, immoderat en las accions
y atrevit”. “Es el fill de Jaume Giralt, també Jaume, qui reempren el plet que
el seu pare atura per les amenaces”.
-
Marc Casas: “Nicolau
Fortuny era home de armas y que sempre se les aportaba en si, y que era un home
molt desbaratat y atrevit. Que dit Nicolau habia apedregat a dit Jaume Giralt”.
-
Josep Dalmau –batlle de La Nou-: “Jaume Giralt era home de natural encullit,
molt quiet, timid y pusilanime.... Nicolau Fortuny era home de armas y de
natural molt fort y mogut”.
- Miquel Reverter, del Mas, terme de Vespella: “El testimoni ha sentit dir a son pare, que dit Nicolau Fortuny, venint de la vila de Valls en companyia del pare del testimoni, que dit Nicolau lo apedregà”.
2) Declaracions
testimonis. Anys 1707–1708.
Són molt interessants, alhora que una valuosa memòria històrica, les manifestacions d'aquests testimonis per tenir una visió versemblant tant del component humà, com de la configuració de La Nou (del Camp) des del s. XVI fins principis del s. XVIII. Tot seguit queden exposades les transcripcions més significatives de les declaracions, seguint el criteri de ressenyar les parts més destacables. Malgrat repeticions de noms i llocs, en tots els testimoniatges hi ha algun matís diferencial remarcable, cosa que ens ajuda a interpretar el context local d'aquesta època passada:
- Llorenç Soler.“Habitant
des de que nasqué fins als 18 anys a La Nou i després a La Riera”. “Molts anys antes de l'any 1640, hi ha
testimonis de més de 66 anys a esta part, que antes de 1640 foren: Pere Dalmau,
Andreu Dalmau, Rafael Andreu(Margudí), Cosme Dalmau, Virgili dit lo rosset,
Busquets, Marc Martí, Jacinto Rovira, Virgili de la roca, Joan Martí, Rafael
Martí, casat amb la pubilla Plana, Tecla Virgili, vídua, y altres de present no
li recordan el nom y los amos que estan y poseeixen ditas casas y propietats de
dit lloch..... De un temps a esta part els amos que poseeixen ditas casas son:
Isidro Rovira, Josep Dalmau, Andreu Dalmau, Macià
Mestre, de la vila de Montblanch, Francisca Macip, vídua de la ciutat de Tarragona
(15),
la
filla de Rafael Margudí, Busquets, Jaume Vidal, Joan Virgili, Rafael Martí,
Josep Fortuny y altres”.
- Lluís Aguader,
de Virgili. Té
una peça de terra al terme de La Nou, 1705. Declara que: “eren les cases de La Nou abans de 1640, Josep Dalmau, Andreu Dalmau, Rafael
Margudi, Jaume Vidal, Rafael Plana i
després Boada, Marc Martí, Virgili del castell, Martí prop del castell, Jacinto Rovira, Cosme Dalmau, Virgili dit lo
rosset, Tecla Virgili, vídua i altres. Avui son: Josep Dalmau- batlle-, Andreu
Dalmau, Jaume Vidal, la pubilla Maria Margudì, Macià Mestre de Montblanch,
Francisca Macip, vídua de Tarragona, Josep Fortuny, dit Nicolau y altres que no
recordo”.
- Marc Cases. De La Nou. “Sempre
ha habitat en lo lloch de La Nou, menos essent fadrí, que habità set anys en lo
mas dit de en Soler, al terme de Pobla de Montornès”... “que los amos de las
casas y terras y propietats situadas en lo terme de La Nou y los amos senyors
útils y propietaris que avui son de ditas casas y propietats y que foren molts
anys abans del any 1640, foren: Andreu Dalmau, Pere Dalmau, Antoni Virgili del
racó, Joan Martí, Mateu Dalmau, Rafael Margudí i sa mare, Antoni Martí, Tecla
Virgili, vídua, Pere Joan Virgili del racó, Joan Virgili del racó, Joan Virgili
de la roca, Soler, Rafael Buada y sa sogra que casada dit Buada amb la pubilla
Plana, y a Elisabeth Rovira. Avui son los amos: Josep Dalmau, batlle, Andreu
Dalmau, Jaume Vidal, Jaume Andreu, Miquel Sagalà, Josep Fortuny, Isidro Rovira, Macià Mestre,
Francisca Macip, Josep Virgili de la roca, Joan Virgili del racó, Rafael Martí,
Joan Padró, Rafael Virgili dit lo rosset, Joan Rosset, Joan Martí, Sebastià
Dalmau y el testimoni”.
- Rafael Martí.
Pagès de La Nou. “los amos de casas y terras de La
Nou, son de esta part a trenta dos anys, son avui: Joan Padró, Joan Virgili del
racó, Josep Virgili de la roca, Macià Mestre de Montblanch, Francisca Macip,
Jaume Vidal, Andreu Dalmau, Joan Virgili dit lo rosset, Rafael Busquets, Joan
Martí, Sebastià Dalmau, Jaume Andreu, Miquel Sagalà, Josep Fortuny, Josep
Dalmau, Isidro Rovira, Josep Canyellas y Josep Martí”.
- Jaume Vidal. Pagès de La Nou. Sempre ha habitat a La Nou. Declara: “Son amos de les cases i terres de La Nou: Isidro Rovira, Josep Dalmau,
Andreu Dalmau, Joan Virgili del recó, Macià Mestre de Montblanch, Francisca
Macip, vídua, Jaume Andreu, Josep Fortuny, Joan Martí, Rafael Busquets, Joan
Virgili dit lo rosset, Joan Virgili de la roqueta, Rafael Martí, Joan Pedró,
Rafael Virgili, Sebastià Dalmau, Miquel Sagalà, Rafael Martí de la sitja, Josep
Martí, Josep Canyellas ..... que la casa afrontada a Nicolau Fortuny y Tecla,
conjugues, després de la seva mort, passà a Joan Fortuny, son fill, y ara de
present a Josep Fortuny, germanastre de dit Joan Fortuny, y no saben quin títol
ho poseia”.
- Josep Dalmau, batlle de La
Nou. Sempre ha viscut a La Nou. “Les cases y propietats de La Nou
abans del any 1640, té noticies de algunes per haberlo oït o dit: Isidro
Rovira, Josep Fortuny, Macià Mestre de Montblanch, Josep Virgili, Joan Virgili
del racó, Joan Pedró, Rafael Martí, Rafael Virgili, Francisca Macip, vídua,
Jaume Vidal, Andreu Dalmau, Joan Virgili, Rafael Busquets, Joan Martí, Sebastià
Dalmau, Jaume Andreu, Miquel Sagalà y altres.”.
- Miquel Reverter, del mas de Vespella. “Les noticies dels amos de temps de son record a La Nou, per ser ell de Vespella no se en recorda de tot ... les cases pasaren a Joan Fortuny, fill de Nicolau, y després a la mort de dit Joan, a Josep Fortuny, no sap amb quin títol”.
AL·LEGACIONS DE JOSEP
FORTUNY
Advertit com Nicolau Fortuny al casar-se amb Tecla Virgili s'estableix a la casa pairal de la seva dona. S'arroga el rol de cap de casa amb tot el seu abast. I com a tal va actuar. En els descàrrecs del procediment es treuen a col·lació totes les obres de millora fetes a la casa i a les terres, els dots pagats i altres obligacions familiars. Tant Nicolau com els seus hereus sempre s'han considerat legítims posseïdors dels béns hereditaris de la família de Tecla Virgili. Queden especificades en les al·legacions, els costs de les obres, rendes, conreus, i demés despeses que han costejat els Fortuny en aquests anys. És també il·lustratiu veure l'evolució a cop dels anys dels nous noms en les delimitacions dels béns patrimonials.
Casa. “Situada a la plaza de La Nou. Esta
casa pertenece a Fortuny como succesor de Tecla Virgili Rocamora, que pretendia
haber constituido en dote las dichas casas a Gabriel Virgili por no constar la
identidad de dichas casas”.....
“La casa que se preten vindicar era la casa de Rocamora de dit lloch, i que fou donada per dot a Tecla Virgili Rocamora ...encara que dita casa no fos constituit en dot per Tecla Virgili Blanch” ... “Tecla Rocamora havia constituit en dot a Gabriel Virgili entre altes coses, una casa situada en lo carrer public del lloch de La Nou, la qual casa dit Josep Fortuny auria succeit per mitjà de Pere Joan Virgili, son avi.... que dites cases no son de domini de Tecla Virgili i Blanch.... que dita casa, que Tecla Virgili Rocamora en lo any 1569 constituien dot en els capítols matrimonials amb Gabriel Virgili” ... “per ocasió de les guerres, la casa que poseí la difunta Tecla Virgili, fou derruida i espatllada a solixent. Josep Fortuny modificà i reparà part de la casa, vist que Nicolau i Joan Fortuny feren les obres de dita casa”... “ la casa ha tret 4 lliures de lloguer cada any del 30 octubre de 1704 fins al 30 de octubre de 1710”... “si hagues llogat lo quarto nou de la casa, lo corralet y los forns, tot junt, no hagués pogut treura més de 4 lliures al any”... “les obres fetes per Joan Fortuny fa dotze o tretze anys, els jornals son de 12 sous el mestre i 7 sous el manobre”... ” Josep Fortuny gasta 230 lliuras en mestre de obras, i el fuste 70 o 80 lliuras”... “ la casa que poseeix Josep Fortuny per raó de haberse fet cosa de trenta anys a esta part... si hagues de rendas avui en lo encant public, suhast, se milloraria en la quantitat de 300 lliuras...”... “ Josep Fortuny ha fet la teulada de nou, un quarto gran, un aljub o safareig, un graner amb tres pallols, un corral clos, un forn de coure pa, dos trespols, sostres i altres coses necesaries , per valor de 180 lliures”.
Com
a testimonis
de les obres
fetes a la casa declaren:
- Pau Donato, mestre de cases de Tarragona. “En trenta o quaranta anys se ha fet: Un trepols que dona sobra la establia, un pilar des de la teulada fins la entrada, un embà en una cambra de graner, reparar un aposento, un sostre en la cuina, quatre jerras asentadas i preparadas per a posar oli de uns 90 quartos, i altres de 50 o 60 quartos. Se ha empleat 4.000 teulas i rajolas 2.000. 100 portadoras de guix, 50 carregues de argamasa. El preu de les teules és de 10 lliures per 1.000. Las rajolas és de 5 lliuras per 1.000. El guix a 4 sous per portadora. La argamasa a 4 sous per càrrega.”
- Josep Roig, fuster de Torredembarra i Francesc Sunyer, fuster de La Riera. “en la casa se emplearen 60 cabirons, més de 40 cairats, 3 finestres, una reixa de ferro, 4 golfos de pany, 10 frontises, una anella de ferro, i fusters i serrallers”.
- Rafael Martí, pagès de La Nou. “la casa que te llogada Josep Fortuny a 4 lliures per any, i veurer que en aquest preu se acostuma a llogar, per no haber en lo present lloch persona ne acostuma a llogar, ans be, ni hi ha de altres que estan sense habitar per no haber qui les arrende, i lo mateix que dirà qualsevol persona que sapiga la poca estimació tenen les cases per via de arrendament en lo present lloch... que en lo present lloch trobem dues o tres cases buides per no trobar qui les arrendi”.
- Rafael Virgili, pagès de Rubials, present en lo lloch de La Nou. “la casa mencionada la cremaren en lo temps de las guerras, i per tal cremada en dit temps fou dita casa publicament tinguda y reputada, i lo sap perque lo han dit diverses persones“.
- Isidro Rovira,
pagès de La Nou. “.. en temps de
Nicolau se comprà un pati per agrandar la casa, se va fer un safareig per
aplegar la aigua... en lo present lloch apenas hi ha ningu que llogue casas per
no habitar en aquell sino les que tenen hisendas i veurer que per no trobarse
qui las llogue, ni hi ha que estan vacuas” ... “ la casa afronta a solixent amb
la plaça, la qual fa cantó, a migdia amb lo carrer public que va a l'esglesia,
a ponent amb la casa y terras de Macià Mestre, y a tramuntana amb la casa de
Isidro Rovira “.
DRETS
I SERVITUDS A LA NOU. DECLARACIONS DE TESTIMONIS, 1710
Per tal de constatar la situació jurisdiccional vigent a La Nou, el jurat requereix la declaració d'una sèrie de testimonis perquè donin les explicacions pertinents. Son citats:
- Pere Llagostera de La Riera. “les terres de La Nou estan obligadas a la prestació de censos y altres servitud al senyor baró de dit lloch, la Marquesa de Tamarit.”
- Gabriel Llagostera de La Riera. “Es veritat que als llochs de LA NOU DEL CAMP, La Riera, Vespella i demés llochs circunveins estan subjectes a les prestacions y pagar de delmes y primicies de los grans y fruits que se cull en ditas terras y propietats, si be, que en alguns de dits pobles, la primicia se detrau del delme y en altres lo hagué de pagar el delme y primicia, y lo delme en lo terme de La Nou, se paga en garba, se delma de nou, una, y de nou, altra, y de dit delma se detrau la primicia, y en los llochs de La Riera, La Pobla de Montornès y Vespella, se paga lo delma en gra, de deu, una y de deu, altra.... que las terras de La Nou, unas estan obligadas a la prestació y obligació de censos, y altras servituds al Senyor, y altras no, y el testimoni no sap si las terras de Josep Fortuny son francas en alou, o paguen delmes y primicies”.
- Joan Bertran de La Riera. “en el lloch de La Nou y circunveins estan subjectes a la prestacio de delmes y primicies de tots els fruits menos las garrofas, que no es paga delma, y se paga dit delma en lo lloch de La Nou en garba, La Pobla , Riera, y Vespella, en gra. En lo lloch de La Pobla, de deu, una y de deu, un altra; en La Riera, de onze, una , y de onze, altra, y en lo lloch de La Nou, no ho sap el testimoni.”
Segueixen
fent declaracions similars els altres testimonis:
-
Josep Plana de
La Riera, lloch de Virgili.
-
Lluís Aguader
de La Riera.
-
Joan Soler de
La Riera, jurat
-
Francesc
Carbonell de La Riera, jurat major.
-
Josep Magriñà
de La Riera.
-
Pere Joan
Jansà, de Rubials.
- Marc Casas de La Nou.
TESTIMONIS
DELS PAGESOS SOBRE LES TERRES EN DISPUTA
Per altra banda, són citats a declarar pagesos relacionats amb les terres reclamades per corroborar o no les proves presentades:
- Rafael Martí,
pagès de La Nou. Al
voltant de les Terres Roges: “ ... que
les terres que diu posseir Felip Casas de Rubials, de lo temps de son record
las ha vist posseides per Nicolau i Josep Fortuny, pare i fill, i que no sap
qui les posseia abans. ....que els Fortuny han construit els marges, i que la
peça de terra dita la Parada de la vinya, ho ha fet Nicolau..... los marges
fets al terme de La Pobla valen 80 lliuras , a 1 lliura i 7 sous el jornal.
Fets més de 300 jornals, i la peça de terra de la partida de La Parada o
Basseta d'en Mestre, se gastaren de 8 a 10 lliuras.... que en la peça de terra
se troba plantadas 25 oliveras, i no 20 com han dit, de qualitat normal, ...
els garrofers donen més quantitat ... plantades dotze o tretze figueras i dos
noguers.”
- Rafael Virgili,
pagès de Rubials, present en lo lloch de La Nou des de fa 20 anys. “Nicolau Fortuny tenia i posseia les
peçes de terra mencionades, menos la del Pou del Saig, i lo Josep Fortuny aurà
cosa de 8 o 9 anys que las posseeix. Producció de sègol i civada per no ser
terra de molt bona qualitat...”
- Isidre Rovira,
pagès de La Nou. “Antes de Nicolau Fortuny ha posseit
les terres Pere Joan Virgili..”
- Jaume Andreu, pagès de La Nou. Fa 20 anys que habita a La Nou. “quan vingué, Nicolau Fortuny tenia i posseia les terres mencionades, i que, Josep Fortuny aurà cosa de alguns anys que las posseeix, i que no sap qui las posseia abans de Nicolau...”
Segueixen
amb respostes similars:
Francesc Guardia, Jaume Soler, Rafael Guardia, Cosme Porta i Pere Reverter, pagesos de La Pobla de Montornès, i Rafael Busquets, pagès de La Nou.
Els rendiments estimats
de les diferents propietats agrícoles i que figuren en els Crèdits són:
-
”peça de terra prop de la basseta
d'en Mestre, des de 1704 fins 1710, se ha cullit 1 quartera i mitga de blat
mestall”.
-
”peça de terra dita la Era i hortet,
en la partida dita Las Eras, de tinguda 1 quarto de sembradura, se ha cullit
quatre cortans de ordi... que lo mateix produiria si fos sembrat de blat,
espelta o civada.”
-
”la peça de terra situada en la
partida de La Font, de tinguda de 1 quarto, poc més o menys, segun la costum
del bon pagès, sols ha cullit y pogut cullir franc per lo amo, 3 quartans de
canem, que se compres deu mitga roba”.
-
”la peça de terra situada en lo terma
de La Pobla de Montornès, en la partida dita de Mas d'en Buada, avui d'en
Bernat Martí, de tinguda de 5 jornals, és de molt mala qualitat per ser terra
rocosa. Sols se ha collit uns anys per altres, mitga cortera de segol... en
dita peça de terra no si ha fet blat, sino segol, per no ser terra de blat, per
la poca qualitat de la terra. En la peça de terra sobre designada, de esta part
de deu o dotze anys, si troben unes 26 o 27 oliveres, i se ha collit franc per
lo amo, de 4 a 5 cortans de oli... que en dita peça de terra, des de 10 o 12
anys , si troben uns 11 garrofers que donen unes 20 robas de garrofas al any”.
- ”la peça de terra de la partida de las Terras Rojas, situada en lo lloch dit Pou del Saig, de 5 jornals, és terra de mala qualitat i rocosa, produeix 4 quarteras i mitja de blat mestall, francas per lo amo”.
En els crèdits s'anota: “les peces de terra se trobaven sense marges, avui valen unes 400 lliures amb marges construits”.
I
les valoracions que fan els testimonis dels preus que es venen les produccions
de garrofes, cereals i oli, durant el període de 1704 a 1710, són les següents:
-
Garrofes:
entre 3 i 4 sous l'arrova.
-
Oli:
entre 8 i 10 sous el quartà.
-
Blat
mestall o xexa: entre 2 lliures i 10 sous a 3 lliures, la quartera.
- Blat: 3 lliures i 10 sous, la quartera.
LA
SENTÈNCIA
Sota
l'encapçalament: ELISABETH CRISTINA A DIVINA FAVENSE CLEMENTE ROMANORUM
IMPERATIUS SEMPER AUGUSTA REGINA GERMANIA CASTELLA ARAGONUM LEGIONIS (16), es dicta la Sentència, que, resumidament, és favorable a
Jaume Giralt, perquè Josep Fortuny no pot acreditar més firmament les
propietats. Es detalla que el matrimoni de Jaume Giralt amb Maria Virgili,
tingueren dos fills: Maria (difunta) i Jaume, el demandant, i que, en el moment
de la mort del germà de Maria (Giralt) Virgili, Pere Joan, ella estava soltera
i segons les disposicions testamentàries de la seva mare, li havia de passar la
transmissió de l'herència, atès que les filles casades estaven excloses d'ella.
Textualment
:
“Se adjudica la
universal heretat a Jaume Giralt dels bens de la seva avia Tecla Virgili, i es
condemna a Josep Fortuny i Felip Casas a compensacions.
Març de 1712. Sentencia de la universal heretat y bens que fou de Tecla Virgili Blancafort, vidua de Pere Joan Virgili, que amb plenitud de drets fou otorgada a Jaume Giralt , pagès del terme de Vespella, contra Josep Fortuny, pagès del lloch de La Nou i Felip Casas de Rubials”.
Valoració:
a)
Casa: per un lloguer es calcula 8
lliures per any.
b)
Peça de terra de la Parada de
oliveras i figueras, de un jornal i mitg. 5 quarteras de blat per any.
c)
Peça de terra la Era i hortet, de
tinguda una cortó. 2 quarteras de blat francas de tot lo gasto per lo amo.
d)
Peça de terra de tinguda 1 cortó,
partida la Font. 2 robas de canem.
e)
Peça de terra a La Pobla de Montornès
amb garrofers i oliveras, de 5 jornals. Dotze quarteres de blat, 50 quartans de
oli, 30 robas de garrofas.
f) Terras partida Pou del Saig, de 25 jornals. 30 quarteras de blat, 20 robas de garrofas.
Valoracions fetes segons usos i costums del bon
pagès:
“En aquells anys
(1700 – 1706) se ha venut a La Nou i pobles al voltant de promig, el blat a 3
lliuras la quartera. De 1707 a 1710, a 5 lliuras la quartera.
Las garrofas
(1703 – 1710) a 5 sous la roba. El canem (1703 – 1710) a 3 lliuras la roba. El
oli (1703 – 1710)a 12 sous el quartà.”
Queda
especificat també que Jaume Giralt ha de compensar a Josep Fortuny i Felip
Casas, per les millores que han fet en aquests béns, i també a Fortuny per
pagaments de dot.
CLOENDA.
S'apuntaven al principi de l'article alguns dels motius pels quals és interessant el seguiment d'aquest plet. Ara, permeteu-me afegir-hi uns altres de personals: poc m'imaginava fa algun temps, quan vaig recopilar les desenes de fulles que ocupaven els plecs d'aquest judici a l'Arxiu de la Corona d'Aragó,- plet al qual hi havia arribat tan sols pel anunciat referent a La Nou -, que em trobaria amb la descripció de la casa on vam néixer i passar els primers anys de la nostra infantesa, jo i el meu germà Josep. La història de vegades és circular i et dóna aquestes sorpreses. Tornes als orígens.
Una altra “casualitat” ve donada pels capricis del atzar, sovint inclement en els temps: quan vaig enllestir l'esborrany del present article, el dimecres dia 2 d'octubre, citava l'antiga casa Rocamora com “actualment habitada per Moisès Virgili i Carme Briones”. Malauradament, al dia següent, 3 d'octubre, Moisès Virgili ens va deixar sobtadament. M’alleuja el fet que ja fa algun temps el vaig assabentar d'aquests fets i ell coneixia la complicada història de la casa.
Res
millor per cloure l'article, amb un aforisme d'un filòsof grec, que alhora és
un compendi d'aquesta narració, i de memòria per aquí va ser un apassionat
lector dels seus clàssics com era el Moisès: “Tot
flueix i res no roman”,
d’Heràclit d'Efes.
NOTES:
1) La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei. La Presidència corresponia al rei, i en la seva absència al lloctinent general (el virrei). La Reial Audiència de Catalunya és caracteritzava pel fet d'ésser tribunal suprem. L'evocació d'una causa a la Reial Audiència era un recurs habitual a les universitats (municipis) i els particulars per a evitar la justícia senyorial, ja que el senyor podia ser una de les parts implicades en el conflicte. Aquesta institució fou abolida pel decret de Nova Planta de Felip V. S'implementaren noves estructures sota les directrius borbòniques, encara que conservant el nom.
2) La
denominació actual, La Nou de Gaià, data de l'any 1916 (Reial Decret de 4 de
juliol de 1916) atenent a la proposta de la Real Comisión Geográfica, amb el
propòsit d'afegir topònims relacionats amb els pobles el nom dels quals induïa
a confusió, com pot ser: La Nou de Berga - La Nou de Gaià; Roda de Ter - Roda
de Berà. Històricament el nom del poble sempre s'havia anomenat sense cap
additiu. Des dels documents medievals en llatí: Nuce o Nucis, o ja en català,
La Nou. Tan sols en alguns escrits de l'Edat Moderna surt la denominació de La
Nou del Camp, que a la fi és molt més precís que l'actual de La Nou de Gaià, si
bé aquest últim està plenament consolidat.
Pel que fa a les diferents teories
respecte a l'origen del nom de La Nou, podeu consultar el Llibre del
Consell del Lloch de La Nou – Lluís Virgili- Cossetània Edicions. Valls.2011.
pàg.16-17.
Destacar també com en tractats d'Heràldica, s'associa el nom de La Nou com origen del cognom Sanou: “Antic i noble llinatge de Catalunya, on va tenir per primitiva pairalia al lloc i senyoratge de La Nou, del partit judicial del Vendrell (Tarragona). S'esplaià pel Principat, passant a la conquesta del regne de València amb el rei Jaume I. A Catalunya el cognom de La Nou s'esplaià com a Ça Nou i Sanou, i a València i el Rosselló amb la forma de Zanou.”
3) Per tal d'interpretar alguns dels factors que intervenien en l'especificitat del dret i les costums a Catalunya vers la institució matrimonial, s'ha de considerar que l'edat mitjana de casament dels homes era d'entre els 20 i 23 anys, i el de les dones de 15 a 18 anys, amb la qual cosa podien ser avis aproximadament als 44 anys el homes i els 40 anys les dones. En aquest sentit, un element característic és la institució de l'hereu, personificat preferentment en el fill mascle primogènit, encarregat d'assegurar la perpetuïtat de la família i la defensa de la propietat del patrimoni. Per tal d'acomplir aquest objectiu, l'hereu rebia normalment un 75% del patrimoni, i, conseqüentment el 25% restant es repartia entre els altres fills (cabalers o fadristerns), que generalment rebien la seva part en monedes, roba, etc. En el cas d'haver sols filles, la major era la pubilla, que exercia el paper de l'hereu. Era molt important per les famílies, tant del nuvi com de la núvia, assegurar molt bé els pactes matrimonials previs al matrimoni per salvaguardar la continuïtat patrimonial i familiar. La constitució del dot (béns aportats per la muller) i de l'esponsalici (béns aportats per l'espòs) es plasmen en escriptura pública: els capítols matrimonials, que recollien el règim econòmic del futur matrimoni. i en aquest sentit, l'heretament era la peça clau, atès que manifestava la donació que el pare fa en vida a l'hereu o a la pubilla, però que tindrà efectes un cop mort el cap de casa. S'especificava el dot – que normalment equivalia a la part de la llegítima-., així un matrimoni amb un hereu de casa opulenta, requeria una aportació de dot equivalent a importància de la casa que la noia entraria de “jove”. El dot constava de dues parts: Un import en diners, i un dot material (roba per la llar, vestits, joies...). L'element que no faltava mai era la caixa de la núvia, on guardava la roba i records familiars. Sempre tancada en clau, atès que era un espai privat. Tot seguit hi havia l'acceptació per part del beneficiari directe, amb la conseqüent constitució de l'escreix, que vindria a ser una donació que el marit fa a la futura esposa en consideració a la seva virginitat.
Un dels drets senyorials era la ferma d'espoli forçada arran del matrimoni dels seus vassalls. El pagès havia de pagar al senyor la firma d'espoli per tenir l'autorització de la garantia del dot, si era aquest en béns de domini directe del senyor.
Per les dones tenia molta importància el consentiment patern. Tot i que elles eren les encarregades de l'alimentació i la socialització dels fills i filles, la tutela o pàtria potestat corresponia al pare fins que aquells poguessin emancipar-se o per majoria d'edat, establerta als 25 anys. Si el progenitor mor, la mare pot ser la tutora únicament si no contrau segones núpcies.
Serveixin d'exemple els capítols matrimonials entre Pau Dalmau Alujas de La Nou ( Dalmau de baix), amb Rita Plana i Plana de Virgili, de l'any 1769 (Arxiu Històric de Tarragona), on a banda de la dotació econòmica del dot, s'especifica detalladament tots els complements aportats per la núvia al matrimoni: “Dues caixes de noguer; un vestit negre, això és: una faldilla de tafetà, una gavardina i una caputxa de vellut; una caputxa de estamenya i gabardina; unes faldilles de color; un gipó; unes faldilles de mig ..; dos gipons: unes faldilles virades de mallorques; unes faldilles de indianes; dues faldilles d'escot, negres; una gavardina d'escot negre; dues caputxes, una de blanca d'escot i l'altra de negra; set llençols (sis de bri i un de tela); una dotzena de camises amb les maneges de tela; dos camises de tela; una tovallola de tela en punta; dues tovalloles de bri; dues coixineres de tela; una coixinera de cotó i fil; una coixinera de bri; unes enagües de tela, unes de bri i dues de fil; una camisa de tela; una camisa ratllada de cotonina; una camisa de cotó i fil; un mocador de quatre pams de cambray; un mocador de quatre pams de brodat, un altre de punt i un altre de ratllat de cotó; un matalàs ple de llana; dos coixins plens de llana; un cobrellit amb un bancal d'indianes; un mantó de cotó; dotze canes en peça de cotó per fer unes estovalles i tovallons; dos davantals de tafetà negre; dos de blancs, i, finalment la roba del seu fadrinatge”.
Vegeu també els treballs de:
- Tünde
Mikes.
(2017). Legislació Històrica de la família catalana medieval i moderna.
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Universitat de Girona.
-
Pérez
Molina, Isabel. (1991).
Les dones en el dret clàssic català: Un discurs sexuat. Duoda. Papers de
Treball núm 2. Barcelona.
- Rosa Salvadó i Dolors Vila.(2017) El dot material femení en els capítols matrimonials de Sant Jaume de Frontanyà. Segles XVI-XVII. L'EROL. Berga.
4) ACA (Arxiu Corona d'Aragó). Reial Audiència. Plets civils. Núm. 22725.
5) Veure articles Història de la revista LNG (arxiu municipal-digitalitzat) dels núm. 9 (2008), núm. 12 (2009) i núm. 13 (2010). També al Llibre del Consell del Lloch de La Nou, Lluís Virgili, 2011. Ed. Cossetània. Valls. Pàg. 20-21.
6) Mas d'en Boada està documentat des de l'any 1531 (Llibre de la Cort). L'any 1548 hi residia Francesc Boada, originari de Tamarit. L'any 1689, Bernat Martí, ciutadà honrat de Barcelona, resident a Altafulla el comprà a Francesc Nin. Sense successió dels fills de Bernat Martí, ocasionà un llarg plet judicial entre les dues branques de la família Martí, les quals acordaren repartir-se el patrimoni, i el del Mas d'en Boada correspongué a l'altafullenc Antoni Martí Franquès, l'afamat científic. El plet successori va fer que durant una bona colla d'anys, els 175 jornals del mas no fossin conreats. La situació canvià als anys quaranta del s. XIX, en ser repartides les terres en emfiteusi entre una sèrie de pagesos. Mas d'en Boada fou residencia dels administradors del monestir de Santes Creus, senyors del terme de La Pobla de Montornès des de l'any 1173 (La granja de Montornès), en que fou adquirit un alou, és a dir, el domini complet, absolut i lliure sobre les terres, a Arnau de Sesplugues, que els seus avantpassats havien adquirit per aprisió. Posteriorment, el monestir de Santes Creus, adquiriria la totalitat del terme. L'empremta dels monjos del Cister en les seves granges es traduí en notables innovacions tècniques en els conreus, i també en l'espècimen ramader. Foren masovers de Mas d'en Boada les famílies nouenques: Fortuny (S.XVI), Sagalà (s. XVII), o una branca dels Rovira-Ramon (s. XIX).
7) AHAT. (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona). Torredembarra. Manual Notarial.
8)
Els Rocamora són una de les famílies més antigues de La Nou, Els trobem
registrats documentalment des de l'any 1390 (capítols matrimonials d'Antoni
Rocamora, fill d'Antoni i Violant, amb Violant Elias de l'Argilaga), fins a
mitjans del segle XVII. Malgrat que avui en dia el cognom ha desaparegut del
cens actual, queda la seva empremta a la toponímia de La Nou, a la partida
Rocamora, situada entre el torrent de La Nou i el torrent de Mas d'en Plana.
Els Rocamora son una de les nou famílies que surten relacionades en el fogatge
(cens) de La Nou de l'any 1553, el primer cens on surten diferencials els focs
de La Nou i Altafulla. Les altres famílies son: Joan Plana, Montserrat Plana,
en Virgili, Pere Joan Ginsquerol, Pere Reverter, Joan Camps, Joan Martí i Lluís
Reverter.
Les famílies registrades als focs
de La Nou per ordre d'antiguitat son: (s. XIV) Pallarès, Clarà, Ballester,
Rocamora, Anglès, Ginsquerol; (s. XV) Renter, Calull, Martí, Casanoves, Casas,
Matheu, Reverter, Rebull, Soler; (s. XVI) Guasch, Virgili, Camps, Plana, Vidal,
Dalmau, Andreu, Ivern, Mestre, Siurana, Canyelles, Huguet, Jener, Brunet i
Rovira.
Veure: AMLN(Arxiu Municipal de La Nou). Llibre dels cognoms de La Nou de Gaià. Virgili i Virgili, Lluís. 2021.
9)
El Saig és el funcionari de les corts o curies baronials i reials que
s'encarregava d'executar les resolucions judicials, de fer citacions,
d'encalçar els delinqüents i d'executar les penes. A Barcelona i Mallorca era
anomenat cap de guaita. Fruit de la pèrdua de les institucions pròpies de les
terres de parla catalana, el terme va quedar en desús. A Mallorca el terme s'ha
mantingut per designar l'agutzil municipal. També és vigent a Andorra.
Veure: Colomines, Joan. (1987). Diccionari Etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. VII, Barcelona. Curial Edicions.
10) La Parellada és una varietat de raïm blanc originari de Catalunya, principalment conreada al Penedès, Conca de Barberà i Camp de Tarragona. Ben adaptada a altituds elevades, més fredes, on el període de creixement és més llarg. Un cop finalitzada la crisi de la fil·loxera, molts conreus de Parellada foren substituïts pel de raïm macabeu, més adaptat a les baixes altures. La Parellada, junt amb el macabeu i el cartoixà (xarel·lo), son les tres varietats clàssiques per la elaboració del cava. (Gran Enciclopèdia catalana).
11) Per
una família pagesa, el matrimoni d'una filla podia representar encarar la
despesa més important de la casa. Una fórmula que suposava un alleujament
econòmic a l'hora de dotar les noies, era el complementar el dot amb una Causa
Pia, força utilitzada per les famílies pageses humils. N'hi havia de fundacions
públiques i de privades. Les Causes Pies eren una forma d'acumulació de rendes
provinents de censals destinats als dots de “donzelles a maridar” o de
“estudiants a estudiar”. En alguns casos trobem que les noies reben el dot, o
una part, a través de la fundació d'una causa Pia feta per un fundador del
mateix llinatge.
També hi havia les almoines de
vestuari, seguint el mateix sistema de maridatge de donzelles, les quals
repartien roba per vestir-se.
Veure: M. Borrell. Quaderns de La Selva, núm.13, 2011. p. 175-194. Racó. Cat.
12) Veure capítol dedicat a la Guerra del Segadors i la repercussió en les nostres contrades al Llibre del Consell del Lloch de La Nou. Lluís Virgili. Cossetània Edicions. Valls. 2011. pàg. 71-80.
13)
AHAT. Altafulla. Man. Not. 1603-1618. Any 1604. “Pasqual Plana -menor- i Tecla-muller-, venen a Pere Rovira patí que
afronta: A orient amb plaça, a migdia amb casa de Gabriel Virgili, i amb
cementiri de l'Església.
Es Senyor, Lluís de Corbera i Castellet, amb firma fadiga, amb plena jurisdicció i domini directe.”
14) AHAT. Pobla de Montornès. Capbreus 1661-1664.
15) Macià
Mestre Sirvent, el pare del qual
era originari de Mas d'en Mestre (Vespella), i la mare de la família Sirvent de
La Nou. Es traslladà a Montblanc, on ell i les diferents ramificacions
familiars destacaren tant en el comerç (vi, aiguardents, ramaderia,
xocolata...), com a l'advocacia o en rellevants càrrecs eclesiàstics.
Veure:
ACA.
Real Audiència. Pleitos civiles 8131. “ Causa de José Antonio Mestre
(Montblanch) contra José Mestre, abad de Santes Creus. 1791.
Francisca Macip, vídua de Tarragona, era neta de
Josep Sirvent de La Nou, traslladat posteriorment a Torredembarra. A La Nou eren hereus de gran
part del patrimoni dels Plana i Sirvent. Francisca era filla de Francesc Macip
i Caterina Sirvent. Una filla de Francisca fou Rosa, que es va casar amb el Dr.
Isidre Pastor, d'una rellevant família tarragonina. El fill d'Isidre i Rosa és
Fructuós. A la mort d'aquest, la seva vídua, Maria, es va casar amb Carles
Morenes -també vidu-, i, la filla de Maria i Fructuós, també de nom Maria, al
seu torn es va casar amb Antoni Morenes, fill del primer matrimoni de Carles.
D'aquesta forma s'inicià l'arrelament a La Nou dels barons de les Quatre
Torres.
Veure: Lluís Virgili i Virgili. Llibre del Consell del lloch de La Nou. Cossetània Edicions. Valls. 2011. Pàg.218-219.
16) Ibídem. Pag. 99 “Elisabeth Cristina Juliana de Brunswick Luneburg Wolfenbüttel. Es casà a Viena per poders amb Carles III el 23 d'abril de 1708. Reina de la Corona d'Aragó i lloctinent de Catalunya després de la partença del seu marit a Viena en ser anomenat emperador com a Carles VI. L'any 1713, decidit l'abandó de Barcelona per part dels aliats, es reuní amb ell a Viena”.
Lluís Virgili i
Virgili
Novembre 2024
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada