L'APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL TORRENT DE LA NOU EN EL TRANSCURS DEL TEMPS. LES FONTANILLES I LA FONT DELS CANONS. (Part 2)
L'APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL TORRENT DE LA NOU EN EL TRANSCURS DEL TEMPS.
LES FONTANILLES I LA FONT DELS CANONS. (Part 2)
“No s'aprecia el valor de l'aigua fins que s'asseca el pou” Proverbi anglès.
El Torrent de La Nou. Unes aigües limitades i cobejades.
L'aigua, com a element escàs i imprescindible per la vida i el progrés, ha estat objecte de disputes pel seu control en totes les èpoques i arreu del mon. La Nou no ha estat pas una excepció d'aquestes lluites. Degut a les peculiaritats pròpies del municipi: orografia, cabal dels brolladors, superfície de reg, conreus, ... l'aigua ha estat una matèria bàsica, imprescindible, i vertebrant de la seva identitat i vitalitat.
L'entrada al s. XX de La Nou comporta que els nous temps i les noves necessitats vagin esquerdant l'ordre establert fins aleshores, sostenidor de la convivència entre els diferents actors usuaris d'aquest preuat líquid. La creixent demanda d'aigua eixampla les tensions entre els regants i la municipalitat, i tanmateix provoca que s'arribi a les acaballes del segle com a paradigma d'un dels problemes i reptes socials: la disponibilitat d'aigua.
En el present article analitzarem la lluita per les competències respecte a l'aprofitament de l'aigua del Torrent de La Nou per part dels seus protagonistes. Per un costat, els regants, mantenidors d'uns drets i costums ancestrals, i per altre banda, el municipal (consum humà, rentadors públics, abeuradors) que sacseja tots els paràmetres assentats. L'augment del consum d'aigua al llarg del segle d'ambdues parts acabarà esgotant pràcticament tota la capacitat productiva dels brolladors del Torrent, fet que activarà la cerca de noves alternatives.
La configuració orogràfica del terreny on s'assenta el nucli antic del poble, i l'escassetat d'aigua, fa que històricament el poble de La Nou hagi tingut problemes de subministrament a causa de les dificultats per anar-la a buscar al Torrent. (1) Aquesta necessitat d'aigua al poble es suplia amb cisternes (les cases que disposaven d'elles), i, excepcionalment pous, com Cal Dalmau de Dalt (2).
Pel que fa als regants, al seu torn, ja s'han descrit amb profusió les tibantors sorgides entre ells a la primera part del present article.
El curs indomable de l'aigua. Les torrentades.
Les torrentades a La Nou van associades a la ubicació del municipi dins l'espai geogràfic de la conca mediterrània litoral, característic per un clima que proporciona de tant en tant unes precipitacions irregulars i desmesurades que provoquen fortes crescudes de cabals en un curt espai de temps. Aquest ascens sobtat i descontrolat dels cursos de les aigües ha infligit històricament a La Nou uns danys considerables, tant a les fràgils infraestructures emprades pel reg, com a l'abastiment d'aigua pel consum, a les vies de comunicació... o en pèrdues humanes (3).
Diverses fonts ens informen dels danys materials ocasionats a les fonts, safareigs, ponts, horts, i els penosos esforços per rescabalar els estralls (4), o induïts per danys col·laterals (5).
LA COMUNITAT DE REGANTS
Els regants s'organitzen.
Entrats al s. XX, aquells horts que, ja a mitjans del segle anterior, el jurista Madoz ens descrivia com de terres de qualitat, amb un torrent format a partir de diverses fontanelles (6), dedicats en gran part al conreu de llegums, moresc, hortalisses, i arbres fruiters, estaven majoritàriament en mans dels successors d'aquells regants que a mitjans del s. XVIII havien aconseguit un Establiment sobre l'aigua del Torrent. Amb el pas del temps l'observança d'aquelles normes primigènies sobre l’ús de l'aigua s'havien anat relaxant. Interpretacions ambigües sobre la indefinició dels drets i deures de les parts, eren motiu de vulneracions i conflictes (7). Per posar fi a aquella situació entre els mateixos regants, i d'aquests amb l'Ajuntament (8), que ja s'arrossegaven des del segle anterior i que encara s'accentuarien al s. XX, acorden estructurar-se formalment.
Nous marcs legals.
Van ser determinants els nous enfocaments legislatius per clarificar els conceptes de propietat (9), com va ser la Llei d'Aigües de 1879 (10). Aquesta llei significava una evolució de les diferents concepcions hagudes en el decurs del temps sobre la propietat i l’ús de les aigües: des del dret romà, als sistemes implantats per la dominació àrab que per costums i tradicions van sobreviure al llarg dels segles, els drets feudals, la titularitat reial de les aigües,... i que progressivament van fixant les pautes de considerar l'aigua com a bé públic. Innovacions moltes vegades no consolidades per turbulències polítiques. Queda constatat amb les lleis derivades de la Constitució de 1812, les disposicions de foment del rec de l'any 1816, la supressió de la titularitat reial de les aigües de l'any 1835, o la fallida llei de 1866, no desenvolupada, i que seria la inspiradora de la Llei d'Aigües de 1879.
Aquesta última llei respecta la propietat privada de les aigües subterrànies al propietari dels terrenys que les faci aflorar, sempre que les canalitzi i aprofiti, i deixa la gestió i administració de les mateixes com a competència dels usuaris. Si aquesta aigua es desaprofita, passen a gaudir-ne del dret d'ús, els propietaris dels terrenys on discorre l'aigua. És a dir, l'aigua no és propietat privada, sinó que pertany a la terra que rega.
L’altre aspecte innovador d’aquesta Llei és la institucionalització de les comunitats de regants, que las converteix en els principals actor de la política d’aigües en el nostre país.
Així mateix, dins les competències públiques consolidades, l'administració és la responsable de la supervisió de l’estat dels torrents i la seva correcta utilització dels recursos (11).
Aquesta divisió artificial de les aigües: privades, les que s'extreuen del subsòl, i de domini públic, les superficials, ha prevalgut durant 106 anys, fins 1985, quan la nova Llei d'Aigües (12) ja incorpora a la propietat del comú les aigües subterrànies.
Convé subratllar també la creació de les Confederacions Sindicals Hidrogràfiques, creades l'any 1926 (13), que com a entitats amb personalitat jurídica pròpia, integrarien els interessos dels usuaris de l'aigua amb l'administració pública. Les Comunitats de Regants quedaren incloses en el seu àmbit, encara que durant el règim franquista van ser agregades en el si dels Sindicats Verticals “Hermandades Sindicales” fins l'any 1972, en que una sentència les deslliurava d'aquella tutela. La posterior Llei d'Aigües de 1985 ja recollia plenament aquelles aspiracions, ratificades en Reial Decret Legislatiu de l'any 2001.
ANY 1916. CONSTITUCIÓ DE LA
COMUNITAT DE REGANTS DE LA NOU DE GAIÀ
Els Establiments a Precari sobre l’ús de l'aigua del Torrent de La Nou obtinguts pel regants a mitjans del s. XVIII, amb el pas del temps, bé sigui pel relleu dels actors originals dels pactes, per inèrcies desnaturalitzadores de les voluntats inicials, o pels canvis legislatius, provocaren un deteriorament d'aquelles pautes de governança originals. Calia redefinir i unificar criteris de regulació d'aquells drets.
Acollint-se al nou enfocament regulador de la Llei d'Aigües de 1879, i la influència de les directrius modernitzadores de l’ús de l'aigua de reg i l'afavoriment de l'associacionisme agrari, com les propugnades pel senador tarragoní José Elías de Molins (14), La Nou de Gaià (el poble tot just acabava d'afegir el locatiu “de Gaià” al seu nom original), constitueix una Comunitat de Regants (15). La Nou, juntament amb Vila-rodona, són els pobles de tota la conca del Gaià amb una Comunitat de Regants tan antiga.
Són ben explicites les motivacions del regants per constituir-se en Comunitat de Regants: ‘‘desde el año 1750, por si y por sus causantes se encuentran en posesión de las aguas que nacen en el manantial llamado de Las Fontanillas del término municipal de La Nou de Gayá, y que en vista de las dificultades que entre ellos surgen en muchas ocasiones, no solo para hacer cumplir y respetar la primitiva escritura de concesión, sino también para el arreglo de la presa, acequia y alumbramiento de nuevas aguas, han resuelto formar Comunidad de Regantes, en uso de la facultad que les concede el artículo 228 de la Ley de Aguas de 1879’’ (16).
Els components de la Comunitat de Regants de La Nou de Gaià de l'any 1916.
La relació dels membres d'aquesta Comunitat de Regants és la següent (17):
· D. Pau Dalmau Calaf, c/ Baixada de la Plaça, nº 1. Major de 25 anys. Cèl·lula personal classe...
· D. Ramon Dalmau Roig. Rbla. Sant Joan, 40. Tarragona. Id.
· Exmo. Sr. Marqués de Grigny. C/ San Lorenzo, 11. Madrid.
· D. Josep Virgili Calbet. Plaça Major, 3.
· D. Florenci Gibert Vidal. C/ de la Plaça, 14.
· D. Josep Fortuny Domingo. C/ Major, 3.
· D. Josep Duch Gibert. C/ Hostalets s/n.
· D. Josep Virgili Martí. C/ Cases Noves.
Òrgans de govern de la Comunitat de Regants.
A l'Escriptura s'especifica que es nombrarà un Sindicat per encarregar-se de l'execució de les Ordenances. Així mateix es nombrarà un President i un Tresorer, amb un mandat de sis anys reelegibles, un Secretari que serà el més jove dels regants, i una Comissió Permanent, que actuarà conjuntament amb el President i Tresorer, formada per dos regants per any, que s'ocuparà pel bon funcionament de l'estructura de reg, amb autonomia de fins 50 ptes./any, per despeses justificables.
Sindicat. A banda de les funcions òbvies de defensa dels interessos de la Comunitat de Regants, s'encarrega del repartiment o distribució de les aigües “respetando siempre los derechos adquiridos por el pueblo de La Nou de Gayà y las costumbres de la localidad”. Cal subratllar aquest punt, perquè adquireix rellevància en els plets posteriors entre l'Ajuntament i els regants. Un altre apartat remarcable és el de representació i repartiment de despeses. El criteri és de proporcionalitat al número d'hores de reg que té cada associat. Aquestes hores queden establertes de la següent manera: Pau Dalmau, 18 hores; Ramon Dalmau, 30h; Ramon Morenes, 48h; Josep Virgili Calbet, 30h; Florenci Gibert, 12h; Josep Fortuny, 6h; Josep Duch, 16h; Josep Virgili Martí, 8h. Queden també detallats els dies i els horaris setmanals de reg de cadascun d'ells. Així mateix, s'especifica que Ramon Dalmau deixa passar per la seva propietat la conducció d'aigua que va fins l'altre finca anomenada la Samaritana, de Pau Dalmau Calaf, perquè aquest pugui regar el seu terreny. Els càrrecs de la Comunitat de Regants queden disposats de la següent manera:
President: Pau Dalmau Calaf.
Tresorer: Josep Fortuny Domingo.
Comissió Permanent del primer any: Ramon Dalmau Roig i Josep Virgili Calbet
Secretari: Florenci Gibert Vidal.
Les Ordenances. Un cop constituïda la Comunitat de Regants i creat el Sindicat, faltava desenvolupar les Ordenances. No va ser gens fàcil ni ràpid. Es va allargar ni més ni menys que dotze anys (18). Les Ordenances consten de 10 capítols i 20 articles. Mitjançant les seves normes queda regulat la configuració i funcionament de la Comunitat de Regants. En els diferents apartats hi són descrites des de les estructures de reg pròpies (resclosa, síquies), al repartiment de despeses, els torns de reg, els cabals, les sancions per incompliments, els òrgans competents sancionadors (Jurat de Regs), les Juntes Generals (1 vot per cada 30a. 42ca. , equivalent a cinquanta cèntims de jornal estadístic), el Sindicat (es pot renunciar a formar-ne part els majors de seixanta anys), així com la indicació de l’ús del sistema mètric decimal (19), ja que malgrat feia més de mig segle que era obligatori, encara s'estaven utilitzant les mesures tradicionals. Per mesurar l'aigua la referència era litre/segon i 12 litres/segon, que és la mesura de la regadora de La Nou de Gaià.
Els regants sol·liciten expedient possessori de les aigües.
Atesa la manca d'un títol enregistrat del domini de les aigües del Torrent, i per escatir les divergències d'interpretació dels drets dels regants i dels de l'Ajuntament, l'any 1929, la Comunitat de Regants insta al Jutjat Municipal un expedient d'informació possessòria de les aigües del Torrent (20). Es tractava d'un tràmit per obtenir la validació de l'Ajuntament. Era el pas previ perquè la Comunitat de Regants pogués presentar un auto aprovatori del seu domini al Registre de la Propietat. Argumenten els regants que a raó de l'absència d'un títol que puguin acreditar la possessió de l'aigua, han de recórrer a subterfugis legals per acreditar-ho, com la Llei Hipotecària de 1889 (21).
En aquesta sol·licitud, signada per tots els regants amb l'única novetat d'Antoni Dalmau Moncau com a fill i successor de Ramon Dalmau Roig (difunt) i de la seva vídua Josepa Moncau Febrer (fins aleshores la titular), s'especifica amb detall la composició de la infraestructura de reg que disposa la Comunitat de Regants: un mur de contenció construït a 340 mts. de Les Fontanilles, i que des d'aquest lloc i mitjançant una síquia de 131 mts. les aigües són conduïdes a una resclosa, des d'on es distribueixen amb dues ramificacions, una a la dreta, d'una longitud de 1025 m, i un altre a l'esquerra de 1075 m.
Així mateix, estan consignats tots els noms dels titulars de les finques, i les denominacions de les mateixes: Font de l'Alba, Paret Nova, Rocamora, Lo Hort, les Tenebras o La Font (Trull), Hort i Pallissa, Torrent. Aquestes finques corresponen a les següents partides cadastrals tocants al torrent.
a) baixant pel costat dret: El Planot, Les Fontanilles, La Solera (La Font), L'Olivar (Rocamora), Les Sorts (Els Horts) i La Màquina.
b) baixant pel costat esquerre: Sigrany, Teulería (La Rasota), Costa, Canyar, L'Hort, Les Sorts i Les Ànimes.
No consta la resposta de l'Ajuntament a l'esmentada sol·licitud, però es dedueix que no va ser satisfactòria per als regants.
EL FRUSTAT PROJECTE DEL PANTÀ DEL GAIÀ
Durant aquests anys que podríem qualificar de plena expansió del regadiu, pren força el macroprojecte per fer un embassament al riu Gaià, en el lloc anomenat Estret del Cardenal, al terme de Vespella (22). Tindria una capacitat de 12 milions de m3, i abastava poblacions del Baix Gaià i Baix Penedès (Vespella, La Nou de Gaià, La Riera, El Catllar, Altafulla, Torredembarra, La Pobla de Montornès, Clarà, El Vendrell, Sant Vicenç, Creixell i Roda de Berà). L'any 1925 es reuní la Junta impulsora, presidida pel nouenc Ramon de Morenes, Comte del Asalto, que també representava els interessos de La Nou. Aquest projecte pretenia posar gran part de la terra de secà d'aquests termes en regadiu, a banda d'un aprofitament industrial, com era palès pel seu principal impulsor, el Sr. Fornt, propietari de la paperera de Vespella. Aquest projecte va quedar truncat per la Guerra Civil.
L'any 1943 es va tornar a promoure el projecte d'embasament, formant-se la “Unión Pro-Pantano del Gayá”, i el representant per La Nou fou Antoni Dalmau Moncau. Tampoc va acabar de reeixir. Es va tornar a parlar un altre vegada de revifar-lo a finals dels anys 60 del segle passat (23).
La instal·lació als anys 70 de la refineria de petroli al terme de La Pobla de Mafumet, i la necessitat d'aigua pel seu funcionament, va posar fi a aquestes aspiracions agrícoles amb la construcció del Pantà del Gaià per abastir-la (24).
L'US DOMÈSTIC DE L'AIGUA. L'AJUNTAMENT REIVINDICA ELS SEUS DRETS
Els desacords per les preferències de l’ús de l'aigua entre els regants i l'Ajuntament, resultants d'equívocs, inèrcies i falta de diàleg, indueixen a la creació d'un entorn enrarit entre ambdues parts. Com era previsible, a mesura que van creixent les necessitats d'aigua, la tensió es va agreujant. Un breu repàs de la documentació ens permet seguir l'evolució del conflicte en aquests anys.
Antecedents: L'any 1922, dos anys després de l’arribada de la electricitat a La Nou, l'Ajuntament ja es planteja la seva utilització per portar l'aigua a dalt del poble. S'intentaven pal·liar les penoses escenes d'anar a buscar, individualment o en carros, l'aigua del Torrent a la font dels Canons, ja que no tothom tenia cisternes a les cases, o excepcionalment un pou.
L'any 1924 es constitueix una Junta Local de Sanitat per vetllar per la profilaxi de l'aigua potable i establir mesures higièniques a la població (25). Aquesta Junta incideix en la necessitat de portar l'aigua al poble i bastir un dipòsit de distribució que permetés fer els tractaments corresponents per la salubritat de l'aigua.
De 1927 són els primers estudis del projecte (26). Segons el pla, s'hauria de fer una caseta de màquines, on una bomba constantment impulsaria l'aigua a través d'uns tubs fins a arribar als dipòsits situats a la part més alta del poble, i a partir d'ací sortirien diferents conduccions que distribuirien l'aigua pels carrers de la vila. El recorregut urbà finalitzaria en cinc fonts artificials.
Alhora, l'Ajuntament deixava palesa la seva implicació en aquest desig majoritari del poble i en les prioritats municipals envers les dels regants en les actes dels plens (27).
Els regants, d'entrada, van donant llargues a una resposta que s'intueix que no era massa d'assentiment. Així es desprèn de les anotacions en les actes dels plens municipals d'agost, setembre, octubre i novembre de 1935 (28).
Mentrestant, l'Ajuntament anava fent les gestions necessàries per la portada d'aigües al poble. Sol·licita subvencions i remet el projecte als organismes públics (29). Al mes de novembre ja es disposa d'un pressupost concret, el del constructor Francesc Miquel per un import de 16.748 ptes. (30).
Al mes de gener de 1936, ja s'aprova l'ampliació de la capacitat del dipòsit municipal i les modificacions en la xarxa de distribució (31). En sessió extraordinària del mateix mes ja es concreten les obres complementàries al torrent, dels safareigs i les sobres d'aigua (32). I un altre cop queden definits els pressupostos i els drets de les sobres d'aigua a l'acta de finals de gener (33).
Al mes de maig, la Generalitat aprova els pressupostos per portar l'aigua al poble i autoritza a l'Ajuntament perquè concerti un préstec amb la Caixa de Pensions amb aquest destí (34). Aquestes obres es van realitzar com es desprèn per les dates, poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. Les convulsions polítiques d'aquells dissortats anys, motivaren un buit documental a l'arxiu municipal d'aquest període, la qual cosa dificulta el seu estudi.
L'esforç per sortir dels traumes familiars, econòmics i socials en els anys de la postguerra va fer que s'actués amb la cautela pròpia d'aquells temps, més propensos a una economia de subsistència i una letargia col·lectiva.
Arribem a finals dels anys 50, i pren força el clam perquè el poble ja disposi d'una xarxa que arribi a tots els domicilis. L'any 1958, dins el pla provincial d'abastiment d'aigües i sanejament, La Nou és un dels pobles afavorits amb una subvenció (35).
L'any 1959, sota l'alcaldia de Joan Rovira Baduell, i prenent com a fonament el traçat projectat l'any 1928 per l’arquitecte Francisco Monravà Soler, que fou executat amb modificacions l'any 1936, es porta a terme l'arribada d'aigua als domicilis particulars. El nou projecte és de l’enginyer industrial F. Ventosa Serra, amb un cost pressupostat de 113.318,29 ptes., subvencionat per la Diputació amb 67.500 ptes. i per l' Estat amb 34.486 ptes. L'Ajuntament hi posa 11.331,83 ptes. S’instal·len 954,74 m. de canonades, mantenint les dues fonts existents: una a la plaça del Centenari i l'altra a l'entrada del poble amb la confluència del carrer Nou i baixada dels Hostalets (36).
ELS REGANTS ES REORGANITZEN
Els anys 50 del s. XX foren anys d'intens aprofitament dels terrenys regables afavorits per una política nacional d'ajudes a l'expansió del reg. Organismes com l’Instituto Nacional de Colonización, creats a la postguerra com a instruments de la nova política agrària franquista del “desarrollismo”, faciliten subvencions pel regadiu.
Les relacions Ajuntament–Regants, des de 1939 havien estat, amb matisos, més o menys de convivència. Arribats als anys 50, hi ha converses entre les dues parts per ampliar el cabal d'aigua per a ús domèstic (37). El 15/03/1950, per conveni entre ells, els regants reconeixen el dret de l'Ajuntament de treure aigua de les síquies pels rentadors i pels veïns del poble per a ús particular. Més tard, i per necessitats cada cop creixents de la població, l'any 1961, l'Ajuntament comença a utilitzar l'aigua de les Fontanilles derivant-la de la síquia del reg al pou d'elevació. Arribats a l'any 1964, l'Ajuntament ja ho canalitza des de Les Fontanilles a la Font dels Canons (38).
L'any 1967, l'Ajuntament, per fer front a l'augment de demanda d'aigua, presenta un projecte a la Diputació d'ampliació i aprofundiment del pou de captació d'aigües (39). A la Memòria presentada al·lega que el pou actual no subministra suficient cabal i que seria necessari fer-ne un altre als seus voltants perquè les estructures existents no permeten fer-ho en el mateix pou. Els dos pous estarien connectats. Ho signa l'enginyer F. Ventosa Serra.
A principis dels anys 70, ja les tibantors entre Ajuntament i regants són manifestes. Els regants, per fer valdre la seva legitimitat, sol·liciten els serveis del gabinet d'advocats Ixart, de Tarragona, experts en temes agraris. Aquests advocats, com a primer pas, remeten al notari Crehuet de Torredembarra perquè inicií els tràmits per legalitzar l'aprofitament de les aigües, i autoritzar un acta de notorietat per certificar els drets dels regants (40).
L'Ajuntament s'oposa a l'acta de notorietat-acord municipal del 15/07/1971 i obté la conformitat d'un grup de regants, que reconeixen la utilització de l'aigua per l'abastiment de la població des de 1936 (41).
L'any 1971, prossegueixen les posicions confrontades, i cada part mou les seves peces per defensar els seus interessos. D'entrada, la Comunitat de Regants sol·licita la inscripció per l'aprofitament de les aigües, i amb aquesta finalitat, presenta l'acta de notorietat acreditada pel notari Crehuet (42). Les dades certificades són les següents:
· Cabal utilitzat: 2 litres/ segon.
· Volum per Ha. i any: 6500 m3.
· Superfície regada: 3,11 Ha., encara que la superfície regable és de 6,2344 Ha.
Al mateix temps, s'insta a l'Ajuntament a què en el termini de tres mesos desmunti les conduccions que van des de les Fontanilles a la Font dels Canons, per considerar que és una obra abusiva.
L'AJUNTAMENT FA VALER ELS SEUS
ARGUMENTS
Sota l’alcaldia de Rafael Rovira Martí, en sessió municipal del 15/07/1971, l'Ajuntament acorda no oposar-se a la demanda dels regants d'inscriure un cabal de 5 l/s., sempre que se’n reservi pel municipi un de 3 l/s. (43).
L'any 1972, l'Ajuntament presenta oposició a l'acta de notorietat dels regants (44). Així mateix, expressa que l'estructura instal·lada per portar aigua des de les Fontanilles a la Font dels Canons té més de vint anys d’existència, sense que fins aleshores hi hagi hagut impediments.
El Consistori tot seguit sol·licita una acta de notorietat pròpia, adjuntant al text del document una descripció de l'estructura que ha creat des de les Fontanilles a la Font dels Canons, i els cabals màxims que ha utilitzat, que són entre 2,5 i 3 l/s. (45).
EL CONVENI DE REG. ANY 1978
Els regants, en ser en un número inferior a vint, i sota l'empara de la legislació vigent (46), inicien els tràmits per acollir-se a un Conveni de Reg (29/02/1972), que simplificava notablement les exigències que comportava la constitució d'una Comunitat de Regants amb Estatuts. Bàsicament aquest Conveni actualitzava els antics Estatuts de 1916.
Els regants quedaven fixats amb la següent distribució de superfície regable i hores de reg.:
· Josep Maria Dalmau Balcells, 20a. 80ca. 12h. Reg
· Joan Montragull Camps/Irene Rafí Virgili 12a. 40ca. 6h.
· Josep Maria Dalmau Gibert 60a. 62ca. 30h.
· Luis de Morenes Carvajal 1ha. 42a. 16ca. 48h.
· Josep Virgili Rovira 1ha. 45a. 60ca. 30h.
· Florenci Gibert Vidal 53a. 54ca. 12h.
· Andreu Casas Farré 8a. 93ca. 3h.
· Joan Trifon Porta 35a. 60ca. 3h.
· Emili Duch Boronat 65a. 84ca. 16h.
· Joan Virgili Font 67a. 90ca. 8h.
La formalització legal de la comunitat de regants, regida per un conveni de reg, no tingué lloc fins 1978 (47).
UN LITIGI QUE NO S'APAIVAGA. RESOLUCIONS I RECURSOS
L'any 1977 té lloc l'acte de confrontació entre les dues parts (48). Es duu a terme un reconeixement sobre el terreny de totes les estructures de reg i d'abastiment d'aigua a la població.
Els regants aporten l'acta de notorietat feta el 14/05/1971 per fer valer els seus drets, fonamentats en la prescripció del brollador. Al mateix temps manifesten que l’Ajuntament no té legalitzat el pou de la Font dels Canons.
L'Ajuntament replica exposant que no han passat vint anys i un dia per tal que els regants adquireixin el dret de prescripció que han sol·licitat. Afegeix en les seves al·legacions que el número d'habitants s'ha incrementat (ja són 452 hab.), i conseqüentment necessiten un 10% més d'aportació de cabal, amb una dotació de 150 litres/dia/persona.
Quasi simultàniament (09/11/1978) surt dictada la Resolució de la comissió d'aigües, declarant abusiva i il·legal la utilització que fa l'Ajuntament de l’ús de les aigües de les Fontanilles, i ordenant la paralització del subministrament (49). Contra aquesta Resolució, l'Ajuntament presenta un recurs d'alçada al·legant convenis anteriors, desconeixement de la denúncia, i la priorització de l’ús de l'aigua per la població que dona la legislació.
L'any 1979 es dicta la Resolució sobre la inscripció de l'aprofitament d'aigües sol·licitada per la Comunitat de Regants l'any 1971(50). En el dictamen es valoren tots els arguments d'ambdues parts: actes de notorietat, convenis, drets històrics, recursos, legislacions, i recull favorablement les tesis dels regants en detriment de les de l’Ajuntament. En síntesi, ve a dir que l'aigua de les Fontanilles és dels regants. Ordena també a l'Ajuntament legalitzar el pou de la Font dels Canons. Els regants manifesten, així mateix, que no es van oposar a les preses d'aigua de Les Fontanilles per part de l'Ajuntament convençuts que eren provisionals, però que a causa de l'increment de consum, tan sols poden oferir 0,86 l/s. a raó de 150 l/hab./dia, ja que la superfície regada real és de 3,172 Ha. i un cabal de 2 l/s.. Afegeixen, a més, que al voltant del torrent hi ha uns 15 pous que l'Ajuntament pot servir-se sense perjudicar la Comunitat de Regants.
El recurs d'alçada presentat per l'Ajuntament es desestimat per la Direcció General d'Obres Hidràuliques, corroborant els drets acreditats pels regants, que ens surten reforçats. Deixa a l'Ajuntament com a alternativa de subministrament d'aigua la possibilitat de recórrer al Governador Civil perquè faci les requises necessàries per la població mentre es legalitzi l'expedient de concessió (51).
UN FINAL DESOLADOR
Els anys 80 del segle passat són anys d'una gran expansió del regadiu al Camp de Tarragona. La llei de 1985 ja surt en un moment en que la situació dels recursos hídrics del Camp eren preocupants (52). Al nostre municipi també s’estén aquesta febre pel reg. Consten comptabilitzats a La Nou en aquests anys les següents llicències: dos pous l'any 1982, sis pous l'any 1983, i tres pous l'any 1984 (53).
Són anys en què la sobreexplotació dels aqüífers es traduirà en l'estroncament del brollador de Les Fontanilles, i poc més tard de la Font dels Canons. S'acabava de sobte a La Nou un ancestral univers particular. Conseqüentment, l'última Comunitat de Regants, creada als anys 70, va tindre una curta i atrafegada vida.
%20Fragments%20de%20la%20antiga%20s%C3%ADquia.jpg)
%20Fragments%20de%20la%20antiga%20s%C3%ADquia.jpg)
Per part de l'Ajuntament, la situació va esdevenir dramàtica. La insuficiència dels cabals dels pous municipals va portar a solucions d’emergència durant l'alcaldia de Josep Maria Fortuny: calia fer transvasaments constants d'aigua del pou privat de Cal Mestret al municipal per abastir la població. Davant la critica situació, la Generalitat va realitzar diverses prospeccions que resultaren insatisfactòries per les necessitats de la població. Per indicacions de saurins, i la insistència de l'alcalde, es decidí en l'últim moment, quan ja els treballs es donaven per closos, foradar un pou a la cruïlla de la carretera a La Pobla de Montornès. L'intent fou reeixit, i actualment és el pou que subministra l'aigua a la població. De moment sembla amb garanties, almenys a mig termini, però fins quan?
Nous organismes reguladors
En el transcurs de tots aquests anys analitzats, s'han anat creant noves institucions de control de l'aigua pública. L'any 1989, en el nou repartiment de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, les confederacions hidrogràfiques que abasten territoris intercomunitaris, com és el cas de la antiga Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, fundada l’any 1926, continuen existint com a tals, i són gestionades a nivell de Estat (54), deixant la gestió de les conques internes de Catalunya com a competència de la Generalitat (és el nostre cas de la conca del Gaià), i l'organisme encarregat de la planificació i gestió de l'aigua és L’Agència Catalana de l'Aigua -ACA- (55), que adquirirà les competències de l'antiga Confederació Sindical Hidrogràfica del Pirineu Oriental, creada l'any 1929.
Situació actual
Avui en dia, els pocs regants que queden subsisteixen mercès a una concessió feta per l'Ajuntament dels cabals del pou bastit a les rodalies del camí de La Font, que va substituir a l'antic pou de La Font del Canons, ambdós insuficients pel subministrament d'aigua a la població fins l'aflorament del pou actual abans esmentat.
Les actuacions municipals portades a terme als últims anys al voltant d'aquests espais històrics ha estat una constant entre les inquietuds dels diferents governs municipals. Des de mitjans del segle XX fins l'actualitat, amb les alcaldies de Joan Rovira Baduell, Rafael Rovira Martí, Josep Maria Fortuny Pallarès, Joan Montragull Rafí, Jordi Cañellas Alberich, Abel Martí Gallofré i Josepa Figueras Briones (56), l'esforç per garantir el subministrament d'aigua a la població, millorar les infraestructures obsoletes, i preservar en la mesura del possible el llegat històric, han estat notables, malgrat les crítiques situacions que han hagut d'encarar alguns d'ells. Nous dipòsits d'aigua, noves xarxes de distribució, condicionament parcial de lleres del torrent, àrees de lleure...
De les actuacions portades a terme pels organismes públics, en aquest cas la Generalitat, cal destacar la construcció actual de la nova estació depuradora d'aigües residuals a l’últim tram de l'antiga síquia de reg, que òbviament ja no pot abastir-la d'aigua per les seves funcions, sinó que es farà des de la xarxa municipal.
I, de l’última Comunitat de Regants, cal posar en valor els esforços i dedicació per preservar un patrimoni local, representada per Josep Maria Dalmau Balcells, Joan Montragull Camps i Josep Maria Dalmau Gibert.
EPÍLEG
Hem repassat al llarg d'aquests dos articles com l'aigua ha estat l'eix de les disputes pel seu control. L'aigua, un bé imprescindible per la nostra subsistència, cada cop és més un recurs escàs i valorat.
Sense entrar en les causes d'aquesta escassetat (canvi climàtic, sobreexplotacions, augment demogràfic, turisme, etc.), la manca d'aigua es planteja avui no ja com un problema local o d'una determinada àrea geogràfica, sinó com un dels reptes presents i futurs de la humanitat si no volem estar incubant la llavor de l’autodestrucció. Calen actuacions globals i mirades llargues. En el nostre entorn, sortosament l'entrada a la Unió Europea, fa que guanyin rellevància les directrius tendents a la sostenibilitat dels recursos naturals.
Si els esforços per l'arribada d'aigua per a tothom ha estat una de les fites més positives de la humanitat, avui l'amenaça que recau sobre aquest fet és palpable. Mentrestant, siguem conscients que els actuals esquemes d'ús del aigua ja no serveixen. És temps d'adaptacions i reformulació del sentit del nostre “progrés”, que exigeix una demanda voraç de recursos, sense preveure moltes vegades, l'hipoteca de futur que deixem a les generacions esdevenidores.
Sense aigua no hi ha vida, i per molts avenços científics i tecnològics que gaudim actualment, avui, com ahir o demà, hi ha algunes necessitats bàsiques del ser humà que han d’estar cobertes, i l'aigua n'és una d'elles.
Ve a tomb recordar com ja l'any 2008, la revista local LNG en la seva editorial d'agost, dedicada exclusivament a la sequera que es patia aleshores a tot el país, advertia de la necessària presa de conscienciació i mesures per preveure les noves i previsibles repeticions d'aquella situació. Una pluja miraculosa al mes de maig va resoldre el problema momentàniament, i com sol passar, la resolució del problema es va ajornar... fins que ens hi tornem a trobar i malauradament cada cop més agreujat.
En el mateix número de la revista, el Sr. Martí Martí ens recordava com en la seva infantesa, l'aigua de Les Fontanilles baixava pel Torrent, i com la resclosa era la particular piscina d'estiu, on els joves hi anaven d'amagat de pares i regants, i els seus record dels safareigs i les fonts... que un dia van deixar de brollar. Temps era temps.
P.D. Aquest article s'acaba de redactar a mitjans de maig de l’any 2023. Portem mesos amb una intensa sequera, de pantans a nivells mínims, com no es coneixia des de fa molts anys, amb restriccions en el subministrament d'aigua en molts municipis, amb mesures extraordinàries dictades per les autoritats competents d'estalvi d'aigua... Diuen els experts que el temps ha canviat i que les previsions futures no són gens optimistes. Està encara a les nostres mans posar-hi remei abans hi arribem tard.
AGRAÏMENTS:
· Sr. Josep Maria Dalmau Gibert, per les seves informacions i pel seu generós acte de lliurament de la documentació històrica de la Comunitat de Regants a l'Arxiu Històric de Tarragona, que permet la seva divulgació digitalitzada.
· Sr. Josep Maria Fortuny Pallarès, per les seves informacions sobre la situació existent durant la seva alcaldia per la falta d'aigua a la població.
· Sr. Anton Xavier Virgili Dalmau, per les seves informacions de la xarxa antiga de reg.
· Sra. Araceli Garcia Fuentes, responsable del Arxiu Municipal, per la seva diligència.
· Sr. Ricard Ibarra Ollé, Director de l'Arxiu Històric de Tarragona, per l'atenció i facilitats en la custòdia i digitalització dels Fons de la Comunitat de Regants.
NOTES
1. Blanc i Torrebadell, Joan Carles (2011), “La Nou de Gaià”. Cossetània Edicions. Valls.
2. Cortadellas X., Pujadó J., Revés I.(2021), “Arrelats”. Edicions Sidillà. La Bisbal d'Empordà.
3. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). Torredembarra. Òbits. 26/07/1807. “Trobats ofegats a la platja (probablement per torrentades) Anton Duch i Domingo, fill d'Anton i Magdalena, i Marià Virgili Sagalà, fill de Joan i Teresa, de La Nou.”. La Vanguardia 23/09/1890.- En Salomó... la lluvia había ocasionado nueve muertos...el curso del agua entre La Nou i La Riera se había visto flotar el cuerpo de un hombre, una mujer y un niño...”
4. Arxiu Municipal de La Nou de Gaià -AMLN- acta 21/10/1871. “En virtud del daño causado por las aguas, había de remendar los caminos vecinales, principiando por el camino de La Riera...”.
Ibídem. Acta 16/07/1923. “Se da cuenta de que habiendo pasado una torrentera
inundando la fuente y el lavadero público, el Sr Alcalde en ventura de la
necesidad perentoria, se ha visto obligado a buscar hombres para dicho arreo,
habiendo empleado dos hombres cuatro jornales, 120 ptas.”.
Ibídem. Acta 13/04/1924. “.... debido al mal estado en que se halla la
fuente pública y lavadero, propone que se busque una pequeña brigada y se
arregle lo más pronto posible”.
Ibídem. Acta 19/04/1924.- “... no se han acabado las obras de la fuente
pública, y se acuerda continuarlas hasta que estén bien...”.
Blanc i
Torrebadell, Joan Carles (2011). op. cit., p. 128 “L'any 1885 la torrentada
s'emportà el pont que va a Vespella... també els aiguats a La Nou de l'any 1921”.
Diputación Provincial. 09/01/1891 “se desestima la solicitud del Ayuntamiento
de La Nou en suplica de una subvención para construir el puente y recomponer el
camino vecinal que conduce a La Riera o Rodonyà, destruido por los aguaceros
que descargaron en la noche del 18 de septiembre último.”. 18/08/1921. Ramon i Sumoy, Ricard (2022), “La
lluita per l’aigua a la conca baixa del Gaià”, p.208 (La gaianada de Sant
Cinto). Cossetània
Edicions. Valls.
20/08/1926. La Voz de Menorca. “Nuevos i horrorosos datos de los daños causados por la horrorosa tormenta del sábado último…. de La Nou de Gayá, dicen que son muchos los huertos que han quedado completamente arrasados”.
10/08/1929. Veu Tarragona. “ El dijous, grans pluges han destruït collites .... La Nou, La Riera... un desastre per l'agricultura”.
5. Dietari de Cal Dalmau de Baix. Any 1887 “l'alcalde lo dia 10 de novembre, a la bruta, ha girat la aigua que anava al torrent per darrera la paret de lo hort. És cosa injusta. Estas cosas són fetas per los francmaçons de La Nou, y lo dia 10 de desembre han fet lo rech pel costat de la paret, girant-la al torrent”.
6. Madoz, Pascual (1849). “Diccionario
geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar.” Madrid.
7. Costumari Català Vol II. (1921). “Costums sobre termenals, camins i aigües en terres de pagès”. Mancomunitat de Catalunya. Impremta Casa de Caritat. Barcelona.
8. Arxiu Municipal de La Nou de Gaià (AMLN). Acta 12/12/1868. “Sesión extraordinaria bajo la presidencia del alcalde D. Tomás Rossell, quien después de participarles a los asistentes la conveniencia pública que resultaría de reclamar a cualquier autoridad superior, como se efectuó en los años 1861 o 1862, en un acuerdo igual que este y firmado por todos los vecinos de este pueblo, el uso de las aguas comunales que corren por un barranco de este término, desde una pieza de tierra propia de Pedro Rossell Vidal, a la fuente de Las Fontanillas, a la Resclosa, y en seguida hasta pasado el puente de dicho barranco, como siempre las ha disfrutado esta población, y acudir contra cualquier particular que se las quisiera apropiar en perjuicio del uso común para abrevar animales, lavar la ropa y demás utilidades correspondientes al expresado uso común de este vecindario, ha convenido con todos ellos defender dichas aguas a toda costa contra cualquier particular que se oponga”.
9. Vergés, Josep C. (1986). IEC. Societat Catalana d’Economia. Vol. 5. Barcelona
10. Gaceta de Madrid. Nº 170 de 1879. Boletín ordinario, jueves, 19 de junio. Tomo II. Pág. 799.
11. 27/04/1911. Diario de Comercio. “Por la Asociación General del Reino, se han hecho los siguientes nombramientos de visitadores de cañadas municipales…. por La Nou, Don Pablo Dalmau”.
12. B.O.E. Ley 29/1985 de 2 de agosto, de aguas.
13. Real Decreto Ley de 5 de marzo de 1926.
14. Elias de Molins, José. (1914). “Los riegos en la provincia de Tarragona. Orientaciones sociales y agrarias”. Barcelona. Imprenta Barcelonesa. Ramon i Sumoy, Ricard (2022). op. cit. p. 192-194.
15. Arxiu Històric de Tarragona (A.H.T. 330-252-T2-1). Escritura de Constitución de la Comunidad de Regantes de La Nou de Gayá, autorizada por D. Carlos López Comas. Abogado. Notario del Ilustre Colegio Territorial de Barcelona, con residencia en la villa de Torredembarra a 08/10/1916.
16. Art. 228, Ley de Aguas de 1879 “En los aprovechamientos colectivos de aguas públicas para riegos, se formará necesariamente una Comunidad de Regantes sujeta al régimen de sus Ordenanzas: a) Cuando el número de regantes llegue a 20 y no baje de 200 las hectáreas regables. b) Cuando a juicio del Gobernador provincial lo exigiesen los intereses locales de los agricultores. Fuera de estos casos, quedará a voluntad de la mayoría de regantes la constitución de la Comunidad.
17. Del vuit regants identificats, a banda del seu domicili, s'especifica la seva majoria o no d'edat, fixada en aquesta època en 25 anys, i pel número de cèl·lula personal, document amb finalitat fiscal, antecedent de l'actual D.N.I., on s'especificava la classe de cèl·lula depenent dels impostos pagats –fins a 11 classes-, on hi constava una descripció física de la persona, sense fotografies.
18. Arxiu Històric de Tarragona (AHT). Ordenanzas Comunidad de Regantes. 29/11/1928.
19. Equivalències: 1 pta.: 34 quartos; 1 metre: 1pas, 1pam, 128 ratlles; 1Kg.: 2,5 lliures; 60 a, 84 ca: 1 jornal estadístic. Veure també: a) Ramon i Sumoy, Ricard. (2022). op. cit.,. p.141. b) Virgili i Virgili, Lluís (2011). “Llibre del Consell del Lloch de La Nou” (1649-1709). p. 47-51. Cossetània Edicions. Valls.
20. Arxiu Històric Tarragona (AHT). 21/05/1929. Expediente al Juzgado Municipal de La Comunidad de Regantes de La Nou de Gayá.
21. B.O.E. 25/07/1889. Titulo III. De la Comunidad de Bienes. Art. 392: Hay Comunidad cuando la propiedad de una cosa o de un derecho pertenece “pro indiviso” a varias personas. A falta de contratos o de disposiciones especiales, se regirá la Comunidad por las prescripciones de este título. Art. 393: El concurso de los partícipes, tanto en los beneficios como en las cargas, será proporcional a sus respectivas cuotas. Se presumirán iguales mientras no se demuestre lo contrario las porciones correspondientes a los partícipes en la Comunidad.
22. Diario Tarragona 04/11/1925. El Pantano del Gayá. a) Ramon i Sumoy, Ricard. (2022). op. cit., p.219-221, 239-247. b) Suñé Morales, Jordi (2009) “El Pantà del Gaià, un projecte que ve de lluny” Estudis Altafullencs. N.33. p. 157-164.
23. Diario de
Tarragona. 20/02/1969. El olvidado proyecto del Embalse del Gayá debe ser
reconsiderado.
24. Ramon i Sumoy, Ricard. (2022). op. cit.,. p. 425-440.
25. Blanch i Torrebadell, Joan Carles.(2011). op. cit.,. p.191.
26. Diario Tarragona. 31/12/1927. Gastos arquitecto provincial visitas proyecto traída de aguas a La Nou de Gayà.
27. Arxiu Municipal de La Nou de Gaià (AMLN). Acta 26/06/1935. “Alcalde: Daniel Roig Dalmau. Sessió extraordinària. Assumpte: portada d'aigües. Gestions davant el Govern de la Generalitat i pressupostos obres. S'acorda: “Fer totes les gestions necessàries per assolir l'aspiració unànime del poble per la portada d'aigües des del manantial de la Font dels Canons, que és la que actualment es nodreix el poble. Demanar pressupostos a les cases constructores de bombes, canonades i dipòsits en el termini de 20 dies. Interessar dels regants d'aquest terme que s'avinguin a que en cas de minva del manantial de la Font dels Canons per l'abastiment del poble, no s'oposin a que sia utilitzada el manantial de les Fontanilles, quines aigües són utilitzades actualment per regar”.
28. Ibídem. Acta 04/08/1935 “... així mateix s'acorda que el Sr. Alcalde, Daniel Roig, faci les gestions oportunes a prop dels senyors regants per veure de posar-se d'acord vers la manera de garantir l'abastament d'aigua de la població en el cas de que el cabal de la Font dels Canons no fos suficient, i que por lo tant, es tingués que utilitzar el de la Font de les Fontanilles, que és la que actualment serveix per a regar”. Acta setembre 1935. “L'alcalde informa que les gestions fetes davant els regants han resultat nul·les. Per aquest motiu acorda avisar a una representació dels regants, per tal que aquests parlin amb l'Ajuntament citant-los pel dia que vagi millor a tots”. Acta 20/10/1935. “El conseller Sr. Josep Mª. Virgili, demana que s'expliqui la resposta dels regants als acords de la Corporació, sinó es veurà afectada l'obra, i possibles conflictes futurs. L'alcalde diu que s'han fet gestions, però fins a dia d'avui no han contestat res en concret. S'acorda tornar a parlar amb els regants, i que s'encarregui el conseller Sr. Gibert”. Acta 10/11/1935 “Encara no es té una resposta ferma sobre l'afer dels regants, ja que s'han de reunir aquells”.
29. Ibídem. Acta 04/08/1935 Assumpte: Subvenció portada aigües: Ajuda de la Generalitat de 5.000 ptes. per la portada d'aigües al poble..... com en actes successives de sol·licitud de més subvencions i remissió del projecte als organismes públics. Actes 25/09/1935 i 20/10/1935.
30. Ibídem. Acta 03/11/1935. El pressupost de les obres és de 16.748 ptes. del constructor Francesc Miquel (Reus), i, “A fi de procurar els cabals necessaris per la realització de l'obra, s'insta a alguns veïns a que si volen aportar alguna quantitat abans de concretar un préstec en alguna entitat bancària”.
31. Ibídem. Acta 05/01/1936. ... s'acorda: - a) L'ampliació del dipòsit de distribució, creient que és insuficient el projectat de 25 m3, i fer-lo de 50 m3., suprimint de moment la caseta de protecció per no contar amb prou mitjans per la seva construcció. b) De les cinc fonts que foren projectades, suprimir-ne tres, que son: la del carrer Major, la de la plaça de l'Església i la del carrer Conde del Asalto. c) Afegir-hi un desaigüe d'una tinguda aproximada de 40 metres de la font que va emplaçada a la plaça del Centenari per conduir l'aigua que d'aquesta es perdi. d) Canviar la canonada d'impulsió i distribució per una d'uralita per ser més econòmic. e) Participar a la Generalitat de les modificacions.
32. Ibídem. Acta 13/01/1936. “Proposta d'executar les obres de conducció d'aigües. En quant a la construcció dels safareigs i abeuradors, el propietari serà oportunament compensat. El Sr. Alcalde -Daniel Roig- informa que en quant a les sobres d'aigua de la Font dels Canons, que com saben els Srs. Consellers, són de pertinença dels hereus de Josep Duch Gibert, s'ha entrevistat amb l'hereu, en Emili Duch Boronat, per tal d'arribar a un acord per l'adquisició per part de l'Ajuntament de dites sobres a fi de que no puguin presentar-se en l'esdevenidor qüestions sobre la propietat de las sobres de l'aigua. El dit Emili Duch, ven el dret de les sobres d'aigua a l'Ajuntament pel preu de 650 ptes., a falta d’aprovar pel Ajuntament, que ho fa per unanimitat”.
33. Ibídem. Acta 25/01/1936. El contractista d'obres Francesc Miquel, de Reus dona un pressupost de 20.125,21 ptes. amb l'obra i la maquinaria..... també sobre la possessió de les sobralles d'aigua de la Font dels Canons, a la Sra. Teresa Rovira Gibert, per 250 ptes., s'autoritza la compra per part de l'Ajuntament dels drets.
34. Diario Tarragona, 09/05/1936; La Vanguardia, 09/05/1936.
35. La Vanguardia, 13/07/1958.
36. Arxiu Municipal de La Nou de Gaià (AMLN). Acta octubre 1959.
37. Arxiu Històric de Tarragona (AHT). Carta M.O.P. 13/02/1979.
38. Ibídem. Carta M.O.P. 20/07/1977.
39. Arxiu Municipal de La Nou de Gaià (AMLN). Projecte any 1967.
40. Arxiu Històric de Tarragona (AHT). Carta Ixart al notario Crehuet. 09/03/1970.
41. Ibídem. Carta M.O.P. 13/02/1979.
42. Ibídem. Acta notorietat 14/05/1971.
43. Ibídem. Acta 20/07/1977.
44. Ibídem. Acta Requerimiento y Presencia. Notario: Deu Font (Vendrell). 06/07/1972.
45. Ibídem. Acta notorietat 17/07/1972.
46. Orden Ministerial 13/02/1968.
47. Arxiu Històric de Tarragona (AHT). M.O.P. Carta 02/10/1978. O.M. 26/07/1978.
48. Ibídem. Acta 20/07/1977.
49. Ibídem. Carta M.O.P. 13/02/1979.
50. Ibídem. Carta M.O.P. 03/05/1979.
51. Ibídem. Carta M.O.P. 28/05/1979.
52. Pascual, Manuel. (1998). “L'administració de les aigües subterrànies a Catalunya”. -racó.cat-
53. Arxiu Històric de Tarragona (AHT). Ref. 330-50-T1.
54. Real Decreto 931/1989 de 21 de Julio.
55. Ley 25/1998 de 31 de diciembre.
56. Revista El Nou Gaià -LNG-. nº. 4, pag. 28; nº 10 pag. 1-5 i 32-34; nº 12 pag. 42.
Lluís Virgili i Virgili
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada