1922. FA CENT ANYS A LA NOU... (part I)

 1922. FA CENT ANYS A LA NOU... (part I)

Cent anys!! Un centenari. Estem avesats a utilitzar aquesta unitat arbitrària de temps per recordar uns fets succeïts en un període equivalent als anys potencials de vida d'una persona, en el qual solem comptar tres generacions, i, que sovint, ens serveix per fer balanç i preservar la memòria històrica.

Per a La Nou, l'any 1922 no fou un any ordinari, un any com qualsevol altre. Aquest any, emmarcat al mig d'un període de fortes turbulències socials, el poble viu moments d'un gran dinamisme: l'associacionisme, la demografia, les infraestructures... canvien i modernitzen els antics esquemes històrics de convivència social. Alhora que l'actualitat política del moment, Guerra del Rif, n'hi deixa una trista seqüela.

La identitat, el caràcter d'un poble, ve determinat per múltiples elements –materials i immaterials-, que, en el transcurs de la seva història, han conformat la seva personalitat, i un poble amb arrels mil·lenàries com La Nou, acumula pòsits llegats de moltes generacions anteriors. Alguns d'ells, d'èpoques no tan llunyanes en el temps, ja formen part del nostre paisatge vital. Rememorar les efemèrides locals, fa que la pervivència d'aquells fets siguin valorats adequadament, i, sobretot, que les noves generacions prenguin consciència de la seva comunitat.

Per raons d'estructura i llargada de l'article, aquesta primera part estarà dedicada a la vida local: demografia, associacionisme, església, economia, etc., donant rellevància als nous equipaments municipals -Ajuntament i Escola-. La segona part, al marc polític i social del moment, amb especial atenció a l'impacte de la guerra del Rif, centrat en tres personatges relacionats amb La Nou: Un jove militar que veié truncada fatalment la seva prometedora carrera; un militar veterà protagonista d'importants fets bèl·lics, i un soldat de "cupo", forçat a anar a una guerra absurda.

1922, LA NOU DE GAIÀ

Tan sols feia sis anys que La Nou portava afegit el locatiu "de Gaia". Sempre s'havia dit La Nou, encara que en algun document notarial medieval se citava com La Nou del Camp (1). Una decisió burocràtica presa en despatxos llunyans, en la que, per evitar duplicitats de nom de poble, i sense massa consultes, s'havia decidit que el riu Gaià era el tret distintiu del poble, encara que aquest riu no traspassés pel seu terme municipal. A la gent l'hi costava assumir el nou nom oficial. Només el temps i el seu ús, el faria popular i apreciat.

El poble anava a poc a poc agafant el ritme dels avenços que imposaven els nous temps:

La nova carretera d'Altafulla a Salomó i Pont d'Armentera, al seu pas per La Nou, inaugurada pocs anys abans, havia suposat la modernització del transport fins aleshores limitat als antics camins medievals, encara que les variants de La Nou a Vespella i de La Nou a Pobla de Montornès, trigarien uns anys a fer-se realitat.

Un esport apassionava el jovent i començava a practicar-se informalment: el futbol. Tan sols un any després, La Nou ja competia amb un equip oficial.

L'electricitat tan sols feia dos anys que havia arribat al poble, revolucionant la vida i costums de la gent, i aquell any 1922 s'aprofità també, dins els esdeveniments que hi hauria, per inaugurar un nou enllumenat públic.

L'economia, basada quasi exclusivament en l'agricultura i ramaderia, vivia un moment de certa prosperitat. Una dada significativa és que La Nou, l'any 1920, té censats 439 habitants, un pic no superat durant vuitanta-sis anys, ja al s. XXI.

Publicitat a la premsa l'any 1922

EL MEDI HUMÀ

Dels diferents arxius i registres de 1922, queden anotats les següents relacions:

a) Naixements. (Registre Civil):
-Manuel Roca Virgili, fill de Josep Roca Garcia i Beatriu Virgili Rosselló.
-Lluís Martí Marquès, fill de Joan Martí Mercadé i Antònia Marqués Mercadé.
-Sabina Cañellas Vidal, filla de Joan Cañellas Vallvè i Carme Vidal Teixidó.
-Maria Martí Gallofré, filla de Joan Martí Duch i Encarnació Gallofré Soler.
-Carles Casas Montserrat, fill de Llorenç Casas Mercadé i Remei Montserrat Marimon.

b) Defuncions. (Registre Civil):
-Teresa Martí Domingo. 40 a. Filla d'Antoni i Lluïsa. Casada amb Ramon Porta Rovira. Cinc fills.
-Josep Boronat Magriñà. 76 a. Salomó/La Nou. Vidu de Maria Gibert Minguella. Quatre fills vius.
-Maria Martí Virgili. 69 a. Filla de Pau i Maria. Casada amb Josep Ingles Magriñà. Una filla viva.
-Àngel Moragas Moragas. 45 a. Tarragona/La Nou. Casat amb Maria Virgili Duch. Dos fills.
-Carlos Morenes Carvajal (2).

c) Matrimonis. (3)
-Josep Baduell Jansà amb Concepció Vives Camps (La Nou).
-Joan Virgili Rossell amb Elionor Cañellas Vallvé (La Nou).
-Pau Martí Jansà amb Rosa Jansà Solé (La Pobla de Montornès).
-Pau Ramon Fortuny amb Assumpció Gallofré Virgili (La Nou).
-Miquel Alquezar Tomàs amb Dolores Juro Gavin (Sant Vicens de Castellet).
-Martí Porta Rovira amb Josepa Magriñà Ramon (Altafulla).
-Tomàs Mercadal Ayete amb Maria Fortuny Colet.
-Joan Gallofré Virgili amb Francesca Ramon Fortuny (La Nou).
-Pedro Comerma amb Maria Colet Baduell (Torredembarra).

d) Servei Militar.
Els quintos d'aquell any "mozos que cumplen 21 años del 1 de enero al 31 de diciembre de 1922", certificat per mossèn Tomàs March, son:
-Josep Virgili Virgili, fill de Rafael i Coloma, resideix a Perpignan.
-Isidre Roig Dalmau, fill de Josep i Magdalena. La Nou.
-Josep Duch Virgili, fill de Josep i Carme. La Nou.
-Lluís Martí Mercadé, fill de Joan i Josepa. La Nou.
-Josep Solé Boronat, fill de Pau i Concepció. La Nou.
-Emili Godall Palací, fill de Josep i Carme. Tarragona.
-Alfons Martí Duch, fill de Francesc i Maria. La Nou.
-Lluís Baduell Jansà, fill de Joan i Teresa. Pinar del Rio.
-Pere Rafí Ramon, fill de Josep i Teresa. Difunt.
-Pere Rovira Ivern, fill d'Isidre i Dolors. La Nou.
-Estanislau Socias Fortuny, fill de Pere i Mª. Teresa. La Nou.

ESGLÉSIA

El titular de la parròquia era Mn. Tomàs March, que ho va ser del 1921 al 1925.

Durant l'any 1922, l'edifici de l'església es reestructurà en el seu interior. S'instal·laren nous altars, com els de la Immaculada Concepció i La Mare de Déu del Carme, així com es fundà la Confraria de les Filles de Maria, i l'associació de l'Apostolat de l'Oració (4).

El dinou de novembre té lloc una Visita Pastoral (5) per part del representant del Bisbat de Tarragona, i en la mateixa conclou: 

"Habiendo examinado cuanto es objeto de la misma, disponemos:
Primero: Que se arreglen las rejillas de los confesionarios, de manera que tengan el espesor debido.
Segundo: Que se recompongan los ornamentos sagrados que se hallan deteriorados.
Tercero: Exhortamos a todos los feligreses procuren secundar los buenos deseos del Reverendo  Ecónomo, oyendo la Santa Misa los dias festivos y recibiendo con frequencia los Santos Sacramentos, sin que nadie deje de cumplir anualmente con el precepto Pascual."

Així mateix, el dia vint-i-dos d'octubre, actuant com a padrí D. Ramon Morenes, Conde del Asalto, té lloc la cerimònia de la CONFIRMACIÓ. Van rebre aquest sagrament:

-Adela Vives Virgili, filla de Josep i Adela.
-Josep Vives Virgili, fill de Josep i Adela.
-Antònia Cañellas Nin, filla de Josep i Teresa.
-Assumpció Gallofré Virgili, filla de Josep i Gertrudis.
-Esteve Virgili Rovira, fill d'Anton i Carme.
-Eulàlia Rovira Llauradó, filla de Ramon i Maria.
-Francesc Rovira Ramon, fill de Francesc i Rosa.
-Joan Pi Moragas, fill de Francesc i Carme.
-Isidre Rovira Llenas, fill d'Isidre i Josepa.
-Josep Virgili Ingles, fill de Miquel i Neus.
-Magdalena Duch Boronat, filla de Josep i Rosa.
-Magdalena Roca Virgili, filla de Josep i Beatriu.
-Maria Rovira Novell, filla de Pere i Dolors.
-Neus Mercader Mañer, filla d'Isidre i Teresa.
-Pere Cañellas Calvet, fill de Pere i Rosa.
-Pere Figueras Sanromà, fill de Pau i Antònia.
-Ramon Porta Martí, fill de Ramon i Teresa.
-Rosa Boronat Duch, filla de Josep i Consol.
-Rosa Casas Montserrat, filla de Llorenç i Remei.
-Rosa Trifon Porta, filla de Joan i Carolina.
-Salvador Cañellas Nin, fill de Josep i Teresa.

AGRICULTURA

La pagesia s'havia refet dels estralls provocats per la fil·loxera a les vinyes a principis de segle, i també havia aprofitat les conseqüències econòmiques de la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial, molt favorables a les exportacions agrícoles.

La Nou continua amb l'activitat agrícola i ramadera tradicional: Vi, garrofes, olives... Com a dades orientatives, recollides dels productes gravats pels impostos municipals dels anys 1917 i 1918, les següents: 

Garrofes a 10 ptes./100 kg; galls i gallines a 3 ptes.; coloms i colomins a 1 pta.; conills a 1 pta.; ous a 6 ptes./100 ous; palla a 5 ptes./100 kg; llet a 0,25 ptes./litre.

La Societat Cooperativa Agrícola va ser fundada l'any 1904 d'acord amb la llei vigent al moment, incorporant una secció recreativa l'any 1905. L'any 1922, fruit d'aquest dinamisme assenyalat, s'envia al Govern Civil la documentació amb els nous Estatuts i seu social. Finalment, l'edifici de "La Cooperativa" al carrer Nou, fou inaugurat l'any 1925. Hi havia botiga a la planta baixa, i cafè i sala de recreo al primer pis (6).

Antic local de la Societat Cooperativa de La Nou. Col·lecció de Joan Cañellas.

NOU AJUNTAMENT I ESCOLA

L'any 1922 hi ha un relleu al Consistori nouenc. L'alcalde, Isidre Rovira Serramià, junt amb els regidors Joan Fortuny Vidal, Magí Fortuny Moragas, Josep Fortuny Domingo i Josep Virgili Calvet, passen el relleu, dins el primer trimestre de l'any, al nou equip municipal, format per: Joan Fortuny Vidal (39 anys), com a alcalde; Josep Virgili Calvet (42 anys), regidor Primer; Josep Duch Virgili (46 anys), regidor Segon; Ramon Martí Mestre (38 anys), regidor; Isidre Martí Virgili (50 anys), regidor-síndic. El secretari de l'Ajuntament és Josep Boada.

Podem fer-nos una idea dels sous i el nivell de vida del moment, prenent com a referent els pressupostos municipals de l'any.

Així hi ha consignats les següents retribucions i despeses:

 - Secretari / Mestre: 1500 ptes. (Fins a 1918, data del seu òbit, Joan Trifon actuava com a Secretari i Mestre).
– Agutzil: 110 ptes. (Una de les seves funcions era també donar corda al rellotge públic del campanar de l'església).
– Pregoner: 53 ptes. (També s'ocupava de la neteja dels rentadors públics).
– Carter: 10 ptes.
– Metge / Cirurgià: 50 ptes. Dedicació parcial.
– Farmacèutic: 10 ptes. Dedicació parcial.
– Veterinari / Inspector: 89 ptes. Dedicació parcial.
– Festa de l'arbre: 10 ptes. (la dotació per aquesta festa està en tots els pressupostos anuals).
– Atenció al retir obrer dels empleats de l'ajuntament: 72 ptes.
– Lloguer Casa Consistorial i Escola: 100 ptes. (Fins a la construcció dels nous equipaments).
- Lloguer casa de la mestra Josepa Santaella Melich (1918): 100 ptes.
– Per atendre el contingent carcerari del Partit Judicial del Vendrell: 94,72 ptes.
– Despeses originades per les quintes: 30 ptes.

Com a dades remarcables, el Consistori demana una exempció de contribució a Hisenda de les següents propietats públiques:

– Cementiri municipal: de propietat municipal, 236,20 m2 i valorat amb 2.000 ptes.
– Casa Consistorial: Propietat municipal, 190,67 m2. Valor de 25000 ptes.
– Casa-hospital: Carrer Cases Noves, 11. Propietat municipal. Valor de 250 ptes.
– Església parroquial: Propietat del Curat. 259,87 m2. Valor de 5.000 ptes.
– Rectoria: 129 m2. Valor de 700 ptes.
– Casella ferrocarril: Propietat Cia. Ferrocarriles Madrid-Zaragoza-Alicante.

Vist parcialment l'estat local, i sense endinsar-nos en l'entorn social i polític del moment, al qual es dedicarà la pròxima segona part de l'article, i, sols per posar en context l'impuls generalitzat en dotar als municipis d'equipaments necessaris a les seves funcions, s'ha de remarcar que en aquells moments, a Catalunya, la Mancomunitat (7), impulsava una de les màximes del seu primer president, Enric Prat de la Riba :

"que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya, que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera". (8)

Mapa planimètric de La Nou de Gaià efectuat per la Mancomunitat. Els treballs de camp han sigut fets pel topògraf Jose Borrel l'any 1922.

La Nou, fins aquell moment, no disposava de locals propis, ni pels serveis de l'ajuntament (Cal Trifon, al carrer Major), ni per l'escola, ubicada en uns locals llogats al Sr. Dalmau al mateix carrer, que no reunien les condicions necessàries per a la seva funció.

Local de l’antic Ajuntament (Cal Trifon)

Local de la antiga escola al carrer Major.

Veiem per exemple l'acta que fa l'inspector de Primer Ensenyament, el 20/09/1921:

"La escuela funciona con una matrícula de veinticuatro (trece niñas y once niños). Una asistencia media de dieciocho, y veinticuatro en el momento de la visita. Matricula reducida a alumnos comprendidos entre los seis y ocho años, pues los mayores no se han matriculado todavía porque los dedican en esta época a las operaciones de la vendimia. No se puede pues juzgar en absoluto el estado general del funcionamiento normal de la escuela, aunque los resultados que se observan no son del todo satisfactorios, que hay derecho a esperar de la aptitud de la profesora Dña. Josefa Santaella Melich, a quien se le han hecho las observaciones pedagógicas pertinentes. El local en malas condiciones, existiendo otro casi terminado, adonde se trasladará la escuela en cuanto se encuentre en condiciones. El material insuficiente, en regular estado de conservación y bastante anticuado, recomendando a la Junta y a la Sra. Maestra, procuren ampliarlo y modificarlo, cuando se instale la escuela en el nuevo local".

Era, doncs, un desig compartit majoritàriament a tot el poble, que calia fer un esforç per dotar-se d'uns equipaments dignes i actuals. I el desig es va fer realitat.
Seguim fil per randa els extractes dels acords presos en les actes municipals consultades, que, encara que hi hagi algun buit documental, és el millor instrument per veure l'evolució dels esdeveniments:

1/- Acta del 28/06/1921.

"Se autoriza al Sr. Francisco Jené, empresario actual de las obras de la casa Ayuntamiento y Escuela, para que explique sus inspiraciones referentes a la reforma (de la obra) ..."

Tot seguit, el constructor manifesta de la conveniència de:

"Hacer un balcón más de los dos de lo que marca el plano, su coste sería de 413,35 ptas. ... y una cisterna para alimentar de agua a los señores que tienen que habitar dicha casa..."

2/- Acta del 11/12/1921.

Sent alcalde el Sr. Isidre Rovira Serramià, s'aprova el Dictamen de la Comissió d'Hisenda. Veiem un resum:

"Dando ejemplo de fraternidad local y de plausible interés sin las gabelas y descuentos que los egoístas y especuladores anteponen a  los ideales que han sentido los prestamistas han acudido a esa Corporación municipal  individualmente ofreciendo las cantidades que quedan relacionadas completando la suma de 25.000 ptas."....

..." la construcción de una casa Consistorial donde puedan realizar decorosamente los servicios propios de la alta misión que incumbe a la Corporación Municipal, pues hoy ya nadie desconoce que la autoridad debe ejercerse rodeada y revestida de todos sus prestigios, al igual que la enseñanza para que puedan desarrollar su patriótica labor con toda eficacia y con las debidas condiciones de higiene..."

A l'acta de l'Ajuntament surten reflectides totes aquestes anotacions:

"Vistas las condiciones insuficientes que ocupa la actual Casa Consistorial y la Escuela pública, se crea la necesidad de un edificio adecuado y digno" ... "El presupuesto municipal a duras penas permite atender los servicios ordinarios"... 

" personas de buena voluntad utilizaron sus amistades para recabar de la Banca de Barcelona un empréstito de 25.000 a 30.000 ptas., y hubieron de convencerse de la imposibilidad de realizarlo, a causa del elevado coste del dinero durante el periodo de la post-guerra (Primera Guerra Mundial) que venía a gravar la operación financiera con una perdida efectiva de más de un 25% del capital que se interesaba, puesto que debiendo amortizarse a la par, solo se facilitaba entre el 72 y el 75% del capital pedido, aun ofreciendo toda clase de garantías para aminorar el riesgo de los prestamistas". Asimismo, hubo de desistirse de acudir a la Caixa Comunal de Crèdit de la Mancomunitat de Catalunya, por cuanto a las restricciones antes dichas, se añadía la del saldo de atrasos delcontingente provincial."

"Cuando un pueblo reconoce unánimemente la conveniencia de realizar una mejora pública, no hay obstáculos que puedan contrarrestar sus iniciativas, si estas las encauzan por el verdadero camino personas de recto criterio..."

"Se pensó en sustituirlo por empréstitos particulares una vez rechazado el empréstito único. Para la nueva Casa Consistorial y Escuelas públicas, el Ayuntamiento ya tiene consignadas 2.000 ptas. del presupuesto 1920-21, y otra cantidad igual en el del 1921-22"

"Se encargó al arquitecto provincial Don Ramón Sales, el proyecto que no superara las 25.000 ptas. Se reunió con los vecinos, y se acordó los empréstitos con un abono del 5% en concepto de intereses."

A continuació es fa una relació dels veïns i les seves aportacions al préstec, que s'amortitzarà en el termini de cinc anys (les dades són en pessetes):

-Isidre Rovira Serramià: 250; Bonaventura Gallofré Boronat: 100; Joan Fortuny Vidal: 500; Rafael Virgili Fortuny: 500; Isidre Martí Rovira: 250; Josep Virgili Calbet: 1.500; Salvador Virgili Dalmau: 1.000; Ramon Martí Mestre: 1.000; Josep Boronat Rull: 150; Antoni Rossell Armengol: 5.500; Isidre Rovira Ramon: 500; Francesc Martí Virgili: 250; Francesc Fortuny Panadés: 250; Magí Fortuny  Moragas: 125; Joan Tomas Porta: 25; Miquel Virgili Dalmau: 100; Joan Moragas Duch: 100; Aleix Boronat Rull: 250; Llorenç Casas Miracle: 25; Exmo. Sr. Ramon Morenes: 2.000; Pau Dalmau Calaf: 1.500; Josep Fortuny Domingo: 1.000; Florenci Gibert Vidal: 1500; Salvador Rovira Virgili: 500;
Antoni Virgili Busquets: 500: Josep Virgili Vallvey: 2.000. TOTAL: 21.375.

Acta Comissió d'Hisenda

3/- Acta del 13/11/1922.

"Se da cuenta del oficio recibido de la Inspección de Primera Enseñanza, en la que la Jefatura Provincial ha resuelto autorizar dicho local para que pueda instalarse en el mismo la escuela nacional de ambos sexos en esa localidad."

Local de l'Ajuntament i escoles a la plaça del Centenari

4/- Acta del 16/12/1922.

"El Sr. Alcalde manifestó delante del hijo Antonio de la Sra. viuda de Ramón Dalmau Roig, lo cual el Ayuntamiento tenía un contrato de una casa, habitación y escuela lo cual había finido el mencionado contrato y en convenio y  hablado, se acuerda, si el Consistorio no encuentra ningún inconveniente, dejar la casa contratada a la mencionada Señora, sin tener que abonar nada el Ayuntamiento."

"El Sr. Alcalde manifiesta que se han recibido cuatro mesas destinadas a la Escuela Nacional mixta, lo cual he hecho entrega a la señora maestra.Todo lo cual estos materiales se deben a la labor efectuada por el hijo predilecto de este pueblo Excmo. Señor Marqués de Grigny, lo cual deseo que se le de mi voto de gracias por tanto buen interés demostrado por su pueblo natal".

Anotar que ja l'any 1923 s'envia un expedient per sol·licitar la creació d'una escola per nens, transformant la mixta en unitària de nenes (9).

BIBLIOGRAFIA:

1. ACA, Plets civils, 22725.

2. Veure 1922. Fa cent anys a La Nou, part II.

3. Registre de naturals de La Nou a la mateixa parròquia o d'altres. Registre Civil i anotacions llibres sacramentals.

4. La Nou de Gaià. Joan Carles Blanch i Torrebadell. Cossetània Edicions.

5. AHAT. Arquebisbe 1.3. Visites pastorals. Parròquia de La Nou de Gaià.

6. La Nou de Gaià. Joan Carles Blanch i Torrebadell. Cossetània Edicions.

7. Institució activa entre 1914 i 1923/25 que agrupà les quatre diputacions catalanes sols en competències administratives, però políticament significava que per primera vegada l'Estat Espanyol reconeixia la personalitat i la unitat territorial de Catalunya des de 1714. Actuà en infraestructures, educació, formació tècnica i industrial, modernització agropecuària o servei meteorològic.

8. Exemples d'actuacions de la Mancomunitat a La Nou de Gaià:

a. Diari Tarragona 10/4/1918: conferència per combatre l'oídium dels ceps.

b. Diari Tarragona 1/6/1921: conferència de com tractar el cuc de l'olivera.

c. Pàtria (Valls) 20/5/1922: "hem pogut veure els plànols de les noves xarxes de telefonia que la Mancomunitat té projectat instal·lar a ... La Nou ...

9. Diari Tarragona 1/3/1923.

Lluís Virgili i Virgili, maig 2022