1885, L'ANY DEL CÒLERA.

1885, L'ANY DEL CÒLERA. INCIDÈNCIA  AL  BAIX GAIÀ: ELS CASOS DE SALOMÓ, LA NOU, LA RIERA I EL CATLLAR

 

L'actual pandèmia de la covid-19 ens ha agafat a tots sobtadament. Mai havíem sofert una experiència semblant a les nostres vides. Com a molt, havíem escoltat algun relat familiar, o llegit alguna referència, d'antigues calamitats provocades per epidèmies. Cada cert temps, ens assabentàvem que en algun país, sovint d'aquells mal anomenats del Tercer Món, patien un brot d'alguna malaltia infecciosa mortífera. Una noticia donada sense massa rellevància dins del garbuix informatiu diari. Això no ens podia passar a nosaltres! Crèiem que teníem els mitjans suficients per combatre aquests perills. La realitat ens ha fet tocar de peus a terra. Si bé és cert que s'ha avançat molt en aquest camp envers èpoques no massa remotes, també ho és que mai podrem controlar tots els elements atzarosos que ens assetgen. Nous escenaris actuals i futurs, plantegen reptes i solucions fins ara desconegudes.

Aquest bany de realisme ens retorna a les èpoques dels nostres besavis i besàvies, fent front a aquests flagells, en circumstàncies de molta més indefensió de tot tipus davant les desgràcies i les seves seqüeles.

Si reculem a l'any 1885, al Baix Gaià, i amb especial incidència a Salomó, La Nou, La Riera i El Catllar, el còlera deixà un llegat de mort i desolació. Quasi simultàniament, altres calamitats d'índole econòmica s'hi afegiren a aquest fosc panorama: fortes pedregades arruïnaren les collites de vi al mateix any, amb especial repercussió a Salomó (1), i la plaga de la fil·loxera farà estralls poc temps després (1890); en això, també Salomó fou pionera. Tots aquests factors alteraren la composició demogràfica i, en molts casos, provocaren un èxode poblacional a altres indrets on es predeia un futur més pròsper.

 

 

EL CÒLERA

També nomenada “còlera morbo asiàtic”, “pesta del Ganges” (2), o “pesta blava”, per la coloració blavenca que provocava en la pell, és una malaltia infecciosa causada per un bacteri (Vibrio cholerae), i que es transmet per l’aigua no purificada i per aliments contaminats.

 

Al ser una infecció gastrointestinal i degut a que l'àcid de l'estomac mata les bactèries, les persones que produeixen menys àcid gàstric (infants i vells), són més propensos a contraure el còlera. Un cop infectada la persona, comencen a manifestar-se els símptomes molt ràpid: vòmits, diarrees, pal·lidesa, desgana...., que condueixen a la mort per deshidratació en pocs dies si no es tracta adequadament. La taxa de mortalitat és alta, es calcula al voltant d'un 30% dels infectats. En aquells moments, la falta de clavegueram, els pous contaminats, les deficients mesures higièniques, la poca atenció mèdica, entre altres, van afavorir la seva propagació.

 

 

EL SEU IMPACTE AL BAIX GAIÀ. ELS CASOS DE SALOMÓ, LA NOU, LA RIERA I EL CATLLAR

El còlera havia arribat a la Península al primer terç del s. XIX. Posteriorment hi hagué altres  invasions, però la més mortífera fou la del any 1885. El País Valencià fou el primer nucli de població contagiada al segon terç de l'any 1884, i, des d'ací s'estengué, a partir de març de 1885, com una taca d'oli, a territoris veïns.

Al Baix Gaià, el còlera arribà a les darreries del mes de juliol. El primer terç del mes d'agost fou letal, anant baixant la seva intensitat fins a finals de mes i principis de setembre, excepte en el cas de El Catllar, on el còlera s'hi acarnissà amb més intensitat a la primera desena de setembre.

Dels quatre pobles analitzats, van perdre la vida del seus convilatans, entre un ventall que va del 2,7%  de El Catllar, el 2,92% de La Riera, el 5% de La Nou, o el 8,32% de Salomó. Avui, un cop transcorreguts 137 anys d'aquells esdeveniments, mai, cap d'aquests pobles ha vist delmada per una calamitat, en tant poc temps i en aquestes proporcions, la seva població. A banda d'aquests quatre pobles, altres indrets amb una incidència molt més reduïda foren: Altafulla, La Pobla de Montornès o Vespella.

Quan comptabilitzem tot el Baix Gaià, es van totalitzar 163 morts (3,36%) i 1.389 malalts (28,72%), d'una població de 4.837 habitants (3). Són xifres molt superiors a les de les comarques tarragonines, on es calcula que en total es contagiaren 8.740 persones (3,1%) i moriren 2.536 persones, que equival al 29% dels infectats i el 0,9% del cens (4).

 

Constatar que el pànic i la prevenció a la malaltia, van fer que pobles com Roda suspengués la festa major de Sant Bartomeu del 24 d'agost, que Vespella ajornés la festa de Sant Miquel de finals de setembre, que a Altafulla s'organitzés una processó rogativa fins l'ermita de Sant Antoni, a banda de les advocacions religioses dels pobles objecte de l'estudi.

En aquest treball s'ha tractat de visibilitzar, en la mesura que la recerca ho ha permès, tots els noms i circumstàncies personals de totes les víctimes del còlera al Baix Gaià. Darrera de cada víctima hi ha una tragèdia familiar i social, i, amb aquesta intenció, s'ha volgut allunyar aquest estudi de la fredor de simples dades estadístiques. Si bé no s'ha pogut completar totalment el llistat, sigui per falta de dades en algun cas, o en altres, per la desaparició de la unitat familiar sense que ningú la registri, si que pot donar una visió apropada d'aquest episodi històric a les nostres contrades.

 

 

SALOMÓ

Salomó fou el primer poble del Baix Gaià en detectar casos de còlera i també el més afectat per la malaltia. Per trobar l'origen de l'epidèmia, l’historiador salomonenc Antoni Virgili (5) apunta: “els metges van efectuar inspeccions sobre les aigües, que procedien de la font dels rentadors i de pous particulars, però a l'hora d'emetre les seves impressions sobre l'origen de l'epidèmia van concloure que s'havia contret a través d'una família que dies enrere havia fet una estada a la localitat”. Aquesta teoria mai va ser confirmada, i, sembla ser, que tots els indicis apunten a les aigües contaminades i les deficients condicions higièniques.

A Salomó, la darrera setmana de juliol, es comptabilitzaven 90 infectats (29 homes i 61 dones)  amb 3 morts (dones). Vistes les terribles conseqüències que causava el còlera, una comissió de l’Ajuntament es posà en contacte amb la Junta Provincial de Sanidad i fou rebuda pel Governador Civil i, tot seguit, es prengueren mesures radicals per fer-hi front. El mes d'agost registrà 531 infectats (209 homes i 322 dones), amb 72 morts (32 homes i 40 dones). Els morts totals foren 75, (6) sobre una població de 901 habitants. Es a dir, un percentatge d'òbits al voltant del 8%, la majoria d'ells circumscrits al carrer de Sant Antoni.

Un cop apaivagada l'epidèmia, el 5 de setembre, es celebrà una gran festa d'acció de gràcies en honor a Sant Roc, servant el compromís adquirit en forma de vot del poble el 3 d'agost (7).

 

La premsa provincial va informar dels esdeveniments de Salomó donada la seva extraordinària afectació. La seva lectura mostra amb cruesa l'evolució d'aquella catàstrofe. Heus aquí un recull:

 

05/08/1885.- La Opinión.

“Cuatrocientas invasiones, Salomó es un pueblo de unos 200 vecinos y 900 habitantes.... está falto de recursos médicos, la higiene no ha penetrado nunca allí, sus aguas no son muy sanas, y tiene el cementerio en el centro de la localidad.... las personas pudientes han abandonado rápidamente el pueblo…”

 

05/08/1885.- Eco de la Provincia.

“En Salomó no hay médico, ni boticario, ni recursos ni nada. La gente huye aspaventada, y de los vivos que nos traen detalles de la desgracia, hemos visto pintada la desesperación y el terror… en Salomó existen unos 400 enfermos sin auxilio de ningún género…. en Salomó, como en Ulldecona, Roquetas o Alcanar, se respira una atmosfera de muerte…”

 

08/08/1885.- Diario de Tarragona.

“Delegado por el Excmo. Sr. Gobernador Civil, juntamente con el médico Dr. Norberto Ribot, quien voluntariamente y generosamente se ofreció para prestar en aquella población los servicios facultativos, ... el Sr. Huguet y el Sr. Simó, médico de Sanidad... llegamos a la estación de Roda, donde notificamos por telegrama ir a Salomó el objeto que nos llevara allí…. unos 40 o 50 hombres, únicos que quedaban ilesos, con rostro demacrado y cadavérico, y cuya mirada adivinaba el pánico que estaban poseídos, nos esperaba en la estación…. encontramos unos 350 enfermos, de los cuales, 150 tenían síntomas coleriformes en todos los periodos, desde diarrea hasta agónico....... mandé enterrar los cadáveres insepultos que había en las casas, desinfectar la habitación donde habían ocurrido defunciones, separar y sumergir las ropas de los enfermos y muertos en cubos, llenar de soluciones desinfectantes…”

 

11/08/1885.- Diario de Tarragona.

“Noticias de Salomó más tranquilizantes. El médico Sr. Ribot se multiplica en su incansable actividad.... para que los enterradores desecharan el pánico que se había apoderado de ellos, hasta el extremo de resistirse a ejercer sus funciones. Ha sido necesario que a su presencia tocase los cadáveres y los moviese, para que se convencieran de que por eso no se contaminan con la enfermedad........ nuevas zanjas en el cementerio nuevo... desagües y saneamiento de terrenos.... se encienden hogueras y se quema en ellas azufre, y se desinfectan las casas donde fallecen los coléricos…. enfermo el cura párroco del pueblo, por cuyo motivo está fuera de la población, el Sr. Obispo de Barcelona, (8) utilizó para sustituirle los servicios del capellán del regimiento Vizcaya.”

 

18/08/1885.- La Opinión.

Carta del Dr. Ribot. “Salomó es una población de unas 800 almas, pobre, que tenía descuidada completamente las reglas sanitarias y de policía, no siendo por eso extraño que se haya cebado este agente mortífero en tan grandes proporciones. Se presentó el primer caso sospechoso el 25 de julio con una rápida propagación...” El Dr. Ribot en la seva llarga explicació, ressalta que malgrat els esforços del metge de Bràfim, que assisteix a quatre o cinc pobles més, molts malalts van morir sense auxili mèdic i deixats als seus domicilis. Així mateix, destaca que els mitjans sanitaris enviats pel Governador Civil actuaren com a revulsiu per participar activament en les mesures higièniques i de sanejament, en una població abans atemorida i resignada. Es cobrí de calç viva el cementiri, i es traslladà des del centre de la població fins a dos quilòmetres del poble. Es van tancar pous d'aigua insalubres, es va cremar sofre per la nit, es regaven els carrers amb clorur de calç, entre altres mesures.

 

25/08/1885.- La Opinión.

Visita de les autoritats provincials, informades de que la malaltia està remetent.

 

En el cas de Salomó, per elaborar el llistat de morts per còlera, s'han consultat els Llibres de Defuncions del Arxiu Municipal. Malauradament, no s'ha pogut completar el llistat amb les dades que ens facilitaria l'Arxiu Parroquial, atès que fou destruït durant la Guerra Civil. Així doncs, seguint les dades aportades per l'Arxiu Municipal, tenim anotats entre juliol i agost de 1885, “sols” 22 defuncions, i a continuació el registre queda interromput. Al mes d'octubre hi ha anotats altres 26 defuncions corresponents al mes d'agost. A febrer de 1886, s'anoten altres 4 defuncions corresponents al mes d'agost de 1885, i, encara a l'any 1887 figuren altres 3 defuncions d'agost de 1885. Es a dir, 55 d'un total de 75.

Una altre de les especificitats d'aquest registre, és que en cap moment surt la denominació de “mort per còlera”. L'eufemisme utilitzat és “catarro gastrointestinal con carácter sospechoso” o “gastroenteritis de carácter sospechoso”, denominacions utilitzades en els mesos anteriors a que el còlera fos declarat oficial. Tampoc s'ha pogut complementar la informació amb les edats dels difunts, però segons la citada anteriorment estadística d'epidèmies del 26 de setembre, totes les generacions en resultaren afectades, en especial els menors de 10 anys i els majors de 40.

 

Relació de defuncions per còlera a Salomó:

 

-          Pere Rull Tutusaus

-          Josepa Llença Mercadé

-          Maria Canals Tell

-          Antònia Canals Tell

-          Maria Duch Sanromà

-          Francesc Papiol Fernández

-          Jaume Fortuny Recasens

-          Marcel.li Novell Fortuny

-          Antònia Figuerola Mañé

-          Josep Papiol Fernández

-          Carme Fortuny Roig

-          Dolors Poblet Ferran

-          Maria Figuerola Bosquet

-          Joan Bosquet Mercadé

-          Joan Recasens Bosquet

-          Pau Creus Roig

-          Francesca Esteva Batet

-          Maria Rull Cristià

-          Francesca Calvet Figueras

-          Rosa Gestí Creus

-          Rosa Gestí Boronat

-          Antònia Gestí Creus

-          Rosa Papiol Armengol

-          Teresa Pasqual Armengol

-          Maria Puig Rovirosa

-          Pere Boronat Solé

-          Carme Fernández Rull

-          Isidre Solé Pié

-          Joan Solé Lluís

-          Joan Carull Plana

-          Cristòfol Ferrando Recasens

-          Concepció Ferrando Folch

-          Rosa Ferrando Rull

-          Fèlix Ferrando Fortuny

-          Isidre Boronat Rovira

-          Miquel Creus Recasens

-          Maties Calaf Mateu

-          Maria Boronat Rull

-          Rosa Boronat Rovira

-          Pere Rull Ferrando

-          Maria Ferrando Virgili

-          Rosa Fernández Boronat

-          Elionor Massagué Mañé

-          Joan Fortuny Solé

-          Margarida Recasens Recasens

-          Un fill albat de Josep Carull Recasens

-          Joan Cardona Garriga

-          Rosa Rull Boronat

-          Teresa Ferrando Rull

-          Rosa Armengol Ferrando

-          Josep Lluís Borràs

-          Teresa Fernández Rull

-          Maria Calvet Rovira

-          Anna Virgili Calvet

-          Maria Virgili Andreu

-          ................/......... i altres 20 no identificats.

 

 

 

LA NOU

A La Nou es tenen noticies molt reculades de les pestes medievals. En el Llibre del Consell (9), el jurat Rafael Boada, fa una descripció dels estralls provocats per la pesta bubònica de l'any 1651, així com de la elecció de la “Junta del morbo” per prendre les decisions de vigilància i les mesures profilàctiques. Un altre dels referents epidèmics locals, són els Sants Cosme i Damià (Els Sants Metges) copatrons de La Nou des de temps immemorials, per la creença de la seva capacitat guaridora com a taumaturgs.

De l'epidèmia de l'any 1885, a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament, no consten les actes municipals d'aquell any, ni les resolucions de la Junta de Sanitat. Segurament el trasbals produït per la mort de l'alcalde, Joan Martí Garriga, el regidor Josep Moragas Duch, junt amb la malaltia del tinent d'alcalde i del Secretari, van fer que la documentació quedés incompleta. Les dades més precises venen del registres municipals d'òbits, on s'especifica: nom, cognom, domicili, situació familiar i causes de la seva mort. Atenent als citats exclusivament com a causa de la seva mort el còlera, tenim la següent relació:

 

-          Rosa Virgili Mercader. 28 anys. C/ Hostalets s/n. Natural de La Riera. Filla de Pere Virgili Gibert i Rosaria Mercader Ballesté. Casada amb Marian Virgili Espina. Dos fills: Josep -difunt- i Pere.

 

-          Joan Cañellas Miró. 34 anys. C/ Major s/n. Fill de Francesc Cañellas Virgili i Antònia Miró Virgili. Casat amb Antònia Vallvé Franqués. 5 fills, vius: Joan, Pere i Llucià.

 

-          Anna Segú Sagalà. 60 anys. C/ Cases Noves. Natural de Port de la Selva. Filla de Josep Segú Guell ( Masllorenç) i Maria Sagalà Nin (Rodonyà). Casada amb Joan Virgili Porta. 4 fills: Josep -difunt-, Maria, Miquel i Rosa.

 

-          Antònia Alujas Recasens. 34 anys. C/ Major, 5. Natural de El Catllar. Filla de Pau Alujas Elias i Paula Recasens Soler. Casada amb Pere Virgili Gibert. 4 fills: Pere, Joan i Eduard -difunts- i Maria.

 

-          Francesc Masdeu Dalmau. 70 anys. C/ Cases Noves s/n. Fill de Joan (Les Gunyoles - Garidells) i Maria (Torredembarra). Casat en segones núpcies amb Antònia Pié Sagalà. Vidu en primeres núpcies de Teresa Garriga, vídua de Rafael Dalmau. 1 fill: Antoni Masdeu Garriga.

 

-          Maria Encarnació Boronat Duch. 3 anys. C/ Cases Noves s/n. Filla de Pere Boronat Virgili i Maria Duch Gibert.

 

-          Joan Martí Garriga. 47 anys. C/ Major, 2. Fill de Joan Martí Barriach (La Nou) i Teresa Garriga Prim (Vila-rodona). Casat amb Josepa Mestres. 4 fills: Joan i Josep, -difunts-, i Teresa i Ramon.

 

-          Victòria Ferré Solé. 50 anys. C/ Major, 8. Natural de Montoliu de Segarra. Filla d'Antoni Ferré Vallés i Magdalena Solé Salvat. Casada amb Josep Dalmau Garriga. 3 fills: Rosa -difunta-, Magdalena i Josep.

 

-          Pere Rovira Gibert. 70 anys. C/ Cases Noves, s/n. Natural de Bonastre. Fill de Joan Rovira Gibert i Teresa Gibert Borrut. Casat amb Rosa Virgili Voltas. 5 fills, vius: Francesc, Rosa i Dolors.

 

-          Pau Virgili Virgili. 70 anys. C/ Hostalets, 8. Fill de Marian Virgili Casas i Francesca Virgili Vallvé. Casat amb Maria Busquets Roig. 4 fills: Teresa i Joan -difunts- i Magdalena i Jerònima.

 

-          Pere Fortuny Sanromà. 56 anys. C/ Cases Noves s/n. Fill de Joan Fortuny Llenas i Margarida Sanromà Carull. Casat amb Teresa Dalmau Prim. Sense fills.

 

-          Francesca Miró Guell. 76 anys. C/ Plaça, 2. Natural del Catllar. Vídua de Josep Fortuny Casas. 6 fills: Joan, Maria i Josepa -difunts-, i Josep, Pau i Francesca.

 

-          Maria Neus Virgili Fortuny. 1 any. C/ Major, 17. Filla de Rafael Virgili Calaf i Magdalena Fortuny Sanromà.

 

-          Josep Moragas Duch. 50 anys. C/ Plaça, 3. Natural de Vespella. Fill de Joan Moragas Gaspart i Magdalena Duch Barriach. Casat amb Maria Papiol Domingo. Sense fills.

 

-          Marian Cañellas Virgili. C/ de la Plaça, 6. Fill de Francesc Cañellas Martí i Magdalena Virgili Casas. Casat amb Maria Virgili Guinovart. Sense fills.

 

-          Joan Virgili Alujas. 1 any. C/ Major, 5. Fill de Pere Virgili Gibert i Antònia Alujas Recasens.

 

-          Pere Baduell Ribera. 1 any. C/ Cases Noves, 14. Fill de Pere Baduell Carreras i Teresa Ribera Rull.

 

Constatar que totes aquestes defuncions es produïren entre el 13 d'agost i el 5 de setembre.

Si en atenem al cens municipal realitzat a finals d'any (324 habitants) i sumem els morts extraordinaris per còlera (17), tenim 341 habitants. El percentatge de morts per còlera sobre la població seria al voltant del 5%.

La franja d'edat amb més mortalitat es la de 25 a 50 anys: 7 morts, la segueix la de més de 50 anys: 6 morts, i la tercera es la de menors de 5 anys: 4 morts. Distribuït per sexes: 10 homes per 7 dones.

La distribució per carrers seria: Raval dels Hostalets: 2 defuncions; Carrer Major (inclou l'actual C/ de la Generalitat): 6 defuncions; C/ Cases Noves (inclou Carrer Nou): 6 defuncions; C/ Plaça (actual plaça església): 2 defuncions; Carrer de la Plaça (actual carrer del Castell): 1 defunció.

 

 

La premsa provincial també es feia ressò de la preocupant situació:

 

26/08/1885.- Diario de Tarragona.

“Podemos dar a nuestros lectores noticias de la visita que a La Riera y La Nou, han hecho el diputado a Cortes Sr. González y el diputado provincial Sr. Huguet. En La Nou, a consecuencia de la muerte del alcalde (Joan Martí Garriga), y de la enfermedad del teniente de alcalde y del secretario, se ha organizado una Junta y abierto una suscripción, recaudándose 1.000 ptas., y con la esperanza de recaudar otras 1.000. Se han dictado diferentes disposiciones dirigidas a mejorar la salud de aquel pequeño pueblo”.

 

04/09/1885.-Diario de Tarragona.

“En el pueblo de La Nou, presentose en un principio tan violenta epidemia, que en una semana hubo 15 defunciones. Se ha de tener en cuenta que La Nou es un pueblo que lo constituyen 75 familias, de modo que no ha habido casa en la que no haya ocurrido una o más invasiones. Afortunadamente, las últimas noticias que tenemos son de que la enfermedad va decreciendo de una manera notable”

 

05/09/1885.-Diario de Tarragona.

“Habiendo fallecido el concejal del Ayuntamiento de La Nou, Don José Moragas Duch, el Señor Gobernador ha acordado que la elección se haga extensiva a tres concejales en lugar de dos”.

 

 

 

LA RIERA

S'estima que un 2,92% de la població de La Riera, que era de 1.233 habitants, va morir de còlera: 36 defuncions (10). Segons les dades analitzades, al mes de juliol hi hagué una defunció, al mes d'agost  34, i els primers de setembre una altra defunció. Els contagis s'iniciaren a les darreries de juliol, prengueren embranzida a principis d'agost, la primera quinzena d'agost fou aterridora: 24 morts, i tingué el punt àlgid de mortalitat a la segona desena del mes, iniciant un  notable descens fins a final de mes. Les franges d'edat mes castigades foren els menors de 10 anys (al voltant del 50%) i joves de menys de 30 anys (25%), amb un equilibri de morts entre homes i dones.

La descripció més detallada la trobem al Llibre de Comtes de la Iglesia de La Riera (11). Mossèn Fèlix Pujol descriu un recorregut  precís de la evolució de la epidèmia, les mesures adoptades per fer-hi front, els episodis d'heroisme i algunes mesquineses, i tanca amb la seva versió religiosa. Veiem algunes narracions : “... llegamos al 23 de julio, aparece un caso de cólera y defunción, poniendo en pánico a toda la población. Dentro de tres días se suceden tres invasiones, aumentando de día en día. Hubo una época, que más de 300 guardaban cama…. ya no me fue posible el reposo ni de día ni de noche, ni el médico, y el Sr. Alcalde se portó heroicamente yendo de una casa a otra.... tan pronto la epidemia tomó incremento, se reunió la Junta de Sanidad, iniciando una suscripción general, que correspondió toda la población, a excepción de unos pocos tercos, menos patrióticos… la suma sirvió para pagar ocho hombres, que servían cuatro de día y cuatro de noche en todas las casas de necesidad, además del socorro de pan, carne, arroz y leña a las familias menesterosas, pues se partió de la base de la buena salud es la buena alimentación. Además, se tenía en el cementerio dos hombres abriendo zanjas, y así que moría alguno, se le podía dar sepultura inmediatamente....... los sepultureros tenían la obligación de llevar los cadáveres, desde casa al cementerio, menos los que se mostraron ingratos con la suscripción....... A Dios gracias, todos los que murieron, me dieron tiempo para poderlos confesar i ungir... por último, después de muchas rogativas y plegarias, desapareció el cólera, muriendo el médico D. Antonio Giménez, quien parece ser víctima del cumplimiento de su deber, cuyo fallecimiento fue el 24 de agosto, y su defunción no tuvo sino dos más, beneficio y favor que se obtuvo por lo que voy a relatar...”.

En aquest punt, el mossèn exposa la seva convicció del perquè La Riera ha desaparegut el còlera, fent referència a l'Exaltació de la Santa Creu, venerada des de l'epidèmia de 1809 “les exhorté que si desapareciese por completo todo lo que de años a esta parte se está haciendo de celebrarse la fiesta de la Santa Cruz, con bailes y diversiones  mundanales, y se renovase el primitivo voto de hacerlo exclusivamente religiosa, abrigaba la confianza de que el Dios de las misericordias, oiría nuestras súplicas, más que más, estando en vigilias del 14 de septiembre, día de la Exaltación de la Santa Cruz. Y así sucedió, que diez días antes del catorce, se presentó una comunicación del Ayuntamiento acordando celebrarla exclusivamente religiosa, no solo este año, sino los sucesivos, caso raro y prodigioso, que desde aquel día no hubo ninguno más atacado de cólera, y de los muchos que guardaban cama, el día de la Santa Cruz, ni uno solo le quedaba ya, sino al contrario, que la mayor parte de ellos tuvo el consuelo y alegría de poder asistir a las completas de la vigilia, y el día de la Santa Cruz a la concurridísima Comunión general, que comulgaron más de 500.....” segueix relatant tots els actes religiosos duts a terme durant el dia, i finalitza  amb el Tedèum i posterior adoració de la Santa Creu.

 

 

Relació de defuncions per còlera de La Riera:

–        Teresa Sedó Pallarés. 36a. Casada amb Josep Torrebadell.

–        Josep Virgili Mercader. 21a. Solter.

–        Antònia Socias Suñé. 27a. Soltera.

–        Antoni Mañé Mallafré. 17a. Solter.

–        Joan Vidal Mercader. 1a. Albat.

–        Mercè Plana Bertran. 26a. Casada amb Josep Sedó.

–        Josep Plana Mestre. 63a. Vidu de Rosaria Rull.

–        Maria Virgili Segalà. 67a. Casada amb Josep Ballesté.

–        Joan Sordé Puig. 4a. Albat.

–        Josepa Duch Llorens. 6a. Albat.

–        Pere Canals Magriñà. 55a. Casat amb Margarida Mercader.

–        Joan Homs Ventura. 1 mes. Albat.

–        Rosa  Torrabadell Sedó. 6a. Albat.

–        Salvador Espina Elias. 2a. Albat.

–        Teresa Tomas Sedó. 18a. Soltera.

–        Aureli Elias Socias. 20 dies. Albat.

–        Margarida Blanch Sanromà. 9 mesos. Albat.

–        Magdalena Virgili Plana. 44a. Casada amb Salvador Gils.

–        Joan Virgili Guardis. 18 mesos. Albat.

–        Maria Guardis Espina.14a. Soltera.

–        Teresa Roig Blanch. 22 mesos. Albat.

–        Antoni Socias Mallafré. 14 mesos. Albat.

–        Pau Tomas Sedó. 7a. Albat.

–        Pere Llauradó Blanch. 48a. Casat amb Francesca Vives.

–        Josep Buxeda Griñó. 73a. Vidu.

–        Joan Ferrando Sagalà. 1a. Albat.

–        Gertrudis Rovira Mercader. 11a. Albat.

–        Maria Magriñà Vidal. 3 mesos. Albat.

–        Maria Solé Mercader.73a. Vídua de Joan Solé.

–        Francesca Virgili Guardis. 7a. Albat.

–        Teresa Baldrich Baldrich. 2a. Albat.

–        Rosa Ballestè Figueras. 65a. Casada amb Antoni Blanch.

–        Antonio Gimenez Carrasco. 25a. Metge. Casat amb Antònia Rusiñol.

–        Carles Guardis Virgili. 4a. Albat.

–        Isidre Ramon Virgili. 66a. Casat amb Teresa Blanch.

–        Joan Rull Gallofré. 10a. Albat.

 

 

 

EL CATLLAR

L'afectació de la epidèmia a El Catllar fou la més tardana. Va arribar a les darreries d'agost amb 4 morts, i s'expandí amb virulència la primera desena de setembre deixant unes altres 29 víctimes. Els 33 morts, sobre una població de 1.223 habitants, suposen un percentatge del 2,70%. La franja d'edat més afectada, fou la de 30 a 50 anys, un 37,14%, seguida per la de menors de 10 anys, un 22,70% , i seguidament la compresa entre 50 i 70 anys, un 20%. Per sexes, les dones foren majoritàriament les mes afectades (21 defuncions), davant les 12 d'homes.

A El Catllar, com a Salomó, hi ha devoció per Sant Roc com a protector de pestes i epidèmies.

Si ens atenem a les anotacions de mossèn Ignasi Martí, que el dia 31 d'agost en l'enterrament de Rosa Vidal, apuntà: “La primera que fue declarada la enfermedad del cólera morbo hasta el día 11 de Septiembre”, contrastant amb les dades oficials (12), ens donaria, llevat d'un mínim marge d'error, la següent relació:

 

-          Rosa Vidal Cunillera. 49a. Vídua d'Antoni Bofarull.

-          Rosa Plana Recasens. 49a. Vídua de Magí Olivé.

-          Teresa Montserrat Bellmunt. 72a. Vídua de Francesc Ventura.

-          Maria Batalla Armengol. 30a. Casada amb Joan Vidal.

-          Rosa Pallarès Guinovart. 38a. Casada amb Antoni Moragas.

-          Francesca Virgili Argilaga. 59a. Casada amb Josep Gibert.

-          Antònia Salort Bové.68a. Casada amb Josep Rabasa.

-          Maria Puig Elias. 4a. Albat.

-          Llúcia Virgili Puig. 45a. Casada amb Francesc Canals.

-          Antoni Rull Batalla. 14 mesos. Albat.

-          Joan Mañé Rossell. 5a. Albat.

-          Agustí Rull Boada. 17 dies. Albat.

-          Josep Bardina Manent. 58a. Vidu de Josepa Guinovart.

-          Maria Alujas Elias. 47a. Vídua de Joan Bolet.

-          Josep Mané Queralt. 3a. Albat.

-          Josepa Pujadas Pallarès.28a. Casada amb Antoni Anglès.

-          Rosalia Pallarès Urgell. 56a. Casada amb Josep Mercader.

-          Joan Ferré Saperas. 51a. Casat amb Maria Inglès.

-          Lorenzo  Viu Rivera. 46a. Casat amb Tomasa Rios.

-          Caietà Virgili Gibert. 19a. Solter.

-          Maria Rovira Martí. 8a. Albat.

-          Carme Clariana Jové. 47a. Vídua d'Antoni Safra.

-          Bernat Novell Cunillera. 78a. Vidu de Gertrudis Raventós.

-          Antònia Moragas Pallarès. 44a. Casada amb Miquel Mañé.

-          Dolors Blanch Granell. 47a. Casada amb Francesc Plana.

-          Josepa Mañé Guinovart. 25a. Soltera.

-          Josep Domenech Cañellas. 42a. Casat amb Maria Descarrega.

-          Teresa Vidal Magriñà. 42a. Casada amb Jaume Capdevila.

-          Francesca Rull Pujades. 25a. Soltera.

-          Maria Pallarès Cardús. 40a. Soltera.

-          Francesc Pallarès Martí. 18 mesos. Albat.

-          Teresa Olivé Plana. 2a. Albat.

-          Maria Inglès Elias. 53a. Casada amb Antoni Rovira.

 

 

SITUACIÓ SANITARIA

Dogmes, supersticions, desinformació, remeis màgics i ciència, no sempre han anat juntes, ans al contrari, sovint s'han confrontat.

Abans que el Dr. Kock (13) descobrís, l'any 1883, el bacil causant de la malaltia en les femtes dels pacients, totes les cures eren elucubracions sense cap sentit científic: teories miasmàtiques, basades en que les emanacions fètides dels sòls i les aigües causarien les malalties; mesures profilàctiques fonamentades en sagnies, mitjançant sangoneres... tot barrejat amb uns prejudicis i supersticions molt arrelats popularment, com la desconfiança en els metges, o la creença que la malaltia no te cura (14); les manipulacions informatives, provocant falses noticies, o les directius religioses d'algun prelat que considerava la malaltia un càstig diví, sent els remeis plegaries i vots del poble, i un cop finalitzada l'epidèmia, la celebració d'un Tedèum (15).

Amb aquests ingredients, no es estrany que la rumorologia prengués cos, i sobretot, al mon rural, tradicionalment desasistit per les autoritats.

Les mesures que es van prendre un cop detectada l'epidèmia, van ser els llatzerets per les quarantenes (16), fumigacions, o l'estigmatització de sectors de població “bruts” i “nets”, amb el conseqüent aïllament.

Repassant la premsa de l'època, trobem un seguit de remeis “miraculosos”, que fora del context temporal avui ens semblarien inversemblants: brous, tintures d'opi, aigua licorosa, anís, sulfat de quinina, canfor, àcid benzoic, cigars de cinabri, fum de carbó de llenya, etc., quan no, apareixien ensalmadors que guarien mitjançant oracions, paraules màgiques i signes.

 

Lògicament, les famílies que podien s’allunyaven temporalment dels pobles i residien en altres indrets lliures de contagi, com masies, poblacions allunyades, etc.

Malauradament, tampoc va ajudar a reduir la malaltia, en una proporció molt notable, els entrebancs que va trobar el Dr. Ferran (17), amb el seu vaccí contra el còlera. Un calorós debat científic-polític, amb forts sectors reticents als seus descobriments qüestionava els positius resultats que donaren. El temps l'hi va donar el reconeixement internacional i el recolzament que tant va trobar a faltar aleshores.

 

SITUACIÓ SOCIAL I POLÍTICA

El còlera estava estès pel mes de maig al País Valencià i Murcia, però el govern conservador de Cánovas no es va decidir a proclamar oficialment l'existència de la epidèmia. Fins el 16 de juny (18), no es feu la declaració oficial de l'epidèmia, quan ja s'havia estès a altres regions. Fortes pressions, perseguint uns interessos espuris, com la de la poderosa patronal “Unión Mercantil Madrileña”, o, com les critiques de l'oposició del liberal Sagasta, o, les d'una gran part de la premsa de la capital, van voler encobrir la gravetat de la situació. Moltes defuncions per aquest motiu i per no declarar la causa real, estaven inscrites amb eufemismes com enterocolitis, gastroenteritis o catarro gastrointestinal.

El 10 de juliol, el Governador Civil, envia als ajuntaments una circular del acord de la Junta Provincial de Sanidad (08/07/1885), instant a tots els alcaldes a que, totes les persones que arribin als seus pobles siguin sotmesos a inspecció facultativa i fumigació.

La inoperància i la política erràtica del Gobierno, va provocar la dimissió, el 13 de juliol, del ministre de Governació, Romero Robledo, responsable de la coordinació dels estaments destinats a combatre l'epidèmia.

Amb tot això, el 13 d'agost, es va produir un fet que va desviar totalment l'atenció de la premsa espanyola en les prioritats informatives. Un incident amb la marina alemanya per les possessions colonials de les Illes Carolines a l'oceà Pacífic, provocà una onada d'exaltació patriòtica, deixant relegades altres noticies.

El 25 de novembre, moria el rei Alfons XII, amb la crisi política conseqüent i el famós pacte del Pardo entre Cánovas i Sagasta, per repartir-se el poder durant la regència de Maria Cristina, embarassada del futur rei Alfons XIII.

No descobrim res de nou, si diem que el còlera, les responsabilitats, el control parlamentari.... va deixar de ser noticiable. Malauradament, algunes de les situacions descrites, tenen un cert paral·lelisme  amb l'actualitat.

Com a efectes positius que generen les situacions crítiques com la descrita, moltes vegades poden ser l'origen d'uns detonants que fan millorar les condicions, tant sanitàries, com socials, com econòmiques. Les condicions higièniques i de salubritat, la medicina preventiva,  la prestigitació de la figura del metge, o el qüestionament de supersticions ancestrals, va fer un gran pas endavant.

Per cloure, es pot afirmar que la majoria de famílies d'aquests pobles es veié afectada per els efectes de la epidèmia i la posterior devastació, i, encara que no voldria personalitzar, en el cas del meu cercle familiar es veié afectat fatalment tant a Salomó, com a La Riera, com a La Nou.

 

A ells, i tots els que patiren aquesta epidèmia, està dedicat com a homenatge aquestes pàgines.

 

NOTES

1)      Diario La Opinión, 09/08/1885. “Un fuerte pedrisco ha devastado los campos, empezando por la Secuita, siguiendo Salomó, Albinyana, Puigtinyós, Rodonyà, Vilardida, Vilarrodona…”.                 

2)      El primer brot de còlera es registrà a l'Índia l'any 1817, des de llavors es coneguda com a malaltia pandèmica.

3)      Elriu.cat. “Sant Roc”. 13/10/15.

4)      Diari de Tarragona. 23/05/2020. Bertran, Jordi. “l'epidèmia que matà els gammes extres”

5)      Virgili i Colet, Antoni. Salomó. Cossetània edicions. 2004.

6)      Ibídem. “Una estadística d'epidèmies conservada a L'Arxiu Municipal en constitueix l'estat oficial... la xifra donada es de 75 defuncions.”

7)      Suñé i Morales, Jordi. Vots de poble. Ed. Ganzell, 2021.

8)      Salomó pertanyé al Bisbat de Barcelona i l'arxiprestat del Vendrell fins l'any 1957. Boletín Oficial del Obispado de Barcelona, nº 10, de 01/10/1957.

9)      Virgili Virgili, Lluís. Llibre del Consell del Lloch de La Nou (1649-1709). Cossetània Ed. 2011.

10)  AHAT. “Libro de defunciones para uso de la parroquia de Santa María de La Riera... de 1864 a 1882”.

11)  AHAT. “Riera de Gaià. “Llibre de comptes de la Iglesia de la Riera, començat en lo any 1852”

12)  Estudios Epidemiológicos relativos a la Etiología y Profilaxis del cólera. Dr. P. H. Hauser. Imprenta y Fundición de Manuel Tell. Madrid. 1887.

13)  Robert Kock. Metge i microbiòleg alemany descobridor del bacil de la tuberculosis l'any1882, i, del causant del còlera (vibrio cholerae), l'any 1883. Un dels fundadors de la ciència de la bacteriologia. Premi Nobel de Medicina l'any 1905.

14)  Diari El Eco de la Província. 01/08/1885. “Lo que es peor que el cólera”.

15)  Diari Orden. 23/08/1885. “Ya era hora. El Excmo. e Ilmo. D. Benito Vallmitjana, arzobispo de Tarragona, ha rectificado. Nota: recomendaba agua milagrosa llamada de San Ignacio, repetida y preconizada por los padres jesuitas. Rectifica en circular del 14 de agosto, lo que en 10 de junio decía de usar el agua milagrosa, y ahora aconseja seguir la ciencia médica”.

16)  Llatzeret. Establiment on es tracten malalties infeccioses o es controlen persones o mercaderies provinents d'un país amb epidèmia. El temps d'una observació a un llatzeret s'anomena quarantena.

17)  Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre 1851- Barcelona 1929). Metge, biòleg i bacteriòleg català, descobridor de la vacuna contra el còlera.  També va investigar i elaborar les vacunes contra el tifus i la tuberculosis.

18)  Gaceta de Madrid. Nº 167. 16 de junio de 1885.

 

Lluís Virgili Virgili