Els Rovira de la Nou i els Rovira de Salomó, anotacions històriques des dels primers registres fins a inicis del Segle XIX

 

Els Rovira de la Nou i els Rovira de Salomó, anotacions històriques des dels primers registres fins a inicis del Segle XIX

 

Aleix Lluís Rovira i Miró (1).

Programa de Doctorat en Història Comparada, Política i Social

Universitat Autònoma de Barcelona

 

Resum

En aquest article s’estudien els individus que duien el cognom Rovira a la Nou de Gaià i Salomó des de l’inici dels registres documentals fins a principis del segle XIX. La informació presentada és part d’una recerca més àmplia que abarca tots els assentaments del Baix Gaià, entenent aquest territori com la comarca natural vertebrada al voltant del riu en el seu últim tram i enquadrada dins dels termes municipals moderns d’Altafulla, el Catllar, Creixell, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Berà, Tarragona (en la part corresponent a l’antic terme de Tamarit), Torredembarra, Salomó i Vespella de Gaià. (2) Aquesta recerca s’insereix en el context de l’anàlisi sociodemogràfic i històric dels grups familiars estudiats en les seves relacions entre ells i amb el territori que habiten.

Paraules clau: família, genealogia, demografia, societat, Baix Gaià, Rovira

Abstract

In this paper we study those individuals that bore the surname Rovira in la Nou de Gaià and Salomó in the period between the first appearance of the Family Name in the historical record until the early 19th century. The data presented in this paper is part of a larger research effort that encompasses all the settlements in the Baix Gaià area, a naturally-enclosed “comarca” that has the lower course of the Gaià river as its main artery and is located within the modern municipalities of Altafulla, el Catllar, Creixell, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Berà, Tarragona (in its northern third, corresponding to Tamarit’s old municipality), Torredembarra, Salomó and Vespella de Gaià. This research is best contextualised in the field of sociodemographic and historical analysis regarding the studied family groups in their interpersonal and local relations.

Key words: family, genealogy, demography, society, Baix Gaià, Rovira

 

I.                   Introducció

El present article és part d’un esforç de recerca ampli que hem volgut centrar en l’estudi de tots els individus cognomenats Rovira al Baix Gaià, comarca natural centrada en la conca ubicada al tram final del riu Gaià, i en l’anàlisi sociodemogràfic de les dades recollides en el transcurs d’aquesta investigació. En el primer dels capítols que formen la base per a aquest article reconstruïm la història dels Rovira de la Nou de Gaià des de l’establiment d’aquesta família al poble a finals del segle XVI fins a l’any 1800. Val a dir, però, que els descendents de la nissaga que descrivim no són els únics que duen actualment el cognom al poble, ja que a mitjans del segle XIX una altra família Rovira es va incorporar al veïnatge nouenc procedent de Bonastre.

El segon capítol que tractem en aquest article és el que dediquem als Rovira de Salomó. Es tracta d’un dels més breus de la nostra tesi i hem cregut convenient presentar-lo conjuntament amb el capítol dedicat als Rovira de la Nou arran de l’estreta relació que sempre ha existit entre ambdós pobles.

 

II.                Objectius i Metodologia

Els objectius de la recerca plasmada en aquest article són, per una banda, estudiar a nivell sociodemogràfic tots els individus i grups familiars que duien el cognom Rovira al Baix Gaià i, per l’altra banda, presentar les dades recopilades i analitzades, amb la intenció d’alleugerir la càrrega que suposa l’estudi dels nouencs i els salomonencs del passat a causa la manca de documentació que pateixen tant La Nou de Gaià com Salomó.

Les dades que s’exposaran s’han extret a través del buidatge dels llibres parroquials dels pobles del Baix Gaià, a més a més dels dels pobles i ciutats del voltant de la comarca; del buidatge dels manuals notarials de les rectories estudiades, dels manuals notarials d’Altafulla, Torredembarra i el Vendrell conservats a l’Arxiu Històric de Tarragona, de les comptaduries d’hipoteques, dels fogatges, dels capbreus, dels censos, dels padrons municipals, dels plets, dels amillaraments i d’arxius patrimonials privats.

 





III.             Els Rovira de la Nou de Gaià

La Nou és el poble més petit en extensió del Tarragonès, amb només 4,3 quilomètres quadrats, i el quart més petits en habitants de la comarca. Gaudeix actualment del seu màxim històric d’habitants, uns 635 segons les dades de l’Idescat pel 2023. Tot i la seva població històricament reduïda, la Nou és un dels pobles del Baix Gaià on la família o famílies Rovira han tingut més recorregut. La investigació genealògica a la Nou, però, resulta molt difícil arran de la destrucció de l’arxiu parroquial dues vegades: la primera durant la guerra del francès i la segona durant la guerra civil.

Tanmateix, els pocs documents que s’han conservat, i la mida reduïda del poble, han permès poder reconstruir la història dels nouencs, que sovint tendien a casar-se a pobles del voltant o a visitar les notaries dels muclis més grans que els envoltaven. Gran part de la informació que presentem ha estat trobada per Lluís Virgili i Virgili, de la Nou, que ha dedicat molts d’esforços a documentar tots els nouencs i nouenques que apareixen en la documentació dels pobles veïns, en la documentació administrativa i en la senyorial, els quals ha recopilat en el seu Arxiu de Cognoms de la Nou, avui en dia en mans de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i de l’Ajuntament de la Nou de Gaià.

Si es fa un cop d’ull al fogatge de 1497, en el que Altafulla i la Nou són recomptades juntes, i  al de 1553, ja per separat, s’adverteix ràpidament que al poble no hi ha cap llar on el seu cap de casa dugui Rovira com a cognom. Això es deu a que el primer Rovira que s’estableix a la Nou ho fa durant la segona meitat del segle XVI, en algun moment del període 1570-1599. Els antecedents dels Rovira del poble els hem de buscar, doncs, en altres poblacions: Tamarit i la Pobla de Montornès.

El 24 de maig de 1550, Pere Rovira i Francina, cònjugues de la Pobla de Montornès, i Francí Boada i Joana, cònjugues de Tamarit, signaven conjuntament amb els seus respectius fills, Joan Rovira i Elisabet Boada, uns capítols matrimonials per al futur matrimoni entre els dos joves. (3) Els pares de la núvia li van aportar de dot mitja casa, reservant-se’n l’altra meitat, que incloïa una botiga, durant dos anys. La casa estava situada a la vila de Tamarit a la zona anomenada “el Portinyol” o “el Portitxol”, un dels carrers de la Vila Closa, a la part de més amunt. A més a més de la casa, la núvia va rebre de dot diners, joies i una peça de terra a la zona anomenada “a Gaianell”. Joan era un dels fills cabalers dels seus pares, segurament el tercer i últim fill home que van tenir, i tenia dos germans grans: Bartomeu, l’hereu i avantpassat de la majoria dels Rovira de la Pobla de Montornès, i Jaume, que va morir jove però de qui en descendeixen la majoria dels Rovira de Creixell.

Va ser segurament en la casa del Portinyol on la parella Rovira i Boada van dur al món i criar els cinc fills que els coneixem: Jaume, Tomàs, Elisabet, Pere i Onofre.

Jaume va ser l’hereu dels seus pares i es va quedar a Tamarit. De tots els seus fills només en sbem d’una, Elisabet, que arribés a l’edat adulta. Tomàs va ser el primer en morir i va deixar dues filles. Elisabet es va casar amb el tamaritenc Jaume Fort. Onofre era sabater i es va instal·lar a Torredembarra, on li coneixem fills però no pas cap net. I, finalment, Pere, que era fill cabaler dels seus pares, tot i que segurament no el més petit:

 

I. Pere Rovira i Boada era fill dels sobredits Joan i Elisabet, cònjugues de Tamarit, i el primer Rovira en instal·lar-se a la Nou. Com molts altres membres d’aquesta branca familiar, la seva vida ha estat difícil de reconstruir a causa de la destrucció dels fons parroquials. Suposem que devia ser més jove que el seu germà Jaume, ja que Jaume sembla ser l’hereu dels seus pares. Era, potser, més gran que Tomàs, que no sembla disposar de grans béns, i que Onofre, que esdevé sabater a Torredembarra mentre que els seus germans continuen amb l’ofici de pagès. Pere, doncs, devia néixer a finals de la dècada de 1550 o a principis de la de 1560. No trobem cap referència o menció d’ell durant el segle XVI a Tamarit, ni als llibres sagramentals ni als manuals notarials. El fet que a Tamarit el llibre sagramental més antic de baptismes comenci el 1577 ens fa pensar que Pere no va casar-se a Tamarit ni hi va tenir fills, ja que no hi ha cap partida de baptisme de cap dels seus descendents.

El més segur, doncs, és que es casés amb una pubilla nouenca, es traslladés a la Nou per aquesta raó i fos allà on nasquessin els seus fills. Sabem que Pere estava casat amb Tecla i que ella va ser mare del seu fill Marc, però no hem trobat cap confirmació que també fos mare dels altres dos fills de Pere, que semblen ser significativament més grans que Marc. A Pere Rovira el trobem documentat per primera vegada a la Nou el 1599, tot i que ja hi devia ser de feia temps, fent de padrí de bateig del tamaritenc Jacint Folch (4) i apareixent a una afrontació de terres a Creixell. (5) A partir d’aquest moment Pere apareixerà bastant en els registres notarials dels pobles del Baix Gaià fins la dècada de 1630. D’aquestes aparicions en destaquen sobretot dues: la primera és la del 14 de setembre de 1621 a Tamarit, en els capítols matrimonials de Jaume Rovira, (6) vidu, i Magdalena Pons, vídua, en els quals es diu qui són els pares de Jaume i que Pere Rovira de la Nou és el seu germà. La segona aparició destacada és de 1604 en els Manuals d’Altafulla, quan Pere Rovira compra a Pasqual Plana i la seva dona Tecla un pati per edificar a la Nou que afronta a l’est amb la plaça, a l’oest amb els venedors, al sud amb la casa de Gabriel Virgili i al nord amb el cementiri de l’església. (7) Si no anem errats, aquesta parcel·la coincideix, si fa no fa, amb l’actual casa del número 2 de la Plaça de l’Església.

Pere Rovira de la Nou també apareix als manuals notarials de la Pobla de Montornès, on interacciona amb els seus cosins poblencs, als del Catllar, i als de Torredembarra. En aquests últims, l’any 1628, Pere Rovira de la Nou apareix conjuntament amb Jacint, son fill, i Antoni Martí de la Nou i Jaume, son fill, fent una venda a Rafael Boada de Torredembarra. (8) A més de Jacint, Pere sembla ser pare d’un altre Pere, que estava casat amb Joana. Tot i que hi ha la possibilitat que ambdós Peres siguin la mateixa persona, el fet que tant Jacint com un Pere tinguin fills al mateix temps i que el 30 de març de 1629 (9) Pere Rovira de la Nou major de dies intervingui en un inventari dels béns dels fills de Joan Rovira i Quitèria de la Pobla de Montornès, ens fa pensar que existia un Pere menor de dies que devia ser fill del major.

Finalment, tenim notícies d’una família composta d’un Pere Rovira i un Jacint Rovira, fill, residents a Ferran, terme de Tamarit, entre 1629 i 1632. (10) Ambdós eren adults i compartien la mateixa casa amb altres membres de la seva família, però en cap moment es diu que fossin de la Nou. Tanmateix, diversos aspectes ens fan pensar que es tracta dels Rovira nouencs.

En primer lloc, la combinació de Pere i Jacint Rovira, pare i fill, és molt característica i inusual. En segon lloc, tenim també llistes anuals dels combregants del terme de Tamarit dels anys anteriors a 1629 i posteriors a 1632, però només trobem aquesta família entre aquestes dues dates, cosa que indica que no vivien al terme fora d’aquest període. En tercer lloc, entre 1630 i 1632, els Rovira comparteixen llar amb Jaume Vidal i sa mare Magdalena, vídua, els quals tenen una relació explícita amb la Nou, ja que, el 1632, Jaume Vidal apareix com a absent de Tamarit per residir a la Nou. Els membres de la família Rovira anomenats en els diversos combregaments anuals són: Pere Rovira, Jacint, fill, muller sense nom, Elisabet, muller (podria ser la mateixa que l’anterior), Tecla (descrita com a filla) i Marquet Rovira. En l’última llista de combregants on apareixen aquests Rovira, la de 1632, ja no hi surt Pere Rovira i Jacint és el cap de casa . En el probable cas que aquests siguin els Rovira de la Nou, això indicaria que Pere Rovira de la Nou devia morir segurament entre la redacció de la llista de combregants de 1631 i la de 1632. Pere va ser pare de:

1.      Jacint Rovira, que segueix.

2.      Pere Rovira. De Pere i Joana, la seva muller, en sabem ben poca cosa. Ell devia ser fill de Pere Rovira i Boada, com argumentàvem anteriorment, i d’ella només en coneixem el nom. La parella van ser pares de Marc, confirmat a Tamarit el 1624. (11) També a Tamarit hi ha les confirmacions de dues xiquetes que són filles d’un Pere Rovira i d’una Joana, però en aquests casos no en diu la procedència dels pares. Tanmateix, la coincidència de noms ens fa pensar que també eren fills de Pere i Joana de la Nou. Aquestes xiquetes eren Tecla i Elisabet i van ser confirmades a Tamarit el 1616. (12)

A banda d’aquestes confirmacions, no hem trobat més informació referent a la parella i els seus fills. Podria ser que marxessin del poble o que morissin, ja que tot indica que no continuaren a la Nou.

3.      Marc Rovira era fill de Pere Rovira de la Nou i de Tecla. Les dates de la vida de Marc en referència a les dels seus germans ens fan pensar que molt possiblement fos fill d’un segon matrimoni del seu pare. La seva primera aparició, si no tenim en compte el Marquet Rovira que vivia a Ferran en el període 1629-1632, és en un encant dut a terme a la Pobla de Montornès l’any 1642 on es venien els béns que els soldats castellans havien deixat enrere en fugir de Catalunya. (13)Marc va comprar-hi una camisa de tela.

Poc després, el 19 de gener de 1645, Marc va establir capítols amb la poblenca Elisabet Soler, filla i pubilla de Pere Soler i Caterina. (14) Per al matrimoni ell va rebre consentiment de Joan Busquets, notari i cosí germà seu, d'Elisabet Rovira, cunyada seva que és descrita com a senyora maiora i potenta i usufructuària dels béns del difunt Jacint Rovira, i de Jacint Rovira, son nebot i fill de Jacint Rovira i Elisabet. En els capítols s’estableix que Marc Rovira entrarà en la heretat dels Soler a la Pobla de Montornès i el nuvi, per tant, passarà a residir a la Pobla de Montornès. La descendència d’aquest matrimoni no arriba mai a ser massa nombrosa, però sobreviu fins almenys el segle XIX.

 

II. Jacint Rovira era pagès i fill de Pere Rovira i Boada i o bé fill  d’una mare desconeguda o de Tecla. Devia néixer a la Nou vers la dècada de 1590 i segurament es devia casar també al poble. La seva muller, Elisabet, era segurament germana o cunyada de Josep Térmens, paraire del Pont d’Armentera.(15) La primera aparició de Jacint és el nou de gener de 1611, quan els seus fills, Jacint i Pere, són confirmats a Tamarit. En altres poblacions ens hem trobat amb infants sent confirmats als pocs mesos de néixer, així que és ben possible que ambdós fills fossin nadons o poc més grans. Jacint i Pere, fills, segurament no arribaren a l’edat adulta, cosa especialment probable en el cas de Pere, ja que tot i que Jacint i Elisabet tenen més endavant fills adults amb aquests noms, Jacint i Pere, ambdós s’haurien casat per primera vegada molta grans en comparació amb les edats habituals (un mínim de 43 anys en el cas de Jacint i de 56 en el cas de Pere).

Jacint Rovira va ser jurat de la mà mitjana de la Nou el 1634 (16) i el 1638 el trobem comprant terres als Masos de Rubials a Rafael Plana i fent un censal mort amb Mateu i Magdalena Dalmau. (17) Jacint ja era mort l’any 1645 quan és descrit com a difunt en els capítols matrimonials de son germà Marc. (18) Elisabet llavors era vídua, però el 1654, any en què el seu fill Jacint contrau matrimoni al Catllar amb Magdalena Tarrés, ja havia traspassat.

Jacint i Elisabet van ser pares de:

1.      Jacint Rovira, que segueix.

2.      Elisabet Rovira era filla de Jacint Rovira i d’Elisabet. D’ella en sabem que el 6 d’agost de 1648 va fer capítols a la Pobla de Montornès amb el poblenc Francesc Baldrich, fill hereu de Joan i Anna. (19) Per casar-se, Elisabet va rebre el consentiment de sa mare, de son germà Jacint Rovira i dels seus oncles Marc Rovira, pagès de la Pobla de Montornès, i Josep Térmens, paraire del Pont d’Armentera. En els capítols s’hi descriu la dot d’Elisabet, que havia estat determinada en el testament que son pare havia dipositat a la vicaria de la Riera i que consistia en 250 lliures, a més a més de roba i joies.

3.      Jaume Rovira era pagès i fill de Jacint i Elisabet, segurament germà petit de Jacint i germà gran de Pere i Josep. Sembla que ja era adult l’any 1651, quan és mencionat com a votant en l’elecció dels membres de la Junta del Morbo de la Nou. (20) Es va casar el primer de març de 1665 a Nulles amb Elisabet Ballester, filla de Joan i Elisabet, tots tres naturals de la vila. (21) Arran del matrimoni, Jaume es va traslladar al poble de la seva dona, on va morir el 21 d’octubre de 1676. (22)

En els escassos onze anys que durà el seu matrimoni, Jaume i Elisabet van tenir quatre filles, almenys tres de les quals van arribar a l’edat adulta i van casar-se a Nulles.

4.      Pere Rovira era pagès i fill de Jacint i Elisabet. Es va casar el segon dia de gener de 1667 a Vilabella amb Paula Figuerola, filla de Joan, pagès dit del Pou, i Caterina, tots tres de Vilabella. (23) Abans de casar-se la parella va fer capítols matrimonials a la rectoria de Vespella el primer de desembre de 1666, (24) en els quals es relata que Pere va aportar al matrimoni 300 lliures en condició d’aixovar o dot, ja que Paula era la pubilla dels seus pares. Pere va traslladar-se al poble natal de la seva dona i hi va viure fins el dia de la seva mort, el 21 d’octubre de 1691. (25)

Abans de la seva arribada no hi havia cap altre Rovira documentat a Vilabella, però gràcies a ell el cognom va anar esdevenint comú al municipi durant les dècades i segles posteriors a la seva mort. Pere Rovira, doncs, és el genearca dels Rovira de Vilabella, una branca amb línies secundàries a Vallmoll, Alió i Valls, entre d’altres.

Pere i Paula van estar casats durant uns vint-i-quatre anys. Durant aquest període van dur al món conjuntament un total de quatre fills i cinc filles.

5.      Josep Rovira era escrivent i notari i fill de Jacint i Elisabet. El 1667 va ser padrí de Joan Rovira i Figuerola, nebot seu, i en la partida de baptisme se’l descriu com a escrivent de la Nou resident a Tarragona, (26) on hi era almenys des de 1663, quan segons Isabel Companys era escrivent de la cúria reial a la ciutat. (27) Quan va contraure matrimoni amb la tarragonina Maria Donet, filla de Ramon i Estefania, el 17 d’octubre de 1683, ja se’l descriu com a doctor i notari. (28) Segurament la família visqué al carrer de la Destral, ja que més tard Ignasi Josep Rovira i Donet, fill de la parella, és descrit com a resident en aquesta via.

Josep Rovira va morir a Tarragona el 29 de setembre de 1708 (29) i va ser enterrat al desaparegut Convent de Sant Llorenç de l’Ordre dels Descalços. Va deixar un fill i quatre filles. El fill, Ignasi Josep, va ser també escrivent. Va morir fadrí (30) i va deixar tots els seus béns a Maria, germana seva casada amb el notari tarragoní Ignasi Gelambí, en les seves últimes voluntats, fetes el 25 d’abril de 1753 davant del notari tarragoní Salvi Rovira. (31)

6.      Tecla Rovira, de qui no en sabem el parentiu i podria ser filla de Jacint Rovira, major, i Elisabet o de Jacint Rovira, menor, i Magdalena, la seva primera esposa. Sí que en sabem, però, que era de la Nou, que vivia a Salomó i que estava casada amb el salomonenc Pau Guasch. L’hem trobat mencionada un sol cop, al capbreu de Salomó de 1704, (32) en què Pau Guasch, ja vidu, diu que havien fet capítols l’any 1679. Madrona Guasch i Rovira, filla pubilla del matrimoni, estava casada a Salomó amb un home anomenat Josep Rovira.

 

III. Jacint Rovira. Era pagès i segurament el fill més gran supervivent de Jacint i Elisabet. Va contraure matrimoni al Catllar amb Magdalena Tarrés, filla de Gabriel i Magdalena, pagesos del Mas de la Bals, del terme del Catllar, el primer de juny de 1654. (33) La parella va fer capítols en mans del notari tarragoní Joan Busquets el 12 de maig de 1654, que ens han estat impossibles de localitzar. Aquest matrimoni no devia durar gaire i no en coneixem descendència

Morta Magdalena, Jacint va contraure matrimoni amb Caterina Sanabra en un moment indeterminat abans de l’any 1670, quan Caterina va fer de padrina a Caterina Rovira i Ballester de Nulles, neboda seva. (34) L’origen de Caterina no el sabem i, de fet, el seu cognom només apareix en el matrimoni i els capítols matrimonials del seu fill Marc, quan ella ja és morta. Guiant-nos pel cognom, és possible que fos de Bonastre, cosa que no hem pogut comprovar a causa de la manca d’alguns dels llibres sagramentals del poble.

Jacint va ser un dels votants quan els caps de casa nouencs van escollir els membres de la junta del morbo el 1651 (35) i el 1659 apareix a les afrontacions donades de la casa de Nicolau Fortuny, gendre de Tecla Virgili. (36) Aquest document ens permet saber que Jacint Rovira vivia a una casa que afrontava amb la Plaça, de ben segur ubicada a la mateixa parcel·la que havia comprat son avi Pere el 1604. Apareix també en el capbreu de 1672, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. (37) Encara era viu el 1692, any en què va ser jurat major de la Nou, essent-ho per primer cop l’any 1661, (38) però ja era mort el 1703, quan Caterina és descrita com a vídua en els capítols del seu fill Francesc.

Jacint i Caterina van tenir almenys cinc fills:

1.      Isidre Rovira i Sanabra, que segueix.

2.      Francesc Rovira i Sanabra. Era pagès. D’ell en sabem que va ser confirmat a Torredembarra el 1683 (39)i que just vint anys després va contraure matrimoni amb Úrsula Bellver, vídua de Fèlix Bofarull i filla de Josep Bellver i Maria de Valls, el dia 12 de setembre de 1703. (40)

Francesc Rovira i Sanabra morí relativament jove. Va fer testament el 4 d’abril de 1709, (41) just sis anys després del seu casament amb Úrsula Bellver, i va traspassar el dia 8 d’Abril. (42) Úrsula el precedí a l’altre món 9 dies abans. (43) En el seu testament, Francesc Rovira escollí sa sogra Maria Bellver i a son germà Isidre Rovira i Sanabra, de la Nou, com a marmessors. Elegí sepultura en el vas de la confraria del Santíssim Nom de Jesús de l’església parroquial de Sant Joan i demanà que es cantessin trenta misses a l’altar major del monestir del Carme i trenta més al convent dels caputxins de Valls. Dels seus tres fills vius, anomenats Josep, Francesc i Joan, als dos últims els llega 30 lliures a cadascun en el moment en que contraguessin matrimoni. Establí, també, que en cas de morir l’hereu, Josep, de poc més de 4 anys, serien hereus Francesc, primer, i Joan després en cas de ser l’últim germà supervivent; si només un dels dos germans menors morís, el que sobrevisqués rebria la seva part de l’herència; si tots els fills morissin sense descendència o sense fer testament, la quantitat donada per Caterina i Isidre Rovira els seria retornada a ells o als seus successors. Finalment, llegà 20 lliures a la seva sogra Maria Bellver.

Francesc i Úrsula van dur quatre fills al món durant els seus sis anys de matrimoni: Isidre, Josep, Francesc i Joan. D’aquests quatre, el primer, Isidre, devia morir abans que els seus pares, ja que no apareix al testament de Francesc. La descendència de Francesc i Úrsula continua a Valls fins almenys la segona meitat del segle XIX.

3.      Miquel Rovira i Sanabra. Era també fill de Jacint i Caterina. L’única notícia que tenim d’ell és que, com els seus germans, va ser confirmat a Torredembarra el 1683. És possible que morís jove o que emigrés a algun altre poble.

4.      Maria Rovira i Sanabra es va casar per primera vegada amb Josep Soler, de Vila-rodona. També a Vila-rodona l'11 d'octubre de 1725 es va tornar a casar, aquest cop amb Joan Soler, que també era vidu. (44)

5.      Marc Rovira i Sanabra. Era pagès i fill de Jacint i Caterina. Va ser confirmat a Torredembarra el 1683 i va contraure matrimoni per primera vegada a Valls el 14 d’abril de 1720, (45) quan ja tenia almenys 37 anys, una edat prou avançada. La seva primera dona va ser la vallenca Magdalena Borràs i Thomàs, filla de Francesc i Magdalena, amb qui va fer capítols matrimonials el 14 de febrer del mateix any, en poder de Joan Cosidor, notari de Valls. (46)

En els capítols de la parella s’hi entén implícitament que Magdalena Borràs és relativament destituta. Com la núvia era menor d’edat, és a dir, menor de 25 anys, Magdalena va necessitar rebre el consentiment del seu oncle, que li feia de tutor des de la mort dels seus pares. Segons els capítols, Marc aniria a viure a la casa d’ella. Ell va rebre el consentiment del seu germà i d’altres parents per casar-se. Isidre Rovira, germà seu, li va prometre aportar-li la quantitat de 300 lliures en aixovar per al matrimoni.

Després d’haver dut un fill i una filla al món, però, Magdalena morí el 14 de gener de 1726 (47) després de menys de sis anys de matrimoni. Marc tornà a casar-se, aquest cop amb la vallenca Elisabet Castells i Mas, filla de Joan i Anna Maria, el 6 de gener de 1728. (48)

Marc i Elisabet feren capítols el 7 de desembre de 1727, també en mans del notari vallenc Joan Cosidor. En els capítols se’ns informa que la núvia aportava al matrimoni 40 lliures entre mobles i diners. (49)

No hem pogut localitzar a Valls la mort de Marc Rovira ni la d’Elisabet Castells.

Marc i Magdalena van dur al món a Magdalena i Francesc. Marc i la seva segona esposa Elisabet van tenir conjuntament a Joan, Josep, Francesc i un altre Francesc. La repetició de noms ens fa pensar que els dos primers Francescs devien morir d’infants. Els descendents de Marc, Magdalena i Elisabet continuen a Valls fins a finals del segle XVIII, moment en què els perdem la pista, possiblement per emigració cap alguna altra població.

 

IV. Isidre Rovira i Sanabra o Isidre Rovira major. Era pagès. El primer cop que apareix és l’any 1683, quan va fer de padrí de confirmació a Torredembarra de son germà Miquel. (50)El set de febrer de 1690 es va casar a Vila-rodona amb la vila-rodonina Maria Soler i Toldrà, filla de Francesc i Maria Anna, (51) i ambdós es van instal·lar a la Nou.

L’any 1699 va assistir a una reunió entre els jurats d’Altafulla i els de la Nou com a part del segon grup per tal de negociar una nova concòrdia entre ambdós poblacions per repartir-se l’allotjament i provisió de soldats. (52) El 24 de setembre de 1704 va ser padrí d’Isidre Rovira i Bellver, nebot seu (53) El 1707 la casa d’Isidre Rovira apareix a les afrontacions de la casa de Tecla Virgili i Rocamora, (54) fet que ens indica que la família Rovira seguia vivint a la casa construïda a la parcel·la que havia estat comprada per Pere Rovira i Boada el 1604.

Isidre Rovira va ser jurat el 1699, el 1707 i el 1708, regidor primer els anys 1718, 1723-24, 1727-1727, 1731-1732, 1734-1735. (55) Va ser testimoni per Joan Virgili dit del Castell, en un procés que havien encetat contra ell el matrimoni tarragoní Pastor i Macip. (56) En el moment de declarar, el 9 de febrer de 1732, Isidre tenia uns 63 anys. Devia haver nascut, per tant, vers els anys 1668 o 1669. Desconeixem la seva data de mort, però potser ja havia traspassat el 1740, ja que en aquest any Isidre Rovira, menor, és regidor de la Nou i, per tant, el possible cap de la unitat familiar.

Isidre i Maria van tenir, segurament, dos fills:

1.      Isidre Rovira i Soler. Que segueix.

2.      Carles Rovira i Soler. Era, segurament, fill d’Isidre Rovira, major, i Maria Soler. D’ell en sabem molt poc. Suposem que era fill i germà d’Isidre, major, i d’Isidre, menor, respectivament pel fet que simplement no sembla que hi hagi cap altre Rovira a la Nou en aquesta època.

La seva segona aparició, quan segurament ja devia ser mort, és en el testament de sa filla Maria, fet a la Nou el 6 de setembre de 1789. Maria era vídua de Ramon Ferlando  i filla de Carles i de Maria Sagalà. Va morir amb setanta anys, cosa que ens indica que el matrimoni dels seus pares es devia produir anteriorment a l’any 1719. (57)

De Carles no en coneixem cap altre fill ni quin devia ser el moment de la seva mort. Amb Maria Sagalà ens passa el mateix, i de Maria Rovira i Sagalà en sabem que el 1789 era vídua de Ramon Ferlando de la Nou, amb qui tenia quatre fills supervivents, i que no tenia gaire patrimoni, ja que en seu testament deixa només un sou a cadascuna de les seves dues filles “per comprar-se veta per unes espardenyes” i deu rals al seu fill cabaler.

 

V. Isidre Rovira i Soler o Isidre Rovira menor. Era pagès i el fill gran i hereu d’Isidre Rovira, major, i Magdalena Soler, tal i com es referencia el 1765 en una venda conservada a l’Arxiu Històric de Tarragona quan Joan Rovira és descrit com a hereu del seu pare i del seu avi, ambdós dits Isidre Rovira.(58)

Isidre Rovira, menor, apareix documentat per primera vegada l’any el 18 de novembre 1707 fent d’escrivent, feina que anirà fent de manera repetida. (59) En destaca l’acta del consell de la Nou del 23 de febrer de 1708, (60) any en el qual Isidre Rovira, major, és un dels jurats del Poble. Isidre Rovira menor, doncs, sabia llegir i escriure. Tenint en compte la data de matrimoni dels seus pares, en el moment de redactar l’acta, Isidre podia tenir com a màxim uns divuit anys.

Contragué matrimoni amb Antònia Mestre en algun moment anterior a l’11 de març de 1725, quan ella fa de padrina d’Antònia Giralt, de Vespella, ja amb el nom d’”Antònia Rovira de la Nou”. (61)

En el mandat dels anys 1739-40, Isidre Rovira, menor, és un dels regidors de la Nou, (62) L’última referència documental que tenim d’ell és de relativament poc després, quan el 22 de març de 1745 va fer de padrí de bateig d’Isidre Rius, de Bràfim. (63) El 9 d’octubre de 1747, en canvi, quan Antònia Rovira, de la Nou, va fer de padrina a Joan Alegret del Catllar, Isidre ja era mort, ja que la seva dona era descrita com a vídua. (64)  Devia rondar la cinquantena en el moment del seu traspàs. Antònia Mestre encara era viva l’any 1755, ja que el 15 de gener d’aquell any va fer de padrina de la vespellenca Antònia Mercader i Dalmau. (65)

Isidre i Antònia van ser pares de dos fills i dues filles:

 

1.      Antònia Rovira i Mestre. És probable que fos la primogènita d’Isidre Rovira i d’Antònia Mestre. Antònia és la primera Rovira de la Nou a dur el seu nom, tant en la versió masculina com en la femenina, i inaugura una tendència que durà a Anton a convertir-se en un dels noms familiars per excel·lència dels Rovira de la Nou.

D’Antònia no en sabem quan va néixer, però, com hem dit, deduïm que era la primogènita del matrimoni per què va contraure matrimoni a Creixell el 21 d’abril de 1743, moment en que devia ser molt jove. (66)

Qui va casar-se amb Antònia va ser Pere Pau Rovira i Recasens, mariner creixellenc fill de Joan Pau, també mariner, i Elisabet. Pere Pau, com la majoria de Rovires creixellencs, era descendent de Jaume Rovira, fill dels poblencs Pere Rovira i Francina, i, per tant, cosí sisè de la seva dona. La parella va fer capítols en mans del notari Jeroni Clariana el 25 de gener de 1743, (67) en els quals s’especifica que a Antònia li pertocaven per dot un total de 325 lliures, dues caixes guarnides de noguer o d’àlber amb els seus panys i claus, una de les quals amb calaixos, un vestit d’escot negre amb part de seda a sobre, un vestit de borgonya, un vestit d’escot de flandes i per sota un vestit d’estamenya glaçada, unes faldilles de sargé, un mantó d’estam prim, un matalàs, una flassada de la forma del matalàs, un bancal, una dotzena de camises noves de bri, una camisa de tela i sis de servei, quatre llençols prims, dues coixineres de tela, una dotzena de tovallons de fil i cotó, unes estovalles del mateix i tota la roba de quan era fadrina.

Antònia Rovira i Mestre i el seu marit van fer vida a Creixell i va ser en aquesta població que Antònia va morir l’onze de setembre de 1788. (68) En el seu òbit se’ns diu que era filla d’Isidre Rovira i Antònia Mestre, cònjugues difunts de la Nou, i que va fer testament a Creixell.

2.      Joan Rovira i Mestre, que segueix.

3.      Maria Rovira i Mestre. Era filla d’Isidre Rovira, menor, i d’Antònia Mestre. D’ella en tenim poques notícies i només en sabem tres coses: que es va casar a Bràfim amb Josep Cases, fill de Joan i Teresa, el 19 de novembre de 1752, (69) amb qui va tenir almenys tres fills; que l’any 1781 ja era vídua, ja que se la descriu així en els desposoris de son fill (70) i, finalment, que va traspassar a Bràfim el 24 de febrer de 1793 havent fet testament a la comuna de Bràfim.(71)

Maria i Josep van dur dos fills i una filla al món: Josep, Josep i Antònia.

4.      Anton Rovira i Mestre, que segueix.

 

VI. Joan Rovira i Mestre. Era pagès i el fill hereu d’Isidre Rovira, menor, i Antònia Mestre. El 9 de juliol de 1771 va declarar com a testimoni en una investigació sobre els límits de les propietats del pagès nouenc Andreu Dalmau feta davant del notari torrenc Jeroni Cabanyes. (73) En aquell moment, Joan diu tenir uns 48 anys. El seu any de naixement seria, doncs, 1723. El primer cop que apareix a la documentació és quan va fer de padrí a Creixell d’Elisabet Rovira i Rovira, sa neboda, el 2 d’octubre de 1749, moment en que encara era fadrí.[73] Dos anys després, Joan és llistat com a l’únic cap de casa de la Nou que duu el cognom Rovira, fet que es repeteix l’any 1766 quan es torna a redactar una llista de caps de casa. (74) A més a més, Joan Rovira va ser regidor primer a la corporació municipal de la Nou els anys 1752, 1756, 1759 i 1770. (75)

Va contraure matrimoni amb Antònia Gavaldà i Roig, de Constantí, filla de Vicenç i Teresa, en algun moment entre 1749, quan era fadrí, i 1759, any aproximat del naixement de la seva primogènita, Antònia.

Apareix en alguns documents diversos, com per exemple quan comprà una peça de terra de mig jornal a la partida de la Coma al també nouenc Joan Virgili el 16 d’abril de 1759, (76) quan comprà una casa, veïna de la seva, a la Plaça de la Nou a Miquel Sagalà i Perelló, pagès del Pla de Santa Maria nascut a la Nou, el 5 de desembre de 1767 pel preu de 80 lliures, (77) o quan apareix com a batlle de la Nou l’any 1773. (78) Surt per penúltima vegada just abans del seu testament quan va ser triat marmessor en el testament de son germà petit, el qual va firmar en nom seu el 17 d’agost de 1778. (79)

Va atorgar les darreres voluntats a la seva cambra de casa seva a la Nou menys de dos mesos després que ho fes son germà, el 8 d’octubre de 1778. (80) En el seu testament, Joan es va descriure com a fill d’Isidre Rovira i d’Antònia Mestre, va demanar ser enterrat al cementiri de la Nou i va elegir com a marmessors de les seves darreres voluntats amb Joan Bellver, son gendre, i a Josep Martí de Salomó. Josep estava casat amb una Rosa Rovira que és ben possible que fos família propera del testador. Joan, a més, assigna diners pel seu enterrament i les misses i altres litúrgies acostumades, deixa a la seva vídua l’usdefruit dels seus béns mentre ella visqui, 900 lliures i robes per a la seva filla Rosa per quan contragui matrimoni sempre que ho faci amb el consentiment de sa mare o de qui pertoqui. De la resta dels seus béns en va fer hereva la seva filla Antònia i, en el cas de la seva mort sense fills, a Rosa o qui toqués per línia de primogenitura. Quan Antònia Gavaldà i Roig va fer el seu últim testament a la Nou el 28 d’agost de 1780, (81) el seu marit ja era mort, ja que ella hi és presentada com a vídua. El testament d’Antònia es va obrir el 3 de desembre de 1782, així que devia morir poc abans d’aquesta data..

Joan i Antònia van tenir dues filles: Antònia i Rosa. Com hem vist, Antònia era l’hereva dels seus pares, ja que no tenia cap germà home. Tot sembla indicar, doncs, que és en aquest moment quan els habitants de la casa de la Plaça de la Nou o de l’Església, la que havia estat construïda a la parcel·la comprada per Pere Rovira i Boada el 1604, van deixar de dur el cognom Rovira.

1.      Antònia Rovira i Gavaldà fou l’hereva dels seus pares. Segons el seu testament, va néixer pels volts de 1759 i havia contret matrimoni amb Joan Bellver i Coll, de la Nou, fill de Joan i Maria Anna, abans de l’any 1778, quan Joan és descrit com a gendre en el testament de Joan Rovira i Mestre.

Va fer testament a la Nou el 23 de juny de 1809, (82) a l’edat de cinquanta anys. En el seu testament va fer hereu universal al seu fill Pau, amb la condició que Josep Bellver, son marit, pogués tenir l’usdefruit de tots els seus béns fins que morís. Antònia també llega a cadascuna de les seves filles una dot de 700 lliures, que es reduiria a 200 si les filles es casaven sense el consentiment de son pare i son germà. L’única filla anomenada és Antònia, però en el testament de Joan Bellve (83) també hi són anomenades les altres.

Antònia Rovira i Joan Bellver van ser pares de tres filles i un fill: Antònia, Maria, Rosa i Pau Bellver i Rovira.

2.      Rosa Rovira i Gavaldà. Era filla de Joan Rovira i Antònia Gavaldà. En el testament de sa mare, el 1780, li van ser llegades 150 lliures pel seu dot, fet que indica que encara era fadrina, quantitat a la que s’hi sumaven les 900 lliures de dot que li van ser assignades per son pare en el seu testament de 1778. A més a més de diners, Antònia Gavaldà va deixar a la seva filla els ítems següents: les robes de botiga que li pertoquessin, roba blanca (sis llençols, dos de tela i quatre de bri, dos de casa i els altres dos de sa àvia), una dotzena de tovallons i unes estovalles, tres tovalloles (una de tela i dues de pinyó), camises per la caixa (dues dotzenes, cinc de tela i les altres de llinet i bri amb mànegues de tela), dues enagües (unes de tela amb puntes i unes de bri), una calaixera, un matalàs, una vànova, una de les dues caixes de sa mare i els mocadors i minúcies que acordi amb sa germana.

Rosa va contraure matrimoni amb Pau Fortuny de la Nou, amb qui tingué diversos fills, inclosos Joan, Josep, Antònia, Pau i Rosa. (84) Desconeixem quan va morir.

 

VI. Anton Rovira i Mestre. Era pagès i segurament el fill més petit d’Isidre Rovira, menor, i Antònia Mestre. Va ser confirmat al Catllar el 7 de desembre de 1731, on un Isidre Rovira, potser son avi patern, li va fer de padrí. (85) Molt probablement devia haver nascut no gaire abans de la seva data de confirmació.

El següent cop que tornem a trobar a Anton és quan va fer de padrí a Creixell de sa neboda Maria Antònia Rovira i Rovira el 12 d’agost de 1753, moment en el que encara era fadrí (86) Gràcies a un plet conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (87) ocorregut entre Anton Rovira i son sogre, Joan Gibert, l’any 1774 per disputes patrimonials, podem saber que el 27 de setembre de 1767 Anton havia contret matrimoni amb la nouenca Maria Gibert i Padró, que en aquell moment tenia poc més de setze anys, ja que ella havia nascut el 15 de febrer de 1751. La diferència d’edat entre els dos nuvis era, doncs, d’una vintena d’anys com a mínim. La parella havia fet capítols matrimonials en poder del notari Josep Sunyer i Sagàs de Torredembarra el dia 9 d’aquell mateix mes, que semblen estar perduts.

El plet entre sogre i gendre ens deixa també una frase interessant, ja que s’hi diu que Joan Gibert “és home de caràcter fort, estrany i amic de les baralles i que no respecta ningú”. No és d’estranyar que ambdós homes xoquessin, ja que com veiem en els testaments de Joan Gibert i Josepa Padró, sogres d’Anton i pares de Maria, fets un cop son gendre ja era mort, l’hereva única del seu patrimoni és precisament Maria Gibert i Padró, la qual és esmentada de manera indirecta com a habitant amb els seus fills en la casa dels seus pares, que ells tenien per herència de la banda Padró.

Pensem doncs, que Anton Rovira va contraure matrimoni amb la pubilla Gibert i Padró i que ambdós s’instal·laren a casa d’ella. Tot i que ens ha estat impossible comprovar-ho, tenim la sospita que la casa de Josepa Padró és la mateixa on quasi una centúria més tard residia l’ancià Anton Rovira i Gibert, fill d’Anton i Maria, i la seva descendència segons un dels padrons (88)de la Nou: al número 16 del carrer de la Plaça, l’actual carrer del Castell.

Quatre anys després del plet, sembla que la relació entre sogre i gendre havia millorat, ja que Anton elegeix al seu sogre, Joan Gibert, com a marmessor del seu testament conjuntament amb el seu germà Joan Rovira. El testament va ser redactat el 17 d’agost de 1778(89) i en el document el testador especificava que deixava 100 lliures i roba a la seva filla Antònia com a dot per quan contragués matrimoni, 50 lliures al seu fill Joan quan prengués matrimoni i feia hereu universal al seu fill Anton.

Maria era encara jove quan va morir el seu marit abans de l’any 1782, quan sa mare, Josepa Padró, redacta testament a la Nou i la nomena hereva universal.

 

1.      Antònia Rovira i Gibert. Era, probablement, la primogènita. Va contraure matrimoni, segurament a la Nou, amb Anton Canyelles, de Torredembarra, abans de l’any 1797. Va ser també a Torredembarra on Antònia Rovira i Gibert va morir el segon dia de febrer de l’any 1841. (90) Segons el seu òbit, tenia 76 anys en el moment de la seva mort. Tanmateix, aquesta informació devia ser errònia, ja que si fos certa Antònia hauria nascut el 1765, dos anys abans del matrimoni dels seus pares.

Antònia i Anton van dur al món quatre fills i tres filles: Salvador, Maria, Josep, Rosalia, Antònia, Anton i Joan.

2.      Anton Rovira i Gibert. Era pagès i l’hereu dels seus pares. Va fer capítols matrimonials amb Teresa Güell i Llagostera, de Roda, filla de Josep i Maria, el 5 de maig de 1797 en poder del notari torrenc Antoni Fontanilles. (91)El nuvi era l’hereu dels seus pares, especialment del patrimoni matern, i la núvia va aportar 425 lliures i roba al matrimoni en forma de dot. Anton va enviudar a partir de l’any 1853, moment en què Teresa Güell va  testament (92) Gràcies als padrons que es conserven a l’Ajuntament de la Nou, sabem que l’any 1857 encara vivia i ho feia conjuntament amb son fill, nora i nets, al número 16 del carrer de la Plaça, l’actual carrer del Castell. D’Anton no en coneixem l’òbit ni si va testar, però sí que en el padró de l’any 1857 declarava tenir 83 anys i que en el de 1860 ja no hi apareix, fet que ens fa pensar que devia morir entre aquestes dues dates. Si l’any 1857 tenia 83 anys, devia haver nascut cap a l’any 1774.

Anton i Teresa van ser pares de tres filles i un fill: Magdalena, Josefina, Francesca i Josep. La seva descendència continua al poble durant els segles XIX i XX i els descendents de Josep que duen el cognom Rovira arriben fins a l’actualitat.

3.      Joan Rovira i Gibert. Era el fill més jove d’Anton Rovira i Maria Gibert. Va ser dut a confirmar a la Pobla de Montornès el 1776 (93) segurament no gaire després del seu naixement, i li va fer de padrí Joan Gibert, son avi.

Joan va contraure matrimoni a Vespella amb la vespellenca Magdalena Rioner i Ferrer, filla de Joan i Paula, el 26 de febrer de 1805. (94) La parella havia fet capítols el dia 24 d’abril del mateix any en mans del notari Anton Fontanilles de Torredembarra, els quals no hem pogut localitzar. De ben segur, però, Joan devia rebre en els capítols les 50 lliures promeses en el testament de son pare per quan es casés. La parella, però, es va instal·lar a la Nou.

Tant Joan com Magdalena ja eren morts l’any 1848, quan es diu que són difunts en la partida de baptisme de Pau Rovira i Ramon, (95) net seu.  No en coneixem la mort ni si van testar a causa de la destrucció parcial del fons parroquial de la Nou de Gaià.

Joan i Magdalena van tenir quatre filles i tres fills: Maria Magdalena, Quitèria, Antònia, Isidre, Josepa, Joan i Pau. La descendència de la parella continuà al poble durant les centúries següents. Joan i Magdalena són, de fet, els avantpassats de la majoria dels Rovires de la Nou dels segles XIX i XX.

 

 

Cloenda

Com dèiem al principi, la nostra investigació abarca també l’anàlisi quantitatiu i sociodemogràfic dels individus que apareixen en la informació recopilada. En el cas concret de la Nou, el primer d’aquests dos aspectes queda coix a causa de la destrucció quasi completa de l’arxiu parroquial del poble: aquest fet ens impedeix poder saber els casos de mortalitat infantil, l’esperança de vida o l’origen d’alguns dels marits i mullers que s’enllacen amb els membres del llinatge. No obstant, amb les dades que disposem podem dur a terme un petit estudi onomàstic.

El total d’individus amb el cognom documentats al poble fins l’any 1800 és de 28, dels quals 17 són homes i 11 dones. Aquests nombres ens amaguen de ben segur una realitat molt diferent, que s’entreveu en fets com que la gran majoria de dones que tenim documentades siguin del segle XVIII, un moment del qual ens n’han arribat alguns registres més que el segle anterior.

Els noms masculins més comuns són Pere i Marc, amb tres casos, tots tres ubicats entre finals del segle XVI i principis del segle XVIII. Als Peres i Marcs els segueixen en nombre els 2 Jacints, tots del segle XVII, els 2 Isidres, que apareixen a cavall entre els segles XVII i XVIII i els 2 Antons i 2 Joans, que són tots de la segona meitat del segle XVIII. Apareixen una única vegada Francesc, Miquel, Carles, Josep i Jaume.

Els noms femenins més comuns són Antònia i Maria, amb tres casos cadascun. L’ús d’Antònia sembla ser introduït després del matrimoni d’Isidre Rovira i Soler amb Antònia Mestre, que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XVIII. Maria és també un nom que apareix únicament durant el segle XVIII. Tecla i Elisabet apareixen dues vegades i Rosa només una sola vegada.

En conclusió, en el present article hem volgut recopilar tot el que sabem d’aquesta família nouenca, no només pel fet que són part de l’objecte d’estudi de la nostra tesi doctoral si no també pel fet que, arran de la destrucció de l’arxiu parroquial, el seu estudi resulta molt dificultós. Esperem, doncs, que la nostra feina serveixi per poder evitar anys de laboriosa recerca a tothom que estigui interessat en els Rovira de la Nou.

 



IV.             Els Rovira de Salomó

Salomó, poble de 542 habitants enquadrat a la comarca del Tarragonès, és l’únic del Baix Gaià on l’arxiu parroquial va ser completament destruït durant la guerra civil de 1936-1939. Arran d’aquest fet, es fa molt difícil de tenir una imatge clara dels Rovira que residien al poble, tot i que les referències que en tenim indiquen els individus que duien aquest cognom tampoc van ser-hi mai massa nombrosos.

Com que no podem dependre de l’arxiu parroquial per saber dels Rovira de Salomó, per tenir-ne notícia ens cal cercar membres de la família que apareixen als llibres sagramentals d’altres parròquies de l’arquebisbat de Tarragona i en documents de caire civil. Aquests documents ens dibuixen un quadre incomplet de la família, o famílies, a la vila i no ens n’esclareixen completament els orígens.

Estaven els Rovira de Salomó relacionats amb els del seu poble veí, la Nou? Pertanyien al mateix tronc comú que la majoria dels Rovira del Baix Gaià? Eren una branca d’algun dels llinatges Rovira del Penedès o de la Conca de Barberà que hi havia fet cap? És difícil saber-ho del cert, si bé, com veurem, les referències que en tenim podrien indicar-ne un origen creixellenc per al primer grup documentat i un de penedesenc per a l’últim grup.

 

Grup de Josep Rovira, de Creixell

I. Josep Rovira, de Creixell, va casar-se amb la salomonenca Maria Fortuny el 10 de març de 1640 (96) Aquesta informació es troba als llibres sagramentals de Creixell i Roda en forma de nota i només dona el nom dels nuvis. Suposem que la partida sencera devia ser als llibres de Salomó, ja que sembla que la parella es va casar allà. Per desgràcia, no hem pogut relacionar aquest Josep amb cap dels Rovira que apareixen documentats a Creixell.

II. Maria Rovira, de Salomó, estava casada amb Isidre Miró. la parella apareix al Capbreu de Salomó de l’any 1665 (97) confessant que Isidre gaudia dels béns com a usufructuari de la seva dona Maria, que era filla de Josep Rovira, pagès de Salomó. Veiem relativament segur assumir que aquest Josep Rovira és el mateix del que hem parlat anteriorment. Els seus béns, però, Maria els havia rebut del seu germanastre, Rafael Ferrer. Rafael era fill de Tecla, que era filla de Joan Dalmau, pagès de Salomó. Segons el capbreu, la parella d'Isidre i Maria van fer capítols a l'escrivania comuna de Bonastre el 1663.

 

Grup de Tecla i el seu marit, possible salomonenc

I. Tecla, de Salomó, era mare de Jaume Rovira, pagès del Catllar. Va morir a aquesta última vila el 20 de juliol de 1654. Del seu marit no en sabem res.

 

Grup de Mateu Rovira

I. Mateu Rovira era pagès i potser fill de la parella de Josep i Maria. Estava casat amb Magdalena Figuerola i Coll. Gràcies al Capbreu fet a Salomó durant la part final de la dècada de 1660 (98) sabem que el matrimoni tenia una peça de terra a Salomó a la partida dels aubions de 8 jornals, amb part conreada i part de muntanya. La terra llindava a sol ixent i migdia amb el terme de Bonastre. Tenien també un pati de casa amb una figuera, un taronger i una parra, situat a Salomó al Camí de la Font. A sol ixent el pati tocava amb el carrer de la Font i a ponent amb l'empriu de la vila a la font. D'aquestes coses que declaraven, Mateu n'era usufructuari per raó del seu matrimoni i Magdalena n’era la propietària. Tot venia de la dot d'ella, tal i com es detallava en els capítols matrimonials de la parella, fets a l'escrivania comuna de Salomó i avui perduts. Els pares d'ella eren Jaume Figuerola i Margarida Coll. Les propietats capbrevades venien de la línia materna de Magdalena Figuerola i Coll, ja que abans havien estat de sa mare Margarida Coll i Triadó, de sa àvia Elisabet Triadó, dona de Joan Coll, i de sa besàvia Caterina, dona d’Antoni Triadó.

Mateu va dur a terme una segona confessió l’any 1670, aquest cop sol. Declarava posseir la meitat d'una casa, que abans era sencera d'Antoni Bofarull, l'altra meitat de la qual era d’Antoni Canyelles. La casa era a Salomó, al carrer del Joc de la Pilota, l’actual plaça de Sant Roc, i tenia un corral darrere. Llindava a mig dia amb el carrer i part amb l'altra meitat de la casa i a ponent només amb l'altra meitat. La casa la va comprar el 1667 a la cort del batlle, que venia els béns del difunt Antoni Bofarull (99)

 

En el cas que Mateu vingués de fora del poble, si venia d’alguna altra població del Baix Gaià és possible que fos originari de Creixell, ja que en aquesta població hi trobem l’únic altre Mateu que tenim documentat, Mateu Rovira i Brunet, fill de Bertomeu i de Tecla. Mateu va morir entre el 1683, any del matrimoni de sa filla Teresa, i el 1692, any del matrimoni de son fill Joan. Magdalena ja era morta l’any 1683. Sabem que van ser pares d’almenys tres fills:

1. Maria Rovira, de Salomó, es va casar a Vilabella amb Pere Bonanat o Boronat, fill de Pau i Maria, el primer de juny de 1683. En la partida del matrimoni no en diu els pares, però gràcies al Capbreu de Salomó de 1704 (100) sabem que era filla de Mateu Rovira. La parella va confessar que Maria Rovira era propietària, i el seu marit, Pere Boronat, usufructuari. Tenien una casa al carrer de la Font que abans era hort, una peça de terra part campa i part muntanya de 8 jornals que afrontava a sol ixent i a migdia amb el terme de Bonastre. Aquestes propietats les tenien per la donació que Mateu Rovira, pare de Maria, va fer en els capítols matrimonials de sa filla fets el 6 d’abril de 1683 a l'escrivania pública de Salomó, avui perduts.

2. Joan Rovira era calçater i va contraure matrimoni a Tarragona el 25 de març de 1692 (101) amb Brígida Miró, que era filla d’Isidre, també calçater, i de Cecília. Aquesta parella té descendència a Tarragona, en la que hi és inclòs l’arquitecte tarragoní Joan Antoni Rovira i Fraga, net de Joan i Brígida per via del seu fill Francesc. Joan apareix al Capbreu de 1704 en la confessió d’Andreu Canyelles, (102) que diu que ca seva al carrer del Joc de la Pilota afronta a l’est amb la de Joan Rovira, que abans havia estat de Mateu Rovira. Com que Joan va ser l’hereu de la casa, suposem que no tenia cap altre germà home. La casa a Salomó la va vendre el 8 de novembre de 1711 a Josep Virgili, de Salomó.  (103)

3. Tecla Rovira es va casar a la Bisbal del penedès el 2 de desembre de 1683 (104) amb Isidre Sans, fill de Bernat i Eulàlia.

 

Grup de Josep Rovira i Madrona Guasch i Rovira

I. Josep Rovira vivia a Salomó el 1704. Apareix al capbreu de la vila fet aquell any (105) vivint amb Madrona Guasch i Rovira, sa dona, i son sogre, Pau Guasch. En la seva confessió conjunta deien que Josep Rovira era usufructuari dels béns de la família de la seva muller i, per tant, pensem que o bé no devia ser originari del poble o era fill cabaler de Mateu i Magdalena. Tenien una casa on habitaven al Carrer del Sitjar, l’actual carrer Prat de la Riba, amb un corral i fornet darrere, que afrontava amb el carrer a sol ixent.

També tenien un hortet al carrer del Sitjar de mig jornal i una peça de terra de dos jornals a la partida dels llansats amb oliveres i vinya. Aquestes terres venien per donació de Josep Guasch i Madrona al seu fill Pau, tal i com consten en els capítols que Pau va fer el 5 de març de 1679 amb Tecla Rovira, de la Nou, que, per dates, pensem que podria haver estat filla de Jacint Rovira, menor, i la seva primera esposa, Magdalena Tarrés. Si en fos la germana, això voldria dir que Tecla s’hauria casat amb almenys 34 anys, ja que Jacint Rovira, major, era mort des de l’any 1645.

Per altra banda també eren propietaris d’una partida de terra de 12 jornals a la partida de les basselles que afrontava a migdia amb una peça de terra dels dits confessors al terme de Vespella. Això pervenia a Pau Guasch de son pare, que ho havia comprat. 

Josep ja era mort quan son fill Pau va contraure el seu primer matrimoni. Madrona encara vivia el 8 de març de 1745, (106) ja que va fer de padrina a Úrsula, filla de son fill Pau, en aquella data. Segurament era ell el Josep Rovira, pagès de Salomó, que el 21 d’abril de 1733 (107) va fer de padrí de Josep Rovira i Castells, que va néixer a Valls i era fill de Marc Rovira i Sanabra, de la Nou de Gaià. Aquest apadrinament ens podria indicar una relació estreta entre els Rovira salomonencs i els nouencs. És possible que Josep també pervingués de la Nou i ell i Madrona, la seva dona, fossin cosins o, fins i tot, oncle i neboda. En aquest cas, Josep seria segurament fill de Jacint Rovira i Caterina Sanabra. Tampoc podem descartar, però, que la relació de Josep amb els Rovira de la Nou instal·lats a Valls fos a través de la seva dona. De Josep i Madrona en tenim documentats dos fills:

1.  Josep Rovira i Guasch, que segueix.

2. Pau Rovira i Guasch era pagès. Es va traslladar a Valls, on es va casar dues vegades: el 31 de gener de 1740 (108) amb Raimunda Company i Calull, de Valls, filla de Ramon i Maria i el 12 d’abril de 1744 (109) a Valls amb la vallenca Úrsula Cardellà i Massó, filla de Pere i Maria.

 

II. Josep Rovira i Guasch. Apareix al capbreu de Salomó fet el 1762 (110) declarant que tenia una casa al carrer del Sitjar, un hortet de mig jormal i una peça de terra de 12 jornals a la partida de les Basselles. Josep va ser padrí de la primogènita de son germà Pau, Maria Teresa Rovira i Company, que va ser batejada a Valls el 8 de desembre de 1740 (111) i de Marina Rovira i Cardellà, filla també de Pau, el 23 de juliol de 1752 (112) Devia ser el Josep Rovira que va ser regidor de l’ajuntament de Salomó l’any 1762. (113)

III. Maria Rovira estava casada amb Pau Totosaus. Segons el Capbreu de 1798 ella era la propietària dels béns i el seu marit n’era l’usufructuari. Confessaven tenir una casa al carrer del Sitjar, actual carrer Prat de la Riba, amb que hi afrontava a Sol Ixent i un hort davant la casa a l'altra banda del carrer; una peça de Terra de 8 jornals que se situava al lloc dit Cau de la Guineu i que llindava a tramuntana amb el terme de Vespella, on també hi tenien terres. Aquestes terres pervenien a Maria per herència de son pare, de qui no en diu el nom. (114) Tanmateix, per la coincidència de propietats és clar que era la filla de Josep Rovira i Guasch.

 

Grup dels Rovira de Santa Maria de Bellver (terme de Font-rubí)

I. Pau Rovira vivia a Salomó en el període a cavall entre els segles XVIII i XIX. Estava casat amb la salomonenca Maria Figueres, que segurament era la pubilla d’aquesta família a Salomó ja que els descendents d’aquesta parella són coneguts amb el renom figueres als amirallaments de Salomó. (115) Maria era filla pubilla de Francesc Figueres (116) i neta i besneta de dos Joan Figueres, pare i fill. (117) Pau era regidor segon de Salomó l’any 1798. (118) (119)

Tot indica que Pau no era salomonenc i que no tenia res a veure amb els Rovira que hi havia al poble. Del seu origen només n’hem trobat una possible pista: el 22 de juny de 1847, en el baptisme a Masllorenç de la seva neta Josepa Magrinyà i Rovira, (120) filla de Francesca Rovira i Figueres, es llisten els avis paterns i materns de la batejada. Del matern, se’n diu que era Pau Rovira, natural de Santa Maria de Bellver.

Pau i Maria van ser pares d’almenys:

1. Josep Rovira i Figueres era, segurament, l’hereu patern. Segons els amirallaments conservats (121) era l’amo de diverses propietats a dins i fora del nucli de Salomó. Josep va morir entre l’amirallament de 1861 i el de 1869, ja que en aquest segon declaren els seus hereus.

2. Isidre Rovira i Figueres va morir a Salomó el 20 d’agost de 1890 d’asma nerviosa als 84 anys. (122) Prenent la seva edat com a referència, deduïm que devia néixer vers l’any 1806. La seva partida de mort ens diu que era fill de Josep Rovira i Maria Figueres, de Salomó. Tot i que el nom de son pare no coincideix amb la resta de referències, la coincidència de la resta de noms ens fa pensar que el que s’assigna a son pare és erroni.

La partida també ens informa que estava casat amb Antònia Borràs i Amigó, amb qui havia tingut 3 filles i un fill, anomenats Dolors, Josepa, Maria i Joan.

3. Pau Rovira i Figueres, de qui només en tenim notícies per apareixer com a avi matern a les partides de naixement d’Antoni Calvet i Rovira el 29 d’octubre de 1877 (123) i de Rosa Calvet i Rovira el 19 de gener de 1880. (124) Ambdós eren fills de Josep Calvet i Rafegas i de Maria Rovira i Fortuny, que era filla de Pau i de Rosa Fortuny.

4. Francesca Rovira i Figueres estava casada amb Rafael Magrinyà i vivia a Masllorenç, on va morir el 17 de gener de 1878. (125) En el seu òbit es deia que era filla de Pau Rovira i Maria Figueres, de Salomó, i que va fer testament a Valls davant del notari Josep Dasca.

5. Francesc Rovira i Figueres va fer de padrí de bateig de Tersa Magrinyà i Rovira a Masllorenç el 20 d’agost de 1832. (126) En la partida de baptisme es diu que era de Salomó i oncle de la batejada i, per tant, germà de la mare de l’infant, Francesca Rovira i Figueres. D’ell no en tenim cap més notícia.

6. Josepa Rovira i Figueres. Es va casar amb el secuitenc Josep Sagí, amb qui va formar una família al poble d’origen del seu marit. D’ella en desconeixem la relació exacta amb els altres Rovira de Salomó del moment, però els padrins dels seus fills ens fan pensar que era una dels germans Rovira i Figueres. Dels seus fills, Pau Rovira de Salomó en va apadrinar dos, Maria Rovira de Salomó en va apadrinar dos més, Josep Rovira de Salomó va dur-ne a batejar un altre i Francesc i Francesca Rovira, de Salomó, en van apadrinar un cadascun. Els padrins dels germans Sagí i Rovira ens indiquen una relació molt estreta amb els germans Rovira i Figueres, fet que ens fa pensar que eren oncles i ties dels batejats. Els batejos també ens donen la indicació que els Rovira i Figueres podien tenir una setena germana anomenada Maria.

 

Altres Rovira de Salomó

 

El 30 d’octubre de 1771 (127) van ser confirmats a Vespella Anton, Pau i Isidre Martí i Rovira, fills de Josep Martí i Rosa Rovira, pagesos de Salomó. També tenien una filla anomenada Rosa que es va casar a Vila-rodona el 7 de setembre de 1796 (128) amb Pau Bellvei i Toldrà i una que nomia Antònia que va morir a la Secuita l’11 d’octubre de 1801.(129) Rosa segurament era filla de Josep Rovira i Guasch.

Joan Rovira és descrit com a pagès fadrí de Salomó quan fa de padrí de bateig de Maria Teresa Rovira i Tell a Torredembarra el 6 de març de 1796 (130) La relació amb la batejada devia venir per la mare de l’infant, ja que Maria Tell era originària de Salomó.

 

Cloenda

Com hem vist, a diferència del què veiem a la Nou, a Salomó no sembla haver-hi una sola nissaga establerta que es mantingui en el temps, sinó que hi ha diverses instàncies de famílies que hi apareixen i desapareixen que no semblen tenir relació entre elles. Per desgràcia, la destrucció de la documentació parroquial ens impedeix poder saber-ne del cert l’origen de cap, tot i que la documentació referent a Salomó i la d’altres parròquies ens suggereixen que dos dels orígens d’aquests grups familiar podrien ser Creixell, la Nou de Gaià i Santa Maria de Bellver.

Havent-ne parlat amb el Doctor en Història salomonenc Antoni Virgili i Colet, creiem que la majoria dels Rovira de Salomó actuals descendeixen dels Rovires que tenim documentats a cavall dels segles XIX i XX, que tot indica que eren, al seu torn, descendents del matrimoni de Pau Rovira, de possible origen penedesenc, i de la pubilla salomonenca Maria Figueres.

Quant a l’onomàstica, hem documentat un total de 19 individus que duien el cognom Rovira, dels quals 7 eren dones i 12 eren homes. El nom femení més comú és Maria, que apareix tres vegades. Tecla, Francesca, Rosa i Josepa apareixen una sola vegada. Josep encapçala els masculins amb 4 individus que duen aquest nom, tot seguit de Pau, que apareix tres vegades, i Joan, que és usat dues vegades. Isidre, Francesca, i Mateu apareixen una sola vegada.

 

 

V.                Bibliografia

ACA - Arxiu de la Corona d’Aragó

ACAC - Arxiu Comarcal de l’Alt Camp

ACT - Arxiu Capitular de Tarragona

AHAT - Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

AHT - Arxiu Històric de Tarragona

AMNG - Arxiu Municipal de la Nou de Gaià

AMS - Arxiu Municipal de Salomó

 

Blanch i Torrebadell, Joan Carles. La Nou de Gaià. Cossetània Edicions. Valls, 2011.

Suñé Morales, Jordi. El Baix Gaià al segle XX. Silva Editorial. Tarragona, 2018.

Virgili i Virgili, Lluís. Arxiu de cognoms de la Nou. Treball propi cedit a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i a l’Ajuntament de la Nou de Gaià.

Virgili i Virgili, Lluís. Llibre del consell del Lloch de la Nou (1649-1709). Cossetània Edicions. Valls, 2011.

Virgili i Virgili, Lluís. Llibre del Consell del Lloch  de la Nou, cinquena part. El Nou Gaià. Revista social i cultural de la Nou de Gaià. Número 14 (2010). Pàgina 19.

Virgili i Virgili, Lluís. Tornar a Caure, tornar a començar. La imposició de la Nova Planta. Segle XVIII. El Nou Gaià. Revista social i cultural de la Nou de Gaià. Número 16 (2011). Pàgina 29.

Virgili i Colet, Antoni. Salomó. Cossetània. Valls, 2004.

 

 


[1] Actualment és profesor de Grec i Llatí a Secundària. Correu: roviraimiro@gmail.com

[2] Suñé Morales, Jordi. El Baix Gaià al segle XX.

[3] AHAT. Fons de la Pobla de Montornès. Manual Notarial número 6 (1540-1558).

[4] AHAT. Fons de Tamarit. Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits de Tamarit i Ferran (1577-1668). Ref. 60.

[5] AHAT. Fons de Creixell. Manual Notarial 14 (1581-1610). Pàgina 464.

[6] AHAT. Fons de Tamarit. Manual Notarial 54  (1618-1622). Pàgina 414v.

[7] AHAT. Fons d’Altafulla. Manual Notarial d’Antoni Baldrich i Onofre Molner. (1603-1618). Pàgines 35-36.

[8] AHAT. Fons de Torredembarra. Manual Notarial 42 (1626-1631). Pàgina 241.

[9] AHAT. Fons de la Pobla de Montornès. Manual Notarial 16 (1621-1630).

[10] AHAT. Fons de Tamarit. Llibre d'òbits i compliment pasqual (1622-1785). Ref. 284, 288, 292 i 296.

[11] AHAT. Fons de Tamarit. Llibre de baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits de Tamarit i Ferran. (1577-1668). Ref. 337.

[12] Ídem. Ref. 330 i 333.

[13] AHAT. Fons de la Pobla de Montornès. Manual Notarial 18 (1638-1643). Llibret 21.

[14] Ídem. Manual Notarial 19 (1643-1649). Llibret 6.

[15] Ídem. Llibret 24. Capítols matrimonials d’Elisabet Rovira i Francesc Baldrich. Josep Térmens era oncle de la núvia.

[16] Lluís Virgili i Virgili. Arxiu dels Cognoms de la Nou. Dipositat a l’AHAT.

[17] AHAT. Fons de la Pobla de Montornès. Manual Notarial 18 (1638-1643). Llibret 1.

[18] AHAT. Fons de la Pobla de Montornès. Manual Notarial 19 (1643-1649). Llibret 6.

[19] AHAT. Fons de la Pobla de Montornès. Manual Notarial 19 (1643-1649). Llibret 21.

[20] Lluís Virgili i Virgili. Llibre del Consell del Lloch de la Nou (1649-1709). Pàgina 114.

[21] AHAT. Fons de Nulles. Llibre I de matrimonis (1646-1665). Ref. 22.

[22] Ídem. Llibre II d'òbits (1665-1852). Pàgines 22-23.

[23] AHAT. Fons de Vilabella. Llibre I de matrimonis (1566-1756). Ref. 234.

[24] AHAT. Fons de Vespella. Manual Notarial 15 (1660-1668). Ref 108v.

[25] AHAT. Fons de Vilabella. Llibre d'òbits (1663-1704). Ref. 63.

[26] Ibídem. Fons de Vilabella. Llibre I de baptismes (1566-1705). Ref. 386.

[27] Isabel Companys i Farrerons. Catàleg dels Protocols Notarials de Tarragona. Pàgines 45 i 82.

[28] AHAT. Fons de Tarragona. Parròquia de Santa Maria de la Catedral. Llibre VIII de matrimonis (1652-1695).

[29] ACT. Llibres del Tauler, Llibre 739. Llibre del reverent tauler beneficiat lo reverent Miquel Ximenes, prevere per los sis mesos de son taularatge que comensa al primer de maig de 1708 y finiran al últim del mes de octubre de dit any 1708 (1708).

[30] Ídem. Llibre 828. Llibre del reverent tauler comensal Jaume Guasch prevere que comença al 1 de novembre de 1752 y finirà al últim del mes de abril de 1753 (1752-1753).

[31] AHT. Fons Notarial. Salvi Rovira. ...manuale omnium instrumentorum… (1753). Sig.: 431.

[32] ACA, ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 830. Capbreu del priorato de Santa Maria de Banyeres. Pàgina 13v.

[33] AHAT. Fons del Catllar. Llibre de matrimonis (1608-1736). Ref. 105.

[34] AHAT. Fons de Nulles. Llibre I de baptismes (1665-1826). Ref. 7.

[35] Lluís Virgili i Virgili. Llibre del Consell del Lloch de la Nou (1649-1709). Pàgina 114.

[36] ACA. ES.08019. ACA//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 22725.

[37] ACA. ES.08019. ACA//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 1148.

[38] Joan Carles Blanch i Torrebadell. La Nou de Gaià. Pàgines 146-147.

[39] AHAT. Fons de Torredembarra. Llibre de baptismes, confirmacions i matrimonis (1566-1683). Ref. 346.

[40] AHAT. Fons de Valls. Llibre III de matrimonis (1694-1720). Ref. 155.

[41] ACAC. Secc. Notaris. Notaris de Valls, núm. 765 (1708-1709)

[42] AHAT. Fons de Valls. Llibre dels óbits del any 1708 fins lo any 1733 (1708-1733). Ref. 27.

[43] Ídem. Ref. 25v.

[44] AHAT. Fons de Vila-rodona. Llibre dels matrimonis fets en la Vilarodona diòcesis de Barcelona en lo temps que yo reverend Alfonso Lopes, aconomo, regí 1601 a 14 de decembre de 1602 (1591-1744). Ref. 295v.

[45] AHAT. Fons de Valls. Llibre III de matrimonis (1694-1720). Ref. 438.

[46] ACAC. Secc. Notaris. Notaris de Valls, núm. 777 (1719-1720).

[47] AHAT. Fons de Valls. Llibre dels óbits del any 1708 fins lo any 1733 (1708-1733). Ref. 305.

[48] Ídem. Llibre de desposoris de la iglesia de Valls (1720-17449). Ref. 151.

[49] ACAC. Secc. Notaris. Notaris de Valls, núm. 781 (1726-1728).

[50] AHAT. Fons de Torredembarra. Llibre de baptismes, confirmacions i matrimonis (1566-1683). Ref. 346.

[51] AHAT. Fons de Vila-rodona. Llibre dels matrimonis fets en la Vilarodona diòcesis de Barcelona en lo temps que yo reverend Alfonso Lopes, aconomo, regí 1601 a 14 de decembre de 1602 (1591-1744). Ref. 222v.

[52] El Nou Gaià. Revista social i cultural de la Nou de Gaià. Número 14 (2010). Lluís Virgili i Virgili. Llibre del Consell del Lloc de la Nou, cinquena part. Pàgina 19.

[53] AHAT. Fons de Valls. Llibre de batismes de la iglesia de Valls del any 1685 a 1708 (1685-1708). Ref. 747.

[54] ACA. ES.08019. ACA//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 22725.

[55] El Nou Gaià. Revista social i cultural de la Nou de Gaià. Número 16 (2011). Lluís Virgili i Virgili. Tornar a Caure, tornar a començar. La imposició de la Nova Planta. Segle XVIII Pàgina 29.

[56] AHAT. Vicariat i Oficialat Eclesiàstic. Tribunal Eclesiàstic. Tribunal de Primera Instància, Arxidiocesà. Processos de la Cúria del Vicariat Eclesiàstic de Tarragona. C62, U364.  "Conjuges Pastor y Macip de Tarragona y qualsevols que pretenguin o pretendre vullan tenir dret en la sepultura, vas o carner construhit en la capella de Sant Isidre de la Iglesia de la Nou propi de la Casa Plana de dit lloch. Originale Processus". Ref 4.

[57] AHAT. Fons de la Nou de Gaià. Manual de Testaments (1772-1877). Testament Núm. 38. Ref. 67.

[58] AHT. Fons notarial de Torredembarra. Jeroni Cabanyes. Manual núm. 4403 (1765).

[59] Lluís Virgili i Virgili. Llibre del Consell del Lloch de la Nou (1649-1709). Pàgines 138, 140 i 150.

[60] Ídem. Pàgina 152.

[61] AHAT. Fons de Vespella. Llibre dels baptismes, desposoris y òbits 1718 (1718-1763). Ref. 10.

[62] El Nou Gaià. Revista social i cultural de la Nou de Gaià. Número 16 (2011). Lluís Virgili i Virgili. Tornar a Caure, tornar a començar. La imposició de la Nova Planta. Segle XVIII Pàgina 29.

[63] AHAT. Fons de Bràfim. Llibre 2º dels batismas los quals se asentaran comensant lo dia de santa caterina que es a 25 del mes de novembre que jo Joseph Cortés prevere y rector de Sant Jaume de Bràfim, primer rector lo any 1661 vaig prendra posesió (1661-1767). Ref. 188.

[64] AHAT. Fons del Catllar. Llibre de baptismes y confirmats de la iglesia parroquial de sant Joan Baptista de la vila del Catllar, arquebisbat de Tarragona (1729-1766). Ref. 2010.

[65] AHAT. Fons de Vespella. Llibre dels baptismes, desposoris y òbits 1718 (1718-1763). Ref. 67.

[66] AHAT. Fons de Creixell. Llibre de desposoris de Crexell y Roda. Comensa en 1574 y acaba en 1754, inclusive (1574-1754). Ref. 230.

[67] AHT. Fons Notarial de Torredembarra. Jeroni Clariana. Manual núm. 4345. Ref. 1 de l’any 1743.

[68] AHAT. Fons de Creixell. Llibre d'òbits (1769-1808). Ref. 81

[69] AHAT. Fons de Bràfim. Llibre segon de desposoris contrets en la iglésia de San Jauma de la vila de Bràfim comensat als 8 del mes de gener de 1661 (1661-1791). Ref. 90.

[70] Ídem. Ref. 156.

[71] AHAT. Fons de Bràfim. Llibre tercer dit de òbits en el qual se encontran las partidas dels que han mort en la vila y terme de la vila de Bràfim del Camp dey Archebisbat de Tarragona. Comensat als 5 dies del mes de vovembre del any 1756. Dividit en dos pars los cosos en una y los albats en altra (1756-1805). Ref. 94v.

[72] AHT. Fons Notarial de Torredembarra. Jeroni Cabanyes. Manual (1771). Sig.: 4409.

[73] AHAT. Fons de Creixell. Llibre de baptismes del any 1744 de esta iglesia parroquial de Sant Jaume de Creixell temps en que se troba regint la cura de animas lo reverent don Blas Montero rector de dita iglesia de Creixell, Roda y Barà (1744-1765). Ref. 46.

[74] Lluís Virgili i Virgili. Arxiu dels Cognoms de la Nou. Dipositat a l’AHAT.

[75]  Joan Carles Blanch i Torrebadell. La Nou de Gaià.  Pàgines 151-152.

[76] AHT. Fons Notarial de Torredembarra. Jeroni Cabanyes. Manual núm. 4399 (1759-1760). Ref. 47.

[77] AHT. Fons Notarial de Torredembarra. Jeroni Cabanyes. Manual núm. 4405 (1767). Ref. 275.

[78] ACA. ES.08019. ACA//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 23622.

[79] AHAT. Fons de la Nou de Gaià. Manual de testaments (1772-1877). Ref. 23.

[80] Ídem. Ref. 25.

[81] Ibídem. Ref. 30.

[82] AHAT. Fons de la Nou de Gaià. Manual de testaments (1772-1877). Ref. 142.

[83] Ídem. Ref. 154.

[84] ACA. ES.08019. ACA//ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 23622.

[85] AHAT. Fons del Catllar. Llibre de baptismes y confirmats de la iglesia parroquial de sant Joan Baptista de la vila del Catllar, arquebisbat de Tarragona (1729-1766). Ref. 4.

[86] AHAT. Fons de Creixell. Llibre de baptismes del any 1744 de esta iglesia parroquial de Sant Jaume de Creixell temps en que se troba regint la cura de animas lo reverent don Blas Montero rector de dita iglesia de Creixell, Roda y Barà (1744-1765). Ref. 83.

[87] ACA. ES.08019.ACA // ACA, REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles, 4675.

[88] AMNG. Padrons d’habitants. Padró d’habitants de l’any 1857. Sense paginar.

[89] AHAT. Fons de la Nou de Gaià. Manual de testaments (1772-1877). Ref. 23.

[90] AHAT. Fons de Torredembarra. Llibre de obits de la Yglesia parroquial de la Torredenbarra, Archebisbat de Tarragona. Comensat en lo Janer de 1792. Essent rector lo doctor Manuel Mazas, natural de la ciutat de Daroca, en lo Regne de Aragó, Arquebisbat de Zaragoza (1792-1851). Ref. 324.

[91] AHT. Fons Notarials de Torredembarra. Antoni Fontanilles i Busquets. Manual 4422 (1797). Ref. 184.

[92] AHAT. Fons de la Nou de Gaià. Manual de testaments (1772-1877). Ref. 202.

[93] AHAT. Fons de la Pobla de Montornès. Llibre de baptismes i confirmacions (1717-1766). Ref. 475.

[94] AHAT. Fons de Vespella. Desposoris desde 1762 á 1814 (1762-1814). Ref. 161.

[95] AHAT. Fons de la Nou de Gaià. Llibre de baptismes (1801-1859). Ref. 205.

[96] AHAT. Fons de Creixell. Llibre de desposoris de Crexell y Roda. Comensa en 1574 y acaba en 1754, inclusive (1574-1754). Ref. 60.

[97] ACA. ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 829. Capbreu del priorato de Santa Maria de Banyeres  (Dècada de 1660). Ref. 100.

[98] Ídem. Ref. 59.

[99] Ibídem. Ref. 149.

[100] ACA. ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 830. Capbreu del priorato de Santa Maria de Banyeres (1704) Ref. 81v.

[101] AHAT. Fons de Santa Maria de la Catedral de Tarragona. Llibre VIII de matrimonis (1652-1695). Ref. 150v.

[102] ACA. ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 830. Capbreu del priorato de Santa Maria de Banyeres (1704) Ref. 112v.

[103] AHAT. Fons Notarial de Vespella. Manual Número 17. Ref. 99.

[104] AHAT. Fons de la Bisbal del Penedès. Llibre dels esposats de la parròquia de la Bisbal del Penedès comensats per mi Jaume Vernet, rector de dita parròquia vuy als 10 de desembre any 1614. Essent jurats Toni Pinyol y Francesch Mainer y Moncerrat Andreu. 1614. (1614-1824). Ref. 73.

[105] ACA. ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 830. Capbreu del priorato de Santa Maria de Banyeres (1704) Ref. 12.

[106] AHAT. Fons de Valls. Llibre de batismes de la parroquial iglesia de la vila de Valls comensant en lo any 1738 (1738-1746). Ref. 316.

[107] AHAT. Fons de Valls. Llibre de batismes de la iglésia parroquial de Sant Joan Baptista de Valls comensant al primer de juny del any 1723 (1723-1737).

[108] AHAT. Fons de Valls. Llibre de desposoris de la iglesia de Valls (1720-1749). Ref. 363.

[109] Ídem. Ref. 462.

[110] ACA. ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 831. Capbreu del priorato de Santa Maria de Banyeres

(1762) Ref. 7v.

[111] AHAT. Fons de Valls. Llibre de batismes de la parroquial iglesia de la vila de Valls comensant en lo any 1738 (1738-1746). Ref. 125.

[112] AHAT. Fons de Valls. Llibre de batismes de la parroquial yglesia de la vila de Valls, fet y donat per los magnifichs regidors de dita vila com es de obligació y comensa al primer de abril de 1746 en Valls (1746-1757). Ref. 269.

[113] Salvador J. Rovira i Gómez. Salomó Setcentista. Pàgina 29.

[114] ACA. ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 832. Capbreu del priorato de Santa Maria de Banyeres (1798) Ref. 55v.

[115] AMS. Amirallament del 1861.

[116] ACA. ORM, Monacales-Hacienda, Volúmenes, 832. Capbreu del priorato de Santa Maria de Banyeres (1798) Ref. 52. A Francesc i Maria se’ls descriu com a venedors d’una casa i pare i filla. La venta es va fer a Josep Recasens l’11 d’abril de 1798 i era en poder del notari que redacta el capbreu, Gerònim Cabanyes.

[117] Ídem. Ref. 1.

[118] Salvador J. Rovira i Gómez. Salomó Setcentista. Pàgina 29.

[119] ACA Capbreu, quasi la portada

[120] AHAT. Fons de Masllorenç. Llibre primer de baptismes i confirmacions (1805-1858). Ref. 140.

[121] AMS. Amirallaments de 1861 i 1869.

[122] AMS. Registre Civil. Registre de defuncions. Volum II. Pàgina 127.

[123] AMS. Registre Civil de Naixements. Volum II.

[124] Ídem.

[125] AHAT. Fons de Masllorenç. Llibre tercer d'òbits (1877-1906). Ref. 12.

[126] AHAT. Fons de Masllorenç. Llibre primer de baptismes i confirmacions (1805-1858). Ref. 88v.

[127] AHAT. Fons de Vespella. Llibre de baptismes i confirmacions (1764-1791).

[128] AHAT. Fons de Vila-rodona. Incipit iste liber desponsalinum presentis parrochie ville de Vilarrodona. anno 1745 (1745-1800). Ref. 174v.

[129] AHAT. Fons de la Secuita. Llibre ahont estan assentats los obits del Codony, Secuita y Pobla començant als 30 abril de 1749 (1749-1834). Ref. 344.

[130] AHAT. Fons de Torredembarra. Llibre dels baptismes de la iglesia parroquial de Sant Pere, apòstol, de la vila de la Torredembarra, arquebisbat de Tarragona, comensant lo any de 1787 (1787-1806). Ref. 146.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars